29/4/06

L’ALTRA CARA DE LA MONEDA

Aquesta mateixa setmana han començat els treballs per a la construcció dels estudis de l'emissora municipal de ràdio al primer pis del Centre Cívic Pla d'en Boet, on ocuparan part de l'espai que va quedar sense ús assignat després de la rehabilitació de l'edifici. Aquest equipament municipal, qualificat inicialment com el centre cívic més gran de la ciutat, va essent ocupat, mica en mica, per diferents serveis municipals quan encara hi ha moltes entitats, també al Pla d’en Boet, que no disposen d’espais adequats per a portar a terme la seva activitat.
Però avui, el que m’agradaria, és cridar l’atenció sobre la fotografia. La imatge mostra les taques de greix i oli que deixen els camions que descarreguen els materials aïllants que han de servir per insonoritzar els estudis de “Mataró Ràdio”. El fet que un vehicle perdi tal quantitat d’olis no és normal, però, tan costa posar uns cartrons o tirar una mica de sorra? La reurbanització dels entorns del nou centre cívic es van inaugurar al mateix temps que l’equipament i hores d’ara ja han estat víctimes de l’incivisme, especialment de les pintades. Evitem que noves obres, pagades amb diner públic, ens malmetin un espai del que en gaudim tots.

28/4/06

"VOT NUL POLÍTIC"

L’Estatut aprovat el setembre passat pel Parlament de Catalunya era un text de màxims pel que podíem obtenir mantenint-nos dins de l’Estat espanyol. Però hem de tocar de peus a terra i reconèixer que Espanya i part de Catalunya no estan preparades per aprovar aquell Estatut, encara que serà un excel·lent full de ruta per seguir lluitant. És per això que, malgrat tot, el text aprovat a Madrid és bo per nosaltres, perquè representa un avanç important en la capacitat de decidir sobre el nostre futur i el nostre finançament.

El vot negatiu en el referèndum que es convocarà el proper més de juny condemnaria Catalunya a seguir amb l’actual text estatutari durant molt de temps, perquè difícilment es tornaran a donar les mateixes condicions. Votar “NO” és fer un mal favor al país. Per altra banda, la posició anunciada ahir per ERC és impròpia d’un partit que forma part del Govern de Catalunya. Covarda i tan absurda com la recollida de signatures del PP. Quina credibilitat i quin prestigi tindrà la màxima institució del nostre país si un dels partits que l’integren no dona suport a la més important de les seves iniciatives?

Estalvio entrar a comentar el fet de que una papereta que promociona el vot nul rebi una subvenció pública, així com l’existència de diferents opcions segons les faccions d’ERC. Tot plegat és ridícul.

27/4/06

INCIDENT DEL DIA

Tinc necessitat d’explicar un incident amb un agent de la Policia Local. Arribava a casa, eren ¾ de 2 del migdia i la motocicleta del Policia de Barri no em permetia fer la maniobra per entrar al garatge. La meva mare m’ha dit que feia tres quarts d’hora que hi era i com que el carrer no té sortida i no molestava a cap veí, he optar per no molestar a l’agent demanant-li que mogués la seva moto i esperar que marxés. He entrat a casa deixant la porta oberta, confiat que el sentiria marxar. Però un moment que he mirat per casualitat me’l trobo escrivint al talonari recolzat en el caixó de la seva moto. Li pregunto si està fent una denúncia i em diu que sí. Llavors li torno a preguntar: a quin vehicle, al meu o al teu que no em deixar entrar a casa meva? M’estava posant una multa perquè allà no podia estacionar.

Sóc regidor de l’ajuntament de Mataró i em coneix, em veu entrar molts dies a casa, perquè ell sovint té la moto al mateix lloc i m’ho reconeix, l’única explicació, i és la que m’ha donat, és que no sabia que el cotxe era el meu i podia estar esperant per entrar. M’ho he hagut de creure i demanar-li disculpes per malfiar, però fa més d’un any que tinc aquest cotxe, més o menys el mateix temps que fa que ell deixa la moto cada dia davant de casa.

26/4/06

FELICITATS, PIM

Ja t’ho he dit personalment, en públic i en privat. Però també vull deixar-ne constància en aquest petit racó que és el meu bloc. Crec, molt sincerament, que se t’ha de felicitar pel fet que els responsables d’escollir qui ha de dirigir una institució tan important com és l’Institut Català d’Oncologia (ICO) hagin pensat en tu com a gran professional que ets.

Jo, que he estat molt a prop teu durant els darrers quatre o cinc anys, sé que has deixat passar altres oportunitats, fins i tot fora del territori de l'estat. Poca gent, molt poca, faria una cosa així només per servei a una ciutat i a un projecte. La nova oferta inclou les teves dues especialitats, l’oncologia i la gestió hospitalària. És un encàrrec per un període llarg, no pots renunciar-hi al cap d’un any, encara que fos per un projecte, igualment engrescador, com tornar a optar a l’alcaldia de la teva ciutat.

Feia anys que sabia qui era el Dr. Joaquim Esperalba, encara que ens vam conèixer a la campanya del 1999. Vam compartir candidatura i grup municipal, primer algú va decidir que havíem de pertànyer a faccions diferents, però aviat vam començar a treballar plegats i mica en mica hem estat més amics que no pas companys. Malgrat la diferència d’edat, de formació, de feina, del que vulguis, compartim una vocació per la nostra ciutat i un convenciment pel projecte de Convergència i Unió, que no necessàriament ha d’incloure totes les persones. Com diu la dita popular: “a tot arreu hi ha de tot”.

La campanya municipal del 2003 va ser una experiència inoblidable. Ens ho vam passar molt i molt bé. Recordes el “CiU-Mòbil” i aquelles escales que pujaves incansable? Un dia ens vas fer patir. Crèiem que no podríem continuar, però després d’un dia de descans eres al debat de Televisió de Mataró com si no hagués passat res. En Quim Barnola va ser una peça clau. Llàstima que havia de discutir amb ell pel pressupost, si haguéssim pogut fer tot el que ell volia encara hagués estat millor.
Només et demano una cosa, quan al juny del 2007 ens acomiadem de l’Ajuntament, hem de cercar la manera de seguir-nos trobant. No em resignaré a perdre un amic com tu.

24/4/06

SANT JORDI

A Catalunya el culte a Sant Jordi començà quan l’abat Oliba va consagrar l’any 1032 un altar en honor seu al monestir de Ripoll. A casa nostra és, per excel·lència, el patró dels enamorats gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge.

Aquest dia els passeigs i carrers principals dels nostres pobles i ciutats estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració. Per mi, el dia de Sant Jordi és una segona Diada Nacional, en aquest cas, totalment festiva al costat del caire reivindicatiu que té l’Onze de Setembre, en que es commemora una derrota de la Nació Catalana.

Enguany, al caure en diumenge, ha estat una diada especial. Molta més gent al carrer, moltes famílies senceres participant junts de la festa. La trobada de gegants i nans de la ciutat va ser un èxit. La missa de Sant Jordi de la parròquia de Sant Josep, organitzada pel Grup d’Opinió Jaume Llavina, era plena de gom a gom, amb la tradicional benedicció de roses, els goigs i el recordatori. Jo vaig aprofitar per comprar el llibre “Recull”, editat per l’Associació d’amics de la República Dominicana i que aplega més de quaranta articles de mossèn Jordi Cussó, un home al que val la pena llegir i escoltar. Era un llibre que encara no tenia i que he deixat a la tauleta de nit per anar intercalant els seus escrits entre altres lectures.

Com sempre, vaig comprar una rosa per a cadascuna de les dones de casa, i en Jordi que ha heretat la tradició, va fer el mateix. Ell va passar un dia d’allò més bé, va dinar amb els seus companys de l’esplai i al vespre va celebrar el sant amb els amics de sempre. Amb la família havíem sopat junts el dissabte a la nit. L’havíeu d’haver vist, amb la seva germana, en Tomàs i catorze marrecs més, tocant la gralla darrera la geganta Anna.

Al vespre la Maribel em va regalar el llibre "Jordi Pujol, En nom de Catalunya”. De llibres sobre el president se’n han escrit molts. Però em va agradar especialment perquè crec que ara, quan ja fa dos anys que està “retirat” de la política, és quan comencen a tenir valor els anàlisi sobre la persona i la seva obra de govern. Us adjunto la sinopsi del llibre:

Catalunya ha estat la seva causa, la seva bandera i la seva obsessió. Ha consagrat la vida a fer realitat la idea d’allò que havia de ser el país, però sobretot a governar-lo.

El març del 1980 Jordi Pujol aconseguia un somni que covava des de petit: ser president de Catalunya per iniciar la reconstrucció nacional del país. Va durar gairebé vint-i-quatre anys, amb el suport de les urnes. Ningú, ni els seus rivals, li ha negat que ha estat un líder de mena, capaç d’articular un moviment polític i social al voltant de la seva persona. I que ha tingut una sola passió: és en nom de Catalunya com ha actuat Pujol tota la vida, per a bé i per a mal.

En aquest llibre, els periodistes Félix Martínez i Jordi Oliveres s’endinsen en la trajectòria vital i política d’una personalitat complexa, admirada per uns i odiada per altres. Una mirada que no defuig els episodis i les qüestions més polèmiques a propòsit de l’expresident i tots aquells que l’han envoltat.

22/4/06

UNA NIT AMB L’ESPORT

Ahir vaig assistir a l’edició d’enguany de la “Nit de l’Esport”, ni més ni menys que la número 51. No faré la crítica esportiva, que la deixo pels periodistes i mitjans especialitzats. Això sí, felicito molt sincerament a tots els esportistes, nois i noies, de totes les categories i també als que amb el seu esforç fan possibles els clubs que els patrocinen. Tampoc parlaré del discurs del Sr. Niubó, secretari general de l’esport, que per patètic és millor no parlar-ne. L’Alcalde va escombrar cap a casa, com tots els alcaldes. Vull parlar del president del Patronat Municipal d’Esports i regidor de Joventut, el company Ivan Pera. Més que parlar-ne, vull felicitar-lo. L’Ivan és senzill, sincer i honest. Defensa la seva feina, però sobretot sap agrair als seus col·laboradors la que fan i que fan bé. No és la primera vegada que sento parlar a l’Ivan i tinc la mateixa sensació. A més, quan li ha tocat reconèixer un error, com va passar amb la publicació del “Pla Jove x Mataró”, ho ha fet i l’ha assumit com a màxim responsable de l’àrea, tot i no ser culpa d’ell de manera directa.

Llàstima que a la política no hi ha gaires per sones com ell. Li va tocar entrar a mig mandat, substituint en Manel Mas, que va marxar a fer de diputat a les espanyes. Després li va tocar pagar el desgavell causat per la dimissió del Cap de Llista d’ERC
canviant de regidoria quan tot just tenia temps de començar a conèixer una mica la feina. El que se li encomana, primer Participació Ciutadana i Cooperació i ara Esports i Joventut, són feines agraïdes, però complicades, i ell se’n surt. Felicitats Ivan!!

SEGUEIXEN LES CRISIS

Llegeixo el web de “e-noticies.com”. En el qual, el nou conseller de governació és l’estrella dels titulars. Només arribar ja se les ha tingut amb el del primer secretari del PSC, José Montilla. Però m’ha cridat especialment l’atenció el que diu el portaveu adjunt del PSC, Joan Ferran, que compara l'ara conseller, Xavier Vendrell, amb "el cobrador del frac". I arran de l'afer de les cartes li diu: "jo no ho hagués fet així... els temps estan canviant. Hi ha noves tècniques. Molt més solvents...". Ferran no només és portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC, sinó també president de la poderosa Federació de Barcelona.

20/4/06

L’ESPECTACLE CONTINUA

L’espectacle a l’escenari del govern tripartit de Catalunya continua com si es tractés d’un circ instal·lat a la plaça del poble. En aquest cas, instal·lat a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Tots els governs creen, passen i superen crisis en les que el gabinet és remodelat per fer front a noves situacions. El govern de l’Estat ho va fer, de manera molt discreta, fa pocs dies. Però el President Maragall, després d’un primer intent fallit, ha canviat un terç del seu govern en dues “entregues”. La primera, ahir, a mitja nit i d’amagat, quan vam saber els que sortien, i avui, quan els partits han passat les propostes, hem conegut els noms dels que entraven.

Maragall, en el seu comunicat d’avui, ha dit: “Crec que cal comptar, des d’ara, amb l’equip que haurà de desplegar el nou Estatut al servei dels ciutadans de Catalunya. L’endemà del Referèndum, el nou equip ha d’estar ja funcionant a ple rendiment.” Això seria del tot correcte si els tres partits que donen suport al govern tinguessin un posicionament comú davant l’Estatut. Però que farà Esquerra? Quina il·lusió en desplegar el Nou Estatut es pot demanar a uns consellers que no li donen suport?

Per altra banda, per què tres (PSC), dos (ERC) i un (ICV-EuiA)? Al marge de l’opinió que cadascú pugui tenir sobre la seva gestió, hi ha alguna raó més contundent que el fet de que a Iniciativa ni tocava canviar un per substituir al conseller Milà? Crec, sincerament, que en Salvador no s’ho mereixia.
Un altre tema, molt de moda i que s’ha oblidat, ha estat la paritat. Sempre defensaré que les persones han d’ocupar els càrrecs per la seva vàlua i que la societat, en la seva evolució, cada dia ens oferirà més possibilitats que hi hagi dones en els llocs de més responsabilitat. Però, justament el partit que vol fer que les dones siguin a les llistes per mandat de la llei, en lloc d’aprofitar per incloure’n alguna més, el que fa és reduir-ne el nombre.

Finalment, pel que fa al nomenament del Sr. Vendrell, estic totalment d’acord amb
el que ha dit l’Artur Mas: “és un insult a la ciutadania posar de conseller a una persona que ha coaccionat als empleats de l’administració si no pagaven quotes a ERC”. No puc entendre aquest fet sinó és com un acte de “xuleria” d’ERC en front de la imposició d’una remodelació de govern no volguda per ells.

UN ALTRE DIA

Avui ha estat un altre dia sense sorpreses. La premsa anava plena del Barça i la veritat és que s’ho mereixen. A la tarda, com em passa des de que necessito més temps per fer-ho tot, amb un braç que es va recuperant poc a poc, he fet tard a l’acte en commemoració del Dia del Municipi. La veritat és que m’ha sabut molt de greu, la sala ja era plena, i he de reconèixer que el Sr. Bustos, pel que he pogut escoltar, ha estat a l’alçada d’un polític que representa a tothom, no com els que darrerament havíem criticat. Ha parlat del que li toca com a president de la Federació de Municipis, defensant el municipalisme al marge del color polític del govern de torn i sense amagar quin és el seu partit.

Però a la nit
ha esclatat la notícia. Ha estat divertit veure a la televisió les imatges en directe dels líders del tripartit entrant i sortint del Palau de la Generalitat. Finalment el President ha pogut tirar endavant la remodelació del Govern que no li van deixar fer fa uns mesos. Tothom esperava que això es produís desprès del referèndum. I és que sembla que és l’acció més segura per un govern que afronta dividit l’organització de la consulta. Què passarà ara si Esquerra, que encara està meditant, decideix definitivament no donar suport al Nou Estatut? Tornaran a canviar el Govern? I la feina, quan la faran? En tot cas, demà, amb més informació, en podrem seguir parlant.

18/4/06

MALES NOTÍCIES

Arribo a casa després d’una reunió i, abans de dir-me el resultat del partit que estava jugant el Barça, els meus fills em diuen: “tu sabies que els Oscar han tancat?” No, no ho sabia (La notícia m’ha agafat per sorpresa). “Com ho sabeu?”, he preguntat. “Ho diu el Capgròs”.

Quan he pogut m’he connectat a internet i ho he llegit. Sembla que no era la única persona que no ho sabia, tot i que els treballadors ja feia temps que temien aquest desenllaç.

Mataró perd l’única sala de cinema que tenia i perd un agent dinamitzador en perjudici del comerç urbà i de l’activitat econòmica en general. Perdem l'únic espai de la ciutat on es feia cinema en català i nou persones perden el seu lloc de treball. Ara ens haurem de preguntar si algun responsable municipal s’havia preocupat d’ells i de la seva continuïtat. La majoria no tenim prou informació, però quan fa pocs dies, en un Ple Municipal, el regidor de cultura anunciava els acords per passar pel·lícules en català segurament havia d’haver parlat de la situació de les sales. Hi ha qui es preocupa per noves instal·lacions comercials a llevant, que està bé sempre que es faci sense perjudicar-ne d’altres d’existents i tractant-les amb igualtat de condicions, i no fan, aparentment, res per ajudar a mantenir l’única sala de cinema que té la ciutat.

QUATRE DIES DE FESTA

Sí senyor! Hem tingut quatre dies de festa. Quatre dies de Setmana Santa que ens feien molta falta. Les celebracions religioses, que de fet ja comencen amb el Diumenge de Rams, del Divendres Sant i la Nit de Pasqua, sempre han estat per a mi les més importants. El moment de la mort i la resurrecció de Crist són fonamentals per a la Fe Catòlica, però també ho són des d’una visió més àmplia i des d’un punt de vista d’ètica i de moral, de sacrifici, de convivència, de respecte, per compartir i sobretot per aprendre a estimar. Aquests són valors del cristianisme, però ho haurien de ser també de la condició humana.

En tot cas, no sóc ningú per fer discursos d’aquesta mena, la veritat és que he fet també quatre dies seguits de festa en aquest bloc. Encara que n’he trobat molts que no ho han fet i han continuat escrivint cada dia. Ara, al tornar-hi, tot i que he intentat no estar desconnectat del tot del món exterior, descobreixo que tot segueix, si fa o no fa, igual. Es veu que la gran majoria també han fet festa. Manuela de Madre, tot i la seva malaltia que la va allunyar de l’alcaldia de Santa Coloma, segueix incansable i se’n va de gira a Sevilla. Hi va amb en Duran, mentre el seu partit, com sempre passa l’estona discutint amb el meu amic Felip Puig, que segueix tenint l’especialitat de fer-los sortir de polleguera. L’Espanyol ha guanyat la Copa del Rei, però veig que segueix passant-ho malament intentant salvar la categoria. Fins el Sant Pare, tot i ser nou, no ha canviat els costums i ha fet la benedicció “urbi et orbi” en 62 llengües, entre les que no hi ha el català. El President de la Generalitat deu haver estat de vacances, perquè no he llegit cap “maragallada” mentre el seu partit, el PSOE, segueix, com fa dies, fent crides a ERC per portar-la cap el sí al Nou Estatut.

Una cosa sí ha canviat. Sembla que ja podem donar per definitiva la victòria de Romano Prodi, “il Professore”, i que a Itàlia poden començar a canviar les coses després de cinc anys de govern del Sr. Berlusconi, que víctima de les seves pròpies reformes electorals quedarà totalment al marge del nou govern.

12/4/06

POLÍTICS I BOTIGUERS

L’IMPEM ha demanat al Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, la declaració del proper dilluns dia 5 de juny, dia de la Fira de Mataró, com a festiu autoritzat per a l'obertura del comerç. Ha estat una decisió unilateral, prescindint de l'opinió del sector comercial.

L’acció de la presidenta de l'IMPEM és sorprenent ja que en la reunió de l'Àgora de Comerç del passat 22 de febrer va quedar clara la postura del col·lectiu comercial de la ciutat en el sentit contrari a la iniciativa. És fàcil caure en la temptació de pensar que s'hagi pres la decisió per afavorir a algun operador en concret, perquè pensar que la decisió és fruit d'una presa de postura sense valorar-ne suficientment les conseqüències, és tant com estar convençut de la total incapacitat per a dirigir aquest organisme.

La decisió ha generat un gran malestar a la Unió de Botiguers, que es qüestiona la funció de l'Àgora del Comerç. Jo sempre he intentat, com a polític local, mantenir-me al marge dels temes que afecten la meva vida professional, però com a comerciant associat crec que tinc tot el dret a opinar. L’actuació de l’IMPEM és imperdonable, però la primera crítica s’ha de dirigir cap a la seva política de promoció de la ciutat i de model de fires. Hi ha un grapat de poblacions en que el comerç obre en dies festius des de fa anys, però té garantida una important presència de visitants atrets per les propostes existents i els llocs on es realitzen, generalment al centre urbà. Quina fira tindrà Mataró el proper cinc de juny? Unes quantes atraccions i alguna parada d’artesania, malgrat en molts casos els articles no en tinguin res d’artesans. Crec que la queixa dels comerciants hauria d’anar dirigida cap a la política de promoció de la ciutat que des de fa anys és inexistent. Vam perdre la Fira Comercial de sempre perquè semblava obsoleta, però on està l’alternativa?

Pel que fa a la principal agrupació de comerciants de la ciutat, potser també cal que reuneixi més sovint tots els seus associats o intenti tenir-los a tots en compte. Per exemple; com s’han decidit els eixos comercials pels que es demana una moratòria en les llicencies per a oficines bancàries? Què és una altre reivindicació de l’entitat. Evidentment parlo com afectat, no tinc perquè amagar-ho. Al Camí Ral, al tram del carrer de la Mercè hi ha quatre oficines bancàries i quatre o cinc oficines d’agències de viatges, és un carrer de molta circulació de vehicles que té una vorera molt estreta i, malgrat tot, és molt més comercial que el tram de Tras Santa Anna.

En transparència i participació, a tots ens queda molt per aprendre.

11/4/06

UNS ANYS DECISIUS PER A LA CIUTAT

Aquesta nit hem pogut gaudir de la conferència “MATARÓ 1973-1977, el camí cap a la democràcia” a càrrec del Sr. Francesc Robert Graupera, que va ser alcalde de la ciutat de 1973 al 1977. Robert és enginyer, en la seva etapa d'estudiant milità en el SEU de forma activa però no arribà a passar a FET -JONS. En el moment del cessament de Crespo el seu nom fou ja tingut en compte. En aquell moment no tenia antecedents polítics sinó només professionals. Finalment, substituí al Sr. Martí Coll, advocat pertanyent al cos jurídic militar. També fou elegit diputat provincial fins que va ser nomenat governador civil de Tarragona el 1977 i més tard va ser director general al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

El Sr. Robert va fer una exposició ordenada i detallada, plena d’anècdotes i referències al seu equip de regidors. No van faltar les al·lusions a fets que mostraven la importància política d’aquells anys a les portes de la transició. Tot això es pot trobar en el seu llibre “La Transició Democràtica a Mataró, 1973-1977”, que és una proposta a tenir en compte per a Sant Jordi. Però a mi em va cridar especialment l’atenció la quantitat d’accions que es van fer a la ciutat durant aquells quatre anys. Segurament els projectes no eren tan exigents i les fórmules per a fer-los realitat també eren unes altres, tot i així, acabar tres escoles i fer-ne tres més, sis en quatre anys, l’asfaltat i condicionament d’espais verds als barris, molts dels quals no s’han reurbanitzat fins passats més de vint anys, el Parc forestal, la Pollancreda, .... La diferència substancial amb la política actual la vaig trobar en el paper dels mitjans de comunicació emprats. Ara som uns “mestres” alhora de pensar en les inauguracions, les quals arriben després de paraules, promeses, projectes i processos que duren anys. En aquell moment era fonamental l’acció i el contacte directe amb els veïns. Transparència i participació, paraules claus en els programes electorals del 2003, ja eren presents el 1973 amb Robert Graupera d’alcalde. Pensem-hi !!

9/4/06

TARDA SOLIDARIA

Aquesta setmana els mataronins hem tingut l’ocasió d’assistir a dos actes que, essent completament diferents, tenien en comú la solidaritat entre les persones. El primer, la inauguració de l’exposició “LA MATERNITAT D’ELNA, Bressol de l’exili 1939-1944” i el mateix dia, mitja hora més tard, la novena edició de la “Nit de la Solidaritat”.

Aquest estiu, quan vaig assistir a la presentació del GR Camí de Nord o del Canigó a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent, ja vaig tenir l’ocasió de conèixer el que va ser “La Maternitat d’Elna”. En el mateix acte, l’Assumpta Montellà va fer la presentació de la seva investigació. El descobriment de la Sra. Elisabeth Eidenbenz va ser impressionant. Des d’aquell moment no he tingut inconvenient en sumar-me a qualsevol iniciativa per difondre la feina que va fer aquesta infermera suïssa entre 1939 i 1944, salvant la vida a 597 nens i nens, fills de dones embarassades que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans a Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes.

Val la pena visitar l’exposició que serà a l’Ateneu de Caixa Laietana fins el dia 7 de maig. A més, si podeu, no deixeu d’anar el proper dia 21 a la conferència que l’Assumpta Montellà farà a la Sala d’Actes de Caixa Laietana. La història de l’Elisabeth Eidenbenz és una esperança de vida en un dels pitjors moments per a molts catalans que fugien cap a l’exili des de Catalunya.
A continuació, al Teatre Monumental, es celebrava la novena edició de la “Nit de la Solidaritat”, organitzada pel Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional. Enguany va parlar, en nom del consell, el Sr. Joaquim Tarragó, de l’associació Haribala. Ara fa un any, l’encarregat de fer-ho va ser l’amic Francesc Vea, dels Amics del Senegal. Ells, com tots els que formen part del consell, mereixen un reconeixement especial per la tasca de cooperació i també de sensibilització que realitzen dia a dia, com el mereixen els tècnics i tècniques municipals que treballen al costat de les entitats. Un altre mèrit del personal municipal del departament és el d’aconseguir cada d’any la participació de persones de reconegut prestigi en aquest camp per a que exposin a Mataró les seves tesis. En aquesta ocasió vam poder escoltar al Sr. Sami Naïr, filòsof i sociòleg francès, nascut a Algèria, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de París VIII i a la Universitat Carlos III de Getafe (Madrid).

En la seva conferència, titulada "El Mediterrani: zona de complementarietats o de fractures?", Saïr va posar de manifest les diferències entre la riba Nord i la riba Sud del Mediteràni, la importància que està agafant l’Àfrica Subsahariana, que té un paper cada vegada més decisiu, ja que el pes demogràfic dels països de l’Àfrica Negra es desplaça cap el nord, on tenen més facilitats per creuar el mar cap a Europa. Tot i que va obrir portes a l’esperança, va insistir en la perillositat de la situació, del pes dels diners que els immigrants aporten als seus països d’origen en el total de l’economia, que en molts casos és l’aportació més gran de divises, i de la importància que està agafant la immigració en la nostra societat.

COMPORTAMENTS “INAGUANTABLES”

El comportament d’alguns líders del PSOE no és pot aguantar. No es pot permetre que el Sr. Alfonso Guerra, que ha dirigit el debat en comissió del Nou Estatut per a Catalunya, qualifiqui d'"infumables" la proposta estatutària catalana sorgida del Parlament el 30 de setembre i el pla Ibarretxe. No en va tenir prou amb això, sinó que també va explicar que es va "polir" la proposta del lehendakari "abans d'entrar a la comissió", i que el text català "el vam polir com un fuster durant la Comissió".

Per l’altra banda, seguim tenint a ERC que no sap com sortir-se’n. Estan embolicats fins el cap de munt. Com ha dit més d’un, han anat excitant tant les seves bases que ara no troben el camí de tornada. La conseqüència és que tenim un govern, el qual ha de posar a votació en referèndum el nou text de l’Estatut, i ell mateix està absolutament dividit i a cops enfrontat. De moment, els d’Esquerra ja han demanat al PSC i ICV “posar-se d’acord en els lemes i els eslògans de la campanya”, segons va explicar la seva portaveu, Marina Llansana. Aquesta és manera d’afrontar la campanya per a l’aprovació d’un dels temes cabdals del Pacte del Tinell?

De tota manera, a CiU val més que deixin el debat de si hem de tenir o no ministres per un altre moment, quan les circumstàncies siguin unes altres. Ara el que toca és treballar per Catalunya i perquè tingui el govern que necessita.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya es mereixen un govern més cohesionat i més seriós. Té raó l’exalcade de Mataró quan, en el seu bloc, escriu “Tripartit. Patètic”, a l’article Impressions del debat d'ahir, on parla del paper del Govern de Catalunya en el moment de l’aprovació al Congrés del text estatutari.

8/4/06

ALESHORES VINDRÀ LA PAU

Una amiga, sòcia de l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal, m’ha obsequiat amb la traducció d’un poema de Pierre Guilbert, que en Manel Sales va publicar, en francès, en el número 18 de “LAMB”, petit butlletí que ell editava a Sokone (Senegal) que porta el nom del tam-tam que en aquella zona avisa dels grans esdeveniments d’una població a l’altra.

M’agradarà que el compartiu amb mi.

ALESHORES VINDRÀ LA PAU

Si creus que un somriure és més fort que una arma,
Si creus en la força de l’oferiment d’una mà,
Si creus que allò que acosta els homes és més important que allò que els separa,
Si creus que ser diferent és una riquesa i no un perill,
Si saps mirar els altres amb una espurna d’amor,
Si saps preferir l’esperança a la desconfiança...
Si penses que has de començar primer tu no pas els altres,
Si la mirada d’un infant encara et pot desarmar el cor,
Si et pots alegrar de la felicitat del teu veí,
Si la injustícia que pateixen els altres et revolta tant com si la sofrissis tu,
Si per tu l’estranger és germà,
Si saps donar gratuïtament una mica del teu temps per amor,
Si saps acceptar que els altres et poden ajudar,
Si creus que el perdó va més lluny que la venjança...
Si saps cantar la bondat dels altres i ballar amb les seves alegries,
Si pots escoltar desgràcies que et fan perdre el temps i regalar somriures,
Si saps acceptar la crítica i en saps treure profit sense contradir-la ni defensar-te,
Si saps acollir i acceptar un punt de vista diferent al teu...
Si tu refuses de carregar la teva culpa a les espatlles dels altres,
Si per tu els altres són d’entrada germans,
Si la còlera és per tu una feblesa, no una prova de força,
Si prefereixes ser perjudicat que fer mal a qualsevol altre,
Si refuses que després de tu no t’importa ningú,
Si et poses al costat del pobre i de l’oprimit sense creure’t un heroi,
Si creus que l’amor és l’única força de dissuasió,
Si creus que la pau és possible
... ALESHORES LA PAU VINDRÀ.

Pierre Guilbert (Paris 2002)

7/4/06

MATARÓ JA TÉ PLA DIRECTOR DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ INTERNACIONAL

S’ha posat de moda que les administracions redactin estudis, plans i pactes. De fet, a Mataró la solidaritat i la cooperació internacionals, històricament i amb poc soroll, ha estat un àmbit molt ben portat pels tècnics i pels polítics de l’Ajuntament sense necessitar cap pla. No és casual que fos un dels primers municipis en destinar el 0’7 % dels seus recursos propis a projectes de cooperació al desenvolupament i que des del 2003 estigui situat en l’1 %. A més dels responsables polítics, ha estat fonamental la feina de les entitats locals que treballen en aquest àmbit.

En l’elaboració del nou Pla hi han intervingut membres del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional i és precisament això el que l’avala pel seu contingut de fons. En la forma, el redactat tenia algunes deficiències, si tenim en compte aquest consens que sempre havia presidit aquests temes a la nostra ciutat. Segurament per inexperiència de la nova regidora responsable del departament. Després d’esmenar alguns d’aquest defectes, Mataró té, ara per escrit, un guió per seguir treballant en aquest camp. Les prioritats geogràfiques; els instruments per on es canalitza el finançament; el marc pressupostari; els compromisos específics de l'Ajuntament no deixen de ser els mateixos que ren fins ara. Pel que fa a l'avaluació i seguiment dels projectes i de la feina que es fa, ja estaven en mans del consell municipal corresponent, que potser és dels més participats entre els 17 o 18 que existeixen.

En tot cas, ben vingut sigui si serveix per aprofundir més o assolir els objectius estratègics que es planteja i que són: 1. Impulsar el desenvolupament local i comunitari, 2. Fomentar les capacitats institucionals i l'enfortiment del teixit social en l'àmbit local, 3. Afavorir la promoció i defensa dels drets humans i laborals, així com el foment de la cultura de la pau i una resolució pacífica dels conflictes, i 4. Promoure en el municipi un model de societat més solidària.

6/4/06

UN ALTRE PLE MUNICIPAL

Contràriament al ple ordinari del mes de març, el d’avui no ha tractat gairebé cap tema destacable pel futur de la ciutat. Majoritàriament s’han tractat temes de tràmit o de simple gestió municipal. Només mereix una menció especial l’aprovació del Projecte d’Intervenció Integral de millora de l’àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador pel que pot representar en la qualitat de vida dels veïns i veïnes en cas de rebre els ajuts que es sol·liciten a la Generalitat de Catalunya.

A l’apartat de declaracions institucionals crec que té un valor social important l’aprovació per unanimitat de la proposta de CiU de suport al Dia Internacional contra el Racisme, en un moment que veiem com a la societat es repeteixen tics racistes i xenòfobs en diferents ambients, com pot ser el món de l’esport.

Encara que no es votava, és just fer referència al punt en què el govern donava compte de la liquidació del pressupost de l’exercici 2005. Aquí, el president del grup municipal del PPC crec que “ha pixat fora de test”. En lloc d’entrar a analitzar el perquè no s’ha executat una part important de la inversió o preguntar-se com s’aplicarà el romanent, que puja un total consolidat de 2.397.990 euros, s’ha dedicat a fer campanya electoral i carregar contra l’altre grup de l’oposició. Ell sabrà el que fa.

En el torn de control al govern, hem pogut escoltar la situació en què es troben els veïns de l’immoble situat davant els Jutjats de la ciutat a causa de les molèsties ocasionades per un parell de locals situats a la planta baixa. La intervenció dels veïns, malgrat porten mesos sense poder descansar com cal i en un clima d’amenaces i discussions, ha estat més que correcte. Al contrari d’altres vegades que temes com aquest havien arribat al Ple Municipal, la regidora de Ciutat Sostenible s’ha mostrat molt comprensiva amb la situació dels afectats, contestant a la pregunta de CiU molt correctament, el que fa pensar que tot es podrà solucionar ben aviat. L’alcalde també ha demanat a tots els regidors que intervinguin amb la màxima celeritat per donar solució a tot el que els veïns han expressat.

5/4/06

UNA LLIÇO DE GESTIÓ ASSOCIATIVA

Avui he assistit a la conferència "Gestió d'entitats. Com augmentar la base social i la captació de recursos", a càrrec del consultor social basc senyor Fernando Fantova, que es feia al Centre Cívic del Pla d’en Boet. La sessió ha estat una veritable llicó de gestió associativa. En una primera part, el Sr. Fantova, ha deixat clar que en l’actualitat la societat civil organitzada és tan important com l’existència del mercat (intercanvi de mercaderies per diners) o de l’estat (defensa dels drets i dels deures), gràcies al valor organitzatiu i participatiu que han adquirit en la societat. En una segona part de l’exposició, ha definit fins a vint-i-cinc idees clau a tenir en compte en la gestió de les associacions. A la sala hi havia una digne representació de les entitats locals, tot i que en faltaven moltes, segurament per la coincidència amb altres activitats que s’havien convocat a la mateixa hora.

L’acte ha estat aprofitat per a fer una breu presentació de la 2a. Mostra d’Entitats de Mataró i la 7a. Jornada “Les Associacions fan ciutat”. Presentació que ha anat a càrrec del tècnic municipal en participació ciutadana, Sr. Francesc Torrejon, i que ha estat molt clara. Em consta que, conjuntament amb altre personal de l’àrea, hi estant treballant amb molta il·lusió. Llàstima que, ni durant l’acte ni en les declaracions a TVMataró, la regidora responsable del Departament de Participació, Cooperació i Dona, hagi estat capaç de citar que aquesta va ser una iniciativa del
grup municipal de Convergència i Unió, aprovada primer al Ple com a proposta de resolució i, posteriorment, inclosa en el PAM d’enguany gràcies a una al·legació del mateix grup, atès que el govern municipal havia oblidat incloure-li.

75 ANYS

Felicito molt sincerament a tota la militància d’Unió Democràtica de Catalunya, que dilluns va celebrar l’acte central del seu 75è aniversari com a partit polític nacionalista català i democràtic.

Tot i així, i aprofito per respondre algun comentari que he llegit al meu escrit anterior, crec que és una llàstima que el que més hagi transcendit de l’acte siguin dues afirmacions del Sr. Josep Antoni duran i Lleida. La primera: l'existència d'una campanya "profunda i intencionada" per part de la resta de formacions polítiques, sense excloure'n cap, ni tan sols CDC. "No hi ha una sola força política, ni una, que no hi estigués interessada" va sentenciar. La segona: que veu "exhaurit" el model de suport parlamentari, apostant clarament per entrar a formar part de l'executiu espanyol.

No cal pas que jo hi digui res. Aquest vespre, al programa de TV3 La nit al dia, el President Pujol ha deixat ben clar que: la primera acusació de Duran és totalment falsa i, que pel que fa a la segona, per a ell, no té sentit formar part del govern a Madrid mentre s’està a l’oposició a Catalunya en front del mateix partit que és soci a l’Estat. Tal com ha dit Artur Mas: “el més prioritari és governar a Catalunya”.

Personalment, crec que seguir aprofundint posant de manifest discrepàncies, reals o no, és una irresponsabilitat i un excés de protagonisme i ambició personal. El que compte és el paper fonamental de CiU i del seu president, l’Artur Mas, en el salt endavant que representa el Nou Estatut de Catalunya.

3/4/06

2 anys de MAL GOVERN

Podeu estar d'acord o no amb el contingut, però quan ho he vist he pensat que els del meu partit cada dia en saben més. Potser aviat ens posarem a l'alçada d'altres pel que fa als recursos a internet.

Per altra banda, jo he après a posar un enllaç en una imatge, que no ho havia fet mai. Potser jo també n'aprendré.

Ah! animeu-vos i feu comentaris. Només us demano que sigueu respectuosos.

2/4/06

CAP DE SETMANA DE FUTBOL

Ahir un Barça que, tot i tenir la Lliga a les seves mans, no va saber rematar davant un Madrid en plena crisi i amb un jugador menys des de la mitja hora. Jugava a casa, amb l’estadi a vessar, però va ser incapaç de guanyar. Segurament tot això no té molta importància quan es manté la diferència d’onze punts. Els comentaris tècnics els deixaré pels entesos.

Avui un Mataró que, després de fer mals partits amb el cuer, el Palamós, i amb l’Europa, perdent la possibilitat d’avançar-lo a classificació, tots dos jugats a casa, ha guanyat clarament (0-3) a domicili al Granollers. Jo hi he acompanyat a la meva filla, activa membre de la penya “Mataró Fans”. Tot i que darrerament he faltat a més d’un dels partits jugats al camp municipal Carles Padrós, he vist un equip diferent, un equip amb il·lusió i ganes de jugar. Enguany s’escolten moltes crítiques a la graderia, van més dirigides a la Junta que a l’equip, desitjo sincerament que no hagi estat flor d’un dia i els afeccionats, pocs però fidels, del Mataró puguin gaudir tot el que resta de temporada.

De fet, el dia ha començat també amb futbol. Encara no havia sortit a buscar el diari que, per internet, ja he pogut llegir a
"e-notícies” que Joan Laporta havia prohibit banderoles independentistes. La seguretat privada del Camp Nou va requisar les banderoles amb el lema “catalonia is not spain” repartides per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Els dirigents de l'organització juvenil de CDC havien donat instruccions als seus militants i simpatitzants de doblegar-les i entrar-les d'amagat a l'estadi, però els vigilants privats de l'empresa Prosegur en van retirar un grapat. No veig cap problema de seguretat en l’exhibició de la pancarta, a més, pensava que el màxim dirigent blaugrana simpatitzava amb el contingut, sens dubte els interessos econòmics són més forts que els sentiments. Suposo que s’ha d’intentar comprendre aquests fets quan es tracta d’una entitat que mou tants diners, però no necessàriament s’ha de compartir.

1/4/06

DOS MESOS DE BLOC

Avui escric mentre escolto en Puyal explicant com en Ronaldinho li acaba de marcar el primer gol a Iker Casillas. He preferit seguir el partit per ràdio, tot i que quan he sentit que l’àrbitre pitava un penal contra el Madrid no he pogut evitar anar davant el televisor.
.
Fa dos mesos que vaig començar l’aventura del meu bloc. No m’hagués imaginat mai que arribaria als gairebé cinc-cents articles llegits i estaria al número vuitanta-set de la llista dels cent blocs més actius de “blocat”, el servidor que utilitzo i que vaig escollir perquè era en català.
.
Sis dies després de començar l’aventura em trencava el braç i va ser molt complicat mantenir l’activitat. Sort que en Jordi, el meu fill, introduïa allò que jo escrivia a mà. Això el va animar a fer el seu propi bloc. No tan actiu però amb articles de temàtica variada, reconec que hi toca molt i escriu bé. Feia temps que la Marta, responsable de comunicació del nostre grup municipal, m’animava a fer-ho, però l’article “Blocs i paradoxes” que en Quico Castañer escrivia en el seu bloc per comentar que l’alcalde havia obert el seu i algú estava badant va ajudar a acabar-me de decidir.
.
En el món de la política hi ha personatges que tenen blocs que són una veritable meravella de qualitat i d’informació. A nivell local mereix un reconeixement especial el del bon company, tot i adversari, Ramon Bassas. Hi ha periodistes, que disposen de molta informació de primera mà, que també tenen blocs fabulosos, també a la nostra comarca. Reconec que a mi se’m fa molt difícil mantenir l’activitat, potser perquè encara no puc portar el ritme habitual, però també perquè em pren temps d’altres coses que també m’agrada fer o, simplement, he de fer.
.
Dos mesos després, tot i les visites que figuren als comptadors, encara em pregunto si hi ha algú que s’ho miri. No serà que els que estem en el món de la política ens dediquem a espiar-nos uns als altres i pel mig si fica algun malalt de bloc? Hi ha alguna persona, que no sigui ni polític ni periodista, que llegeixi el que escrivim? En tot cas, el meu compromís és seguir escrivint en aquest racó de l’univers d’internet.

UN ALTRE DIA IMPORTANT PER L'ESTATUT




Ahir va ser un altre dia important per l'Estatut. El va aprovar el ple del Congrés dels Diputats i ara passarà al Senat. Allà la posició d'ERC serà fonamental, doncs si segueix votant negativament, amb els seus vots i els del PP serà retornat al Congrés.

Però, com que ja vam parlar del text aprovat quan comentàvem la conferència del President Pujol, avui m'agradaria cridar l'atenció dels que pugueu llegir això sobre algunes imatges que es van produir durant el matí.

Primer, l'alegria dels protagonistes de l'entesa necessària per arribar a un acord que fes possible un text sensiblement millor que el del 1979, tot i no ser el que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat dia 30 de setembre. Són Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero.

A la llotja de convidats, la delegació catalana no amagava la seva alegria i aplaudia quan també ho feien la majoria de diputats de la cambra. Però fixeu-vos en el paper que hi feia el President del Parlament de Catalunya, el Molt Hble. Sr. Ernest Banach.
.
Una altra autoritat de la llotja era l’Hble. Sra. Marina Geli, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas semblava gaudir del moment com si no tingués cap tema urgent per resoldre, però al carrer hi tenia la pràctica totalitat dels metges del país reivindicant els seus legítims drets, mentre als hospitals i centres de salut els malalts es trobaven que no hi havia ningú per visitar-los.

Per cert! En Bargalló sembla que hagi perdut els braços.