31/3/07

MÉS PROPOSTES: SEGURETAT

Dijous passat, en Joan va presentar les propostes de CiU en seguretat ciutadana. L’acte, celebrat al Centre Cívic dels Molins, va ser menys nombrós que els anteriors però més participat, amb més debat. Els veïns assistents no van escatimar les seves queixes dirigides a diferents àmbits del govern municipal.

Però anem al que toca: les propostes. La prevenció real i aconseguir que el ciutadà recuperi la sensació de seguretat podrien ser el resum, pel que fa als objectius. És cert que les estadístiques surten bé, però, es denuncien tots els delictes? existeix sensació de seguretat?

Com fer-ho també té un resum: més policia al carrer. Fa anys que CiU porta als seus programes l’augment de la plantilla de la policia local. El govern ha necessitat fer un Pla Estratègic per saber que li fien falta més efectius. Tot i així, lluny de fer-nos nostres les seves propostes, Mora proposa un 50% més d’agents en el mateix període. A més, en Joan es compromet a treballar perquè els Mossos cobreixin, en poc temps, les places vacants a causa d’haver accelerat el seu desplegament.
Entre mig, la figura d’un Agent Cívic que res té a veure amb la feina que ara fan les quatre persones que treballen sota aquest mateix nom o una Furgoneta equipada com una oficina de denúncies que podrem veure contínuament al carrer, amb destí diferent segons les necessitats ciutadanes de cada moment, faran que la feina dels bons professionals que té la Policia Local sigui molt més efectiva.

EL JOC DELS DISBARATS

La història d’una ubicació

Fa cinc o sis anys que a Mataró es va començar a parlar de “El Corte Inglés”. Els venedors de pisos de la nova Via Europa l’utilitzaven com argument per col·locar millor alguns habitatges i l’Ajuntament no feia cap esforç per desmentir una ubicació propera a la plaça Itàlia.

A finals del mandat anterior, en ple debat del POEC, es va arribar a escriure que, a la ronda Barceló cantonada amb el Camí Ral, s’instal·laria una locomotora comercial per dinamitzar el comerç urbà. Fins hi tot es van suspendre llicències i PUMSA va començar a actuar.

Posteriorment es va optar per ubicar la locomotora entre Torrijos, ronda Alfons XII i carrer Biada. Aquest era el lloc que sempre havia defensat CiU i les dimensions inicials (no superar els 18.000 m2) eren les que podien permetre donar un impuls al comerç local sense ofegar-lo. Encara recordo les paraules d’Arcadi Vilert, amb el seu habitual sarcasme, dient: “Aquí (referint-se a la nau de Fàbregas i de Caralt) hi poden posar la tienda tejana”.

És el desembre passat quan, presumiblement per pressions de l’operador, es sobrepassa la superfície comercial inicial i es planteja l’enderroc de la nau. Enderroc amb el qual CiU no ha estat mai d’acord, especialment per la forma en que s’ha portat (votació secreta al Consell), tema en qual el secretari de l’Ajuntament ens ha donat la raó.

Locomotora comercial

Personalment penso que la millor locomotora comercial que té el comerç urbà és ell mateix. Ara, necessita el suport de l’administració. Suport no vol dir subvencions per fer-se la foto, encara que davant un bon projecte dels gremis també és necessari, suport vol dir tenir els carrers endreçats i nets, garantir la possibilitat d’estacionar als visitants, que hi hagi una circulació fluida i un fàcil accés als centres comercials urbans, una senyalització adequada, que el ciutadà es senti segur passejant pels carrers, un transport urbà que acosti el ciutadà als centres comercials, incentivar una bona oferta gastronòmica, ... No és tan difícil!

Malgrat tot, un centre comercial de dimensions limitades pot ajudar a la dinamització, ara, un centre comercial envoltat d’aparcament propi i municipal en els carrers del voltant pot actuar com aspiradora en lloc de fer funcions de locomotora.

Llocs de treball

Relacionat amb el paper que l’operador acabi fent (locomotora o aspiradora) es poden crear llocs de treball, encara que res garanteix que seran per a persones de la ciutat, o provocar el tancament de molts comerços actuals i deixar vàries famílies, especialment les que depenen d’un comerç poc especialitzat, sense el seu negoci.

El ridícul més espantós

Quan semblava que el govern no volia baixar del burro, la resposta del secretari a les al·legacions de CiU i la manifestació amb més participants des de que tenim democràcia tan que ens proposin traslladar la nau de la fàbrica. Això sí, s’ha de descatalogar igualment.

Si traslladar la xemeneia va ser qualificat de capgrossada, que serà la nova proposta? Amés, qui ho pagarà? qui garanteix que no caurà en l’intent? on la posarem?

Per si no en tinguéssim prou, volen justificar les bones intencions amb un grapat d’acció encaminades a recuperar el patrimoni. És cert, hi ha una dotzena de projectes, però quantes realitzacions en 27, gairebé 28, anys del mateix ajuntament? Hagués estat bé inaugurar la Nau Gaudí abans de les eleccions. Per posar un exemple.

Conclusió

Locomotora sí, aspiradora no. Corte Inglés sí, patrimoni també. És compatible!

TDT, per què?

L’Ajuntament de Mataró està desenvolupant, com a soci majoritari (51,32%) del Consorci Digital Mataró-Maresme, un canal públic de televisió digital a través de l’empresa Mataró Audiovisual, que actualment ja és la responsable de Mataró Ràdio, emissora municipal de ràdio.

Convergència i Unió, des d’una oposició responsable i pensant amb incrementar el nivell de coneixement del ciutadà respecte l’administració local, ha donat suport a determinats aspectes del pla de comunicació de l’Ajuntament. El més clar, ha estat la participació en el disseny del que havia de ser Mataró Ràdio, donant un elevat grau de participació a les entitats i, en general, a totes les persones interessades en col·laborar i aportar idees i difondre informació del que passa i del que es fa a la ciutat.

El butlletí municipal Més Mataró ja va ser un projecte de més dubtosa intencionalitat. Malgrat tot, va existir un vot de confiança inicial. Ara, superat el primer any d’edició, està clar que el butlletí no ha complert amb les expectatives. No aporta res que no estiguin fent els mitjans existents i la seva distribució ha estat un fracàs. A més, la part de finançament que havia de provenir de la publicitat tampoc ha existit.

Ara ens proposen la participació en un canal públic de TDT. Això suposarà més 1,6 milions d’euros en quatre anys i la sessió d’un espai municipal, això comptant amb que no tinguem cap entrebanc.
L’espai cedit (160 m2), al Centre Cívic del Pla d’en Boet, és un espai escatimat a les entitats. A Mataró tenim una televisió local que, encara que és de titularitat privada, fa anys que dóna un excel·lent servei públic a la qual hi hem abocat molts diners per ajudar-la a superar els seus problemes econòmics i pujar al tren de la TDT. Per què destinar aquests diners a una nova televisió? Mataró té altres prioritats que incrementar els seus canals de comunicació públics.

21/3/07

NOVES PROPOSTES: MOBILITAT

Avui he acompanyat en Joan en la presentació de les nostres propos-tes pel que fa a mobilitat. Moltes són propostes que Convergència i Unió ve fent des de fa temps, encara que no hagin estat escoltades per qui encara governa, altres són noves i un bon grapat han sortit de la participació de militants i amics de la nostra formació política.

La intervenció d’en Joan s’ha repartit en: Transport públic, Aparcaments, Circulació, Infrastructures i Participació. Totes molt importants, però jo vull incidir en la darrera, la que a priori no té a veure amb el tema que tractàvem, la participació.

Aquest mandat semblava que havia d’estar marcat per la “participació ciutadana”. Tots els partits, o gairebé tots, o portàvem en els nostres programes. S’han creat els Consells Territorials i el Consell de Ciutat. Però les expectatives no s’han complert ni de bon tros. Més que mai, els ciutadans han hagut d’utilitzar mecanismes “extraordinaris” per fer-se sentit. El Saló de Sessions de l’Ajuntament ha estat ocupat, ple darrera ple, per entitats que no es sentien escoltades.
.
Els Consells Municipals de Participació, i el de Mobilitat no és una excepció, han continuat servint per explicar projectes tancats i coses fetes, molts no han aconseguit el mínim d’assistència necessària per aprovar l’acta de la sessió anterior. Dons en Joan es proposa canviar també això i és per aquest motiu que no serà la darrera ni l’única vegada que apareixerà la participació en les seves propostes.

HI HA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ ?

Aquest cap de setmana hem pogut comprovar com entenen la llibertat d’expressió alguns membres del PSOE Catalunya. Els insults i les amenaces del director de l’Oficina de Comunicació de Presidència al periodista Jordi Barbeta, que ell mateix explica, demostren una voluntat de controlar i instrumentalitzar els mitjans per tal que només parlin d’allò que vol el Govern i que silenciïn tot allò que no els convé.

Si fem memòria, recordarem, per exemple, que Ernest Maragall va trucar al Matí de Catalunya Ràdio per renyar en directe Antoni Bassas pel seu editorial crític amb la tercera hora; el mateix Maragall va trucar a TV3 per fer rectificar una informació poc precisa, segons el seu criteri; Antoni Bolaños va trucar a Catalunya Ràdio per explicar que la decisió del Tribunal Suprem de tombar el trasllat de la CMT a Barcelona no era notícia; i algunes més.

És evident que els socialistes ho consideraran una anècdota, ja que aquesta actitud de control dels mitjans no és nova per ells. Però no podran evitar haver de donar explicacions al Parlament. Davant d’un fet tan greu, que atempta contra un dels principis més importants de la democràcia com és la llibertat d’expressió, és necessari que el President de la Generalitat actuï contundentment, en lloc d’intentar negar-ho.

20/3/07

ET TROBEM A FALTAR

Avui hem celebrat la primera Sessió Plenària del Consell Comarcal del Maresme des de que en Jaume ens va deixar.

Quan havíem acabat l’ordre del dia, el portaveu del nostre grup i alcalde de Tordera, en Joan Carles Garcia, ha demanat la paraula per reclamar el compliment de l’acord de la Junta de Portaveus de fer un petit homenatge al que va ser company nostre i alcalde de Premià, en Jaume Batlle. Les paraules d’en Joan Carles han estat molt sentides i sinceres. Ho ha dit molt bé, no només recordem un company, recordem la persona que vam descobrir fa pocs anys i que tan ens va donar. És realment així, en Jaume, per sobre de tot, era una excel·lent persona. Avui no hi era i l’hem trobat a faltar.

MANTENIMENT MUNICIPAL ?

No sé per on posar-m’hi. Què crida més l’atenció? Què tot és notícia abans d’eleccions, o què hem d’esperar a tenir més de tres-centes senyals de trànsit malmeses, en un sol barri, per substituir-les?
Ja sabem que “any d’eleccions, any d’inauguracions” . Però benvingudes siguin si representen més equipaments i més serveis per a la ciutat. Ara, el tema de les primeres pedres i ara les notes per substitució de senyals són una obsessió i una despesa que no es justifica.

Pel que fa al que representa substituir, d’una sola vegada, més de tres-centes senyals i gairebé noranta suports, això ens ho hem de fer mirar. Segurament, algunes podrien esperar i s’aprofita l’acció per canviar-les totes, però ni que això suposes el 50%, com deuen estar les altres? Les senyals de trànsit tenen, com una de les funcions més importants, ajudar a garantir la seguretat viària dels ciutadans. Com ho garantien aquestes senyals?

18/3/07

TEIXINT LA CIUTAT

Divendres vaig poder assistir a l’estrena del documental “Teixint la ciutat” , una producció de Capgròs, que fa un repàs al que ha estat el gènere de punt a Mataró. El documental, ha estat escrit , dirigit i produït pels periodistes Maria Coll, Aina Fernàndez i Joan Salicrú. Moltes Felicitats!

Felicitats també a Capgròs per la iniciativa i als qui han ajudat a que fer-la possible. Per si fos poc, el relat que fa el documental, que té una durada d’aproximadament de 50 minuts, sobre més d’un segle d’història de la ciutat, va anar acompanyat per un interessant debat que va donar la possibilitat d’intervenir al nombrós públic assistent.

A més de la pròpia història del sector i les moltes i interessants intervencions dels seus protagonistes, les imatges ens mostren una ciutat completament diferent de l’actual, aquest és un element afegit al valor del documental, doncs darrera d’això segur que hi ha un intens treball de recercar. Als que encara no hagin tingut l’oportunitat de veure’l, els hi recomano que ho facin, doncs a més de donar-nos l’oportunitat de conèixer un episodi molt important de la nostra història, provoca una intensa reflexió sobre el nostre futur econòmic.

16/3/07

NOVES PROPOSTES: IMMIGRACIÓ


El noi de Cabrera, com a algú li agrada dir-li, avui ha presentat, al barri de “El Palau”, molt a prop d’on va viure durant 10 anys, les seves propostes pel que fa a la immigració.

El candidat de CiU ho ha dit ben clar: “No hem de veure la immigració com un problema. És una circumstància que ha vingut per quedar-se. No podem fer ni un pas més enrere del que significa la exigència del respecte a la nostra llengua, a la nostra cultura, a les nostres tradicions i a les nostres formes de viure i conviure per tal de defensar tot allò que representen els valors tradicionals de casa nostra”.

Ha fonamentat les seves propostes en deu punts:



1. L’acollida
2. La participació social i política
3. La sensibilització
4. El mercat de treball i la inserció laboral
5. L’habitatge i espai públic
6. La sanitat i el serveis socials
7. La Llibertat de culte
8. El paper de la Dona
9. La seguretat ciutadana
10. L’oci i la cultura


Els quals ha anat desenvolupant poc a poc i, entre d’altres, ha explicat que Crearà el Departament d’Immigració i Cooperació i impulsarà un Pla Integral per a la Integració. Ha garantit que no permetrà que hi hagi gent que malvisqui i faci malviure, alhora que cal que l’immigrant sàpiga que, ser català, que integrar-se, és un avantatge.

14/3/07

QUE TINGUIS MOLTA SORT

Havia manifestat la possibilitat de no repetir, però avui ho ha confirmat. Després de tres legislatures, Fermí Manchado deixarà l’Ajuntament de Mataró.

Per a mi, en Fermí no és un regidor qualsevol, quan vaig entrar al Consistori l’octubre de 1996 i feia més d’un any que s’havia iniciat el mandat, hem van encarregar fer el seguiment dels temes de “Circulació i Transports”, llavors el Regidor Delegat del Departament ja era en Fermí. Ell mateix, acompanyat dels seus principals col·laboradors, em va posar al corrent del funcionament dels diferents serveis. Juntament amb en Jordi Surinyach, que llavors era el portaveu de CiU, van ser els primers, i potser els únics, que van ensenyar-me alguna cosa del funcionament de l’Ajuntament.

Quan feia poc temps que formava part del grup municipal de CiU vaig haver de negociar amb en Fermí una modificació de la zona blava, que afectava, sobretot, als entorns de la plaça de Cuba. Poc després va venir la feina de debò i es va aprovar, amb absolut consens, el nou plec de condicions pel transport urbà de passatgers, el Mataró-Bus. Va ser un mandat en el que es van treballar molt els temes de mobilitat.

No comparteixo amb ell la lectura optimista del moment actual, en Fermí s’ha adormit una mica a l’ombra de la resta de membres del govern. Però, encara ara, en Fermí és una persona amb la que és fàcil arribar al consens i amb qui és difícil crispar-se. Sigui quina sigui la tasca a la que a partir del juny vulgui dedicar els seus esforços, li desitjo molta sort.

13/3/07

CATALUNYA NO ES POT VEURE ARROSSEGADA PER LA CONFRONTACIÓ DE PP I PSOE

Fruit de la confrontació entre PP i PSOE la política catalana viu un procés d’espanyolització. El fet que al capdavant del Govern de la Generalitat hi hagi un membre de l’executiva del PSOE és fonamental a l’hora d’explicar el perquè d’aquesta focalització i priorització en clau espanyola.

Està clar que l’agenda del tripartit (PSOE/ERC/ICV-EuiA) no passa fonamentalment pels assumptes de Catalunya, sinó per prestar tot el suport a Rodríguez Zapatero, i per tant, per teixir una actitud anti PP.

Entre tots hem d’evitar que aquesta espanyolització de la política catalana vagi a més o s’assenti definitivament. Ni el terrorisme és un dels principals problemes dels catalans, ni el país ha de prendre part en un conflicte absolutament partidista. Les necessitats dels catalans són unes altres.

El discurs que porta a terme el PP i que consisteix a repetir, des de fa tres anys, que Espanya està en perill i que només una victòria de Rajoy la pot salvar, és absolutament reprovable. Potser el Govern espanyol no ha sabut explicar suficientment la decisió de deixar en llibertat De Juana Chaos. Potset, un cop més, a Zapatero li ha faltat lideratge, i lluny d’explicar els motius de la decisió (deixar una escletxa oberta per al procés de pau), ha donat explicacions en base a polítiques portades a terme en el passat. Però és que el PSOE tampoc no està a l’alçada de les circumstàncies i dedica els seus esforços a posar més llenya el foc i crispar més els ànims. Catalunya no es pot veure arrossegada per la confrontació de PP i PSOE, i el Govern de la Generalitat hauria de defensar una posició de distància absoluta respecte aquesta actitud i transmetre sentit comú.

12/3/07

SI AQUESTA ÉS LA CAMPANYA QUE VOLEN, NO ENS HI TROBARAN

Efectivament, si aquesta és la campanya que volen, no ens hi trobaran. Avui és la darrera vegada que perdo el temps en deixar en parlar de qui tenim davant. Els ciutadans de Mataró són intel·ligents i faran la seva valoració del que diuen.

Per la nostra part, sabrem estar al lloc que ens correspon i no passarem a l’insult com fa el màxim dirigent del PSOE a Mataró. El que escriu, i les imatges que col·loca al seu bloc són insultants, ho són per nosaltres, ho són pels milers d’electors nostres i també pels del Partit Popular a Mataró, que no tenen perquè compartir el que fan els dirigents estatals. Però, els qui van elegir les sigles del PSC-PSOE tampoc s’ho mereixen.

La política local, a Mataró, mai havia arribat a aquest extrem. Ahir lamentava com la gent de la dreta espanyola utilitzava el terrorisme i les seves víctimes, però veig que a l’esquerra fan el mateix.

11/3/07

UTILITZACIÓ DESCARADA DEL TERRORISME

Encara no havia sortit de casa, aprofitant que és diumenge intentava recuperar hores de son, però m’he posat davant l’ordinador i he mirat algunes notícies del dia per Internet. M’he aturat a “e-notícies”. El PP és el protagonista i els seus membres a Catalunya, com en Piqué, els actors secundaris. Mentre Rajoy fa una crida a "a defender la nación española", al segon l’entrevisten a la COPE. El fil conductor sempre és la utilització del terrorisme d’ETA per assaltar la Moncloa.

Una altra notícia es titula: “El PP omple la Plaça Sant Jaume contra l'etarra De Juana” . Parla de la manifestació convocada pel Partit Popular contra la presó atenuada per al membre d'ETA Iñaki de Juana Chaos concedida pel Govern espanyol. Entre els principals dirigents del partit de la més dreta, més espanyola, hi havia Josep Piqué i el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. No hi faltaven els joves, doncs també hi era el president de Nuevas Generaciones, Carlos Parry.

Les consignes més repetides pels manifestants han estat "Zapatero dimisión", "Zapatero traidor", "Socialista el que no bote", "Socialista Terrorista", "Se nota se siente, Rajoy Presidente", "Viva la Cope", "Catalunya es España" o "No estamos todos, faltan 25", en referència a les víctimes de De Juana. Els podeu escoltar als vídeos que hi ha penjats a “e-notícies” i també veureu els manifestants amb banderes espanyoles, alguna senyera i llaços blaus. Segons el portal de notícies, han entonat en repetides ocasions l'himne d'Espanya, a més de cançons de Manolo Escobar i vives a Espanya i a la "Cataluña española".

Digueu-me si això no és una utilització descarada del terrorisme només en benefici propi, passant per sobre de qualsevol sentiment, negant qualsevol lleialtat. És igual els possibles enfrontaments, haurien preferit convertir Iñaki de Juana Chaos en un màrtir? Tan els hi és, només volen arribar a la Moncloa i tot si val. I tot això el dia del tercer aniversari de l’atemptat d’Atocha.

10/3/07

BOMBERS, moltes gràcies.

Ahir, en el marc dels actes amb motiu del 150è Aniversari del Parc de Bombers de Mataró, els Bombers de la Generalitat de Catalunya van celebrar la seva festa patronal, Sant Joan de Déu, a la nostra ciutat. Va ser un acte molt emotiu a la sala del Foment Mataroní, que era plena de gom a gom. Prop de 250 bombers d’arreu de Catalunya van pujar a l’escenari a recollir la seva condecoració segons els anys de servei al cos. Entre ells també hi havia bombers de Mataró, els Srs. Carbonell i Rovira, però el moment més emotiu va ser quan el Sr. Rafael Olalla, El “Triki”, com li diuen els seus companys, ferit greu en una explosió de gas a Santa Coloma fa més d’un any, va pujar a recollir la medalla d’honor d’or.

A Mataró, l’any 1856, unes persones altruistes van fundar una companyia d'assegurances mútues contra incendis, seguint l'exemple de Barcelona i d'altres capitals, i van idear un reglament de la "Sociedad de Seguros Mútuos de Incendios de Edificios de Mataró”. El 27 d'abril de 1857 això va culminar amb la fundació de la "Mutua Mataronesa de Seguros contra Incendios. La Mútua va dirigir el seu esforç a la prevenció i minorar els efectes dels sinistres a les fàbriques.



En guany, en els 150 anys d’existència, la Generalitat els hi farà un merescut regal, un nou Parc de Bombers. Feia anys que el reclamaven i finalment el tindran per continuar protegint-nos. Moltes gràcies!!

9/3/07

AVUI HA ESTAT UN DIA PER A LES PERSONES

Avui ha estat un dia d’intens treball per a les persones. Al matí, conjuntament amb tots els grups municipals de l’Ajuntament i acompanyats d’un bon nombre de ciutadans i ciutadanes, hem assistit a la lectura del Manifest Institucional amb motiu del El Dia Internacional de les Dones, que ha fet la regidora M. Rosa Cuscó i al que es va adherir el Ple Municipal.

A la tarda, acompanyat de Carles Campuzano, Diputat de CiU al Congrés, Joan Mora ha presentat les seves propostes per fer de Mataró una ciutat per a tots. Ho ha fet davant les escales de l’edifici de l’IMPEM, un dels nyaps més grans pel que fa a l’accessibilitat de les persones. Que demostra, una vegada més, com dorm el govern municipal.

Més, tard, amb en Joan i en Carles, hem visitat l’Hotel d’Entitats de la Fundació Hospital, on hem tingut una trobada amb representants de les associacions que hi tenen la seva seu. Ha estat una reunió per escoltar i acceptar noves propostes, tot i que s’han contestat moltes preguntes i s’han recollir queixes dels assistents.

Finalment, a 2/4 de 9 del vespre, en Carles Campuzano tenia un compromís amb el Grup Tercer Món i l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal. A la Cafeteria “La Selva”, de la Peixateria, ha fet una extraordinària exposició sobre la nova “Llei de Deute Extern”, explicant el pas endavant que representa, no només per la condonació del deute, sinó per la transparència a la que obliga al Govern de l’Estat en aquest tema, que permetrà que a partir d’ara el debat sigui molt més real. Per acabar, en Carles ha fet un repàs a la situació de la Cooperació espanyola i de l’esforç que, segons ell, ha de fer, per poder estar a l’alçada dels recursos que actualment ja s’hi dediquen, malgrat que percentualment encara està molt lluny del 0,7 %.

8/3/07

TOT EL QUE NECESSITES SABER

Amb aquest nom s’ha adreçat l’IMPEM (Institut Municipal de Promoció Econòmica) als comerciants de la ciutat. És una bona eina per lliurar a totes aquelles persones, especialment a les que provenen d’altres cultures, que volen obrir un nou comerç a la ciutat. El que no comparteixo amb la presidenta de l’IMPEM és que sigui “una guia de consulta” i que la seva edició i distribució a tots els comerciants que fa temps que tenen el seu negoci obert, representi una mostra del “suport a la seva activitat”. Si aquest és l’objectiu, per què arriba només tres mesos abans d’unes eleccions municipals? Per què va acompanyat d’un escrit que no és altra cosa que una raspallada als qui el reben, només uns mesos després de la polèmica per obrir el dia de la Fira?

És evident! L’any d’eleccions, no tot són inauguracions. També hi ha primeres pedres, exposicions i guies de consulta.

2/3/07

COM PICAR PEDRA


El tema estrella del Ple celebrat avui, com era de preveure, ha estat el que fa referència al descatalogament de la fàbrica Fàbregas i de Caralt. El nostre grup, tal com va anunciar Joan Mora, demanava una moratòria per tornar a començar i fer les coses com cal, en lloc d’actuar sota el dictat dels interessos d’una gran empresa comercial.

Poques vegades hem vist l’Arcadi Vilert, regidor d’Urbanisme, llegir una intervenció sense moure’s ni una coma del guió. Després d’una excel·lent exposició del tema per part de la representant de la plataforma “Salvem Can Fàbregas i de Caralt”, Vilert ha fet una intervenció eminentment tècnica i obligatòriament consensuada amb els seus companys de govern. S’ha evidenciat l’intent de desviar l’atenció del que és el centre del debat: el descatalogament a instància d’interessos econòmics que crea un precedent i dóna mal exemple des de qui fa la norma i ha de ser el primer en complir-la.

Malgrat ser previsible, la intervenció del PP, a més d’afegir-se a l’intent de desviar l’atenció, ha estat digne d’un fidel servidor d’uns interessos inconfessables.

Quan s’ha arribat a la votació, els membres de la plataforma, amb una presència tan nombrosa com exemplar, s’han pogut donar compte de que passa quan la majoria no s’està de raons i amb un senzill gest d’eixecar el braç tomba qualsevol argument. És com picar sobre pedra.


Si vols adherir-te a la plataforma, pots fer-ho aquí.