31/5/07

TOTS HEM PERDUT

És un clàssic de les nits electorals que tots els partits i tots els candidats facin una lectura en positiu dels seus respectius resultats. No sabem com, però tots han guanyat.

Doncs aquesta vegada, des del meu punt de vista, tots hem perdut. No només perquè tots, menys la gent de la CUP, hem reculat en nombre de vots, sinó perquè la manca de mobilització i l’abstenció tant important és una derrota pels partits i pel propi sistema de que ens hem dotat.

Cap favor fan ara aquells que, en mig de les celebracions, encara tenen temps per seguir atacant. Des d’aquí la meva felicitació als que han quedat els primers, tot i perdre vots, i als membres de la Candidatura d’Unitat Popular, que han rebut el premi a quatre anys de treball constant.

Ara cal escoltar als ciutadans perquè puguin explicar-nos que fem malament. Segurament escoltar és una de les coses que tots, en política i a la resta d’activitats, fem poc. En lloc de carregar contra tothom i disparar contra tot, cal trobar solucions als problemes de cada dia que tenen les persones, joves i grans. En tot cas, el que no podem fer és passar per alt la gran abstenció que hem tingut i l’elevat nombre de vos en blanc.

28/5/07

Gràcies !!!

CiU - Gràcies pel vostre suport


Convergència i Unió - CiU

27/5/07

EL MISSATGE D’UN AMIC

Un amic m’escriu un correu i em diu que li ha agradat el nostre eslògan de campanya. Em diu que podem comptar amb ell per fer un altre Mataró i em dóna l’adreça d’un bloc que ha trobat, en el que s’explica, en imatges, el Mataró que tenim. Una imatge val més que 1000 paraules.

26/5/07

Ajuda'ns a despertar Mataró


25/5/07

EN MANEL ENS HA DEIXAT

Va marxar dilluns, de bon matí, víctima d'una malaltia que li van diagnosticar fa pocs mesos. Va anar al metge per unes petites molèsties i no ens ha donat temps de reaccionar.

Manel, tothom que ha estat al teu costat t’estima i et recordarà amb admiració. Jo encara veig aquells ulls clars, de mirada neta, i aquell somriure de complicitat. Tot i que has viscut amb intensitat, has marxat massa aviat. El nostre País necessita moltes persones com tu, els nostres pobles necessiten gent com tu

Gràcies per haver-te pogut conèixer i per la teva amistat. Fins sempre!!

Noves idees ???




23/5/07

PODEM FER UN ALTRE MATARÓ

Avui en Joan, que ha comptat amb el suport d’Artur Mas i de Joaquim Esperalba, ha demostrat que podem fer un altre Mataró. Sense necessitat d’utilitzar el menys preu cap i l'insult, que sovint fan servir altres formacions, ha fet una dura crítica a l'actual govern municipal. No ha tingut inconvenient en reconèixer que els primers anys, dels més de 27 que són al poder, van fer bona feina, però també ha dit que en fa 10 que funcionen per inèrcia i estan adormits.

Ha quedat clar que tenim propostes per fer un altre Mataró i també que en Joan té fusta de líder per encapçalar el projecte i l’empenta necessària per aconseguir les fites que ens hem proposat. A més, comptem amb un equip jove i potent al seu costat, en el que hi ha tothom que hi ha de ser i que compta amb el suport absolut de la Federació que encapçalen Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida. Ells dos, amb Jordi Pujol, que va acompanyar-lo a l’acte de presentació de la candidatura, han vingut a Mataró per fer-li costat.

22/5/07

ELS GRANS ABSENTS

Avui he participat, en nom de Convergència i Unió, a l’acte que amb el títol: “Volem un model de democràcia vigilada? controlar la ciutadania amb cameres: pros i contres”, organitzava l’AV de Peramàs-Esmandies.

En general, tots els presents estàvem en contra de la instal·lació de cameres. Uns de manera absolutament rotunda, altres matisem les condicions. Està clar que hem d’utilitzar els avantatges de les eines que les noves tecnologies ens posen a l’abast. Les eines no són dolentes en si mateixes, és dolent l’ús que se’n pot fer. He intentat demostrar com s’havia produït un increment en la utilització d’aquests mitjans quan havien reduït el nombre de denúncies posades per la policia local, deixant al descobert un clar interès recaptador. En el nostre cas ho faríem en unes altres condicions i sempre per a poder destinar més recursos humans al servei del ciutadà.

El representant d’ICV esquivava hàbilment les crítiques, dons ha estatl’única força de les que formen l’actual govern que ha donat la cara. Ni ERC, ni PSOE, que té la responsabilitat en aquesta àrea, s'han presentat al debat. Hi havia altres absències, però cap tant significativa. Més enllà del posicionament de cadascú, és una falta de respecte als convocants, a les altres formacions i especialment als ciutadans, no participar en aquests actes. Segurament no tenien arguments. Va per ells! Tothom va poder veure com no eren capaços de treure la cara. Es clar que, en el cas del PSOE, ja és habitual que el seu cap de llista no vulgui participar en els actes en els que hi ha totes les candidatures, sigui al Casal (FAVM), sigui a Televisió de Mataró. Després voldran vendre'ns que n’hi ha als que hi van els número dos, però la veritat és que, fins ara, sempre s’ha convidat als alcaldables. Si avui no hi ha anat Joan Mora, és perquè quan vàrem rebre la invitació ja teníem previst un acte als Molins.

16/5/07

QUI NO TÉ RES A FER EL GAT PENTINA

Sembla que la preocupació dels socialistes és afinar en quants anys porten al govern. És evident que el debat no és de números, el debat és polític. És cert que els primers anys de democràcia calia un govern format pel major nombre possible de forces polítiques, també és igualment cert que ha existit una època en que calia relligar la ciutat, donant unitat a una ciutat formada per barris aïllats i desiguals. Però ara ens trobem en un final d’etapa. L’actual govern porta masses anys, tant és quants, són masses i el seu projecte està esgotat.

Més que mai, cal que, entre tots, fem un altre Mataró, recuperem la il·lusió i deixem que els que ja no saben en que passar l’estona s’entretinguin comptant exactament quant dies han estat asseguts a la cadira del govern. Perquè, “qui no té res a fer el gat pentina”.

30 ANYS EDUCANT EN EL LLEURE


Qui ens ho havia de dir, que 30 anys després, aquella aventura iniciada per sis joves lligats a l’escola de Santa Anna seguiria tant viva com a el primer dia.

Aquesta setmana vaig poder assistir a la inauguració de l’exposició amb motiu del 30è aniversari de la fundació del Grup d’Esplai Garbí. Puc presumir de ser un dels sis iniciadors i impulsors i tinc el goig que el meu fill en sigui actualment monitor.

Tot i que l’escola ha canviat molt en aquests trenta anys i ara si desenvolupen moltes activitats d’educació en el lleure que llavors eren impensables, els esplais segueixen tenint el seu paper. El Garbí n’és una bona mostra.

Els nois i noies que passen per un esplai viuen unes experiències amb els companys i els monitors que difícilment les tindran al col·legi. A l’escola l’objectiu principal és l’aprenentatge, encara que, com he dit, actualment es complementi amb activitats adreçades a la formació personal. A l’esplai, el primer objectiu és fer-se persona. A més, a l’escola gairebé sempre només és l’alumne el qui aprèn. A l’esplai el monitor, generalment molt jove, rep tant com dóna.
Felicitats a tots els garbitencs i garbitenques que durant aquests 30 anys han passat pel Garbí. Felicitats a tots els joves que dediquen una mica part del seu temps a formar-se i formar com a persones.

15/5/07

MÉS I MILLOR TECNOCAMPUS

Convergència i Unió, amb el seu candidat a l’alcaldia, Joan Mora, al capdavant, defensa el Tecnocampus obertament. Defensa un Parc Tecnològic com la ciutat es mereix, en que les empreses hi tinguin un paper predominant. El desacord es troba en la construcció d’un nou edifici de més de 22 milions d’euros per reubicar-hi les dues escoles universitàries de la ciutat.

Si recordem les paraules de la presidenta de Tecnocampus el dia de la primera pedra, quan va dir que pel 2011 es preveia un màxim de 1.200 alumnes al nou edifici i tenim en compte que en altres moments de la seva història, qualsevol de les dues escoles ha superat aquesta xifra en els edificis actuals, el que cal és adaptar i millorar les instal·lacions i dotar els alumnes de totes les eines necessàries, però Mataró té altres necessitats més urgents de cobrir amb el cost que el nou edifici suposa. Per altra banda, ambdós edificis es troben a menys de deu minuts de la ubicació escollida pel Tecnocampus. Fins i tot, escollint l’actual edifici de l’EUM ens mantindríem en el Front de Mar, element que cal potenciar amb energia.
.
En definitiva, més Tecnocampus, més empreses, més espais per a que aquestes desenvolupin la seva tasca, el màxim de mitjans pels estudis universitaris, però no a edificis faraònics.

TECNOCAMPUS / MICROSOFT

L’actual alcalde i candidat socialista per primera vegada, pretén retreure a Joan Mora un suposat canvi d’actitud envers el projecte Tecnocampus. Sembla que això es basa en una entrevista publicada en el marc del “Pla Estratègic Maresme 2015”. Després de llegir-la no hi trobo cap contradicció, el que si hi he trobat és el reconeixement a un canvi d’actitud en vers l’anterior alcalde. Reconeixement que fa més creïble la crítica quan aquesta existeix, i també el que en Joan ja ha explicat, el fet que poden haver vingut a Mataró, l’actual govern és va deixar perdre l’ocasió de que Microsoft s’instal·les a la ciutat.

Llegiu el fragment de l’entrevista que parla d’això:

Com veu l’aposta tecnològica de Mataró?
Estem encantats amb la idea del TecnoCampus, tot i que fa deu anys, que l’hauríem de tenir.
Estem endarrerits en tenir un Polígon Tecnològic. És que clar, vàrem arribar a dubtar fins i tot
sobre la viabilitat de les Escoles Universitàries...! No s’ha tingut voluntat d’entesa entre les dues
universitats per enfrontaments personals. Els polítics locals han estat fins i tot contra el port!
L’alcalde actual ha canviat el tarannà totalment, i això es nota, a la ciutat. S’ha trencat el cicle
basat en el sectarisme. Amb l’Ajuntament ara hi ha “bon rotllo”.
En quines coses es nota aquest canvi de tarannà?
Ara per exemple vinc d’una reunió amb Microsoft a l’ajuntament per estudiar la possibilitat de
que Mataró s’instal·li el seu nou centre tecnològic a l’àrea de Barcelona, i la Pilar González ens
ha convidat a que els hi fem costat per explicar perquè Mataró podria ser el lloc idoni.

MONO DE BLOC

Fa molts dies que l’activitat de la campanya no em deixa temps per escriure. Al contrari del que m’agradaria, que és deixar constància de com avança el compte enrera cap el dia 27 de maig. Tot i que tinc alguna nota que no renuncio a passar en net.

Ho trobo a faltar, sobretot, quan algú m’explica alguna cosa que ha llegit, cosa la qual jo tampoc tinc temps de fer. Com s’ho deuen fer els altres?

En tot cas, una de les coses que m’expliquen és que s’escriu sobre els lemes o eslògans que ha utilitzat CiU com si no trobéssim el definitiu. Tant clar que ho tinc jo! No cal gaire imaginació per adonar-se’n de la seva complementarietat i de que, amb més o menys encert, això ho deixo a criteri de cadascú, és premeditat. Només s’ha de fer el petit esforç de jugar amb tots alhora per llegir un missatge clar: Despertem el govern! 27 anys són masses i ja no els hi queden noves idees. Amb tu, junts, farem un altre Mataró.

Pot agradar o no, això és subjectiu, però la continuïtat és evident. Per cert! Són clarament 27 anys del mateix ajuntament, doncs a l’inici del primer mandat de la democràcia el govern era de concentració i gairebé totes les forces amb representació en formaven part. Això, si no recordo malament, es va trencar quan l’alcalde Majó va anar a fer política a Madrid.

1/5/07

DESORIENTACIÓ SOCIALISTA

Esperem que només sigui una anècdota de campanya. Segurament, qualsevol pot ser víctima d’un error (hi ha errors i errors) de l’empresa que gestiona la publicitat.

Però avui, primer de maig, al final de l’avinguda Puig i Cadafalch, lluïa una tanca publicitària que ens deia que Manuel Bustos és el nostre alcalde. Esperem el mateix compromís, treball i passió per Mataró.

INCOMPRENSIBLE

El que aquests dies està dient Pasqual Maragall és molt greu. Tot i que ja es veia a venir, és gruixut que ho digui ell mateix.

Però és especialment incomprensible que la gent del PSOE facin determinats comentaris. No me’n he pogut estar de dir-ho, tot i que per respecte no entraré en el contingut de les declaracions que l’ex-president està fent a la premsa. Vulguem o no, Maragall va ser President del País.