26/2/06

LAMENTABLE !

Lamentable! Aquest és l’adjectiu que més s’escau a la imatge que aquesta setmana han donat determinats polítics davant l’afer de les enquestes.

Us heu preguntat per què cada vegada que el govern tripartit de Catalunya es troba entre les cordes, o que augmenta la valoració del principal líder de l’oposició, apareixen afers de comissions o d’enquestes? Us heu preguntat per què el mitjà de comunicació (escrit) encarregat de fer la feina bruta és sempre el mateix?

És lamentable veure com els partits que donen suport a l’actual Govern de Catalunya (el de la campanya amb una “C” de color vermell que recorda molt a un dels partits que el componen) estan abocats a fer d’oposició de l’oposició. I per què no dir-ho? Va ser igualment lamentable el paper dels dos polítics protagonistes del cara a cara que va organitzar el programa de TV3 La nit al dia.

Tots els governs democràtics, també els municipals, fan enquestes per conèixer els temes que més preocupen a les ciutadanes i a els ciutadans, així com el grau de satisfacció de l’obra de govern. Malauradament, hi acostuma haver un rerafons per saber que s’ha de fer per conservar el poder, però tothom ho justifica amb la intenció de millorar la gestió i donar millor servei al ciutadà. Si n’hi ha de massa barroeres, partidistes o que no es fan públiques adequadament, cal denunciar-ho. Això és el que va fer veure que feia ICV, tot i que ho havia d’haver fet quan, qui les va ordenar, era al poder. Però les accions de desprestigi, per una i altra banda, que s’han iniciat amb la complicitat d’algun mitjà, només aconseguiran augmentar el rebuig cap a la classe política. En definitiva, no estan fent cap favor a la democràcia, ben al contrari, aconseguiran un més elevat grau de “passotisme” general.

24/2/06

LES DIPUTACIONS TENEN ELS DIES COMPTATS

L'aprovació del Títol II del nou Estatut suposa que les diputacions provincials deixaran d'existir a Catalunya, i seran substituïdes per les vegueries (en concret, pels consells de vegueria). En síntesi, suposa que a partir d'ara, el nostre país podrà decidir la seva pròpia organització territorial, el que suposa una novetat de signe històric. Cal tenir present que la desaparició de les diputacions era un contenciós que el catalanisme polític havia reivindicat des de fa un segle.

El nou Estatut estableix els municipis, les comarques i les vegueries com a part del sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals s'organitza territorialment. Malgrat, la intenció del tripartit durant la redacció de l'Estatut a Catalunya era de fer desaparèixer les comarques com a ens local obligatori, i simplement les volia convertir en una mera agrupació de municipis, finalment, l'Estatut consagra les comarques com a ens supramunicipal, i com a part del sistema institucional de la Generalitat.

El municipi seguirà sent l'ens local bàsic d'organització territorial de Catalunya. La vegueria s'estableix com a àmbit territorial per l'exercici del govern intermunicipal i de cooperació local, i substitueix les diputacions. Finalment, les comarques gestionaran competències i serveis locals.

El nou Estatut també atorga a la Generalitat la "condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen l'Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'administració local". En resum, suposa que la Generalitat queda reconeguda com a administració única a Catalunya. És per això que el President de la Generalitat ocuparà una posició realment preeminent, en tant que representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya.

El nou Estatut reconeix també la singularitat de la Val d'Aran: "El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau de l'Aran i les altres institucions pròpies." i "Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat occitana dotada d'indentitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial".
Finalment, l'Estatut atorgarà a la Generalitat competència exclusiva en règim local, així com l'articulació d'un finançament local específic per al nostre país.

23/2/06

CONTRAOPA D’E.On SOBRE ENDESA

És fonamental que Catalunya, i per tant, també l’Estat espanyol, disposin de grans grups empresarials en cadascun dels sectors estratègics de l’economia, especialment l’energètic. Per aquest motiu, l’anunci del grup alemany E.ON de presentar una contraopa sobre Endesa és una mala notícia, ja que de portar-se a terme, un aspecte com el subministrament energètic quedaria en mans estrangeres.

El comportament que està tenint el Partit Popular amb l’opa de Gas Natural sobre l’elèctrica i ara la contraopa d’E.ON és lamentable. Cal tenir present que quan fa uns mesos l’empresa catalana va plantejar l’opa sobre Endesa des del PP es va posar el crit al cel, en un exemple claríssim de l’actitud anticatalana que porta a terme aquest partit. Fins i tot, cal recordar que Esperanza Aguierre va afirmar que Endesa “sortia del territori nacional”. Per contra, després de l’anunci del grup alemany de contraopa, el PP no ho ha criticat. Així doncs, es constata que la política econòmica dels populars passa per potenciar els grups empresarials estrangers, o dit d’una altra manera, es basa en impedir de qualsevol manera que qualsevol empresa catalana pugui créixer i esdevenir puntera del seu sector.

Igualment lamentable és que des de la mateixa Endesa s’hagi fet tot el possible per fer fracassar l’opa de Gas Natural. És evident que des de l’elèctrica han vist que l’única alternativa per aconseguir-ho passava per buscar una altra empresa disposada a portar terme la mateixa operació, i és el que han fet, malgrat que això pogués perjudicar Catalunya i Espanya. De fet, el president d’Endesa no ha amagat mai les seves simpaties cap al PP i cap a José Maria Aznar, amb tot el que això suposa. Així doncs, segons el PP i el seu entorn empresarial, mentre que l’opa de Gas Natural era política i orquestrada des de Catalunya, la contraopa d’E.ON és econòmica i positiva. Ha quedat clar que, per alguns sectors, del que es tracta és d’impedir que una empresa catalana pugui créixer.

22/2/06

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA AL MÓN


Fa pocs dies, vaig assistir, com a representant dels Amics del Senegal, a una trobada d’entitats i persones que col·laboren en les diferents accions que realitza l’ Escola Pia de Catalunya en altres països. Va estar organitzada per la Fundació Educació Solidària, entitat constituïda el juliol de 1998 amb l'objectiu de donar suport a totes aquelles activitats encaminades a promoure i garantir l'educació en àrees socials deprimides.

Els escolapis catalans estan treballant a Mèxic, Cuba i Senegal. El darrer, potser per ser el més necessitat o perquè molts dels seus ciutadans han d’emigrar a Europa, és al que s’hi destinen més recursos. Els centres escolapis al Senegal atenen un total de 2.684 alumnes, nois i noies de diverses edats, repartits en escoles bressol (265), escoles de primària (1.166), escoles de secundària (661), centres de formació (343) i residències d’estudiants (249) que permeten que segueixin els seus estudis en altres centres. Mereixen una atenció especial la formació d’adults i l’atenció del paper de la dona en la societat senegalesa. Per fer funcionar tot això es necessiten, anualment, més de 400.000 euros, molt menys de que constaria aquí, però molt per les economies d’aquell país africà.

Conèixer una mica més la feina dels escolapis és sempre gratificant i compartir amb companys d’altres poblacions de Catalunya la inquietud de col·laborar amb ells anima a seguir treballant. M’agradaria animar-vos a aportar el vostre granet de sorra perquè els nens i nenes que han nascut en països com el Senegal tinguin les mateixes oportunitats que tenen els joves catalans. Hi ha un grapat d’entitats que necessiten la vostra petita aportació.

20/2/06

SOM UNA NACIÓ I TENIM DRET A DECIDIR !!

Intento analitzar el valor de que desenes de milers de persones sortissin ahir al carrer amb esperit d’afirmació nacional, però la imatge em surt esbiaixada per la presència de tots els líders i les banderes d’ERC.

L’elevat grau de civisme i el clima de pau en que es va desenvolupar la manifestació amb el lema “som una nació i tenim dret a decidir!”, sortit de la societat civil catalana, hauria de fer pensar a molts, polítics o no. Especialment als que venen mentides sobre la realitat de Catalunya i volen guanyar vots fora d’aquí utilitzant-nos i posant-nos en contra a la resta de pobles d’Espanya. És difícil, tocant de peus a terra, que en la conjuntura actual obtinguem molt més del que ja s’ha aconseguit, però si fos així, ben vingut sigui!

Estic d’acord amb les paraules d’Artur Mas, des dels partits polítics no hi havíem d’assistir, perquè ara estem a la taula de negociació, i no es pot estar negociant i al carrer manifestant-se. Però, contràriament, Esquerra, que a més forma part del Govern de Catalunya i va fer president, amb els seus vots, al Sr. Rodríguez Zapatero, ha volgut utilitzar una convocatòria ciutadana en benefici seu, per atacar als altres i per justificar-se. Ara només té una sortida, aconseguir que l’Estatut que aprovi el Congrés sigui idèntic o millor al que va aprovar el Parlament de Catalunya el setembre passat. Si és així, per part meva estaré molt content i no em sabrà cap greu reconèixer el que hauran aconseguit i felicitar-los, però si no és així, que faran ells?

15/2/06

UN GRAN HOSPITAL (I)


El 12 de desembre de 1998, el Molt Hble. Sr. Jordi Pujol, a les hores President de la Generalitat, va inaugurar l’actual Hospital de Mataró, dotant a la comarca del Maresme, i més concretament a la ciutat de Mataró, d’una assistència hospitalària d’alta qualitat.

Es tracta d’un projecte sanitari impulsat per Ramon Camp, diputat de CiU, i el que va ser gerent del Consorci Hospitalari de Mataró, primer òrgan nascut de la fusió de l’antic Hospital i de l’Aliança, el Dr. Joaquim Esperalba. Tot i l’actitud negativa de l’alcalde Mas, que el Nadal del 1989, deia: ”Fins i tot els negres de Moçambic saben que no es farà un nou Hospital”. El 12 de febrer de 1990, el conseller Xavier Trias anunciava la construcció de la infrastructura.

Ara, fa molts pocs dies, he estat, per primera vegada usuari directe d’aquest equipament. He de dir que, a més de les instal·lacions, la qualitat professional i humana del personal, tot i la pressió que suporten, és excel·lent. Les atencions rebudes pels pacients són extraordinàries i corresponen a un centre d’alta qualitat. Moltes gràcies a tots!

Per acabar, vull demanar als actuals responsables de la ciutat i de la sanitat catalana que es plantegin l’ampliació de l’Hospital. S’ha fet petit! Hi va néixer? Mataró i el Maresme han crescut desmesuradament? Tan sa val! Cal pressionar, des de Mataró i des del Maresme, perquè la manca de llits i de personal no malmetin un equipament del que tan orgullosos podem sentir-nos.

12/2/06

SORPRESA I COMPROMÍS

Quan fa quinze dies vaig decidir començar a fer les primeres proves en aquest bloc, tot era només un joc.

Però ara, una vegada descobert pel company Ramon Bassas, molt hàbil amb les eines que ofereixen les noves tecnologies, això agafa una altra dimensió. Intentaré estar a l’alçada, compartint nous canals de comunicació i trobant nous amics.

Ramon, moltes gràcies per la teva benvinguda, que és una nova mostra de que defensar diferents opcions polítiques no està renyit amb l’amistat.

8/2/06

TOTS IGUALS DAVANT L'ADMINISTRACIÓ

En el Ple del passat 2 de febrer, i per tercera vegada consecutiva, es va haver de tornar a preguntar per l’actuació del govern municipal davant la implantació d’un nou comerç al sector de Can Xammar. Primer va ser la publicitat institucional en un fulletó de promoció de la campanya nadalenca. Fet sense precedents i que va costar prop de 800€ a les arques municipals.

Un mes després, l’aportació de PUMSA, societat municipal que amb 3000€ va col·laborar en la campanya que ha causat la baixa d’associats del Comerç Mataró Centre, precisament per afavorir un establiment en detriment d’altres.

Finalment, el passat dia 2, era inevitable preguntar per un seguit d’irregularitats i infraccions de les ordenances municipals per temes de senyalització i publicitat comercial. Durant el període entre el 22 de desembre i 9 de gener, els dies de més vendes de la campanya de Nadal/Reis, el mateix comerç va utilitzar elements i sistemes expressament prohibits.

Per a qui no ha arriscat mai, invertint per fer funcionar un negoci, pot semblar un debat provincià. Pel polític, preocupat només de la seva imatge i per estar bé amb els seus, s’acaba dient que un altre dia ja intentarà fer-ho millor. Estem, però, davant un afer molt greu. S’ha afavorit a uns en perjudici de molts altres i això, fet des de l’administració pública i des de la gestió política, no s’hauria de permetre.

3/2/06

PARTICIPACIÓ vs COMUNICACIÓ

(publicat al butlletí municipal "MésMataró" del gener de 2006)

L’any que ha acabat ha estat l’any de la posada en funcionament del Consell de Ciutat i el de la confecció del primer pressupost participatiu. De tot se’n ha d’aprendre, però, per ara, els resultats no són prou satisfactoris. Com en qualsevol balanç, uns mateixos números es poden explicar de moltes maneres diferents, però la veritat és que els resultats de la participació ciutadana de cara la confecció del pressupost pel 2006 no divergeixen gaire dels obtinguts en els processos anteriors, quan es convocaven audiències temàtiques. Fins hi tot, hi ha un important grau de frustració pel gran treball de voluntariat fet per moltes persones i des de moltes entitats que no s’ha vist reflectit en els documents finals. Caldrà esforçar-s’hi molt per millorar aquests treball si no volen matar definitivament la participació. Per altra banda, els participants han de sentir-se motivats i han de saber que les seves aportacions seran tingudes en compta de forma seriosa, en lloc de ser rebutjades a priori.

En els documents aprovats podem trobar un grapat d’accions formulades des dels Consells Sectorials i Territorials, però no hi ha ni una sola inversió que s’hagi incorporat o prioritzat la seva realització pel 2006 a partir d’aquestes propostes. Moltes bones paraules, però poques realitats. Han existit debats molt interessants en determinats organismes autònoms, però el vint per cent dels consells sectorials ni tan sols s’han reunit. Això només es pot entendre perquè hi ha membrs del govern municipal que no creuen en la participació dels ciutadans i ciutadanes en el procés de definició de la ciutat.

Convergència i Unió es va presentar a les darreres eleccions municipals amb el compromís que la participació ciutadana fos una nova forma de viure i de treballar, substituint la cultura de la queixa per la de la participació. Prometíem dotar la ciutat dels mecanismes necessaris per aconseguir-ho, i és per això que vam col·laborar activament en la redacció dels reglaments dels Consells Territorials i del Consell de Ciutat, anant més enllà del que va fer el govern municipal i demanant que es tingués en compte la veu dels que, havent participat del joc democràtic a les eleccions municipals, no havien aconseguit representació en el Consistori. Proposta no acceptada per la por a la discrepància i al debat dels que estan en el poder.

Però és impossible una participació realment enriquidora si no hi ha una adequada i correcta informació. És per això que comença a ser preocupant tot el que envolta a l’àmbit de la comunicació de l’Ajuntament. Convergència i Unió ja proposava, en el seu programa electoral, la creació d’un emissora local de Ràdio i va donar suport, inicialment, a la creació d’un butlletí municipal. Però aquestes eines també cal fer-les amb la participació ciutadana i cal decidir-se per unes o altres. Contràriament, el govern posarà en funcionament una emissora sense comptar per res amb la Plataforma per la Ràdio a Mataró i ho està fent coincidir tot: Butlletí Municipal, Ràdio Municipal i millora del Web Municipal, al final d’un mandat en que el partit majoritari ha de promocionar una nova persona per encapçalar la seva candidatura al 2007. Per si fos poc, encetem el debat de la TDT (Televisió Digital Terrestre), en el que l’alcalde de la ciutat lidera un grup de poblacions per assumir la gestió d’un dels dos canals públics que properament tindrà la comarca i, alhora, inverteix en la Televisió Local ja existent i que persegueix un del canals privats.

En definitiva, sempre ens trobaran al costat dels defensors de les polítiques de participació ciutadana i de les que sorgeixin del treball d’aquestes, però no compartirem una política de propagandisme en lloc d’una correcte informació al ciutadà. No podrem permetre que els diners públics siguin utilitzats per a la promoció d’uns quants i alhora no es donin les eines als demés per fer la feina que, com a representants públics, també els hi ha estat encomanada. Encara que aquesta sigui de seguiment i control de la gestió municipal. No prioritzarem mai un ventall de mitjans de comunicació municipals i públics desproporcionat i en un sol sentit, quan encara hi ha ciutadans que no tenen resoltes determinades necessitats fonamentals.