24/2/06

LES DIPUTACIONS TENEN ELS DIES COMPTATS

L'aprovació del Títol II del nou Estatut suposa que les diputacions provincials deixaran d'existir a Catalunya, i seran substituïdes per les vegueries (en concret, pels consells de vegueria). En síntesi, suposa que a partir d'ara, el nostre país podrà decidir la seva pròpia organització territorial, el que suposa una novetat de signe històric. Cal tenir present que la desaparició de les diputacions era un contenciós que el catalanisme polític havia reivindicat des de fa un segle.

El nou Estatut estableix els municipis, les comarques i les vegueries com a part del sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals s'organitza territorialment. Malgrat, la intenció del tripartit durant la redacció de l'Estatut a Catalunya era de fer desaparèixer les comarques com a ens local obligatori, i simplement les volia convertir en una mera agrupació de municipis, finalment, l'Estatut consagra les comarques com a ens supramunicipal, i com a part del sistema institucional de la Generalitat.

El municipi seguirà sent l'ens local bàsic d'organització territorial de Catalunya. La vegueria s'estableix com a àmbit territorial per l'exercici del govern intermunicipal i de cooperació local, i substitueix les diputacions. Finalment, les comarques gestionaran competències i serveis locals.

El nou Estatut també atorga a la Generalitat la "condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen l'Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'administració local". En resum, suposa que la Generalitat queda reconeguda com a administració única a Catalunya. És per això que el President de la Generalitat ocuparà una posició realment preeminent, en tant que representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya.

El nou Estatut reconeix també la singularitat de la Val d'Aran: "El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau de l'Aran i les altres institucions pròpies." i "Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat occitana dotada d'indentitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial".
Finalment, l'Estatut atorgarà a la Generalitat competència exclusiva en règim local, així com l'articulació d'un finançament local específic per al nostre país.