31/5/06

TENIM UN ALTRE ESTIL DE FER LES COSES

Encara que algú també pot pensar que anem amb el lliri a la mà, jo crec que a CiU tenim un altres estil de fer les coses. Ho dic per la utilització de l’espai dels grups municipals al MésMataró, butlletí municipal de Mataró.

Si mireu el número corresponent al mes de juny, a la pàgina de Convergència i Unió hi trobareu un excel·lent article de la Ma. José sobre la creació de Mataró Ràdio. Els altres, a excepció d’ICV-EUiA, dediquen el seu espai municipal a fer campanya pel referèndum pel qual els ciutadans de Catalunya han de decidir sobre el nou Estatut.

Algú pot preguntar-se: com és que aquests de CiU parlen d’un tema que, com la majoria, capitalitzarà el govern municipal, especialment l’alcalde, mentre els altres parlen d’ells i fan campanya? És molt fàcil. Perquè nosaltres mantenim les propostes del nostre programa electoral (érem l’única força política que defensava la creació de la ràdio) i perquè posem els interessos dels ciutadans per davant de l’interès partidista.

Ja que parlem del MésMataró, quan el mireu i llegiu, fixeu-vos que només hi ha un anunci extern, el de la contraportada. Això sí, l’IMPEM es dedica a pagar l’edició de catàlegs d’un determinat comerç, creant un greuge comparatiu important. Així no sortiran els números.

28/5/06

CAP DE SETMANA ATAPEÏT

Rellegint diaris de la setmana, he trobat un escrit de Josep Gispert a La Vanguardia en que analitza un article que el President Pujol publica al butlletí digital del Centre d’Estudis Jordi Pujol per analitzar el procés d’independència de Montenegro, que pertany al text d’una conferència sobre “El procés d’independència dels nous Estats europeus”. La lectura del text provoca una reflexió interessant sobre el nou Estatut i volia escriure quatre ratlles, però com que tenim tota una campanya per l’Estatut per davant, i aquests dies han pasta moltes coses en l’àmbit local, he decidit deixar quatre notes sobre tot això que està passant.


Enquesta al diari
Que no se m’enfadin els periodistes, però a part que, com algú ha dit, falta encara un any per a les eleccions municipals, no es poden treure conclusions d’un treball fet consultant només a vuitanta persones, d’una ciutat de cent vint mil habitants, i més quan la gran majoria estan significades políticament o pertanyen a entitats que mantenen alguna relació amb l’ajuntament i el seu interlocutor és el govern municipal.
El treball, que publica el diari
El Punt, està molt ben presentat com opinions de personatges de la vida ciutadana, però hi sobren els percentatges i el titular, que correspon més al que seria el resultat d’una enquesta científicament ben realitzada.

Renúncia del regidor Bargalló
Amb la renúncia d’en Genís Bargalló serà la cinquena substitució al Consistori de Mataró en aquest mandat. Només Iniciativa i Convergència i Unió mantenen els mateixos regidors des del 2003. El cas de Joan López és a part, perquè els canvis a l’oposició tenen una rellevància relativa, però els quatre del govern han suposat quatre canvis de cartipàs. En el cas d’Esquerra suposa la substitució de tots els seus regidors i dos canvis de portaveu del grup.
Quan els polítics no en fan de la seva activitat pública la seva professió és inevitable i molt respectable el que li ha passat a en Genís, però això no vol dir que NO representi una nova crisi de govern, un cartipàs nou amb la corresponent revisió de l’acord de govern pel que fa la distribució de competències, l’aprenentatge d’un nou regidor i la resituació d’algun altre. Tot plegat un desgavell que paguen els ciutadans.



Reconeixement a Ramon Camp
A nivell local trobaríem més d’un militant de Convergència mereixedor d’un reconeixement pel que ha fet per la ciutat, crec que el Sr. Josep Beltran, en Pepito, seria el cas més clar, no només per la seva tasca com a cap de llista al 1983, sinó per iniciatives com el Port de Mataró. Però ningú més que en Ramon Camp ha tingut una projecció nacional com ell. A més dels anys que ha estat regidor municipal, va ser regidor de joventut en el primer mandat democràtic, la seva labor com a diputat ha estat excel·lent. Secretari primer de la Mesa, Portaveu de CiU en moments difícils i ara Vice-president segon del Parlament. També ha tingut importants responsabilitats al partit, com a membre de l’Executiva Nacional va ser Secretari d’Organització i Secretari General Adjunt.
La tossuderia d’en Ramon han fet possible l’autopista, lliure de petge, entre Mataró i Granollers i el nou
Hospital de Mataró. En aquest darrer cas, el mèrit és compartit amb l’actual president del grup municipal de CiU, Joaquim Esperalba.
Per la teva feina per Mataró i per Catalunya i per la teva amistat, moltes gràcies.

Inauguració d’un espai Cívic a Cerdanyola
Ahir, el barri de Cerdanyola va guanyar un nou espai cívic, del que n’està molt mancat. És un espai relativament reduït, però ben situat, molt ben distribuït i amb molta llum. Com molt bé ha dit l’alcalde en el seu discurs, pràcticament només en català, ara toca omplir-lo de contingut.
L’Associació de Veïns, que sempre ha estat molt reivindicativa té una oportunitat de créixer i fer bona feina pel barri.
Felicitats !!


Festa a Cerdanyola
Aquesta mitja nit, la música i la llum s’han aturat una estona a la plaça Onze de Setembre per donar pas al Pregó de la Festa del barri de Cerdanyola. Enguany l’encarregat de llegir el pregó ha estat un xicot que va arribar a casa nostra fa dotze anys, ell mateix ha dit que venia d’una realitat totalment diferent, però, amb un català perfecte, que no ha deixat en tota la seva intervenció, ha demanat als que com ell han vingut de fora, i als que vindran d’ara en endavant, que no només sentin agraïment per ser acollits per la ciutat i pel barri, els ha demanat participació, col·laboració i implicació. Són actituds que moltes vegades ens falten fins hi tot als que hem nascut aquí.
L’experiència ha estat una iniciativa de l’Associació de Veïns del barri, que està treballant, com moltes altres entitats, per la integració de tothom a la nostra societat, fins i tot sense el recolzament que caldria esperar de l’administració, com en el cas de la Festa Intercultural que organitzen també aquests dies.
Una vegada més ... Moltes Felicitats !!

26/5/06

CANDIDATS

Avui he pogut felicitar a en Paulí per la seva designació com a futur cap de llista del PPC a Mataró. Tot i les seves conviccions, massa conservadores per mi, en Pau té un tarannà molt dialogant i proper i farà difícil la feina als candidats de les altres formacions polítiques. Tot i així, la força que representa està demostrant, cada dia més, que no és el que convé al nostre país.
En tot cas, tenir el recolzament dels teus és molt important, i en Pau el té. Felicitats !!

Per cert! També he vist que els d’ERC pensen que és cert allò que Mataró és el barri mariner d’Argentona i estan sondejant al Sr. Soy per veure si vol baixar vora el mar.

23/5/06

UNA MATARONINA AL GOVERN DE CATALUNYA

Aquest matí, a primera hora, quan he obert el correu, he trobat la notícia del nomenament de la Consol Prados com a nova secretària general per a la Immigració. Malgrat la distancia política, he de reconèixer que la Consol va fer una bona feina com a regidora, especialment, en temes de Cooperació i Solidaritat Internacional, en que vam col·laborar al marge de la política, quan ens rebia com a representants de l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal.

El seu càrrec no serà per molt de temps i, segurament, el fet de ser una persona del partit i Diputada al Parlament de Catalunya ha facilitat el seu nomenament per un període tant curt. No hi ha gaires professionals que puguin deixar la seva feina quan saben que abans de sis o set mesos hi haurà eleccions i, sigui quin sigui el resultat, segur que hi haurà canvis en l’estructura del Govern.

Des d’aquest raconet del meu bloc, li desitjo a la Consol, en la seva nova responsabilitat, molta sort i molts èxits pel país.

LA RONDA DE MATARÓ. PER QUAN?


Aquest vespre he assistit a la presentació dels “Treballs de redacció dels estudis informatiu i d'impacte ambiental del projecte Millora general. Millora de l’accessibilitat a la variant de Mataró. Autopista C32.. La presentació del Sr. Alexandre Sales, subdirector general de Planificació i Projectes, ha estat molt interessant i molt clara. L’acte ha valgut la pena, doncs algunes intervencions de ciutadans que, malgrat no ser tècnics en la matèria, coneixent molt bé el territori poden ajudar a millorar la proposta. També ha estat interessant la intervenció del Sr. Molsosa, tècnic municipal, que igualment ha demostrat un exhaustiu coneixement de la problemàtica en la mobilitat de la zona i del territori.

Però s’ha confirmat el que deia el més de març. Molts dibuixos i molts projectes, però cap concreció en els terminis. Això sí, abans de les eleccions podrem veure màquines treballant en un dels nusos, concretament a l’actual sortida nord, d’aquesta manera semblarà que l’execució va endavant, però només serà una primera fase que es farà de forma totalment separada del projecte.
També ha quedat clar que els treballs per l’elaboració del projecte, que és l’única cosa que, de moment, tenim, van començar amb l’altre govern. Sense adonar-se’n, ho ha dit el propi Sr. Sales, quan ha explicat que ja fa quatre o cinc anys que hi està treballant. De fet, l’actual responsable de la subdirecció va ser nomenat per l’anterior govern, fet normal si tenim en compte el seu perfil tècnic.

En resum, coneixem una mica més el projecte, sabem que els tècnics municipals treballen amb il·lusió les possibles al·legacions, però seguim sense cap previsió econòmica per a l’execució de l’obra i sense garanties que el projecte no serà massa agresiu amb el territori.

22/5/06

10 ANYS FENT CASTELLS

Dels actes i celebracions que les diferents entitats de la ciutat han organitzat aquest cap de setmana, jo destacaria la inauguració, divendres, a l’Ateneu de Caixa Laietana de l’exposició Deu anys de castells. Capgrossos de Mataró 1996-2006, amb motiu del 10è aniversari de la Colla Castellera, la primera i única del Maresme.

Ja ha fet deu anys que un grup de joves afeccionats als castells van tenir la iniciativa de constituir una colla castellera a Mataró. En aquells dies jo encara no havia entrat a formar part, com a regidor, de l’Ajuntament de Mataró i amb en Genis Bargalló, que llavors era el secretari de l’executiva de CDC, vam començar a anar als assaigs de Can Marfà. També vam participar en l'actuació, no oficial i sense camisa, de la Diada de Sant Jordi. Més tard, el poc temps lliure i algun que altre problema de salut m’han impedit de seguir participant, però com va dir en Jaume Boter de Palau, a la inauguració de l’exposició, sóc, com ell, casteller de quota.

Podríem parlar de com els Capgrossos s’han fet, amb molt pocs anys, un lloc entre les colles grans de Catalunya, o del treball de tots per aconseguir un local social i d’assaig com es mereixen, de la seva molt important activitat social, ... però jo vull que us fixeu en un fet característic dels castells i que del que els Capgrossos ens donen lliçons cada dia a casa nostra. Els castells, a més de l’espectacularitat, la bellesa, el repte o el risc, tenen una característica encara més important, el fet de que persones molt diferents entre elles, diferents en edat, en idees, en sexe, o que parlen diferents llengües, uneixen esforços, jugant cadascú el seu paper, per aconseguir un mateix objectiu. Segurament, si fóssim capaços d’imitar els castellers en altres llocs i moments, la societat funcionaria, ni que fos una mica més bé.

20/5/06

LLUITAR CONTRA LA IMMIGRACIÓ

El diari d’avui, com ho està fent els darrers dies, parlava de les mesures que el Govern de l’Estat està prenent per “lluitar contra la Immigració” que arriba a les Canàries des de les costes de Mauritània i el Senegal. Parlava del pla Àfrica 2006-2008, del ministeri d'Afers Estrangers, que vol reforçar la presència diplomàtica espanyola a Àfrica per limitar els èxodes massius de població que intenta arribar a Europa entrant per les Canàries. Un altre dels objectius és tancar acords de repatriació amb el màxim nombre de països. Mentre tant, el PP aprofita per carregar contra la política d'immigració dels socialistes. Però es parla molt poc de les víctimes mortals d’aquest èxode i de les persones que han perdut tot el que tenien o s’han endeutat per tota la seva vida per pagar el viatge i acabaran essent repatriats.

No hi entenc res de política internacional, i la meva relació amb el món de la Cooperació i la Solidaritat és només de voluntariat, però penso que la solució a aquest fenomen està en els països d’origen dels immigrants, millor dit, en reduir la gran diferència entre el nivell de vida a Europa o Amèrica del Nord i als països anomenats del Tercer Món. La Vanguardia parlava també dels problemes de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, concretament de Tijuana.

Fins ara ens hem dedicat a viure bé explotant els recursos d’altres països que no tenien mitjans per fer-ho ells mateixos, però realment són ells els rics en matèries primeres, no nosaltres. Crec que només podrem cercar solució als grans moviments de població quan comencem a treballar per un veritable equilibri econòmic. D’això n’hem de ser tots conscients i exigir als nostres governants que actuïn en conseqüència i de manera consensuada, no utilitzant la desgracia de moltes persones per fer erosió política.

19/5/06

EL REFERÈNDUM JA ESTÀ CONVOCAT

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va signar ahir, el darrer dia dins el termini que fixat per la llei, el decret de convocatòria del referèndum de l’Estatut per al proper 18 de juny. La pregunta serà: “Aproveu el projecte d’Estatut d’autonomia de Catalunya?”.

L’Estatut, tal com ens explica la pàgina que ha creat expressament la Generalitat de Catalunya, és un pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals que la ciutadania de Catalunya ha de ratificar en referèndum. Un pacte per definir qui som, com ens relacionem, quines tasques assumim i amb quins recursos comptem. Un pacte per atorgar capacitat d’autogovern a Catalunya. L’Estatut també compromet els polítics catalans, que els obliga a treballar seguint unes regles i garantint uns drets iguals per a tothom.

Necessitem un nou Estatut per adaptar el nostre autogovern a les exigències actuals i a les noves necessitats. L’Estatut de 1979
se’ns havia quedat petit. No es referia ni a les tecnologies de la informació, ni a la immigració, ni a les necessitats de reconversió de l’economia catalana, ni a les creixents pressions socials d’una societat cada cop més complexa, ni als reptes d’un mercat laboral cada cop més precari, ni a la Unió Europea. Tampoc es referia a la sostenibilitat ni a la igualtat de gènere, ni als problemes per a l’emancipació dels joves. Som molts els que hauríem volgut que l’Estatut que se’ns presentarà per ratificar fos el que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat 30 de setembre, però calia l’aprovació per part de les Corts i sabíem que era un document de màxims que hauríem de negociar per arribar a acords. Malgrat tot, el text que tindrem l’oportunitat ratificar el dia 18 de juny, representa un important salt endavant en l’autogovern de Catalunya. Dir no perquè no ens ha tornat exactament com el nostre Parlament el va aprovar, és tant com voler triar entre tot o res i quedar-se amb res.

APRENDRE DELS QUI VÉNEN

Per Sant Jordi us explicava que, en acabar la Missa Solemne a la Parròquia de Sant Josep, vaig aprofitar per comprar el llibre “Recull”, editat per l’Associació d’amics de la República Dominicana, que aplega els articles que mossèn Jordi Cussó publica al full parroquial.

Avui he llegit el darrer dels escrits i puc dir-vos que tots tenen un element de reflexió. Només hi he trobat faltar la data en que van ser publicats cadascun dels articles i que el seu ordre fos cronològic, fet que ajudaria a entendre, encara més, que els inspira.

De tots, vull destacar-ne un que Mn. Cussó titula “Aprendre dels qui venen”. Aprofitant l’experiència viscuda amb la mort d’un amic de Moçambic, l’autor ens explica que podem aprendre molt dels qui vénen de fora.

Estic d’acord amb el Rector de Sant Josep quan diu: “Tenim com una mena de creença col·lectiva de que la cultura d’Occident és suficient en sí mateixa i que a més cal portar-la a d’altres països del món que estan més endarrerits i necessiten dels nostres coneixements”. I és per això que correm el risc de tancar-nos a prendre coses que ens aporten les persones nouvingudes. És veritat que el fet que una persona hagi de marxar del seu lloc de naixement per motius econòmics, polítics o socials, no vol dir que no tingui uns valors per compartir i que ens ajudin a millorar la nostra societat i la nostra convivència. Puc assegurar-vos que des de que tinc l’oportunitat de col·laborar amb els Escolapis Catalans instal·lats al Senegal he après moltes coses noves que m’han enriquit i m’han ajudat a créixer.

Us convido a llegir el llibre de Mn. Cussó, a pensar en tot el que ens diu i també us convido a conèixer persones vingudes d’altres cultures i alhora que podreu aprendre molt d’ells, segur que els podreu ajudar a conèixer la nostra societat i integrar-se una mica més.

18/5/06

CAMPIONS !!!

Potser si que no va ser el millor partit que el Barça a jugat aquesta temporada, com diuen alguns entesos, però ningú pot negar l’entusiasme dels jugadors, sobretot a la segona part. La victòria, merescuda per l’equip i esperada per l’afecció va arribar el darrer quart de joc.

S’havia aconseguit l’objectiu, ser Campions d’Europa. Tot Catalunya va saltar d’alegria i Mataró no va ser l'excepció. El Parc Central era ple, molts i molts joves, que després del partit van baixar a la plaça Santa Anna, lloc de celebració de les victòries del Barça. A tots els carrers de la ciutat hi trobaves gent i els vehicles no deixaven de tocar el clàxon.

L’experiència de la pantalla gegant ha estat molt positiva. Felicitats als organitzadors i gràcies als promotors, que van fer possible que un esdeveniment esportiu es convertís en un esdeveniment social. Esperem tenir noves oportunitats per repetir l’experiència.

17/5/06

EL GRAN DIA

Ja ha arribat el gran dia. Avui sabrem si el Barça aconsegueix aquesta Copa d’Europa que tan se li resisteix. L’eufòria blau-grana i l’enrenou de les entrades ens han ajudat a suportar millor el “show” organitzat pel tripartit. Avui tots seran a París i oblidaran per un moment les seves diferències.

A casa fa dies que ens estem ambientant. Hem tingut un cap de setmana ple de futbol. Dissabte, l’intriga per saber que passaria amb l’Espanyol, diumenge, el partit del Premià contra el Vilafranca (dreta), en que jugaven mitja dotzena d’ex-jugadors del Mataró i a la tarda jugavem a casa contra el Gavà (esquerra). Tots els partits van acabar amb victòria dels nostres equips, esperem que aquesta nit passi el mateix. Anirem a veure el partit del Barça al Parc Central, aprofitant que la Penya Barcelonista i la Productora Clack instal·len una pantalla gegant amb la col·laboració d’un grapat de patrocinadors i també de l’Ajuntament de Mataró, tal com vam demanar des de CiU.

D’aquí poques hores gaudirem del partit i esperem poder celebrar la victòria.
VISCA EL BARÇA!! I VISCA CATALUNYA!!


16/5/06

S’HAN QUEDAT SOLS

Avui, a l’ordre del dia del Ple del Consell Comarcal del Maresme, hi havia un punt per a l'aprovació del conveni de col·laboració entre el Consell i l’empresa Barcelona Regional per a la redacció dels estudis de traçats viaris al Baix Maresme i l'Alt Maresme. A priori no havia de ser un tema conflictiu, venia de la Comissió de Mobilitat, on havia estat acordat per unanimitat. Però, davant la sorpresa de tothom, el Sr. Josep Jo, president del grup socialista, ha fet una intervenció totalment fora de context que podeu trobar al web del PSC. Per cert, l’hora d’actualització de la pàgina és anterior a la de la lectura del manifest socialista per part del Sr. Jo.

La postura del PSC, tan lícita com la de qualsevol altra força política, anava en la mateixa línia que l’article que l’alcalde de Mataró publicava ahir a El Punt. El problema està en que avui el Grup Socialista al Consell Comarcal del Maresme ha trencat el consens en que s’estava treballant des de feia més de dos anys a la Comissió de Mobilitat. Segurament als “governs amics” de la Generalitat i de l’Estat no els interessa haver de donar resposta a una proposta que comptaria amb el recolzament de tots, i és per això que el Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Rangel, encara no ha contestat a una sol·licitud de la comissió per entrevistar-s’hi.

El Sr. Jo s’ha resistit a retirar el manifest sobre una qüestió que no era l’objecte del debat en aquell moment i ha fet prevaler l’interès del seu grup en deixar constància d’un posicionament diferenciat sobre la mobilitat, però s’ha quedat completament sol. Tots els grups, tan del govern, com de la oposició, han criticat l’oportunisme desmesurat del PSC i ara la continuïtat de la Comissió perilla seriosament. Els socialistes han preferit quedar-se sols defensant un posicionament partidista que trobar una sortida consensuada a les infrastructures del Maresme.
Recomanació (17/05/2006)

Si us interessa aquest tema, us recomano llegir el post que Montserrat Candini, Consellera Comarcal per CiU i Secretaria de la Sectorial de Infrastructures, Medi Ambient i Habitatge de CDC, escriu avui en el seu Weblog.

13/5/06

MÉS DEL PLE DE MAIG: les cases del Callao


L’altre dia, quan escrivia del darrer Ple Municipal, vaig ometre voluntàriament la proposta del company Toni Valls per adequar l’actual Pla General d’Ordenació Urbana a la realitat, requalificant les cases del Passeig Callao a “ús residencial”, adaptant i aplicant les normes i previsions urbanístiques a fi de que es conservin els mateixos volums, façanes, patis, jardins i annexes que es mantenen a l’actualitat, fent-se ressò de les queixes i reivindicacions dels veïns.

En aquest punt es va produir un intens debat, en el que en Toni va tenir l’habilitat necessària per arrancar del regidor d’urbanisme i del mateix alcalde el compromís de no tocar res fins que no hi hagi sobre la taula el projecte de reurbanització del Passeig Marítim i es pugui estudiar amb detall la situació. Va quedar clar que quan hi ha voluntat política no s’ha de tenir por de fer el ridícul, com insinuava el Sr. Vilert. El que s'ha de fer és defensar els ciutadans davant les institucions, estudiant amb deteniment els possibles condicionants legals, com va fer el nostre company.

L’actual catàleg del Patrimoni protegeix la façana de les cases del Callao, però les eines perquè mantinguin la seva condició d’habitatges de pescadors, els únics que resten a la ciutat.

UNA TROBALLA: El show d'esquerra

Ho he trobat al bloc del company de Sant Feliu de Llobregat Salvador Grifell. És una animació del web http://www.maragall.cc/

Posa els altaveus i clica damunt la imatge per veure el show d'ERC. (funcionava durant la campanya)

12/5/06

NOVES JUNTES GENERALS

Ahir es va complir, per part de l’Alcalde, el compromís de donar resposta a la petició del cap del Grup Municipal de CiU de trobar un millor sistema d'informar i debatre la gestió de les diferents societats municipals (AMSA, PUMSA, PROHABITATGE i GINTRA).

Crec que la proposta de Joaquim Esperalba va ser un encert, així com el nou format proposat per la presidència. Ahir, els membres de les Juntes Generals i els ciutadans que s’han volgut interessar pel seu contingut, vam tenir l’oportunitat de conèixer molt millor què són i què fan les empreses municipals. És veritat, com ha denunciat el cap de CiU, que s’ha aprofitat per fer una publicitat preelectoral que no tocava, que del que s’havia de parlar només era de la gestió i els comptes corresponents a l’exercici 2005, però la perfecció és impossible i, malgrat tot, l’experiència ha estat molt positiva i serà bo repetir-la.

11/5/06

COM EL ROSARI DE L’AURORA

Com el Rosari de l’Aurora és com ha acabat la història de l’Acord del Tinell per un Govern Catalanista i d'Esquerres.

Estava cantat que un govern que no tenia una posició unànime en el projecte més important del seu pacte per la legislatura no podia seguir endavant. A més, la veu discordant en aquesta aventura, ha actuat de manera incoherent i irresponsable. La direcció d’ERC ha jugat amb l’amenaça del “NO” fins el punt que van haver de ser les bases que diguessin prou i fixessin una posició ferma i definitiva, després que els seus dirigents fessin pública la postura tan exòtica del “Vot nul polític” en un intent de mantenir-se en el poder.

Però avui, davant els esdeveniments que s’han anat produint durant el dia, el que més m’ha preocupat ha estat la imatge que Catalunya està donant a l’exterior i de la possibilitat que internament això es pugui traduir en un augment de l’abstenció. Com diu en el seu weblog el filòsof i escriptor Antoni Ibàñez, “Haurà de passar molt de temps fins que l'honor, el prestigi i la dignitat de Catalunya puguin ser rescabalats (de portes endins i, sobretot, de portes enfora) després d'aquesta infausta etapa”.

Feia temps que des de l’oposició i des del mateix PSC-PSOE es reclamaven unes eleccions anticipades. Però, malgrat això, fa només quinze o vint dies que el President de la Generalitat va forçar una crisi de govern per poder substituir sis dels seus consellers. Crisi que va tenir víctimes com el mataroní Salvador Milà, que va saltar del govern només per una qüestió de quota. Hi havia diferents camins a seguir, però, tal com s’ha fet només es fomenta el descrèdit de Catalunya i de les seves institucions.

En l’àmbit local, la prudència recomanarà a alcaldes i presidents de consells comarcals a esperar els resultats de les properes eleccions al Parlament a la tardor, però quina relació i quina confiança hi haurà entre els membres d’aquests altres governs? Especialment en poblacions, com Mataró, on els vots dels regidors d’Esquerra no són necessaris.

JO TAMBÉ LA TINC

Aquest matí, quan anava en cotxe a Barcelona, escoltava l’Antoni Bassas en el seu programa a Catalunya Ràdio explicant que era una de les persones que havia rebut una carta del President Maragall, amb data de demà, en la que li parlava d’un referèndum que encara no s’ha convocat. L’Espinàs l’ha definit dient: “és el primer document del futur que tinc a les mans”.

Però, jo també la tinc. He arribat a casa i entre la correspondència hi tenia la carta de la qual parlaven en Bassas i l’Espinàs. Poca estona més tard sabríem que això del Tripartit ja tenia data de caducitat.

9/5/06

PASTORAL UNIVERSITÀRIA

Des de fa temps rebo el butlletí digital de ”Universitat i Església”. Acostumo a donar-li un cop d’ull, encara que tinc poc temps per llegir els articles que recomanen. Avui m’ha cridat l’atenció el de la Catedràtica d’Ètica Ethos de la Universitat Ramon Llull, la senyora Begoña Román. El titula “No es tracta d'esbrinar si la vida té sentit o no té sentit, sinó de donar-li”. Estic d’acord amb l’autora quan diu que “cal preguntar-se on anem, què volem fer de nosaltres; i de seguida posar mans a l’obra comportant-se com un pensa".

És un article curt, però amb unes quantes frases sobre les que crec és bo reflexionar per veure que el nostre futur depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos.

8/5/06

REACCIONS

He vist que responsables polítics han reaccionat al que escrivia ahir sobre “civisme i seguretat ciutadana”. I observo que no els ha agradat i ho qualifiquen de “pixar fora de test”.

En primer lloc, lamento que els fets no es limitessin a un sol recorregut. Més tard vaig poder observar que a la plaça de les Tereses hi havia altres entitats i empreses i l’edifici on hi ha la seu del PSC i de la UGT que també han estat víctimes del vandalisme, ja que aquests fets no poden ser qualificats d’altra manera i en cap cas són un acte reivindicatiu.

He de confessar que en el moment de fer el primer escrit i lamentar que la policia no actués ja se’m va passar pel cap que podia haver estat pitjor el remei que la malaltia, en el cas que es produïssin enfrontaments entre els agents i els “manifestants”. Però el cert és que l’única cosa que podem constatar és la destrossa feta en espais públics i a la propietat privada i tal vegada el que calia era prevenir. Atès que la majoria dels autors van arribar de fora de Mataró i van anar avançant cap a la plaça Gran potser no se’ls havia d’haver deixat arribar tan lluny.

En tot cas, accepto la crítica, tot i que no és cert que el que deia anava adreçat als professionals, sinó que em dirigia als dirigents polítics. Es diu que “es va fer un treball exemplar que permetrà actuar amb més diligència la justícia”, doncs, si és així, estarem amatents a quines seran les sentències.

7/5/06

EL QUE NO LI AGRADI QUE MARXI

Tot i que evito parlar massa sovint d’Esquerra Republicana és impossible passar per alt tos els capítols de la novel·la que estan escrivint al voltant del Nou Estatut. Ara sembla que ja saben que han de votar. Les bases els ho han dit. Cal felicitar-los per la democràcia interna que hi ha a Esquerra, encara que “totes les masses piquen” i la direcció ha quedat en evidència.

Jo no hi estic d’acord. Crec que el Nou Estatut, malgrat quedar lluny del que volíem i que el nostre Parlament va aprovar el passat 30 de setembre, fa un important pas endavant en l’autogovern de Catalunya i deixa les portes obertes de bat a bat per seguir treballant. Però respecto els que pensen que el seu vot ha de ser negatiu i ho fan amb ganes d’arribar més lluny. Ara, és incomprensible que una llei orgànica de l’Estat i que equival a la nostra constitució, màxim objectiu del govern del país per aquest mandat sigui vista de manera totalment diferent pels partits que donen suport a aquest govern. Pitjor encara l’actitud “xulesca” del president d’ERC que ha dit que: “si algú està incòmode amb Esquerra Republicana que se’n vagi”, en referència a PSC i ICV.

Que jo sàpiga, els membres del govern els nomena el President de la Generalitat, que és elegit pel Parlament. Llavors, si algú n o està d’acord amb el que fa el govern del que en forma part, el que ha de fer és marxar ell. Una altra cosa és que ERC presenti una moció de censura al Parlament, però, si ho fes, tampoc s’entendria si abans no marxa del govern. A Maragall cada vegada se li farà més difícil mantenir l’actual govern i, vulgui o no vulgui, haurà de convocar eleccions anticipades. Encara que això per a ell és perillós, doncs la primera cosa que no té clara és que el PSC-PSOE vulgui que torni a ser el seu candidat a la presidència de la Generalitat.

El Periódico, que actualment dirigeix un germà del conseller-portaveu del Govern, publica un editorial en el que afirma que "les urnes han d'acabar com més aviat millor amb la confusió i posar cadascú al seu lloc. És inimaginable que després del 18 de juny, data prevista per al referèndum, no passi res, amb uns consellers que hauran fet campanya pel no aplicant el text que van rebutjar”.

Tot plegat, un espectacle que el poble de Catalunya no es mereix i que no s’havia donat mai en més de vint anys de l’anterior govern, amb tots els seus defectes i errors.

CIVISME I SEGURETAT CIUTADANA

Sempre que es parla d’aquests temes el govern municipal treu xifres i estadístiques. Segurament que és una manera d’analitzar-ho. Potser, fins i tot, tenim l’obligació de mirar-ho d’aquesta forma. Però la realitat és la que és.

Ahir a la tarda, un grup de joves que probablement pertanyen al “moviment okupa” es van passejar pel centre de la ciutat pintant les façanes i interiors (caixers) de totes les entitats bancàries que es trobaven pel camí cap a la manifestació que havien convocat a la plaça Gran. Però també van rebre el mobiliari urbà i alguna altra paret, com la façana de la seu del PPC a Mataró i la de l’Església de Santa Anna.

La primera pregunta que em va venir al cap va ser: si això passava a mitja tarda del dissabte i al centre de la ciutat, on era la policia? Avui ho he sabut. Mentre uns joves encaputxats pintaven la façana de Santa Anna hi havia uns agents de la Policia Local que s’ho miraven des de la cantonada. No demano que actuessin ells sols, però on eren aquells efectius que només fa dos dies, en el darrer Ple Municipal, ens deien que eren suficients?

Què passarà ara? Algú denunciarà als autors de les destrosses? Se’ls perseguirà? Qui pagarà els desperfectes? Hi ha algun responsable que els autors actuessin amb absoluta impunitat a plena llum del dia?

5/5/06

PLE DE MAIG

Tornem a ser davant un Ple Municipal sense contingut pel que fa als dictàmens de les diferents àrees. De quaranta-dos punts, vint-i-sis eren de control al govern i entre els setze restants hi havia l’aprovació de l’acte del ple passat, el nomenament d’un representant i una declaració de compatibilitat en el treball d’un funcionari. Encara faltaria restar-hi dues propostes institucionals d’ERC, una de les quals va haver de ser retirada davant el ridícul que van fer. Dels onze temes restants destaca una modificació de pressupost que, per primera vegada, destina una part important del romanent de l’any anterior a inversió. I encara m’he deixat de dir que un dels punts, que a més està relacionat amb la modificació pressupostària, és en compliment d’una al·legació de CiU al PAM pel 2006.

Segurament algú pot dir que ara, amb les noves lleis reguladores de la gestió municipal, mols temes es tracten a la Junta de Govern. Però això equival a dir que són temes de relativa importància que no necessiten anar al màxim òrgan del consistori.

No puc deixar passar la oportunitat de dir que tal vegada el PP, abans de demanar més atenció a l’aprenentatge de l’anglès, com va fer ahir, hauria de demanar més hores de català. Només cal que fem una ullada al nou weblog de les seves Noves Generacions. Dels quatre primers “posts”, ni un en català. Fins i tot els comentaris, fets per militants i ex-secretaris locals de l’organització, són en castellà.

Destacar la pifiada de la Regidora de Participació Ciutadana (ERC), que justament en l’acte de més valor participatiu, els pressupostos, no compta amb els grups municipals. Sort que l’alcalde es va comprometre a vetllar perquè no torni a passar.

La traca final va ser la resposta de la Presidenta de l’IMPEM davant les preguntes de l’oposició i la intervenció dels representants dels botiguers. Amb una actitud prepotent i donant mostres, una vegada més, de que no es tracta a tothom de la mateixa manera, la regidora va suportar les dures crítiques dels comerciants per haver decidit unilateralment que el dia de la fira, el cinc de juny, el comerç de Mataró obriria. Caldrà analitzar la postura adoptada pel president de l’Associació Nou Centre de Mataró, que tot sol, sense cap altre membre de la junta ni associat, va venir a desmarcar-se i fer costat a la regidora. Tota l’estona va seure amb el director d’Alcampo-Mataró i van marxant junts, després d’esperar que les altres persones fossin fora de l’Ajuntament.

3/5/06

SALVADOR SOSTRES, INSOLIDARI O IDIOTA ?

Sempre he admirat Salvador Sostres per com escriu. Abans me’l llegia a diari, però fa temps que em vaig avorrir del seu contingut barroer i masclista. No n’hi ha prou d’escriure bé, és tan o més important el contingut del que s’escriu.

Avui, a la seva columna diària al diari Avui, escriu un article que titula “Solidari però no idiota”. Estic d’acord amb ell pel que fa a l’eficàcia dels religiosos i religioses que treballen al tercer món, no només a l’Àfrica, sinó també a altres indrets d’Àsia i Amèrica, fins i tot a casa nostra, a l’anomenat quart món. També estic d’acord en la tasca que realitza la Fundació Umbele, col·laborant en projectes que desenvolupen els religiosos a l’Àfrica. Segurament, el fet de que el seu president, el professor mediatic i directiu del Barça, Sr. Sala Martín, tingui un oncle escolapi, que si no ho tinc mal entès ara és al Camerun, hi té molt a veure.

No està bé que el Sr. Sostres, segurament sortint d’un d’aquest restaurants tan cars dels que presumeix ser client, afirmi que: “bona part dels diners que es donen a la majoria d’oenagés es perden pel camí”. No hi ha dret que parli de les altres entitats i digui que: “els bons sentiments solen ser els més perillosos quan no hi ha intel·ligència i el gran perill és la ineficàcia”. No cal ser professor d’economia als Estats Units per ser intel·ligent i eficaç, com no cal ser amic d’en David Madí per ser convergent. Hi ha moltes entitats, dirigides per persones compromeses, que treballen amb eficàcia al costat de la Fundació Umbele i en molts casos col·laborant amb ells.

2/5/06

UNA PROPOSTA A TENIR EN COMPTE

Avui estàvem convidats a conèixer la proposta d’usos urbanístics del Sorrall que l’ Associació de Veïns de Cerdanyola ha presentat en la Comissió de Treball corresponent del Consell Territorial del Pla Integral d’aquell barri. Per part del grup municipal de Convergència i Unió hi hem assistit l’Antoni Valls, que fa el seguiment dels temes urbanístics, i jo mateix com a responsable territorial del nostre grup en aquell àmbit. M’ha sorprès la no assistència d’alguns grups del govern, però és de suposar que tindran les seves raons.

La proposta s’haurà d’estudiar amb tranquil·litat, però la primera impressió és bona. És una proposta treballada, raonable i molt responsable. Hauria estat fàcil demanar impossibles, però els membres de la Junta d’aquella AV han entès que per fer front a la despesa que suposa destinar uns terrenys a equipaments calen compensacions. Els objectius són, d’una banda, obtenir una potent zona d’equipaments i per l’altra, preservar la zona anomenada de “Els Garrofers” com a zona verda, que faci de pulmó del barri i separi els nuclis urbans de Mataró i Argentona.

Hi ha un calendari perquè el tema sigui tractat en comissió i posteriorment en plenari per part del Consell Territorial, que ja va incloure l’estudi dels usos urbanístics del Sorrall en el PAM del 2006, però el Govern Municipal caurà en un greu error si no s’atura a estudiar la proposta. Segurament hi haurà observacions tècniques a fer i debat polític a realitzar, però ara és quan toca demostrar que creiem en la participació ciutadana.

1/5/06

CANDIDATS

Des de que es va conèixer la notícia de que en Pim Esperalba no es tornaria a presentar com a candidat a l’alcaldia de Mataró que tot són especulacions i preocupacions per qui serà la persona que ocuparà el seu lloc. Són molts els militants, simpatitzants i amics que pregunten. Començo a pensar que tal vegada hauria estat millor una mica menys de transparència i nomenar el candidat quan toques. De fet, és evident que ni a Esquerra, ni al Partit Popular encapçalarà la llista la mateixa persona que a les passades eleccions municipals i no passa res. Tampoc serà el mateix el candidat dels socialistes, encara que en aquest cas previsiblement serà l’actual alcalde.

Ja ho sé! En Pim havia anunciat que el seu projecte era per a dues legislatures. És precisament per això que va voler-ho anunciar personalment als ciutadans i ciutadanes de Mataró. Però no patiu, a Convergència i Unió hi ha moltes persones que poden encapçalar el nostre projecte. Es tracta d’elegir la millor situada i que pugui compaginar la seva activitat professional i la seva vida privada amb l’activitat política.

Per altra banda, el procés ha de ser transparent i democràtic, tots els militants i simpatitzants tenen dret a dir-hi la seva. És per això que es convocaran reunions i assemblees abans de prendre una decisió definitiva.