19/7/08

Quan les declaracions són polèmiques

Ahir vaig rebre un correu d’en Felip Puig, jo i tots els que fa una setmana varem ser delegats al 15è Congrés de CDC. En Felip ens demana disculpes per “l’enrenou que han causat unes declaracions DESAFORTUNADES seves”. També ens diu que ja s’ha disculpat i que ho ha fet a més d’un programa de ràdio. En el mateix correu, el Secretari General Adjunt de CDC també es reafirma en valorar molt positivament “els valors de la cohesió de Catalunya que fan possible que una persona vinguda de fora, que un català d’adopció i de convicció, no de naixement, acabi essent president del nostre país”.

Coincideixo amb ell que les declaracions van ser desafortunades i “políticament incorrectes”, hi ha temes que cal tocar amb molta delicadesa per no ferir a ningú i en Felip és prou hàbil per fer-ho. Però, com molts ciutadans de Catalunya, sóc fill de la immigració de meitat dels segle XX i també penso que el president del meu país hauria de tenir un grau d’autoexigència que el portés a parlar amb un mínim nivell de correcció la nostra llengua.

No estem parlant d’un funcionari qualsevol, d’un càrrec públic a qualsevol ciutat o de qualsevol diputat, estem parlant del President de la Generalitat, que abans ha estat funcionari, regidor, alcalde, ministre i diputat (són anys). No demanem màxima correcció ortogràfica o gramatical, on molts fallem, entre altres coses perquè vam ser educats en castellà i només en castellà, li demanem que s’esforci en parlar correctament amb la gent que l’envolta, en definitiva, li demanem que faci allò que han fet molts i molts que, com ell, han vingut d’altres llocs de l’Estat, allò que van fer els nostres pares.

Per altra banda, Puig no ha estat el primer que ha entrat en aquesta polèmica. Mireu i escolteu el següent vídeo. Correspon al programa de La 2 de TVE “Geometria Variable”. El periodista és el Sr. Xavier Vidal-Folch,director d'El País en la seva edició per Catalunya, un diari poc sospitós de ser convergent. Ningú va posar el crit al cel i el mateix Sr. Montilla reconeix la seva mancança.

Haurem de callar perquè ningú ens acusi de fer un flac favor al país i a la llengua, o ens diguin que volem construir una casa gran amb una porta petita, estreta i miserable? Es clar que això ho diuen els del partit que després apliquen la “censura” als mitjans de comunicació públics. Hereus dels que demanaven la dimissió de Mònica Tarribas.

Hauria preferit no parlar d’això. Quan les declaracions són polèmiques potser és millor no embolicar-se, però d’altres bé que ho fan, potser per fer punts.