30/4/07

FEU GOIG

Aquesta va ser l’expressió que va utilitzar Jordi Pujol, amb el seu peculiar estil, al descriure l’equip humà que forma la candidatura de Convergència i Unió a les properes eleccions municipals. Ho va raonar per la joventut, l’experiència i, especialment, la il·lusió que desprèn el grup que ahir es presentava en societat. No s’equivoca!!





MERESCUT HOMENATGE

Encara que sempre vagi de bon grat als actes que em toca ser-hi en representació del meu grup municipal, n’hi ha que són especials. Aquest és el cas del que ahir va organitzar el Centre Atlètic Laietània i al que vaig assistir amb en Joan Mora. Es tractava d’un homenatge a l’artista Manuel Cuyàs i Duran.

Després de passar per la sala on hi ha instal·lada una magnífica exposició que dóna fe de l’excel·lent i variada obra de Cuyàs, a la sala d’actes de l’entitat, un acte acadèmic va ser el cos central de l’homenatge. El president de l’entitat, Jordi Buscà, el vice-presipent dels Amics de la Ciutat de Mataró, Antoni Bonamusa i Manuel Cuyàs fill, periodista i escriptor, van recordar el Sr. Cuyàs.

De jove ja em cridava l’atenció l’elegància d’aquell home que sempre anava amb corbata de llaç i barret, després el vaig veure com feia caricatures a la Fira de Mataró, en aquells anys en que els partits polítics hi tenien parada. Però, finalment el vaig conèixer. Manuel Cuyàs era militant de Convergència de feia molts i molts anys. Estimava la seva ciutat i el seu país, com va recordar ahir el seu fill. En els darrers anys, a més, tenia la sort de trobar-lo sovint quan ell sortia de casa i jo anava o venia a la feina.

A Mataró ens falten més homes com el Senyor Cuyàs. Va ser un homenatge molt merescut.

20/4/07

D'AVUI EN VUIT


UN GRAN PAS ENDAVANT


Fa pocs dies, l’Assemblea local de CiU va donar el seu vist i plau unànime a la candidatura presentada per Joan Mora. Es tracte d’equip de persones renovat que combina joventut, experiència i ganes de treballar per Mataró amb il·lusió. Penso que la combinació dóna, com a resultat, un equip excel·lent.

És una candidatura oberta, amb més d’una quarta part de persones independents. Una llista jove, amb una mitjana de 45 anys, la meitat dels components no arriben als 40 anys i quatre d’aquests estan entre els 20, del més jove, i els 30. Les persones més veteranes i amb més temps de militància donen suport a les noves incorporacions, que són un veritable relleu generacional dins de Convergència i Unió.

La frescor dels nous candidats i candidates, va acompanyada de l’experiència d’altres que fan efectiu el pas del testimoni de les candidatures anteriors. En resum, un pas endavant per despertar Mataró i trencar amb 27 anys d’un mateix govern, que podrien ser 31 si no hi ha un canvi el proper 27 de maig.

Crisi ? Quina crisi ?

Algunes veus interessades han volgut parlar de la desagradable situació viscuda en el darrer Ple Municipal com de la crisi interna a CiU. Res més lluny de la realitat.

Són absolutament legítimes les expectatives personals per formar part d’una candidatura, com ho és treballar per fer equip. Entenent que un equip s’ha de complementar i ser capaç de treballar junt per tirar endavant un projecte comú, sense que això no vulgui dir que els exclosos no estiguin suficientment capacitats.

Altres explicacions, o són excessivament subjectives o descaradament interessades.

15/4/07

PERSONES COM EN “Bis” NO S’OBLIDEN MAI


En Lluís Lligonya era una d’aquestes persones que no deixen indiferent i que no s’obliden. Ell va ser el fundador, el director i l’ànima de Televisió de Mataró. Abans ja havia estat un lluitador incansable en el món sindical. En “Bis” creia en el que feia i això li donava molta força.

No oblidaré mai aquelles curtes converses a la recepció del primer pis de l’Ajuntament, durant els plens. La seva curiositat innata, que el convertia en un observador apassionat, era superada per una cínica lucidesa (utilitzant paraules d’en David González) que li permetia descriure situacions i persones d’una forma que només ell era capaç de fer.

Televisió de Mataró tirarà endavant perquè ell ho ha deixat ben lligat amb bons professionals de la seva confiança, però, l’esperit que ell li va donar hi serà sempre.

Aquests dies tothom ha escrit sobre en “Lligonya”, com una mostra més del que l’estimàvem, us recomano el recull que publica en Ramon Bassas en el seu bloc. Encara que hi ha més homenatges, com el que li fa en Joan Mora.

12/4/07

COMPROMÍS AMB TU


Compromís amb tu”. Aquest és l’eslògan que més es podrà llegir als municipis catalans durant la propera campanya electoral. I és que aquesta és la frase que utilitzarà la primera força política de Catalunya i la que més llistes electorals presentarà en les properes eleccions municipals: Convergència i Unió.

9/4/07

UNA INTERESSANT PROPOSTA

Sí, demà serà Sant Tornem-hi i ja ens estem preparant. Una opció hauria estat aprofitar aquests dies de festa per posar-nos al dia de moltes coses pendents que sempre hi ha, però no menys necessari és carregar les piles per tornar-hi amb les forces renovades.

Encara que, tot i ser a mil quilòmetres de casa, he seguit actualitzant el bloc, el que no he fet és la lectura dels que visito habitualment. Un d’aquests és el de la Montserrat Candini, que cada vegada tinc més clar que el proper 27 de maig rebrà el suport necessari de la gent de Calella per ser-ne la seva alcaldesa. Al bloc de la Montse hi he trobat una interessant proposta sobre habitatge per a joves. En resum, proposa una modificació del POUM per regular algunes zones d’equipaments de la ciutat i poder-hi fer pisos per col·lectius específics que necessiten mesures de protecció especial. Els primers són els joves però també té en compte les persones discapacitades, dones víctimes de la violència domèstica i d’altres.

La proposta preveu disposar en un termini de 30 mesos, dos anys i mig, de 64 pisos de lloguer, per un període de 5-7 anys i pagant 250/300 € mensuals. Hi haurà d’haver un accés preferencial per a les persones de Calella, especialment les arrelades a la nostra ciutat. L’operació, que es farà aprofitant espais públics, oblidats, abandonats i deteriorats, recuperant-los per la ciutat, no ha de costar un euro a les arques municipals.

LES DARRERES PROCESSONS I VISITA A ITRABO


Demà agafarem l’avió a primera hora del matí. Així doncs, que avui ha estat el darrer dia a Granada i també el darrer dia de processons. Esplèndids els Passos de la “Hermandad de Nuestro Señor de la Resurrección y Santa Maria del Triunfo”. Destacava el color blanc dels penitents i de les mantellines. Les bandes són encara més nombroses i la seva música segueix essent meravellosa.
.
Al matí ja havíem vist una primera processó a Almuñecar. Veníem d’Itrabo, poble natal del pare. Des de l’altra vegada que hi havíem estat ha crescut molt i els seus carrers, estrets i amb forts pendents, han estat reformats amb nous empedrats. Al ser Diumenge de Pasqua, no volíem molestar ningú, però hem trobat al fill del Primo Joaquín i ens hem reconegut. La conversa ha estat breu, com la visita, però hi hagut temps perquè ens obsequies amb unes ampolles de vi del poble, etiquetades amb motiu de la desena Festa del Vi que van celebrar el passat dia 1 d’abril. També hem parlat de política, es torna a presentar a les eleccions i aquesta vegada de cap de llista. És el candidat del PSOE, però es que a Itrabo només hi ha PSOE i PP.

“EN TODAS PARTES CUECEN HABAS”

El divendres, després de comprovar que les oficines municipals d’informació eren tancades, vaig anar fins l’Ajuntament per preguntar com podia conèixer l’horari de totes les processons. A més del follet que em va donar un agent de la Policia Local, un home molt amable, vaig recollir una publicació gratuïta de la ciutat, és diu “Paso a Paso” i el publica la “Concejalía de Participación Ciudadana de Granada”.

Us en podeu riure del “Mes Mataró” d’abril, ara si que veig que el govern municipal de Mataró està dormint. L’Alcalde de Granada surt en portada en una inauguració, però a la segona i tercera pàgines hi ha un plànol de la ciutat i, numerades, la darrera tanda, tal com ells mateixos en diuen, de les inauguracions, cadascuna amb la seva foto fins a divuit. Tota la publicació, en format diari, és un element de propaganda del PP, que governa amb majoria absoluta.

Ah!! Les pàgines de l’oposició encara les estic buscant.

8/4/07

AVUI, L’ALHAMBRA



Des de que vam saber que passaríem aquests dies a Granada, que en Jordi va dir que volia tornar a l’Alhambra. La primera vegada que vam ser-hi només tenia onze anys i la Rosa vuit.

A 2/4 de 10 ja estàvem esperant el minibus que ens hi havia de portar. Ha estat un viatge accidentat, primer les maniobres en una cantonada per deixar passar un conductor impacient, després, just abans de la pujada, a la conductora no li ha entrat la marxa i el vehicle ha reculat uns centímetres, els suficients per topar amb un taxista que se’ns havia amorrat massa.

La visita a l’Alhambra i el Generalife ha durat més de tres hores. Hem dinat allà mateix i un altre minibus ens ha portat al barri d’Albaycin. Després de veure les vistes de l’Alhambra i “Sierra Nevada” des del “Mirador de San Nicolas”, hem pogut veure la processó d’avui, la de “Nuestra Señora de las Angústias de Santa Maria de l’Alhambra”. Fins ara ha estat la més impressionant. Els penitents portaven uns brodats maravillosos i anaven impecables. Un sol Pas amb la Imatge de la Verge i el seu Fill en braços al peu de la Creu, que coneixem com "La Pietat".
Ahir no vaig dir que cada Pas porta una banda formada per més de quaranta o cinquanta músics, i la d’avui no ha estat una excepció.

Només em queda demanar-vos que voteu perquè l’Alhambra sigui una de les noves Set Meravelles del Mon.

7/4/07

PRIMER DIA A GRANADA

Hem arribat poc després de les 8 del matí. El viatge en tren ha anat molt bé, encara que els de casa diuen que han dormit poc. Després de deixar les maletes a l’hotel, hem sortit a donar un tomb. La ciutat dormia, poca gent al carrer, només persones de la neteja i alguna cafeteria que tot just començava a obrir les portes. A mig matí els carrers s’han omplert de gent, molta gent, i han estat així tot el dia.

Després de dinar hem anat fins els Escolapis on hem tingut una sorpresa. Tot i que l’escola encara funciona, l’antic internat i la comunitat han estat convertits en un hotel. Hi ha un claustre molt bonic i potser algun dia hi podrem anar, és una llàstima que els escolapis hagin hagut marxar i en el seu lloc trobar-hi un negoci. A l’església, la Parròquia de Sant Josep de Calassaç, hi havia els Passos a punt, el Crist de l’Expiració i Maria Santíssima del Major Dolor, que no han sortit per por de la pluja.

Poc després hem vist la primera processó, totes han anat desfilant, procedents de diferents parròquies i amb diferents itineraris, per davant l’Ajuntament i per la Catedral. Per dins de la Catedral, que era buida. Totes les que hem vist portaven dos Passos, el primer amb un Crist i el segon amb una Verge dels Dolors, encara que el nom canviava segons la confraria. Un altre curiositat, per nosaltres, ha estat que cada confraria anava acompanyada d’un cos de seguretat. Hem vist desfilar la Policia Nacional, la Guardia Civil i la Policia Local, aquests darrers eren els únics que marcaven el pas militarment.


Demà serà un altre dia i coneixerem alguna cosa més de la Setmana Santa de Granada.

5/4/07

BALANÇ PENDENT

Quan acaba una etapa, encara que només sigui amb quatre ratlles, toca fer una mica de balanç. Si això ho apliquem al darrer mandat municipal, el balanç que surt és una mica minsa. No és que no s’hagi fet res, és que el que s’ha fet ja se li suposa a qualsevol govern. La ciutat ha seguit funcionant, entre altres coses, perquè els ciutadans, les empreses, les entitats,... han fet la seva feina.

Però cal anar una mica més enllà. Quan mirem enrera i passem comptes, la primera cosa que observem és que qui presideix l’ajuntament no és la persona que fa quatre anys els ciutadans van elegir per fer-ho. L’alcalde Mas va optar per anar a fer de diputat a Madrid i l’actual ni tan sols era el seu número dos. Aquest no ha estat l’únic canvi i, encara que en altres llocs els canvis no tenen el mateix valor, especialment importants són les substitucions a ERC per la forma en que s’ha produït. Crec que no cal aprofundir en aquest tema, doncs és prou conegut de tothom.

Per anar una mica més enrera, recomano la lectura de l’article que Joaquim Esperalba, president del Grup Municipal de CiU, escriu al butlletí municipal d’aquest mes d’abril. Per cert! Butlletí, el d’aquest mes, que sembla més un pamflet de campanya electoral del PSOE que una eina d’informació de l’ajuntament cap el ciutadà. Tornant al mandat, alhora de fer un balanç, han estat quatre anys de continuïtat, sense projecte propi per part de l’alcalde. La ciutat no ha avançat més enllà de rebre els serveis als que hi té dret. Tot i que en els darrers mesos es veuen algunes actuacions i ens omplin d’inauguracions, necessiten farcir-les amb primeres pedres i presentacions de projectes.

Ha estat un mandat de transició en el que s’han esmerçat més recursos que mai en un pla de comunicació dedica a donar a conèixer un nou candidat del PSOE.