31/8/06

ANAR A MADRID PER DEIXAR VIA LLIURE A CATALUNYA

La notícia estrella del moment, que fins i tot ha aconseguit tapar les vergonyes de l’actuació del delegat del Govern Central en el caos d’ara fa un mes a l’aeroport de Barcelona, ha estat que Zapatero ha triat Clos per substituir Montilla.

Ja hi ha prou observadors i comentaristes polítics que analitzaran l’acció de Joan Clos a l’Ajuntament de Barcelona, feina que, en darrera instància, pertoca als ciutadans. El que a mi em preocupa, com a ciutadà encara que pertanyent a una altra força política, és aquesta substitució de persones amb un sentiment més catalanista i del PSC per altres més properes al PSOE amb un sentiment més espanyolista. Les paraules del mateix Clos dient: "Aquest relleu generacional m'ha arribat més aviat del que tenia previst", que avui podem llegir als diaris, demostren que el fet l’ha agafat per sorpresa.

En benefici del país, preferiria equivocar-me, però tindrem un home que, estant preparat per altres feines, no serà el ministre d’indústria que Espanya necessita i, a canvi, a Catalunya, tindrem un Partit Socialista cada vegada més identificat amb els interessos del PSOE. És per això que Clos anirà a Madrid? Per deixar el camí més lliure al PSOE a Catalunya?

TENIEN PENJAT EL RÈTOL DE "TANCAT PER VACANCES"

Durant aquest mes d’agost, el Govern de la Generalitat tenia penjat el rètol de vacances, en lloc de fer front als problemes que han sorgit al país, i Montilla s’ha mostrat incapaç de defensar els interessos de Catalunya.

L’exemple més clar d’aquesta situació és l’actitud del President de la Generalitat, que ha restat desaparegut des de principis del mes de juliol i, quan ha tornat a l’escena pública, posa en compromís el seu propi partit, reclamant grup parlamentari propi per al PSC-PSOE.

Això també afeta la resta de consellers, per exemple:
1. Crisi a l’aeroport del Prat. Si bé la Generalitat no disposa de competències sobre l’aeroport, és evident que el Govern havia d’haver-se posat al costat dels ciutadans afectats i ser el primer a defensar els seus interessos. 2. Arribada massiva d’immigrants de les Canàries. El Govern espanyol va decidir enviar a Catalunya centenars d’immigrants arribats a les Canàries sense comunicar-ho al Govern català, el que representa un gest de deslleialtat i d’irresponsabilitat flagrant. 3. Riada a Calella. El Servei Metereològic va avisar el Centre d’Emergències de la presència d’una tempesta intensa a la zona amb 30 minuts d’antelació, però aquest ho va fer amb molts pocs minuts als municipis afectats. 4. Obres de Foment que no es posen en funcionament. Primer l’alcalde Portbou i després els alcaldes de Perafort i la Secuita es van veure obligats a inaugurar el túnel de Portbou i la carretera d’accés a l’estació del TGV, respectivament, després de veure amb desesperació com les obres estaven acabades des de fa molt de temps i Foment no es les posava en funcionament.

En canvi, un dels protagonistes de l’estiu ha estat José Montilla, tot i que no sabem què va fer per solucionar la crisi del Prat. No ha dit res davant l’enviament d’immigrants a Catalunya sense previ avís. Tampoc què ha fet perquè s’inaugurés el túnel de Portbou i la carretera d’accés a l’estació del TGV al Camp de Tarragona. Però va poder fer-se un lloc a la seva agenda “atapeïda” per assistir al Trofeu Joan Gamper i sortir a les televisions al costat del President del Barça, desplaçant el president del Parlament de Catalunya, i hauria volgut seguir de ministre fins després de l’Onze de Setembre, per aconseguir una bona posició protocolària durant la Diada, just per darrere només del President de la Generalitat.

Amb el Govern de la Generalitat de vacances i l’únic ministre català, José Montilla, dedicat a donar-se a conèixer, qui s’ocupava dels problemes dels catalans aquest mes d’agost?

25/8/06

AVUI (25/08), DIA DE JOSEP DE CALASSANÇ

Amb el cor ple d’alegria
A Vós canten els infants:
Del jovent sou mestre i guia,
Sant Josep de Calassanç

Així comencen els goigs a lloança de Sant Josep de Calassanç, que avui es cantaran a totes les esglésies i capelles de les escoles escolàpies de Catalunya.

Haver estat alumne de l’Escola Pia és d’una cosa de les que n’estic més content i orgullós. Des de sempre, els escolapis han estat una ordre molt integrada en la societat en que viuen. A més de bons mestres, han estat i són amics dels nois, i ara noies, que passen per les seves aules.

A més de ser antic-alumne de Santa Anna, en una època en que encara hi havia capellans al front de les classes, hi ha tres llocs, dels que he pogut visitar, que m’han impressionat positivament: Peralta de la Sal, població on va néixer el fundador, i la casa d’acollida que hi té actualment l’ordre; Sant Pantaleó, a Roma, on resideix el Pare General i on va viure i morir el Sant i, molt recentment, els centres que l’Escola Pia de Catalunya ha fundat i dirigeix al Senegal.

Si m’ho permeteu, si encara no n’heu tingut ocasió, us recomano que us interesseu per la vida de Calassanç i per conèixer el que fan els seus continuadors. Val la pena!

24/8/06

UNA PROPOSTA COHERENT I EN POSITIU

Convergència i Unió a través del seu president, Artur Mas, i també del seu portaveu al Parlament, Felip Puig, ha fet una proposta concreta, coherent i en positiu pel que fa als immigrants. Fugint de la demagògia i la crítica sense alternativa.
.
La Federació nacionalista ha anunciat la proposta de demanar un “contracte amb Catalunya”. D’aquesta manera, s’evitaran situacions com la que el diari Avui denuncia en portada, en que un grup d'immigrants malviuen en els galliners d’una granja a Torroella de Fluvià, però també es garantirà el compliment, per part seva, dels deures que tots tenim envers la societat i el país.

23/8/06

Avui és el sant de la Rosa. FELICITATS!!

Santa Rosa de Lima (Lima, 1586 - 1617) és patrona del Perú i de Filipines. La primera santa del continent americà, proclamada patrona del Perú abans de ser canonitzada, era filla d’una família de tretze germans. Va ser batejada amb el nom d’Isabel, però la seva mare sempre li va dir Rosa. Era laica, malgrat que vivia a casa seva en les mateixes condicions que una terciària dominica i vestia amb l’hàbit dominic. Va dedicar la seva vida als més necessitats i, a la seva pròpia llar, va condicionar una habitació com a infermeria. És per això que a la seva mort va ser anomenada ”nuestra santa, la Madre de los pobres de Lima” per la gent de la seva ciutat.

La meva àvia es deia Rosa, encara que tothom li deia “Rosita”. En record seu, que no va poder conèixer els seus besnéts, ha heretat el nom la meva filla.

AIXÒ NO HO FASSIS MÉS

Fa només dos dies que parlava de l’expressió “governs amics”. Doncs bé, els amics del PSOE de Madrid han fet una altra mala jugada als seus companys que en aquest moment governen a Catalunya.

Sense cap mena d’avis, tot i que el nou Estatut dóna competències a la Generalitat, i oblidant-se de l’amistat, el govern de l’Estat ha enviat cinquanta immigrants sense papers cap a Catalunya. Això ha molestat tan a la Secretària per a la Immigració, la mataronina Consol Prados, com al govern sencer, que ha parlat per boca del seu portaveu i els dit que això no ho facin més.

Però els temes de l’amistat els deixo per a ells. El que crec molt greu és que, només un dia després d’arribar a Catalunya, aquestes persones s’han trobat al carrer amb un entrepà, una ampolla d’aigua i una fruita, però sense cap recolzament, cap informació sobre on són ni com poden trobar algú conegut. Negant-los, d’aquesta manera, cap ajut per part de les ONG’s que habitualment els hi donen suport en aquests moments. Com i on passaran la nit? Com i on faran els següent àpat? Es troben literalment al carrer.

Després parlaran del dret a votar, de drets i deures dels immigrants i faran visites a les Canàries, però han donat a aquestes persones un tracte que ningú es mereix.

22/8/06

DEMOCRÀCIA O RIDÍCUL?

La noticia d’avui és que Laporta ha estat l‘únic precandidat a la presidència del Barça que ha presentat les signatures i serà proclamat president, sense que faci falta fer les votacions. Vagi per endavant que defenso que els estatuts i les normes s’han de complir, però en aquest cas, els que han forçat avançar un any les eleccions a la presidència del club només han fet el ridícul. El mateix ridícul que l’Espanyol volent guanyar la Supercopa espanyola davant el comitè de competició.

Les institucions i la societat catalanes s’han guanyat, durant anys, un reconegut prestigi, però, des de fa un temps, sembla que s’han proposat carregar-se’l. En l’àmbit institucional han estat les trifulgues del govern tripartit, i ara devia tocar al terreny esportiu. Esperem que aviat podrem recuperar-lo.

21/8/06

“GOVERNS AMICS”

Si alguna expressió nova hem après dels socialistes durant aquest mandat i legislatura ha estat la de: “govern amic”. Jo sempre he pensat que el govern ho és de tots i que no té amics, ni enemics.
Però, pels que hi creuen hi ho practiquen, com el conseller Nadal, el tracte que el govern de l’Estat està donant al tema dels aeroports deu ser una feina de mal amic, de fet, ell mateix ha qualificat les formes de “deslleialtat institucional”.

Jo seguiré pensant que els governs treballen pels ciutadans. És per això que ara el precandidat Montilla, actual ministre d’Indústria d’Espanya, té l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de defensar Catalunya i aconseguir el control absolut de l’Aeroport del Prat. No sé si el govern de Catalunya i d’Espanya són més o menys amics, però està clar que el partit que governa aquí i allà és el mateix. Estigueu atents a les propostes i al resultat final de la negociació.

16/8/06

TORNEM-HI

El meu temps de vacances ja s’ha acabat. Queden uns quants dies de funcionar a mig gas, equivalents a la pretemporada dels esportistes. Un període per anar recuperant els hàbits horaris, el ritme habitual i la rutina diària.

Un primer repàs als blocs i als mitjans de comunicació digitals. Hi ha de tot, des dels que, com jo, han estat inactius fins alguns, pocs, pels que sembla que les vacances no hagin existit. Alguns donen la impressió que tenen articles enllaunats, com els programes de ràdio i televisió, però se’ls ha de reconèixer la feina i la previsió que han fet.

El correu electrònic, com l’ordinari, també ha disminuït considerablement, però m’ha cridat l’atenció el que m’ha enviat un bon amic amb un conjunt de fotografies de soldats israelians de les que no surten, ni sortiran mai als mitjans de comunicació del nostre Estat. N’he triat una, però qualsevol hauria estat bé. Tots hem de treballar perquè no hi hagi més guerres, però també hem d’exigir més informació en lloc de tanta opinió. Les guerres no tenen bons i dolents, tenen víctimes. I les víctimes són de tots els bàndols.

3/8/06

AQUÍ NO PASSA RES

Després d’un vaga il·legal, amb milers de perjudicats i les pistes d’un aeroport ocupades, aquí no passa res. A més de no alterar ni un mil·límetre la seva agenda, els consellers s’espolsen les culpes, el President de la Generalitat diu que això no és competència seva i el Govern Central mira Iberia.

L’empresa, que està matant l’aeroport català amb totes les armes de que disposa, està a un pas de donar un premi als treballadors, que no compten ni amb el suport dels principals sindicats.

Realment, a més de demanar el traspàs de l’Aeroport del Prat, necessitem algú que governi.

1/8/06

ON ÉS MARAGALL ?

Fa dies que els diaris repeteixen en portada la vaga salvatge del personal de terra d’Iberia a l’Aeroport del Prat. Crec que ja s’ha dit gairebé tot. Personalment, malgrat reconèixer el dret dels treballadors a defensar els seus interessos, crec que cal recordar allò de que la nostra llibertat acaba allà on comença la dels altres. També s’ha dit, però ho repetiré: com es compensarà als que també són treballadors i han estat estalviant tot l’any per unes vacances que ja no podran fer?

Però, precisament perquè tot, o gairebé tot, s’ha dit, no vull seguir per aquí. El que voldria saber és si encara tenim President de Catalunya. S’ha parlat de consellers, del delegat del govern central, del ministre que vol ser president, però,... on és Maragall? està descansant tranquil·lament mentre molts catalans han perdut les seves vacances?

SOM AIXÍ !

No ho he entès mai, encara que sempre ha estat igual, som així! Malgrat ser una Federació de dos partits sobirans, electoralment som una sola cosa i crec que, si es vol vendre una marca, no si val despistar el personal.

Els companys no ho veuen com jo i, deu ser per això que, Josep Antoni Duran i Lleida ha presentat les llistes de les quatre circumscripcions catalanes que es presentaran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Primer he pensat que, com a Secretari General, li havien encarregat presentar les llistes de CiU i m’havia passat per alt que s’haguessin aprovat, però és que presenta les llistes d’Unió. A més, presenta unes llistes a les que ell no anirà.