25/2/07

MANIFESTEN NO VOLER DESPERTAR

Darrera nostre, mentre treballem per forçar una millora en el servei de RENFE, altres encara no s’han despertat. Dormen i somien en els anys en que el PP governava l’estat i ells eren a l’oposició. Tampoc, en aquell temps, vam sentir als socialistes catalans posar-se al costat de les demandes que des de Catalunya reclamaven les inversions que necessitàvem.

Sobresaltats, sense acabar de despertar completament, obren els ulls perquè els hi parlen d’una una moratòria en l’arribada d’una locomotora comercial. No se’n adonen, dormint, que és per arreglar el nyap que ells estan fent i no va en contra de la instal·lació d’una locomotora de manera racional.

Pel que fa al TecnoCampus, fem-lo més gran! apostem-hi de veritat! Però perquè sigui un veritable PARC TENOLÒGIC, farcit d’empreses i de coneixement. El risc està en que la inversió sigui només per un nou edifici per a les universitats. Ni en el supòsit més optimista, dels que fa el govern, hi preveuen més alumnes que els que ja vam tenir a Mataró en les millors èpoques, és per això que la inversió pot esdevenir innecessària, doncs aquesta quantitat d’alumnes ja hi caben en els edificis actuals.

En el seu somni, ens volen convèncer de sacrificar la fàbrica Fàbregas i de Caralt a canvi de posar uns quants calés, dels que pagui la locomotora, en el futur Museu de la Ciutat. No és preferible administrar més bé i decidir millor les inversions, potser, en lloc de fer nous edificis per a les escoles universitàries es podria rehabilitar Can Marfà, atès que el TecnoCampus no està demostrat que pugui arribar a ser un veritable Parc Tecnològic, que, amés, arriba tard, quan altres ciutats ja tenen el seu en funcionament (recordeu el cas Microsoft i Manresa).

No volent despertar, se’ls hi apareixen els mil llocs de treball que diuen donarà la locomotora comercial que ha de venir. No se’n adonen que ningú ha dit que no la vulgui, només que (l’edifici) comenci una mica més enrera. De passada, si la seva dimensió s’adequa al de la locomotora que necessitem, no hi ha el perill que es converteixi en una aspiradora del comerç actual, fent desaparèixer els llocs de treball que ja existeixen.

Finalment, s’ha de ser ambiciós, però per ser-ne, s’ha de tocar de peus a terra i no es pot està dormint.