Ahir vaig tenir ocasió d’acompanyar un grup de seguidors del CE Mataró en el partit que el nostre equip jugava a Peralada (Alt Empordà). No parlaré de futbol, tot i que valdria la pena comentar fins quin punt un àrbitre pot espatllar un bon partit. Vull parlar d’instal·lacions i equipaments. Tampoc parlaré de l’excel·lent herba natural del camp, doncs em podríeu dir que hi juguen i entrenen menys equips i que les comarques de Girona són molt més riques en aigua.Parlaré dels tres camps d’herba que hi ha, que no són d’avui, i de les instal·lacions: vestidors, tribuna coberta i amb seients com cal, de la seu social i el bar, l’aparcament, la piscina i els camps de tennis, .... Peralada és una població que l’any 2005 tenia 1.558 habitants, mentre que aquell any Mataró en tenia 116.698. El nostre pressupost municipal és de 100.622.395 euros, per 2.280.905 del de Peralada. Nosaltres tenim més instal·lacions esportives, però totes estan en mal estat i fins ara no hem començat a fer auditories, plans de millora i, això sí, promeses preelectorals de posar herba artificial que ja han portat les primeres queixes per la forma en que s’ha decidit sense comptar amb els clubs que utilitzen els camps. El camp municipal Carles Padrós estrena herba nova quan, hores d’ara, si haguéssim de creure’ns les promeses fetes en altres moments preelectorals el que s’hauria hagut d’estrenar és un nou estadi. A més, l’herba s’ha substituït d’urgència perquè si no es feia no permetien al Mataró jugar els seus partits de competició.
