30/9/07

HA ARRIBAT L’HORA

Si el Govern de la ciutat compleix els terminis que ell mateix va marcar, i que deixà clars el regidor d’Urbanisme en resposta a una de les preguntes de CiU, sobre el futur de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, ha arribat l’hora de donar a conèixer les conclusions dels estudis encarregats a tècnics propis i externs.

La història està arribant al final i les possibilitats no són gaires. La Plataforma “
Salvem Can Fàbregas i de Caralt” ha treballat de forma seriosa i intensa, encara que fins ara tot hagi estat picar pedra. Convergència i Unió ha deixat clar que està a favor de la vinguda d’una “locomotora comercial”, però vol que es faci de manera seriosa.

El govern, format per tres forces polítiques amb posicionaments sensiblement diferents, té la responsabilitat. Si la proposta és bona, tindrà veïns i oposició al costat, si només han guanyat temps per vestir i maquillar l’embolic en que, solets, es van posar, els hi tocarà donar explicacions.

28/9/07

DE POLÍTICA A TÈCNICA

Una vegada hi havia una mestra que es va posar a fer política. No ho feia a gust de tothom, però tampoc era dels que els tenia a tots en contra. Essent política, la van fer presidenta d’una fundació alimentada amb diners públics i ella, a la vegada, va contractar un tècnic per director. Les coses evolucionen massa de presa, i l’empresa privada encara va més ràpida que l’administració, per això les coses no li acabaven d’anar bé a al fundació.

Passat un temps, volia anar al cap davant del seu partit, però va haver de claudicar i deixar pas a gent més nova a la casa. No va poder fer més de polític, però havien passat masses anys per tornar amb els infants i aquell director, segurament agraït, i aquell partit, segurament en deute per no haver plantejat batalla, la van llogar a ella com a tècnica ajudant del tècnic director. La van llogar per sempre més, ja no calia que es presentés cada quatre anys a les eleccions, i cobrant, si fa o no fa, el mateix que cobrava quan feia política.

Així, d’aquesta manera, tots contents i nosaltres pagant. Tan bon record que va deixar la mestra, quan va fer de política, ara ho ha espatllat tot.

TRES DIES DE DEBAT PARLAMENTARI

Avui és el tercer dia del primer Debat de Política General d’aquesta legislatura. El discurs del President de la Generalitat va ser gris, avorrit i trist, propi d’un burócrata, lluny del lideratge que ha d’exercir el President de la Generalitat, sense arriscar res.

Montilla sembla haver oblidat que aquest estiu moltes de les infraestructures de Catalunya han entrat en crisi: les constants avaries de Renfe, la gran apagada de Barcelona, el col·lapse de l’AP-7, el col·lapse de l’aeroport del Prat... Ha passar de puntetes sobre tot això, com si simplement hagués estat una anècdota.

El tó emprat per Montilla no ha representat tampoc una sorpresa, ja que és el mateix tipus de discurs que va fer el dia de la seva investidura. Els mitjans de comunicació coincideixen en que ha estat un llarg llistat de declaracions d’intencions, sense marcar prioritats, i en definitiva, un nou llistat de promeses sense complir. Amb un projecte clarament subordinat a Espanya i sense cap ambició nacional.

Això sí, Montilla ha acabat el seu discurs amb la dicotomía conservadors i progressistes, fomentant l’enfrontament de la societat i seguint, una vegada més, la tàctica de que només hi ha la possibilitat dreta i esquerra, volen arraconar les forces nacionalistes que defensen un projecte de País oposat al que defensen un projecte esponyolitzat.

Us convido a seguir la resposta de CiU a la poca ambició del President Montilla, que ha rebaixat les propostes inicials del tripartit.

26/9/07

UNA DEL PLE MUNICIPAL

No pensava pas parlar-ne, doncs no és un tema que tingui una relació directe amb el benestar dels ciutadans. Però veure les fotos als mitjans de comunicació, després d’un Ple de set hores, em va fer reviure els debats entre els Grups Municipals.

Mireu bé les fotos, com si juguéssiu a les vuit diferències. Tot i l’angle des del qual han estat fetes, veureu que el lloc que ocupen els caps dels grups del PP i de la CUP ha variat. Uns reclamen una situació que permeti una millor comunicació entre ells (sembla coherent). L’altre no vol renunciar al lloc que li va ser adjudicat el primer dia i qualsevol modificació necessita consultar-la amb l’assemblea. Al final, és l’alcalde qui ha de dictar una solució. Ambdós queden en primer terme, els més propers al públic i els més ben situats per les càmeres.

Més tard vindran els discursos, les crítiques a l’adversari i les promeses, mentrestant, per darrera, la màxima preocupació haurà estat obtenir la millor foto.

24/9/07

FELICITATS!!

La Mercè és la festa major de Barcelona des de que l'any 1871, en que l'Ajuntament de Barcelona va confeccionar, per primera vegada, un programa d'actes extraordinaris per celebrar la festivitat de la Verge de la Mercè que es celebra el 24 de setembre.

Per Ordre del 27 d'abril de 1939, la Verge de la Mercè va ser declarada patrona de les presons i de la redempció de penes. Els jugadors del Barça assisteixen a la Basílica de la Mercè desprès de l' obtenció d'algun títol per oferir-lo a la Verge de la Mercè. La basílica és un temple Gòtic. És l'únic a Barcelona dotat amb una façana corba. En el seu altar major, es conserva una talla gòtica de la Verge de la Mercè, original de Pere Moragas (1361).

Però no era pas d’això que volia escriure. Volia fer el meu petit i senzill homenatge a les dues Mercès de convergència: la Mercè Claus i la Mercè Solans, La primera, filla de Mataró és fundadora de Convergència, col·laboradora de Jordi Pujol i Miquel Roca els primers anys i treballadora del partit, va tornar a la seva ciutat quan es va jubilar i li va faltar temps per formar part de gairebé tots els Executius Locals, va formar part de la darrera candidatura municipal i no hi ha campanya que no organitzi la feina al local electoral. La segona, a punt de fer 90 anys, és qui respon al telèfon del Grup Municipal i qui ensobra totes les convocatòries i el Parlem-ne que rebem a casa. Moltes vegades li he dit, de tot cor, que és la més complidora dels que estem al grup i que es fa imprescindible, encara que ella riu i fa veure que no n’hi ha per tant.

Moltes Felicitats!!

23/9/07

LA CIUTAT A TOPE

Aquest cap de setmana ha estat una mostra de que la ciutat és viva i les entitats gaudeixen d’una salut excel·lent. Vagi per endavant la disculpa per no haver pogut assistir a la totalitat dels actes que hi havia programats. No oblidem que els que pertanyem als grups polítics de l’oposició compaginem la tasca política i de representació amb la vida professional.

Divendres varem poder assistir a la inauguració de l’exposició “
Violència: Tolerància Zero”, que la Fundació La Caixa Ha instal·lat a la plaça de Santa Anna. El primer recorregut ja et fa pensar que pot ser una important eina de sensibilització, però la quantitat de gent de la inauguració i la distribució de l’espai obligaran a fer una visita tranquil·la. Feu-ho!

Només una hora després s’obria la mostra dels finalistes a la 11a edició dels Premis Puig i Cadafalch i la 2a Triennal d’Arquitectura del Maresme. Aquí l’espai i la quantitat de gent permetia entretenir-s’hi una mica més. Hi ha obres molt interessants, aneu al Museu i voteu les obres que més us agradin, jo ja ho vaig fer.

Dissabte va ser impressionant. Hi va haver companys que van visitar les parades que hi havia amb motiu del
Dia Mundial de l'Alzheimer i van compartir una estona amb la gent de l’Associació Cultural Murciana “Virgen de las Maravillas”, a la seu que l’entitat que té carrer Pla de Bages.

A la tarda Mataró va viure un acte molt emotiu amb el lliurament de la
Medalla d’Or de la Ciutat als Armats. Es va fer davant de l’Ajuntament. Feia efecte veure els Armats desfilant el mes de setembre i els mataronins van aplegar-se per fer-los un homenatge A la nit vam passar una bona estona amb la gent de l’Associació de Veïns de Mataró Centre, varem sopar i després gaudir amb el Grup d’Havaneres del Casal de la Gent Gran del Parc.

Avui havia calculat poder veure la primera part del partit que enfrontava el CE Mataró amb l’UE Castelldefels, però els visitants s’havien deixat la segona equipació, necessària per la similitud en els color de les samarretes, i el partit ha començat mitja hora més tard. Només he pogut veure el primer quart, encara que m’han trucat per donar-me la mala notícia: hem perdut zero a un. El motiu per marxar tan aviat del Camp de Carles Padrós era arribar a temps de veure les comparses de la ciutat (Família Robafaves al complet, l’Àliga, el Drac i el Dragalió) desfilant i ballant a Barcelona, en un acte de les Festes de la Mercè. Ha estat impressionant. Els barcelonins i els turistes que hi havia han quedat meravellats amb les nostres figures. Probablement, mai tants “japos” havien retratat en Robafaves. Poden passar molts i molts anys abans que puguem tornar a veure en Robafaves ballant a la plaça de Sant Jaume.

Ball de quatre dels Gegants de Mataró

Ball de l'Àliga de Mataró

COOPERANTS

El passat 8 de setembre es va celebrar, per primera vegada a l’Estat, el Dia del Cooperant, que vol fer visible l’acció dels cooperants espanyols a l’exterior, reconeixent la tasca que més de 1400 persones de tot l’Estat, altament qualificades, realitzen en més de 60 països, defensant la pau, la igualtat i la infància lluitant contra la pobresa

La decisió d’escollir el 8 de setembre és perquè coincideix amb el sisè aniversari de la Declaració del Mil·lenni de l'ONU en la qual 189 caps d'Estat es van comprometre a complir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, objectius que va subscriure el Consistori de la nostra ciutat el setembre de 2005. Dins dels valors i principis d’aquests objectius se cita expressament a la cooperació internacional com un dels instruments bàsics per resoldre els problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari.

Ara queda seguir treballant per canviar l’actual situació dels cooperants, que és precària, inestable i de desprotecció, tot i l’important pas que ha suposat l’aprovació de l'Estatut del Cooperant el 28 d’abril de 2006, que defineix el concepte de cooperant, així com els seus drets i deures, i també regula la seva activitat laboral. Va ser en aquesta línia, que Convegència i Unió va demanar incloure un punt a la propota aprova en el darrer Ple que suposes un compromís anual en aquest sentit i que textualment diu: “L’Ajuntament de Mataró es compromet a donar suport a les iniciatives que en el futur puguin sorgir per reconèixer i difondre el treball dels cooperants i, en aquest sentit, impulsarà, a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional, la celebració d’actes que persegueixin aquesta finalitat”.

22/9/07

PACTE CASTELLS-SOLBES

A alguns militants socialistes els cal una mica de memòria històrica: Va ser l’Artur Mas, en nom de CiU, qui va introduir la disposició addicional tercera de l’Estatut, que preveu que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya (18’85% el 2006) amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys.

En volen fer creure que el govern ha aconseguit un acord absolutament satisfactori pels pressupostos 2008. Però NO és així. A la xifra de 4.300 milions d’euros d’inversió en infraestructures pactada per a l’any 2008 caldria afegir-hi la diferència entre la inversió prevista per al 2007 i la inversió no executada durant l’exercici. El resultat: 5.800 milions d’euros per a Catalunya i no 4.300.

És per això que la quantitat de 5.800 milions d’euros no són negociables. És una xifra resultat de l’aplicació d’una llei orgànica de l’Estat, l’Estatut de Catalunya. Es tracta d’un càlcul matemàtic. Es tracta de complir la llei. L’Estat té la mateixa obligació que nosaltres de complir les lleis. El conseller d’Economia ha cedit com si es tractés d’una negociació, però en aquest cas del que s’està parlant és del compliment de l’Estatut, una llei orgànica, i per tant, el que cal és exigir el seu compliment sense cessions.

Finalment, l’acord entre el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat és incomplet, ja que no compleix íntegrament amb l’Estatut. Una base de càlcul de la inversió justa ha de comprendre la totalitat de les infraestructures que gestiona l’Administració General de l’Estat. Això vol dir que, a més d’Indústria i Agricultura, també hauria d’incloure, per exemple, Cultura i Sanitat.

21/9/07

HEM FET LES PAUS

Sembla que, una vegada més, les aigües tornen al seu lloc i a Convergència i Unió hem fet les paus. Comparteixo amb en Duran el que diu en un dels paràgraf de la seva carta setmanal al web d’Ùnió: “Un altre dels aspectes negatius d’aquest debat és l’aprofitament que en fan els adversaris. Tothom vol sucar-hi pa, com si no tinguessin prou feina a casa seva. A ERC no només hi ha plataformes i plataformetes, sinó que el seu secretari general es postula com a candidat a la Presidència de la Generalitat enfront del president del seu partit. Al PP, no cal ni referir-s’hi, ja que tothom té a la retina la dimissió del seu president a Catalunya i la baralla pública sobre candidats en l’àmbit de l’Estat. A can socialista, com ens hi tenen acostumats, es posa de relleu, un cop més, el mestratge per donar la volta a la realitat. Com si no tinguessin problemes de portes endins, ironitzen i alliçonen de portes enfora. No sé si perden la memòria o és que no en tenen. Ja que parlem de dirigents, fa ben poc que els ha plantat el president del partit i excandidat a la Presidència de la Generalitat. I si parlem de debat, certament ells no tenen problemes sobre candidats. Ferraz ja els ha dit qui ha de ser: l’amiga Carmen Chacón i punt, i prou. A qui li agradi, bé, i a qui no, doncs també.”

Per altra banda, si em vaig fer ressò del comunicat que CDC va emetre dilluns passat, bo serà que reprodueixi el d’avui de CiU:

PRIMER.- Davant les contradiccions públiques aparegudes aquests dies, CDC i UDC reconeixen que la situació actual per la qual passa CiU no era la volguda per cap dels dos partits.

SEGON.- Refermem els acords assolits el 23 de juliol quant a estratègia, programa i designació del candidat per part de la Comissió Executiva Nacional de CiU.

TERCER.- Fem una crida a tota la militància i els electors de CiU per aconseguir el millor dels resultats a les properes Eleccions Generals, sabent que aquests no només decidiran la capacitat de defensa dels interessos de Catalunya a Madrid, sinó que serà fonamental pel futur de la política catalana.

QUART.- Aquests darrers dies CDC ha donat a conèixer a UDC les bases del contingut de la proposta anomenada “refundació del catalanisme” i en aquest sentit, UDC mostra el seu respecte. El fet que la Federació la composin dos partits, legitima que els perfils propis siguin subratllats considerant que això suma sensibilitats al projecte comú.

CINQUÈ.- Convergència i Unió no s’ha entès, ni s’entén ni s’entendria mai si no és com a força majoritària que representa la centralitat. Sense aquesta, i sense fer de la negociació i el pacte la garantia de progrés en els objectius nacionals, socials i econòmics no s’entendria que Convergència i Unió hagi tingut la confiança de la ciutadania per guanyar totes i cadascun de les eleccions al Parlament català que s’han fet i per ser força decisiva en la política espanyola.

Tot aquest bagatge, per tant, Convergència i Unió el posa a disposició de Catalunya de cara a les properes eleccions a Corts Generals, essent conscients que el nostre país s’hi juga una part important del seu futur.

Artur Mas i Gavarró - President de CiU
Josep A. Duran i Lleida - Secretari General de CiU

20/9/07

Comptem amb tu!

Després de setze anys de ser la secretària del Grup Municipal, a més d’una activa militant de CDC i per extensió de CiU, la Miguelina ha decidit que ja en tenia prou i s’ha jubilat per dedicar-se a la família, especialment als seus quatre néts.

El Grup Municipal de CiU ha de prescindir d’una persona amb experiència a l’Ajuntament, que coneix tothom i tots els racons i secrets, amb més intuïció i criteri polític que més d’un regidor. Però, si entre tots l’animem, el partit pot guanyar la dedicació d’una col·laboradora de luxe.

Segur que la trobarem a faltar al despatx de CiU, però serà a totes les assemblees, totes les reunions, campanyes electorals i on convingui per treballar per Convergència i, sobretot, per Catalunya.

Miguelina, Comptem amb tu!


Joaquim Fernàndez i Oller
Portaveu de CiU i Secretari d’Organització de CDC

19/9/07

“José Luís, no nos falles!”

Això és el que el Sr. Montilla li va dir diumenge al President del Govern de l’Estat i també el seu secretari general. Segurament l’inconscient li va fer una mala passada a Montilla, que encara recorda que Zapatero li va garantir que respectaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya i després no compleix ni el que diu el que va aprovar el Congrés dels Diputats. És evident que Zapatero, en la qüestió de l’aplicació de l’Estatut, ha actuat amb manifesta deslleieltat.

Mentre Zapatero està de festa a la Pineda de Gavà, els polítics catalans, també els del seu partit, han d’estar vigilants perquè els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) pel 2008 no incompleixin, com els de l’actual, el que mana l’Estatut: un percentatge d’inversió del 18,8%”. Si fem memòria, el PSC va donar per bo l’acord de l’any passat i ara, en contrast, reclama els 900M€ que ens deuen de l’exercici passat. En tot cas, és de savis rectificar.

Sort que ha admès que hi ha hagut mancances a la xarxa de rodalies. De fet, és una evidència. Però, en lloc de ser prudent, segueix fent promeses i garanteix que en tres mesos tot funcionarà perfectament. Ara falta que aquesta vegada ho compleixi.

18/9/07

EL TEST QUE SITUA POLÍTICAMENT

Avui, fent un habitual passeig per alguns blocs, he anat a parar a “Cabezonespuntocom”. El bloc d'en Julian Hernàndez i Napoleón Bonaparte (anònim). No comparteixo pas, ni de bon tros, tot el que diuen i com ho diuen, però algunes vegades fan denúncies a les que no hem de girar el cap.

En definitiva, que hi havia un post en el qual, sense deixar de citar a Ramon Bassas, regidor d’Urbanisme, pel que senten especial devoció, parlen d’un test que respon de manera automàtica, situant-te dins l’espectre polític i econòmic. M’ha picat la curiositat i l’he volgut fer, aquí teniu el resultat:

Resultado del test

Gracias por tu tiempo. A continuación te presentamos los resultados y te explicamos la lógica del test.

En la escala tradicional de izquierda a derecha, siendo 0 la extrema izquierda y 10 la extrema derecha, estimamos que tu posición es aproximadamente 3.23.

En la escala liberal libertaria, siendo 0 el máximo colectivismo y 10 el máximo individualismo, estimamos que tu posición es aproximadamente 5.09.

En general, estimamos que la etiqueta ideológica que mejor describe tu forma de ver la realidad política y económica es: Socialdemocracia

Si teniu un minut, no més, per perdre, us animo a que ho proveu, tot i que no puc respondre de la fiabilitat.

Comunicat de CDC

Tenia ganes de parlar-ne, però com que estic absolutament d’acord amb el que diu el comunicat de Convergència davant les darreres declaracions de diferents dirigents d’UDC sobre la iniciativa de CDC de refundar el catalanisme com a resposta obligada a la situació de desconcert i de manca de projecte i lideratge que es viu a Catalunya, el reprodueixo íntegrament:

Davant les darreres declaracions de diferents dirigents d’UDC sobre la iniciativa de CDC de refundar el catalanisme com a resposta obligada a la situació de desconcert i de manca de projecte i lideratge que es viu a Catalunya, el Secretariat Permanent de CDC manifesta el següent:

1) Per a CDC, i en referència a les properes eleccions estatals, l’estratègia és la que es va definir i acordar conjuntament amb UDC el passat dia 23 de juliol.

CDC està a l’espera de desenvolupar aquells acords per concretar-los en un programa electoral que doni resposta a les inquietuds i necessitats del poble de Catalunya en un moment transcendent de la nostra història col·lectiva.

CDC també recorda que en la mesura que el 23 de juliol es va reiterar la confiança com a candidat en la persona de Josep Antoni Duran i Lleida, correspon a aquest posar en marxa els mecanismes interns de Federació per concretar el programa i l’actuació conjunta.

2) CDC vol recordar que el legítim propòsit de refundació del catalanisme que impulsem va més enllà d’unes eleccions, siguin les que siguin.

La raó de ser de CDC és el catalanisme com a base i com a nexe d’unió per defensar Catalunya i els interessos de tots els catalans. Més enllà de la confrontació entre dreta i esquerra, el catalanisme ha de ser l’element cohesionador de les voluntats, dels desitjos i dels anhels d’una majoria àmplia de la societat catalana.

CDC no renunciarà a la seva raó de ser, que creiem útil per a Catalunya, i més encara en les condicions actuals.

3) Creiem i confiem que la direcció d’Unió comprovarà que en la definició del nostre projecte s’hi poden sentir ben representats. Així ha estat durant 30 anys i així pot seguir essent en el futur.

4) Reclamem a la direcció d’UDC d’anar per feina i d’entendre que les discrepàncies públiques entre CDC i UDC acaben avorrint el poble de Catalunya i només serveixen per acontentar els nostres adversaris polítics.

I molt més en uns moments en els que els catalans esperen un debat d’idees i d’actituds que generin il·lusió i confiança, i no dubtes i malentesos que no porten enlloc.

Barcelona, 17 de setembre de 2007

17/9/07

TOLERÀNCIA ZERO ALS BRÈTOLS


Fa pocs dies anava a parar al bloc de Salvador Grifell i llegia “Tolerància zero als brètols” . En Salvador és de Sant Feliu de Llobregat i demana “que els ajuntaments aprovin ordenances contra l'incivisme més dures”.

Mataró va aprovar la seva Ordenança de Civisme l’octubre de 2004 i sovint ens despertem amb parets pintades o els sorolls dels brètols no ens deixen dormir i al matí descobrim que els crits eren per la festa que organitzaven escampant les runes i deixalles d’una obra (en aquest cas municipal i que porten dies al carrer).

La pregunta és: de que serveixen les ordenances si no tenim mitjans o no som capaços d’aplicar-les i fer-les respectar?

16/9/07

PLE DE SETEMBRE, repàs

La primera part del Ple, la que correspon als dictàmens del Govern, només va tenir, al meu criteri, un parell de temes a destacar: el plec de condicions pel concurs de construcció del nou polisportiu del carrer Euskadi (a realitzar en tres exercicis) i el projecte de millora de l’Estadi Municipal d’Atletisme. Ambdós amb el mateix defecte: la manca de comunicació i diàleg amb veïns i usuaris. En el cas del polisportiu no s’ha fet cap cas de les observacions i propostes de l’AV de La Llàntia tal com CiU ja va denunciar el Ple passat i, en el cas dels atletes, tot i les converses amb una comissió dels clubs que assegura haver tingut el govern, no queda clar com es resoldran les necessitats d’entrenament mentre durin les obres.

Pel que fa a propostes dels grups de l’oposició, sense cap mena de dubte, la de que CiU va fer per preservar el Centre Històric de Mataró, la qual el Govern i el PP van menysprear, va ser la més interessant i ambiciosa. El regidor d’urbanisme la va menysprear amb un discurs basat amb un llistat propagandístic d’actuacions absolutament aïllades, que res tenen a veure amb la proposta d’un centre potent i de referència com proposàvem nosaltres. Només portem dos plens de l’actual mandat i els papers semblen canviats, el govern, que segueix dormint, no aporta res nou i intenta desprestigiar les propostes en positiu, fonamentades i consistents que fa Convergència i Unió. Primer va ser la Casa-Museu de Puig i Cadafgalch i ara la d’aconseguir un Centre Històric com mereixem i que seria un atractiu més pels visitants, portant riquesa a la ciutat.

Els més de vint documents aportats al Ple per CiU van ser presentats com cal quan es fa control del govern, anant al grà i amb claredat, les respostes, a més d’avorrides, van ser propagandístiques, llargues (sense cap necessitat), amb menyspreu i, a cops diria que amb mala educació. Alguns membres del govern sembla que s’incomoden amb les preguntes i passen a fer d’oposició de l’oposició. Deu ser que anem pel bon camí.

15/9/07

ESCOLA D’ESTIU

Avui hem celebrat la 18a Escola d’Estiu de CDC, que els darrers anys porta el nom de Ramon Juncosa, a qui vaig conèixer de responsable nacional de sectorials en una reunió a Mataró quan l’Albert n’era responsable comarcal.

Només començar, ens hem posat les piles escoltant la conferència inaugural de Felip Puig que, amb el seu estil provocador, ha fet història de Galeuscat i ha defensat que en el futur es passi de la declaració conjunta a l’acció.

A continuació, Vicenç Villatoro, que era un dels ponent de la taula rodona “Galeuscat, una tercera via a Espanya?”, ha contribuït a pujar la temperatura de la sala proclamant que Galeuscat no és una tercera via, sinó l’alternativa. És l’altra via, l’única que hi ha enfrontada a la que representen, amb matisos, el PP i el PSOE.

El matí ha acabat amb una segona taula rodona, en aquesta ocasió amb ponents de luxe: Anxo Quintana (BNG), Josu Jon Imaz (PNV) i Artur Mas (CDC). Ja us podeu imaginar que no ha quedat ningú pels passadissos i que l’ovació en que s’ha rebut Imaz, dos dies després que anuncies la seva renuncia a la reelecció com a president de l’Euzkadi Buru Batzar, ha estat molt emotiva.

Imaz ha estat molt gràfic quan ha dit que “David només va guanyar una vegada a Goliat i d’això fa 3.400 anys”. Nosaltres som David i amb estat que és Goliat només hi ha dues fórmules per relacionar-nos: la confrontació o la cooperació. Cooperació entre nosaltres i després amb tots els sectors democràtics i oberts de la política espanyola. És un camí difícil, ha dit, però cal fer-lo.

El secretari general de CDC, Artur Mas, ha estat més contundent plantejant la necessitat d'un front comú entre CiU, PNB i BNG per condicionar junts el proper govern espanyol, de tal manera que la decisió de qui ha de ser el pròxim inquilí de la Moncloa estigui condicionada pels partits nacionalistes. Encara que Imaz i Quintana ja havien parlat de la col·laboració entre CiU, PNB i BNG pensant en les pròximes eleccions generals, no havien estat tan explícits com ell, tot hi que el primer havia dit que junts tenim la força suficient.

Després de dinar una sessió de llibre fòrum on participava Alfonso López-Tena, autor de “Catalunya sota Espanya”, i una conferència col·loqui amb el professor Josep Termes i Agustí Colomines, que han defensat l’existència de CDC pel seu paper de centralitat, de casa gran o casa comuna del catalanisme polític.

Paral·lelament, es celebrava un seminari on s’ha parlat de pobles i nacions que viuen en dictadures i desitgen la seva llibertat. Situacions molt diferents, però que els nacionalistes comprenem molt bé.

La cloenda ha anat a càrrec d’un President Pujol que ha demostrat estar en forma. Després de destacar el patriotisme, l’esperit democràtic, la voluntat de progrés i l’aposta decidida per la convivència de Josu Jon Imaz, ha deixat clar, per si algú tenia algun dubte, que CiU havia governat bé, i qui no ho cregui, que miri com ho fan els que hi ha ara.

Pujol ha parlat d’un País que tenia més autoestima i més confiança amb ell mateix: “amb nosaltres hi havia més il·lusió”. “Els que ara governen pensen que la nostra identitat és no tenir-ne i això és la mort d’un poble”. Ens ha demanat que ens mantinguéssim desperts per portar Catalunya al final del camí.

NOVES TECNOLOGIES

Quan jo hi jugava i seguia el bàsquet més de prop no es podia conèixer el resultat, en temps real, d’un partit. No cal fer res. El marcador es va actualitzant i a més del resultat del partit et diu els punts aconseguit per cada jugador, les faltes personals, quan es produeix un canvi, ... Meravellós !!

Ah! I Moltes felicitats a la selecció espanyola (de bàsquet, la de futbol és una altra cosa).

14/9/07

14 de setembre: 49 anys = 50 – 1

El 1958, el catorze de setembre era diumenge.

31 de març. L’URSS suspèn les proves nuclears per demostrar el seu desig de pau.
1 d’abril. Castro declara per Radio Rebelde la guerra total al regim de Batista.
17 de maig. Franco proclama la “Ley de los Principios del Movimiento Nacional”, sense prèvia deliberació de les Corts Generals.
29 de maig. El Real Madrid, igual que l’any anterior, guanya la lliga i també la Copa d’Europa.
29 de juliol. Als EUA, el general Eisenhower crea la NASA.
28 d’octubre. El cardenal italià angelo Giuseppe Roncali és elegit nou Papa amb el nom de Joan XXIII.

El mateix any es casen salvador Dalí i Gala i neixen, entre d’altres, Lorenzo Lamas (actor), Javier Gurruchaga (cantant), Alberto Grimaldi (Prípcep) i Madonna (cantant).

13/9/07

APROFITEM ELS NOUS AJUTS

El projecte d'intervenció integral a Rocafonda-El Palau-Escorxador, presentat per Mataró, ha estat beneficiat en la quarta convocatòria de la Llei de barris que atorga la Generalitat de Catalunya, amb un ajut de 6,91 milions d'euros.

Ara, l’Ajuntament haurà d’aportar una altra quantitat igual per que en el període 2007 - 2011 es puguin realitzar un total de vint-i-dues actuacions diferents per a la millora de la zona i accions relacionades amb temes socials i de cohesió de la seva població, que s’han dissenyat des de la ciutat i que figuraven al projecte presentat.

La iniciativa de la Generalitat té per objectiu promoure la rehabilitació global dels barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions de les persones residents en aquestes àrees i afavorir la cohesió social. Abans de Rocafonda-El Palau-Escorxador, Cerdanyola va rebre, el 2004, 3,77 milions d’euros en la revisió del projecte presentat a la primera convocatòria. Alguns dels projectes, com la reurbanització de l’avinguda de Josep Puig i Cadafalch, comencen a ser realitat.

Des de Convergència i Unió celebrem la vinguda dels ajuts de la Generalitat, que, a més, forcen una inversió municipal del mateix import en zones de la ciutat que necessiten un tractament integral per garantir l’obtenció d’objectius específics com: frenar el procés de degradació de la zona, millorar l'estructura urbana, augmentar la sostenibilitat i la seva coherència interna, transformar sectors obsolets i amb disfuncions urbanes i augmentar els nivells d'espai públic amb millores en la seva accessibilitat i funcionalitat. Per si això fos poc, els projectes inclouen un seguit d’actuacions complementaries, no incloses en el pressupost.

En els anys en que Convergència i Unió ostentava el govern de la Generalitat, va optar per potenciar la tasca que realitzava ADIGSA, empresa pública que ha construït un elevat nombre d’habitatge social a reu del País. A Mataró, ADIGSA va acabar la construcció d’habitatges al Pla d’en Boet, iniciada en el període anterior al 1980 pel “Ministerio de la Vivienda” i ha treballat intensament per resoldre els problemes que els primers habitatges arrossegaven.

Però no n’hi ha prou amb l’aplicació de polítiques que aportin recursos a les zones més necessitades d’inversions. En la societat actual és igualment important la participació del ciutadà en la fixació de prioritats i en la decisió dels usos dels nous equipaments. Aquesta és encara una assignatura pendent a la nostra ciutat. Al Consell del Pla Integral de Cerdanyola no se sent altra cosa que les queixes perquè els projectes venen sense cap possibilitat d’intervenció per part del mateix. La comissió Ajuntament-Generalitat, amb participació ciutadana, que havia de fer el seguiment del compliment del projecte que va rebre fa any els suport de la Llei de Barris, encara no s’ha reunit, i fa anys que es van nomenar els seus membres.

L’Associació de Vens de Rocafonda no és la primera vegada que es queixa de no ser tinguda en compte i la de Cerdanyola s’ha enfrontat amb el Govern Municipal en el si del Consell del Pla Integral d’aquell barri i ho ha manifestat públicament. Qui té la responsabilitat del govern ha d’entendre que no ho pot fer d’esquenes als ciutadans, sinó que ho ha de fer al seu costat.
.
.
Article Publicat al Butlletí Municipal MesMataró corresponent al mes de setembre de 2007

11/9/07

MANIFEST DE CiU L’11 DE SETEMBRE DEL 2007

L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.

Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.

Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.

Estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...

Però el país necessita sobretot un lideratge, un lideratge en molts sentits. Un lideratge del catalanisme: cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los.

Un lideratge també econòmic: cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç.

Un lideratge de la societat civil: els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han de tornar a creure en el país. Cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.

Però, especialment, cal un lideratge polític. Cal que hi hagi un líder que cregui en Catalunya i en les seves possibilitats de futur com a nació. Un govern que doni respostes als problemes quotidians i que vetlli perquè el país funcioni en tots els àmbits. Només així, reconstruint un país de prestigi i qualitat, els ciutadans creuran en el catalanisme i en els seus dirigents i recuperaran la confiança en el projecte del catalanisme.

L’11 de setembre de 1714 va suposar l’abolició dels nostres trets identitaris. Des de llavors Catalunya ha lluitat per recuperar el que tenia.

Ara tenim l’oportunitat, entre tots, de construir un projecte de futur. Un projecte que ha de partir des d’un lideratge fort des dels ajuntaments i ha de culminar amb un lideratge fort des del Govern de la Generalitat.

MANIFEST DE LES ENTITATS L’11 DE SETEMBRE DEL 2007

Un any més ens reunim, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, en la Festa per la Llibertat, acte de celebració popular promogut per una societat civil que, amb voluntat transformadora, construeix lligams i complicitats per treballar junts per a un futur millor per a aquest país.

Avui volem recordar uns fets que han marcat la història dels Països Catalans: la batalla d’Almansa. Aquest 2007 commemorem els 300 anys d’aquesta derrota militar que va provocar la supressió de les llibertats nacionals al nostre territori. L’aniversari de les pèrdues col·lectives ha de servir per exposar al món que tenim uns drets perduts per una derrota militar. Es tracta d’uns drets històrics, que no prescriuen, que són nostres i que seguirem reclamant sempre.

La nostra lluita té ben present els fets de fa 300 anys, però es perfila d’una manera diferent en aquest segle XXI. Sabem que el futur del nostre poble passa també per un món més globalitzat, més interelacionat i més divers culturalment. Els ideals universals avançats que guien el món també són els nostres. Per això recordem que el Consell d’Europa ha proclamat la necessitat de “reforçar el reconeixement dels lligams de cada ciutadà europeu amb la seva identitat, cultura, tradicions i història” i que la recentment aprovada Convenció de la Unesco sobre la promoció i la protecció de la diversitat de les expressions culturals esdevé un instrument de foment de les cultures com a portadores d’identitats, valors i significats específics.

La nostra commemoració de l’11 de Setembre té un caràcter festiu i popular, però també reivindicatiu. És per això que, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, exposem:

Primer. El poble català es troba en unes circumstàncies difícils. Per això, avui, reclamem un acord nacional de les forces democràtiques i catalanistes que enforteixi l’autogovern, reforci la identitat i garanteixi el futur de la llengua.


Segon. La sobirania de Catalunya resideix en el seu poble i en les seves institucions. Cal sumar esforços per reclamar respecte al nostre Parlament i a les seves lleis, començant per la primera: l’Estatut.

Tercer. L’intent de tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià representa un ferotge atac a la unitat de la llengua catalana, però també als drets humans més elementals, com la llibertat d’expressió. Que sàpiga tothom que continuarem lluitant des de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per un espai comunicatiu compartit i per construir conjuntament un futur més just i més lliure.

Manifest redactat amb la participació de Josep Termes, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2006, al que s’han adherit gairebé 50 entitats de la ciutat de Mataró i ha estat llegit per la presidenta de l’Agrupació local d’Òmnium Cultural davant el monòlit a Rafel de Casanova.

9/9/07

TORNA LA COMPETICIÓ AL CARLES PADRÓS

Llevat d’anar una estona a fer costat als companys que ahir penjaven la bandera a la plaça Santa Anna, aquest cap de setmana altres obligacions no m’han permès assistir als molts actes i esdeveniments que es feien a la ciutat. Però no m’he volgut perdre, ni que fos la segona part, el primer partir del Mataró a casa.

Victòria clara amb un 3 a 0 davant el Manresa, que, com m’ha dit el president: “feia temps que no veiem”. Això, sumat a l’empat de la passada setmana a Balaguer, alimenta l’esperança de gaudir d’una bona temporada. Endavant Mataró!!

8/9/07

MÉS DE 10 ANYS DE LA BANDERA A LA PLAÇA DE SANTA ANNA


Sé que són més de deu, però no puc dir exactament els anys que fa que cada Onze de Setembre la gent de CDC pengem la bandera a la façana de l’Escola de Santa Anna. Els dos primers anys la vàrem col·locar a la part de la plaça i cada barra era una peça solta, fins que amb l’ajut d’en Felip Puig, com a Secretari d’organització, vàrem poder encarregar l’actual bandera de 14 x 7 metres.

Els darrers anys, a més de la col·laboració de la JNC, l’acte és una de les activitats que organitza la Federació de CiU per commemorar la Diada Nacional. Avui també han estat els joves (en Vicenç, en Jordi i en Marc amb un amic seu) els que coordinats per en Francesc han hissat la bandera.

1/9/07

CATALUNYAM !

Ahir ho vaig veure i escoltar per TV3 i avui ho he pogut llegir als diaris. La propera tardor trobarem la marca Catalunyam! per a productes catalogats als mercats municipals, al petit i mitjà comerç i a les botigues especialitzades.

De fet, fa un parell de mesos que els agricultors catalans ho presentaven com una proposta per plantar cara a les grans cadenes de distribució (hípers i supermercats) amb la millor arma que tenen a l'abast: la qualitat del producte. Fan costat als productors el sindicat Unió de Pagesos, la Confederació de Comerç de Catalunya i l'Associació de Mercats Municipals de Barcelona.

Potser, per a molts, serà una notícia que passarà desapercebuda, però per aquells que defensem el comerç urbà és una molt bona notícia. Tot allò que ajudi a marcar la diferència entre el consum de productes i el comerç autòctons amb els productes i formules importades i massificades és una bona notícia. Esperem que també a la nostra ciutat puguem consumir, molt aviat, productes de la marca Catalunyam!.

TORNEN ELS CASTELLS

Avui, al barri de Cirera de Mataró, els Capgrossos tornaven a muntar les seves construccions a la ciutat, després del parèntesi de l’agost, just dos dies després de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, jornada castellera per excel·lència. M’hauria agradat anar-hi, però la feina m’ho ha impedit.

Això em porta a parlar del nou local que s’està construint, amb participació municipal, però amb una important aportació de la Colla, que ha lluitat molt per aconseguir-ho. Des que el passat mes de novembre es va posar la primera pedra que és inevitable passar pel carrer Herrera i observar com avancen les obres, però avui m’hi he entretingut una estona. El cub que ha de servir per assajar les construccions dels castellers de Mataró ja està cobert i comença a dibuixar-se el volum definitiu de l’edifici. M’ha semblat que valia la pena fer-ne unes fotos mentre arriba l’hora d’estrenar-lo que, si tot va bé, serà a finals d’any.