30/7/08

Santes 2008: Passi-ho bé fins l'any que ve

bel“Passi-ho be” era la darrera cançó del disc “Festa Major” de la Trinca. D’això en fa uns quants dies. Però, n’hi havia més: El pregó, La passada, L’ofici, Els gegants, El castell de focs,... Tot i això i més ho hem “disfrutat” un any més, però ahir es va acabar i, ara, fins l’any que ve.

Hauria volgut escriure una mica cada dia, deixar,a tall de diari, com havia anat el dia, però cada vegada costava més arribar al final del dia i tornar-se a llevar a l’endemà. Podia haver deixat una foto amb un peu de pàgina i dir que havia complert, però, per a mi, el bloc no és això. He preferit deixar-vos un parell de regals en forma de vídeo, tot i que la qualitat és la que és.

La Passada


Anem a tancar

29/7/08

Ja van 12 sopars a la fresca

Divendres passat vam poder celebrar el 12è “Sopar a la Fresca” organitzat per l’agrupació local de CiU. Aquesta va ser una iniciativa promoguda pel Comitè Local de CDC l’any 1996 a partir d’un idea de la Gemma Maltas, però ja fa uns any que l’organització es fa conjuntament amb la gent d’Unió.

No és un gran acte polític, sinó la celebració d’un final de curs, just abans d’anar de vacances i quan “Les Santes” inicien els seus dies més intensos. Però, com qualsevol final de curs, es bo fer una mica d’ anàlisi de com han anat les coses. Això és el que vam fer amb companyia de Felip Puig, recentment elegit Secretari General Adjunt de CDC en el 15è Congrés del Partit. Vam passar una bona estona, els Grup Municipal estava al complert i vam omplir el pati del Caminetto. En Joan va fer un repàs de les darreres accions en l’àmbit local i en Felip va descriure l’actual situació política catalana com ell sap fer.

Ara toca recuperar forces, sense deixar de treballar, encara que sigui a un ritme més relaxat i pel setembre tornar-hi. Els temps que venen no seran difícils i faria falta, més que mai, poder treballar tots junts pel futur, però això només està en mans de qui forma la majoria.

23/7/08

Nou web catalanista

Avui m’ha arribat la informació que el nou portal web de la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas ja és una realitat.
La Fundació, i la web n’és un instrument essencial, vol ser una caixa de ressonància del que està passant a Catalunya. Són molts els llibres, articles, comentaris, manifestacions, opinions o posts que reclamen la necessitat d’elaborar un discurs renovat i renovador. Un discurs que sigui capaç de superar els horitzons del catalanisme clàssic, el que es va fundar ja fa més de cent anys.

La web, tot just, ha començat a caminar i la gent de la Fundació ens demana que la “potinegem”, que l’explorem i que ajudem a millorar-la. Ens garanteixen que, com el catalanisme, el web estarà sempre en construcció per ser un espai que sigui útil per a tot el catalanisme.

Jo ja he fet un primer passeig per les seves pàgines i m’ha agradat. Hi he trobat informació, material i documents de treball, vídeos i també un espai per a blocs, on ja hi escriuen gent com la Magda Oranich, Joaquim Ferrer o el mateix director de la Fundació, Agustí Colomines. Tot plegat, serà un nou espai per aturar-se durant les passejades d’estiu per la xarxa
.

20/7/08

Recuperem la Pollancreda

Aquest tarda hem assistit a la inauguració de les obres que s’han fet de remodelació i condicionament de la Pollancreda. Aquell espai al costa de la Porta Laietana, per sota del Clos Arqueològic i el carrer Roma. La Pollancreda va ser obra de l’alcalde Robert, com el Parc Forestal, encara que més tard, els pollancres, arbre de vida curta i que causa alguns problemes a les persones que pateixen al·lèrgies, van ser substituïts per oms.

Avui els discursos del govern han estat sobre l’obra feta i, sobretot, sobre el que vindrà, encara que ho pagui una altra administració. Només una breu referència als anys que fa que l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet reclamava que es condiciones la Pollancreda. Convergència i Unió se’n havia fet ressò en diverses ocasions, la M. José Recoder ho va portar al Ple, presentant preguntes i al·legacions, però no ha estat fins tres o quatre anys després que s'ha fet realitat. En tot cas, benvinguda sigui la recuperació de la Pollancreda pel barri i per a la ciutat. Si això va acompanyat del manteniment adequat, la veurem plena de gent gran passejant-hi i infants que hi juguen.

Santes 2008: Diada Castellera

Esplèndida Diada amb un fabulós 4 de 9 amb folre. Felicitats, Capgrossos!!

19/7/08

Santes 2008: Gegantada

A falta del que puguin dir les colles i altres persones directament implicades, crec que el canvi de la plaça de Santa Anna al Parc Central ha estat positiu. Això tenint en compte que el centre de la ciutat seguia tenint protagonisme com a punt de trobada. Doncs les diferents cercaviles, provinents dels quatre punts de la ciutat, s’han trobat a la plaça de Santa Anna i, tots junts, han pujat per la Riera.

Santes 2008: Ja són aquí

No puc mostrar imatges, però aquest matí he estat a l’Ajuntament i la família Robafaves estava arribant per celebrar "Les Santes" amb tots els mataronins i mataronines, la nostra Festa Major.

Aquesta tarda ens divertirem a la Gegantada i demà, a les 12 del matí a la plaça de Santa Anna, la Diada Castellera, completament integrada en el programa des de fa uns anys. Acompanyaran als Capgrossos de Mataró, els Marrecs de Salt i els Castellers de Vilafranca, dues colles amigues de la ciutat. Entre mig, un munt d'actes, sobretot esportius.

Quan les declaracions són polèmiques

Ahir vaig rebre un correu d’en Felip Puig, jo i tots els que fa una setmana varem ser delegats al 15è Congrés de CDC. En Felip ens demana disculpes per “l’enrenou que han causat unes declaracions DESAFORTUNADES seves”. També ens diu que ja s’ha disculpat i que ho ha fet a més d’un programa de ràdio. En el mateix correu, el Secretari General Adjunt de CDC també es reafirma en valorar molt positivament “els valors de la cohesió de Catalunya que fan possible que una persona vinguda de fora, que un català d’adopció i de convicció, no de naixement, acabi essent president del nostre país”.

Coincideixo amb ell que les declaracions van ser desafortunades i “políticament incorrectes”, hi ha temes que cal tocar amb molta delicadesa per no ferir a ningú i en Felip és prou hàbil per fer-ho. Però, com molts ciutadans de Catalunya, sóc fill de la immigració de meitat dels segle XX i també penso que el president del meu país hauria de tenir un grau d’autoexigència que el portés a parlar amb un mínim nivell de correcció la nostra llengua.

No estem parlant d’un funcionari qualsevol, d’un càrrec públic a qualsevol ciutat o de qualsevol diputat, estem parlant del President de la Generalitat, que abans ha estat funcionari, regidor, alcalde, ministre i diputat (són anys). No demanem màxima correcció ortogràfica o gramatical, on molts fallem, entre altres coses perquè vam ser educats en castellà i només en castellà, li demanem que s’esforci en parlar correctament amb la gent que l’envolta, en definitiva, li demanem que faci allò que han fet molts i molts que, com ell, han vingut d’altres llocs de l’Estat, allò que van fer els nostres pares.

Per altra banda, Puig no ha estat el primer que ha entrat en aquesta polèmica. Mireu i escolteu el següent vídeo. Correspon al programa de La 2 de TVE “Geometria Variable”. El periodista és el Sr. Xavier Vidal-Folch,director d'El País en la seva edició per Catalunya, un diari poc sospitós de ser convergent. Ningú va posar el crit al cel i el mateix Sr. Montilla reconeix la seva mancança.

Haurem de callar perquè ningú ens acusi de fer un flac favor al país i a la llengua, o ens diguin que volem construir una casa gran amb una porta petita, estreta i miserable? Es clar que això ho diuen els del partit que després apliquen la “censura” als mitjans de comunicació públics. Hereus dels que demanaven la dimissió de Mònica Tarribas.

Hauria preferit no parlar d’això. Quan les declaracions són polèmiques potser és millor no embolicar-se, però d’altres bé que ho fan, potser per fer punts.

18/7/08

Avui ens ha caigut un tros de crosta

Manifestació de suport a A. Bassas. Imatge e-notícies

El desembre de 2007 el diputat socialista Joan Ferran, en una entrevista a El Periodico, va declarar: “cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores de la Generalitat". I va afegir: “Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio...”. Avui, poc més de mig any després, Antoni Bassas ha deixat “El matí de Catalunya Ràdio”.

HI ha qui diu que el següent que tenen a la llista és Josep Cuní. Bassas i Cuní són dos professionals que mai han demostrat cap preferència per Convergència. Són professionals que han actuat sense manies pensant que treballaven per un país, de Catalunya. El programa de Bassas era dels pocs que encara es podien estudiar d’una emissora que és de tots.

Avui, el director del programa, en el seu darrer dia d’emissió s’ha decidit a donar el motius pels quals no ha acceptat continuar. Li demanaven comença a les 6 i acabar a les 11, va acceptar començar a les 6, però no d’acabar a les 11, tots els programes de la competència acaben a les 12, i alguns a 2/4 d’1; que deixes de fer “alguna pregunta més”, el què dóna més audiència a l’emissora i revisar els col•laboradors del programa. Si això no és intervencionisme que algú ho expliqui.

Per desgràcia, no podem fer altra cosa que agrair la feina a favor de la nostra llengua i la important aportació a la normalitat del país que, durant anys, han fet els components de l’equip que, sota la direcció de l’Antoni Bassas, ha fet possible “El matí de Catalunya Ràdio".

17/7/08

El català, llengua comuna

Fa quatre anys que a la Plataforma per la Llengua treballen amb el lema El català, llengua comuna, i no pensen abandonar-lo encara que fa unes setmanes hagi sorgit el Manifiesto por una lengua común que alerta sobre els suposats perills amb què s'enfronta el castellà. Sense cap esment a l'agressiva polèmica de les últimes setmanes, membres d'algunes de les 23 entitats que duen endavant la campanya que espera facilitar la integració dels nouvinguts han fet avui el seu tancament de curs a l'Ateneu Barcelonès, i hi han presentar el manifest que ja havien llegit per Sant Jordi, ja amb el títol El català, llengua comuna.

En el mateix acte s'hi ha presentat un vídeo que mostra les activitats culturals, amb molta música, que les entitats de la xarxa van compartir per Sant Jordi. La cirereta la posa l'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi, guanyadora de l'últim premi Ramon Llull.

Text extret de la notícia publica al diari AVUI, que es pot llegir sencer aquí.

13/7/08

15è Congrés: Tarda de cloenda

Després de dinar hem dubtat que fer, faltava molta estona per començar el Plenari de clausura del Congrés. La Carolina ha decidit anar a fer un tom, altres han anat a un racó a parlar sobre temes locals, en Marc volia descansar una estona, però l’han reclamat, i jo he aprofitat per fer el post anterior a aquest.

He pujat a l’espai on els blocaires vam fer la taula rodona el primer dia, a cada taula hi ha endolls i pots connectar l’ordinador. No era el primer en Toni Ibañez ja estava escrivint al seu ordinador. Després, he cercat els companys i hem trobat a l’amadeu que sortia de la trobada amb els Sèniors. Ens ha explicat com ha anat, se’l veia satisfet. Ell encara no es considera pas enretirat, col·labora a nivell nacional i també local. Pel que ens ha dit, el canvi de nom, doncs finalment es dirà “Consell Assessor”, es cosa seva.

Ens hem anat apropant a l’auditori del Palau de Congressos i la cua anava creixent per moments, finalment han obert les portes i ens situat al lloc de sempre.

Proclamació de resultats:
.
La sessió comença amb la proclamació de resultats de les votacions del mig dia, reprodueixo el resultat de les presidències de Federació: Jordi Martí (Barcelona ciutat) 78,86%; Jordi Turull (comarques de Barcelona) 87,67%; Eudald Casadesus (Comarques de Girona) 73,55%; Ramon Ferrer (Comarques de Lleida) 80,00%; Joaquim Nin (Comarques de Tarragona) 84,88%; Xavier Pallarès (Terres de l’Ebre) 85,72%; Jordi Moltó (Comarques Centrals) 55,81% i Albert Alins (Comarques de l’Alt Pirineu) 94,55%. Tots van pujant al lloc que tenen reservat a l’escenari fins que l’Executiu queda complert.

Felip Puig:

A continuació, pren la paraula Felip Puig, elegit aquest matí Secretari General Adjunt del Partit. Inicia amb agraïments per la militància, els qui ocupen algun càrrec i també els treballadors del partit.

Afirma que ha estat un Congrés d’alternativa, no pas d’oposició al tripartit, com esperaven alguns. Tampoc han aconseguit que trenquéssim amb Unió, treballarem millor com a Federació, cercant un millor encaix a les llistes municipals, per seguir essent la primera força del país.
.
També esperaven més radicalitat, que no salpiquéssim cap on anàvem, doncs tampoc ho han aconseguit. Tenim clar que només amb més autogovern aconseguirem el que volem. En tenir estat propi i en la independència, els nacionalistes hi pensem sempre, no cal escriure-ho, no en parlem gairebé mai, però treballem cada dia per aconseguir-ho.

Ni baralles internes, ni trencament amb Unió, més Convergència i treballar perquè Mas sigui president. Això és el que hem estat fent i continuarem fent a partir d’avui.

En aquest moment, la sala, dreta, cridava: MAS PRESIDENT, MAS PRESIDENT, ...

L’objectiu de la Secretaria General Adjunta serà, entre d’altres, que la construcció nacional de Catalunya sigui el projecte de gent totes les edats i de tots els orígens. Puig s’ha compromès a aplicar, durant els propers quatre anys, les conclusions de les diferents ponències del Congrés i ha afirmat que: “Convergència està a punt, es nota! Retorna la il·lusió a Catalunya”.

Artur Mas:

La darrera intervenció del Congrés, ha estat la d’Artur Mas, reelegit Secretari General amb més del 95% dels vots dels delegats. Ell també ha començat dient que Convergència ha fet un gran congrés, com correspon a un gran partit.
.
Com va fer el primer dia, ha tornat a parlar del President, explicant que cada en cada campanya, cada vegada que hi ha algun problema al que cal fer front, rep una trucada de Pujol, en que li diu: “Mas digueu-me que he de fer”. Fet que li ha agraït mentre el President de CDC visiblement emocionat.

Segons Mas, d’aquest congrés surt una Convergència més forta, que es respecta més a ella mateixa; més unida, fent una aposta per treballar junts, amb més diversitat interna que ens dóna força, que no és el mateix que més dispersa; més preparada, que sap reconèixer millor els seus errors.

Durant anys se’ns va acusar que no sabíem portar les relacions entre Catalunya i Espanya, doncs mireu com estem ara que les porten uns altres i mireu com està el prestigi de les institucions catalanes. Nosaltres no fem com ells, sinó que ens posem al costat de qui calgui per aconseguir més per Catalunya.

Ha afirmat que ens trobem davant una urgència nacional per una triple amenaça: sobre el teixit productiu, l’estat del benestar i la nostra identitat. Per afrontar aquesta situació, la reacció vindrà del catalanisme o no vindrà. Hem de fer pinya al voltant d’un projecte. Aquest projecte és la Casa Gran del Catalanisme, adreçat a les persones de la societat catalana, amb carnet o sense, que realment vulguin que aquest país vagi endavant. Això requereix que ens obrim i que ens deixem ajudar, per tant., requereix la generositat de la gent de Convergència. No es pot fer només amb CDC, però tampoc es pot fer sense CDC.

Per acabar, un breu resum programàtic: Catalunya s’escriu amb “C” de coneixement, de creativitat, de cohesió, de centralitat i de catalanitat. Amb un exemple familiar, Mas diu que hem de fer que els nostres joves puguin explicar què gran és la nació catalana. Han de sentir-se orgullosos de la nostra nació.

Hem d’encapçalar la dinàmica del país per aconseguir dues condicions bàsiques de qualsevol país, independent de la seva riquesa, del seu poder, la seva dimensió i la seva força, que sigui estimat per la gent de dintre i respectat per la gent de fora. Un País que tots els ciutadans se’l facin seu, que estimin la llegua i les institucions.

El congrés ha acabat passades les vuit del vespre amb el cant dels Segadors, l’Himne Nacional de Catalunya.

15è: Congrés: Aprovació dictàmens i presentació de candidatures

Una vegada s’ha donat compte del resultat de les votacions d’ahir als càrrecs unipersonals de l’Executiva Nacional, comença el tràmit d’aprovació en Plenari dels textos definitius que fins aquesta matinada han estat treballant els delegats i delegades.

Comença Francesc Homs, president del Comitè de la Ponència número 1, que actua com a portaveu. Va quedar una esmena viva, que defensa Ignasi Guardans, esmena que no hem acabat d’entendre, fora del seu context de debat, els que no participàvem a la ponència. L’esmena ha estat rebutjada i el text resultant del tre ball d’aquests dies ha estat aprovat pel 97,98%.

Lluís Corominas ha seguit a Homs, en aquest cas, donant compta de les modificacions al text inicial de la tercera ponència. Modificacions que, en molts casos, afecten als Estatuts del partit, per exemple, tot allò que fa referència a la composició del CEN o a l’exigència als consellers Nacionals de complir en les seves obligacions, etc. Una altra part important del text és el que fa referència a les relacions amb Unió Democràtica. En aquest cas, el text definitiu és molt més exigent en el compliment del que estableixi la Federació i obra la porta a candidatures separades en les eleccions municipals, però en cap cas, aposta pel trencament, proposta que va ser rebutjada pel 80% dels delegats presents a la votació.

Segueixen les ponències número 4 i 2, també defensades per les seves respectives presidentes dels comitès, Maite Fandos i Maritxell Borràs.

Han seguit la presentació per part Secretari General del bloc de persones que ell proposa per ocupar diversos llocs d ela nova executiva i a continuació hem pogut escoltar els candidats a presidir les distintes Federacions Territorials de CDC.

A començat Jordi Martí, candidat de la Federació de Barcelona Ciutat, que substituirà a Quim Forn. M’ha agradat la frase “Barcelona està a punt i vol que retorni la il·lusió”, jugant amb els eslògans del Congrés.

A continuació, Jordi Turull, candidat a repetir com a president de la Federació de les Comarques de Barcelona, fins ahir Regió I, i al que tinc l’honor d’acompanyar com a membre del seu equip en representació del Maresme. Del seu discurs destaco la voluntat d’incidir en la informació i la formació de la militància, l’afirmació que cal “desacomplexar-nos”, per què “podem anar a qualsevol barri, de qualsevol ciutat, i dir que som els que hem fet més per ells”. Ha dit, com va dir fa quatre anys, que dedicarà més hores a passejar pel territori que a estar als despatxos i que ens cal més obertura i mostrar-nos com l’alternativa i la Casa Gran, també a les comarques de Barcelona. Per acabar, ha dit que vol: “Més Convergència, Més Democràcia i Més Catalunya”.

A continuació, han intervingut: Ramon Ferrer, de les Comarques de Lleida; Xavier Pallarés, de les Terres de l’Ebre; Quim Nin, de les Comarques de Tarragona; Jordi Moltó, de les Comarques Centrals; Albert Alins, de les Comarques de l'Alt Pirineu; Eudald Casadesus, de les Comarques de Girona i s’ha fet un homenatge als representants de les Agrupacions de la Catalunya Nord i de la Val d’Aran.

Immediatament després hem sortit i tothom a cercar la seva mesa electoral. Una per la votació del president de les respectives Federacions Territorials i un altra, segons la lletra de l’abecedari, per votar la proposta d’Artur mas pel nou Comitè Nacional. Dinar, si fa o no fa, com ahir, no gaire millor, i una estona de descans mentre esperem el darrer Plenari, a les sis de la tarda, que serà la cloenda oficial i solemne del 15è Congrés, un Gran Congrés.

15è Congrés: Diumenge matí

Arribem amb en Marc a ¾ de 10 del matí, tal com teníem previst. Només entrar, trobada amb Jordi Turull, candidat a presidir la Federació de les Comarques de Barcelona (fins el ara Regió I) i els companys que hem de formar part, si tenim el suport dels delegats i delegades, del seu executiu.

Després de retrobar-nos amb els companys de Mataró, recollir les paperetes per a les votacions previstes durant el dia d’avui i una nova credencial perquè amb les presses he oblidat l’altra a casa, hem entrat al primer Plenari dels diversos programats per avui.

El president del Congrés proclama els resultats de les votacions d’ahir, tot i que ja han aparegut a la premsa:

SECRETARIA GENERAL: Artur Mas (95,23%)

SECRETARIA GENERAL ADJUNTA: Felip Puig (86,50%)

SECRETARIA EXECUTIVA TERRITORI-MILITÀNCIA I ACCIÓ MUNICIPAL: Lluís M. Corominas (81,36%)

SECRETARIA EXECUTIVA COMUNICACIÓ I ESTRATÈGIA: David Madí (60,10%)

SECRETARIA EXECUTIVA ÀMBIT SECTORIAL: Montserrat Candini (74,44%)

SECRETARIA EXECUTIVA PROJECTES, ESTUDIS I PROGRAMES: Francesc Homs (85,83%)

PRESIDÈNCIA CONSELL NACIONAL: Marta Alòs (78,08%)

PRESIDÈNCIA COMISSIÓ NACIONAL POLÍTICA MUNICIPAL: Lluís Recoder (85,61%)

DEFENSORA DE LA MILITÀNCIA I ATENCIÓ A L’ELECTOR: Imma Juan (84,79%)

PRESIDÈNCIA CONSELL ASSESSOR NACIONAL: Josep M. Cullell (90,83%)

PRESIDÈNCIA COMISSIÓ D’ARBITRATGE, MEDIACIÓ I DISCIPLINA I INCOMPATIBILITATS: Neus Mané (87,02%)

Amb Jordi Pujol, President del Partit, ja tenim una dotzena de membres de la nova direcció del partit. Ara comença l’exposició dels dictàmens de cadascuna de les quatre ponències, que el Plenari haurà de votar.

12/7/08

15è Congrés: És l’hora de dinar

Ramon Camp, president de la Mesa de la Ponència 3 ha de suspendre la sessió tot i no haver acabat el bloc que fa referència als articles que fixen la direcció que tindrà CDC després d’aquest Congrés, atès que a les tres tanquen el menjador.

Al menjador ens trobem amb altres delegats de Mataró i també seu a la nostra taula un company de la Garrotxa. Ho he dit en broma, però és cert, és la primera vegada que dino amb un membre de la Mesa del Congrés i el President de la Mesa de la meva Ponència.

No fa faré comentaris, ni del menjar, ni del servei, només us diré que no us heu perdut res.

15è Congrés: La Direcció a debat

M’incorporo al debat en ponència en el moment en que s’està tractant la composició i organització del Comitè Executiu Nacional (CEN). Abans, trobo l’Alfons Molons, no està apuntat com a blocaire, però també està actualitzant el seu bloc amb sensacions del Congrés. Ho fa amb la seva BlackBerry, amb ella fa les fotos i fotografies i text les envia a través del correu electrònic. Sempre en trobes que en saben més.

Només entrar a la sala trobo Artur Mas i Felip Puig, això demostra la importància del que s’està tractant.

Molts pensàvem, abans de l’inici del Congrés, que aquest òrgan es preveia massa ampli. És per això que hi havia moltes esmenes que proposaven reduir-lo, la majoria el reduint un 40%, segurament pendant que si s’aconseguia un 20% ens podíem donar per satisfets. Doncs, moltes d’aquest grup d’esmenes han estat retirades i se’n ha aprovat una que incorpora els presidents dels grups municipals de les capitals de les quatre demarcacions catalanes. De manera que el CEN guanya 3 membres, atès que el corresponent a Barcelona ja en formava part.

La següent discussió és fa sobre la composició de la Comissió Permanent. En aquest cas, el Comitè de Ponència aconsegueix fer una transacció que satisfà a tots els esmenants en aquest punt.

Després d’un intens debat entre Jaume Angerri, fins avui membre del CEN, i el president del comitè de Ponència, Lluís M. Corominas, es rebutja l’esmena que el primer presentava per la incorporació del càrrec de Secretari d’Organització. És hora d’anar a dinar i ens queda molta feina per fer. S’ha de endarrerir el Plenari que havia de donar llum verda a la nova estructura de direcció per poder donar pas a les votacions a càrrecs unipersonals.

15è Congrés: Comença la segona jornada

Arribem amb l’Albert que passen pocs minuts de les 10 del matí i acaba de començar el Plenari al que l’Artur Mas, Secretari General, presentarà l’Informe de Gestió 2004-2008.

Mas ha començat el seu discurs afirmant ( hi estic d’acord) que som gent amb il·lusió, sense cap ressentiment, sense cap memorial de greuges ni queixes. Nosaltres tenim la voluntat de fer la feina tant bé com sigui possible.

Seguidament ha fet un repàs a les campanyes electorals que han existit des del darrer Congrés: Referèndum d’Europa, en va guanyat l’opció que nosaltres defensàvem (65% de Sí); Referèndum Estatut, a favor del Sí sense complexos, malgrat ara es troba amenaçat pel recurs al Tribunal Constitucional, que no té força moral per alterar un pacte entre parlaments refrendat pel poble de Catalunya; Eleccions al Parlament, on el partit va fer els deures i ell ha volgut assumir personalment no haver aconseguit l’objectiu de recuperar el govern; Eleccions Municipals, a les que CiU va ser l’única força que va augmentar el seu percentatge i estem més a prop que mai de l’alcaldia de Barcelona i, finalment, Eleccions Generals , amb uns resultats satisfactoris davant l’extraordinària polarització.

Ha deixat molt clar que no devem res, ni al PP, ni al PSOE i que, si no compleixen amb Catalunya no tenim cap compromís de complir amb ells per garantir res.

Seguidament han intervingut els sis vice-secretaris i vice-secretàries generals per fer un balanç de la seva àrea. Però, abans Artur Mas, ha tingut unes paraules pel President Pujol que han fet posar tot l’auditori en peus: Ha dit que: Ha de fer un agraïment a Jordi Pujol, perquè deixa fer sense deixar d’ajudar” i ha afegit que molt poques persones saben fer-ho.

El darrer tram del discurs l’ha dedicat a parlar de “La Casa Gran del Catalanisme”. Convergència no és l’única, ha dit, però és la que ha d’aglutinar el màxim de sensibilitats i ha d’estar al servei d’un poble i d’una nació, que és Catalunya.

L’Informe de Gestió ha estat aprovat pel 98% dels delegats presents en aquell moment.

11/7/08

15è Congrés: Primeres impressions

Tot i haver estat penjat en posterioritat, aquest text es refereix a les primeres hores de Congrés.

Amb en Joan, que estava proposat per formar part de la Mesa del Congrés i en David, que assistia com a Blocaire convidat, hem sortit després de dinar de Mataró. A les quatre de la tarda ja érem al Palau de Congressos de Catalunya. Els tres ens hem acreditat com a blocaires, en Joan ha participat a la reunió amb els components de la Mesa i hem esperar l’hora de la taula rodona “Política 2.0 i blocs”. Interessant la diferència que la Carme-Laura ha fet entre “blocs polítics” i “blocs de polítics”, comparteixo amb ella que la política real es segueix fent al carrer, malgrat la influència d’internet defensada per altres ponents, com Marc Vidal i Saül Gordillo. Destaco el pas endavant de CDC en participació, convidant persones no militants a opinar sobre el procés, assistint a la ponència 4, “Regeneració política”.

Mentre a la cafeteria tenia lloc l’acte amb els blocaires l’ambient s’anava escalfant, el soroll anava augmentant i la gent que anava arribant començava a situar-se. La cua per recollir la documentació i la credencial s’anaven fent més llargues i els dirigents del partit començaven a circular.

La primera impressió ha estat que el partit era viu i que la il·lusió està a les cares de tots els delegats i delegades.

A continuació, una mica més tard del que diu el programa, ha començat l’acte oficial d’inauguració del Congrés. Xavier Trias, en representació de l’Agrupació de Barcelona, que ens ha acollit, ha fet la benvinguda, Felip Puig ha fet un segon discurs al voltant de la preparació i realització del congrés i finalment, Jordi Pujol ha fet el discurs inaugural. Una segona impressió ha estat que el President està més en forma que mai i que avui tenia un d’aquells dies en que està més fi. Recomano llegir el que escriurà la M. José, que molt aplicada anava prenent nota de tot.

15è Congrés: Comença el debat

En aquest precís moment (21:17h.) comença el debat en ponència, prèviament s’ha elegit la Mesa que ha de dirigir aquest debat, que presideix el mataroní Ramon Camp.

La ponència 3, “La contribució de convergència a la Casa Gran del Catalanisme. Organització”, a la qual estic inscrit, es reuneix a la sala gran del Palau de Congressos, al mateix lloc on es reuneix el Plenari. Comencen els problemes quan els delegats ens adonen que no tenim el text refós, que incorpori les esmenes que ja han estat acceptades, però això no ha de ser problema per debatre les que són vives. Segon problema amb la megafonia, que posa a prova els coneixements en electrònica dels presents i, sobretot, la seva bona voluntat.

Superades les primeres incidències i anècdotes del directe, s’inicia el debat i es tracten les primeres esmenes.

Transaccions, esmenes que decauen, la dinàmica funciona i arriba la defensa de la primera esmena. Discutim si el terme “Refundar el Catalanisme” és el que ha de figurar el text, es proposa que digui “Adaptar el Catalanisme”. Primera votació quan gairebé són ¾ de 10 de la nit. L’esmena queda rebutjada, perdem els que hi estàvem d’acord, aquest és el joc.

AVUI CONGRÉS

Aquesta tarda, a les set, començarà el 15è Congrés de CDC. Dues mil persones, en representació de tots els militants de CDC, ompliran la Sala Gran del Palau de Congressos de Catalunya.

Un parell d’hores abans ens trobarem tots els que estem inscrits per fer el seguiment del Congrés a través dels nostres blocs. Assistiren a la taula rodona "Política 2.0 i blocs",que moderarà David Madí i a la que hi participaran Saül Gordillo, Carles Puigdemont, Carme-Laura Gil i Marc Vidal. A continuació tindrem una estona amb Artur Mas i visitarem les instal·lacions del Palau per veure com s’han adequat a la celebració de l’esdeveniment.

A les set tots el Plenari, Jordi Pujol i Xavier Trias ens donaran la benvinguda, Felip Puig ens donarà les indicacions de com funcionarà el Congrés i seguidament elegirem la Mesa, de la qual formarà part en Joan Mora, president del nostre Grup Municipal.

Si tot va bé, els blocaires disposarem de connexió a internet i podré actualitzar en directe des d’allà. Espero tenir-vos al corrent.

10/7/08

Més del Ple de juliol

L’altre dia parlava de diferents punts que havia tractat el Ple Municipal, però em va quedar pendent tot allò que fa referència a les propostes o interpel·lacions fetes des de CiU.

Per una banda es va demanar al govern que es condiciones el solar que ha quedat després de l’enderroc de les instal·lacions d’IVECO (a l’avinguda Maresme), per tal que pogués ser utilitzat com estacionament de vehicles fins que s’hi construeixin els habitatges previstos. Aquesta era una gran proposta, que podria pal·liar el dèficit d’aparcament pels banyistes durant la temporada de platja, alhora que, per la seva comunicació amb el centre, podria col·laborar a la dinamització econòmica de la ciutat. El govern ho va desestimar perquè, segons ells, suposaria un cost de més de 300.000 euros, que no es podrien recuperar amb l’any que es preveu que el solar estigui desocupat. Seguim creien que es una bona proposta i que el cost és desproporcionat, tot depèn del que es pretengui fer. Per a nosaltres només s’hauria d’utilitzar durant el dia i garantint les mesures de seguretat per a les persones és suficient.

Una proposta acceptada en part va ser la d’ampliar l’horari de l’estacionament de la plaça d’Espanya. De moment, l’ampliació horària del cap de setmana pot ser una millora considerable de la qual els establiments de la zona en gaudiran gràcies a CiU, però nosaltres encara demanàvem més. Esperarem que l’experiència demostri que es pot posar en pràctica també en altres circumstàncies.

El prec demanant més informació en el cas del CEIP M. Mercè Marçal i la pregunta sobre les millores promeses a l’escola Josep Manuel Peramàs, van ser proves de la manera de fer de l’actual govern municipal. En el primer cas, més diàleg i més transparència des del primer moment haguessis evitat l’oposició dels veïns i, en el segon cas, davant l’evidència dels incompliments de l’actual govern tripartit a la Generalitat, vam tornar a sentir la cantarella dels 23 anys de govern de CiU. Afortunadament el ciutadà és intel·ligent i té memòria, per això sap que el finançament durant aquells anys no té res a veure amb l’actual, tot i que encara sigui insuficient, i que si ara és millor és gràcies a la insistència i capacitat de negociació de CiU, essent els governs centrals del PSOE els que van tractar pitjor l’autogovern català.

No vam treure’n l’aigua clara quan vam preguntar com pensaven fer front als compromisos adquirits al PAM 2008 i que tenien previst a l’hora de redactar el del proper any, davant l’evident crisi econòmica.

I, finalment, es lamentable com des d’un equip de govern que s’omple la boca de la paraula “Participació” neguen la possibilitat de fer-ho a les entitats que,al seu criteri, no tenen prou “pedigrí”. Encara que no van pronunciar aquesta paraula al Ple, ho havien fet davant representants veïnals just el dia abans i qui ho va fer no és un membre qualsevol del govern. CiU només demanava revisar la composició dels Consells Municipals que en els seus reglaments la tenen restringida a unes entitats concretes per tal que hi puguin participar totes aquelles que ho sol·licitin i els seus objectius coincideixin amb l’àmbit d’acció dels organismes de participació corresponents. La resposta va ser que de moment no i que, en tot, cas ja es pensaran, amb temps (no sabem quant) si troben alguna manera que hi puguin assistir (sense cap garantia de tenir veu i vot).

9/7/08

L’APORTACIÓ DE CDC A LA REFUNDACIÓ DEL CATALANISME


L’aportació de CDC a la Refundació del Catalanisme és el títol de la ponència primera, la de més contingut ideològic en el Congrés que comença demà. Juntament amb la ponència d’organització són les que més criden l’atenció dels delegats i delegades.

Avui, un grup de militants, no tots delegats, hem sopat a Mataró amb l’Ignasi Planas i dos companys seus, en David i en Roger, ambdós de l’Agrupació de Gràcia. L’Ignasi és l’autor i principal impulsor d’una esmena a la totalitat a la ponència primera que, superades les votacions a algunes agrupacions territorials, serà tractada al Congrés.

En qualsevol cas, una esmena a la totalitat té poques possibilitats de prosperar. Sense entrar en el detall del seu contingut, el fet que tots els delegats hagin treballat i presentat les seves propostes en base a un altre text fa molt difícil que acceptin renunciar a aquesta feina a canvi d’un redactat que no coneixeran en profunditat. Però ha estat molt interessant escoltar les argumentacions per presentar un nu text. Per començar, no accepten el terme “catalanisme” que consideren manipulat per molts, especialment pels socialistes, i no els hi fa cap por dir que són sobiranistes o independentistes. El debat més important es produeix quan critiquen les limitacions de l’expressió “dret a decidir”, ells proposen parlar clarament d’estat propi.

Serà interessant escoltar el discurs de divendres en defensa de l’esmena, avui no estavem pas d'acord en tot. Però, demà l’Ignasi també presenta el seu llibre “El catalanisme ha mort. Visca Catalunya”, amb el qual avui ens ha obsequiat. La portada parla per si sola: “No podem seguir mirant-nos el melic”.

8/7/08

EL CONGRÉS EN LÍNIA

El Congrés és el màxim òrgan de decisió d’un partit polític i Convergència no és cap excepció. Durant el congrés es renova l’equip de persones que l’han de dirigir i també es debaten les propostes ideològiques que marcaran el full de ruta dels propers anys.

Queda lluny aquell Consell Nacional del novembre passat, en el qual s’aprovà el Reglament del 15è congrés de CDC. Les Eleccions Generals del 9 de març van ser un parèntesi obligat i llarg, que ha fet que els delegats, i els militants en general, hagin treballar de manera concentrada les darreres setmanes. A més, la novetat dels Congressos Territorials encara han obligat a que el treball fos més intens.

Des de Mataró vam fer una important aportació al debat precongressual amb la Jornada que se celebrà el dissabte 24 de maig. La primera que organitzà una Agrupació local, just una setmana després que el Consell Nacional hagués aprovat les propostes de Ponències. Com sempre, la ponència d’ideari polític i la d’organització del partit són les que atrauen més als participants.

Però aquest Congrés, important com tots, el segon que CDC celebra a l’oposició a Catalunya i amb la mirada a les properes Eleccions al Parlament, tindrà una novetat. El debat serà seguit i explicat per tots aquells blocaires que s’hagin inscrit prèviament, siguin o no militants. Per la meva part, començo avui un seguit de post en els que em proposo explicar, des del meu punt de vista, com evoluciona el debat i quin ambient es respira, tot i que ja sabem que les coses no seran tant mogudes com en els que han celebrat recentment altres formacions polítiques.

7/7/08

Democràcia i esport

Avui és inevitable parlar del Barça. La votació de la moció de censura a la que van ser cridats els socis del club no ha superat la xifra fixada pels estatuts per obligar a l’actual Junta Directiva a dimitir i deixar pas a unes eleccions, però ha deixat l’entitat en una situació difícil.

Penso que una dimissió immediata de la Junta, davant l’evident manca de recolzament de la massa social, deixaria el club sense direcció en un moment clau de cara la preparació de la propera temporada. Tot i que també és difícil prendre decisions en aquesta situació.

Per altra banda, seguir fins el final del mandat amb l’esperança que les coses canviaran l’endemà del primer èxit esportiu és una manca de respecte a l’opinió expressada pels socis.

És evident que el dilema entre una correcte actuació democràtica i la conveniència de no aturar la dinàmica esportiva és difícil. Situacions com aquesta demostren la categoria de les persones i la capacitat de sacrifici davant un projecte. Veurem quina serà la reacció de Joan Laporta i el seu equip que, de moment, han endarrerit la celebració de la reunió de la Junta davant l’evident divisió d’opinió dels seus membres.

Per cert! Manel Mas, amb motiu del seguiment de la moció de censura del Barça, es torna a posar amb TV3 en un escrit al seu bloc. Deu ser una fixació!

6/7/08

Ara no és cap tonteria, quan ho deien els altres sí

Foto Amics del Tramvia

Llegeixo al Diari “El Punt” del passat dia 21 de juny que “Mataró estudia recuperar el tramvia com a mitjà sostenible per a la ciutat”. Jo també ho crec, tot i que cal mirar si podria fer front a determinades pendents i quin seria el cost d’implantació.

El primer transport públic de viatgers que va tenir Mataró, fa setanta anys, va ser el tramvia, que va deixar de circular el 1965, precisament, no fa gaire, vam preguntar per l’estat d’un d’ells, el número quatre, que era el més gran i l’únic construït a la ciutat.

Convergència i Unió, al programa electoral que presentà el 1999 portava la proposta d’estudiar la creació d’una línia de tramvia que unís l’estació de RENFE amb l’Hospital. Una línia recte i per vies amples que permetien la instal·lació d’una infraestructura com aquesta. D’aquesta manera s’aconseguia un mitjà de transport extremadament net en tots els camps. De la mateixa manera es contemplava el soterrament de la via del ferrocarril (ja proposat a les eleccions del 1987 i reivindicat en diverses ocasions) que podia donar pas a un nou mitjà de superfície entre els pobles de la comarca, menys agressiu i més permeable, que també podia ser el tramvia. Aquestes propostes van ser rebutjades, però és que, a més, eren motiu de burla per qui ara les presenten, és evident que, per alguns, les idees només són bones segons qui les té.

5/7/08

Celebracions futbolístiques

Em resistia a parlar del partit que diumenge va enfrontar la selecció espanyola a l’alemanya en la final de l’Eurocopa de futbol, però ja no me’n puc estar més.

La meva selecció nacional és la de Catalunya, no crec que això sorprengui als que em coneixen, però quan aquesta no juga, que de fet no li permeten fer-ho a cap competició oficial, no puc evitar tenir simpatia per un dels equips que juguen. Diumenge passat, com la majoria de catalans, per pertinença a un Estat i perquè a l’equip hi havia un nombre important de jugadors catalans, la meva preferència era que guanyes Espanya.
.
Madrid (20:00h.)
Barcelona (23:30h.)
Mataró (23:30h.)
Una vegada deixada clara aquesta postura personal, he de dir, però, que no entenc l’exhibició de banderes amb un brau o amb l’àliga inconstitucional per les nostres ciutats. A 2/4 de 9 del vespre de diumenge deixava Madrid i als entorns de l’estació d’Atocha feia estona que es veien els mateixos símbols, vaig pensar que això només passaria allà i que quan arribes a Catalunya l’ambient seria diferent. Però tres hores més tard, amb el partit acabat, arribàvem a Barcelona i la sortida de l’estació de Sants, molt propera a la plaça d’Espanya, va ser espectacular. Hi havia les mateixes banderes i els mateixos crits. Mataró no va ser cap excepció, uns joves em volien obligar a tocar el claxon, mentre ells lluïen les banderes que abans he dit, i dilluns podíem llegir que la policia s’havia vist amb l’obligació d’actuar. Però la gota que ha fet vessar el got ha estat la notícia que el cap de policia de Barcelona ha perdut la melsa a causa dels incidents provocats pels seguidors espanyols. No cal que us expliqui els crits que es sentien en contra de Catalunya, motiu pel qual cap dels que estaven allà pot justificar, per a mi, que la seva presència era merament esportiva.

Sincerament, crec que són fets que no podem passar per alt. Hem de ser conscients que aquesta gent també són catalans, malgrat la seva actitud sigui de provocació i enfrontament. Alguna cosa no estem fent bé, però, davant d’això, també entenc perquè alguns preferien que guanyes alemanya.

4/7/08

PLE MUNICIPAL

Ahir vam tenir Ple Municipal, era l’ordinari de juliol i darrer del primer any de mandat. Ara, amb “Les Santes” pel mig, el Plenari no es tornarà a reunir fins el mes de setembre.

La sessió va tenir algunes estones més aviat avorrides, tot i que alguns dels temes eren molt importants. Hi va haver un moment de crispació quan va tornar-se a tractar "l’àmbit de Can Fàbregas i de Caralt", el trasllat de la Nau catalogada i tot el que porta al darrera van tornar a portar, per un moment, l’enfrontament i la irritació.

Vam tenir un fracàs estrepitós de tots els grups, malgrat que uns hi tenen més responsabilitat que altres. Quan ja s’havia anunciat un nou “Pacte sobre les polítiques d’immigració i d’integració per al mandat 2008-2011”, aquest va haver de ser retirar de l’ordre del dia per falta d’acord. Sobre això, us aconsello llegir el que diu la M. José al seu bloc.

Un tema important, al qual m’hauria agradat poder donar suport va ser l’adjudicació de la nova concessió del “Mataró-Bus”. L’oferta és bona per a la ciutat i els membres del Consell de Mobilitat i els tècnics municipals han fet una bona feina. Mataró repetirà empresa concessionària, que ha tornat a fer la millor oferta i, a més, ara ja sabem que compleix els seus compromisos. Fins aquí és per felicitar-nos, però el govern no vol baixar del burro i la concessió inclou també el “Vehicle de Control del Trànsit”, conegut popularment pel “Cotxe Fantasma”, que amb una càmera instal·lada al sostre va fent fotografies a tort i a dret. No estem en contra que es denuncií als infractors, però volem que no es faci d’amagat a través d’un vehicle pintat com a “Mataró-Bus”, sinó amb un vehicle de la Policia. A més, el manteniment del vehicle i el conductor van a càrrec del pressupost de l’autobús urbà, fet en que tampoc hi estem d’acord, però no volen escoltar-nos.

Un altre tema important, en el qual CiU va mostrar la seva responsabilitat i el seu compromís amb la ciutat, va ser la integració de les dues escoles universitàries de la ciutat en el marc del Tecnocampus. En Joan va fer una excel·lent intervenció, que espero podreu trobar aviat a “CiU-Tube”. Va deixar clara la nostra postura i va demanar ser forts quan hi ha problemes per seguir endavant, defensant un projecte universitari sòlid, sense forats. En el cas de la cessió de la titularitat de la concessió administrativa de l’edifici de l’antic Club Nàutic, que actualment ocupa l’EUM, va demanar transparència per confeccionar un pla d’usos i va reconèixer que és un èxit i un bon negoci per Mataró.

Altres debats interessants van ser a l’apartat de control al govern, però aquests seran motiu d’un altre escrit.

2/7/08

18 anys

Felicitats, Campiona.