31/8/08

M’ho expliquen i no m’ho crec

Si avui, quan anava al Camp Municipal de Carles Padrós per assistir al primer partit de la nova temporada a Tercera divisió. em diuen que el Mataró ha d’acabar amb sis jugadors no m’ho crec.

Aquest any patirem de valent. El Premià no es veia pas superior, però semblava anar-hi més i, sobretot, concretava millor. Tal com anava el partit, podia haver guanyat qualsevol dels dos equips i el Mataró ha tingut una bona ocasió al final de la primera part.

Encara no portàvem un quart de la segona part que el Premià a marcat, en menys de cinc minuts l’àrbitre a xiulat un penal dubtós contra el Mataró i el linier no ha senyalat un corner claríssim quan el porter visitant ha desviat la pilota. A partir d’aquí tot s’ha anat complicant, especialment les decisions de l’àrbitre. Tres jugadors locals expulsats en pocs minuts i ja jugaven només vuit. Les lesions d’altres dos jugadors de casa ens han deixat només amb sis i el partit s’ha suspès quan encara faltaven cinc minuts més el temps afegit. Quina manera de començar la temporada! M’ho expliquen i no m’ho crec! Però el que més preocupa és que els tres primers punts han marxat cap a Premià.

30/8/08

Visca Sant Ramon !!


Amics i amigues,
.
Se’ns acaba un altre estiu i les vacances aviat quedaran lluny, això equival a dir que tornem a tenir aquí l’esperada Serenata del carrer de Sant Ramon. Els veïns del carrer convideu tota la ciutat a compartir la vostra Festa.

La capacitat de treball i d’organització és impressionant. La previsió a mesos vista és envejable. La feina feta, perquè tot funcioni al tornar de vacances, dóna un valor afegit a les estones que passarem junts.

La Serenata del carrer de Sant Ramon és també un exemple d’acolliment i de participació. Tindrem ocasió de passar-ho bé, hi anirem convençuts de trobar actes per a tothom, des dels més petits fins els que recorden les primeres serenates. Durant la festa tindrem ocasió de parlar de com ens han anat les vacances, però també de com encarar el curs que comença. I quan tot això acabi, els veïns del carrer ens haureu ajudat a conèixer-nos millor, a saber què pensem de la ciutat i cap on volem anar. Els organitzadors heu passat estones de tot, la responsabilitat que tot surti bé porta estones de tensió, però al final el veïnatge esdevindrà amistat.

Mantenir viva la Serenata, per altra banda, és mantenir vives les nostres tradicions i col·laborar a crear un sentiment de país. Per tot això, un any més, des del Grup Municipal de Convergència i Unió us donem les gràcies per la Festa amb la qual, any rera any, ens obsequieu, us felicitem pel dinamisme de la vostra associació i us desitgem que, com sempre, la Serenata del 2008 sigui un èxit de participació i convivència ciutadana.

Molt bona Festa i Visca Sant Ramon !!

Joaquim Fernàndez i Oller
Regidor del Grup Municipal de CiU

Escrit publicat al programa de la Serenata’08 del carrer Sant Ramon

29/8/08

Torna la normalitat

Arriba la Serenata del carrer de Sant Ramon i això és un símptoma que tot torna a la normalitat. Les vacances s’acaben i el nou curs està a punt de començar. En aquest moment, les cadires esteses pel carrer deuen ser totes plenes i els grups “Vol de Gavines” i “Grup Morralla”, que començaven a les 11 de la nit, deuen estar fent la cantada d’havaneres, això si no és l’hora del cremat. Com cada any, un grup molt nombros de veïns, encapçalats per en Gallemí, fa mesos que hi treballen perquè tot surti bé. Tot i que tenia previst assistir-hi, com faig sempre, he hagut de quedar-me a casa i el mateix passarà demà amb el sopar. Que hi farem! Ja hi haurà més ocasions per gaudir de la festa i de la bona companyia.
.També l’esport torna a la competició Tots ho aniran fent poc a poc, però pel que fa al Mataró, diumenge va jugar el XXI Trofeu Iluro (cap representant del govern municipal a la graderia) contra un Masnou acabat de baixar de categoria. La veritat és que sembla que aquest any també tocarà patir. De moment, demà passat primer partit de lliga a casa i amb un equip de la comarca, el Ricoh Premià. Esperem que comencem amb bon peu.

Pel que fa a la política municipal, dijous vinent primer Ple del nou curs polític. No es preveu una sessió molt llarga, però des de CiU no hem parat, malgrat fins dilluns no ens reunirem per primer cop des del juliol. Feu un repàs al nostre web i veureu com són uns quants els temes de control que portarem al plenari.

Suposo que el bloc també recuperarà el seu ritme, una mica desigual des de Les Santes. Si més no, aquesta és la intenció.
.
(Fotos Capgròs.com)

22/8/08

Mataró transparent en allò que l’hi interessa

La primera notícia sobre l’”Índex de Transparència dels Ajuntament (ITA)” la vaig tenir quan en Francesc em va fer arribar, just després de “Les Santes”, un document de “Transparència Internacional (TI)”, l’única organització no governamental a escala universal dedicada a combatre la corrupció, que reuneix persones de diferents àmbits de la societat. De seguida vaig veure que podia ser interessant i ho vaig guardar per mirar-m’ho amb més tranquil·litat.

Fa un parell de dies, al recull municipal de premsa hi havia una notícia de l’ABC de Toledo que deia: “Según un estudio nacional, el Ayuntamiento suspende en transparencia informativa”. Em va recordar la informació d’en Francesc i vaig començar a documentar-me una mica més.

Va ser el dia 28 de Juliol, quan l’associació “Transparència Internacional (TI)”, va fer públics els resultats de l’índex a Espanya, una eina per mesurar el nivell de transparència dels ajuntaments davant els ciutadans. El 2008 s’han avaluat els 100 ajuntaments més grans de l’Estat a través d’un conjunt integrat de 80 indicadors, els quals està previst augmentar-ne el nombre el proper any, així com també incrementar el nombre d’ajuntaments estudiats. Les cinc àrees de les quals s’avalua la transparència, són les següents: a) Informació sobre la Corporació Municipal; b) Relacions amb els ciutadans i la societat; c) Transparència econòmico-financiera; d) Transparència en les contractacions de serveis; e) Transparència en matèries d’urbanisme i obres.

Segons les conclusions generals de l’estudi d’aquest any, els ajuntaments més transparents són els de les ciutats de més de 200.000 habitants, seguits dels municipis més petits, és a dir de menys de 100.000 habitants; i dels consistoris mitjans, entre 100.000 i 200.000 habitants. Manresa, per exemple, englobada en el grup dels ajuntaments petits, supera lleugerament la mitjana d’aquest conjunt, que és de 4,8 punts, s’ha de tenir en compte que en aquest grup d’ajuntaments hi ha molta varietat de qualificacions, que van des del 7 de Sant Cugat del Vallès a l´1,25 d´Oriola (Alacant).

Pel que fa a Catalunya, hi ha un total de setze ajuntaments. Els ajuntaments de Reus, Tarragona i Cornellà de Llobregat són els consistoris catalans que han obtingut una puntuació més baixa i cap d’ells ha arribat a obtenir un aprovat en la seva valoració global. Barcelona és el primer consistori del país que apareix en aquest llistat en quarta posició i 81,3 punts sobre cent. El segueixen Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) amb 77,5 punts, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) amb 70 i Girona amb 63,1 punts.

Però, i Mataró? No he vist ningú que en parlés. Si hi ha algú que ho ha fet, m’agradaria poder-ho llegir.

Doncs Mataró queda molt ben situat pel que fa a les dues primeres àrees estudiades, traient puntuacions de 100 i 95, respectivament, però suspèn la transparència econòmico-financera amb un 20 sobre 100, la de contractació de serveis amb un 33,3 i també la d’urbanisme i obres públiques, tot i que aquí la nota és de 44,4. A més, a les tres darreres està per sota de la mitjana ,mentre que les dues primeres les supera per molt, en el cas d ela primera la dobla, atès que és de 52 sobre els 100 que treu Mataró.

Pel que fa a la valoració global, gràcies a la bona puntuació de les dues primeres àrees, Mataró és situa el número 32 amb 61,3 punts i la superen, i en aquest ordre, Barcelona, Hospitalet, Sant Cugat, Girona, Sabadell i Terrassa i l’iguala Rubí, pel que fa a poblacions catalanes.

Una vegada explicat l’origen de les dades i exposades aquestes, toca fer-ne l’anàlisi, que segurament serà subjectiu i, per tan, tothom tindrà el seu. En tot cas, el meu és que, malgrat les bones paraules, les promeses electorals i els Programes d’Actuació Municipal, la veritat és que l’Ajuntament de Mataró, millor dit, el govern Municipal només és transparent en allò relacionat amb la propaganda, això es veu també en l’increment, els darrers exercicis, dels recursos dedicats a comunicació directe i mitjans de comunicació. Però quan han de parlar de finances, contractacions i urbanisme no s’expliquen de la mateixa manera o amb la mateixa claredat. De fet, això es el que fa temps que molts estem dient, però ara queda recolzat per un estudi fet des de la distància i l’objectivitat. Si algú vol fer-hi un altra lectura, hi està convidat.

20/8/08

Tragèdia a Madrid

Més de 150 morts, una vintena de ferits, alguns molt greus, i un grapat de famílies desfetes pels efectes d’una immensa tragèdia aèria. No podem fer altra cosa que posar-nos al seu costat i dels que tinguin la possibilitat d'ajudar-los de manera més directe.

L’espectacle del finançament o el finançament de l’espectacle

L’incompliment de Zapatero i el PSOE pel que fa a tancar una nova fórmula de finançament de la Generalitat de Catalunya en base al que diu l’Estatut de 2006 és una evidència. Doncs l’Estatut, a més de definir les bases de com ha de ser aquest nou finançament, fixa també un termini de dos anys per tancar-lo, termini que finalitzava el passat dia 9 d’agost.

A ningú se li pot escapar la importància que té per a Catalunya avançar en el terreny del finançament de la Generalitat, i fixar una fórmula que no depengui de les necessitats de pacte del govern central de torn, com ha passat fins ara. Molts hauríem volgut que el nou Estatut ens equiparés a Euskadi i Catalunya gaudís també de concert econòmic, però el PSOE, malgrat les promeses de ZP d’aprovar el text que sortís del Parlament, no va donar-hi suport, produint-se en el període de debat al Congrés del nou text la veritable negociació de com havia de ser aquest finançament.

Però avui, quan semblava que les forces polítiques catalanes feien front comú, inclòs el PSC, encara que amb una certa incomoditat d’alguns dels seus membres, i les mirades només es dirigien a CiU, qüestionant el seu suport al tripartit, surt el Sr. Saura i a canvi d’un titular de diari anunciant un acord fet en secret li posa fàcil al Sr. Zapatero, donant-li tres mesos més de marge. Tres mesos durant els quals també s’haurà de parlar de pressupostos, tan de la Generalitat com de l’Estat, per la qual cosa, a més, desarma la part catalana de la negociació.

Però Saura i ICV poden estar contents, a més d’un titular han aconseguit ser els protagonistes d’un penós espectacle. A més de la sensació que s’han venut per un plat de macarrons han recuperat la pitjor imatge del tripartit català. Què hem fet per merèixer això?

19/8/08

Puyal i les crostes

He de reconèixer que hi ha vegades que escoltar les retransmissions dels partits de futbol que fa en Puyal em posa una mica nerviós. Especialment quan s’embranca amb els seus comentaris històrics i les seves estadístiques, mentre sembla que al camp no hi passi absolutament res. Però estic segur que justament és això el que agrada a molts afeccionats al futbol, sobretot quan el partit té un punt d’avorrit. Malgrat això, li reconec un do especial per fer vibrar, en determinats moments, les persones que no estan veient el que passa. Per posar un exemple només hem de recordar el gol de Messi al Getafe la temporada 2006/2007.

Però Puyal és molt més que un locutor esportiu, ha col·laborat i col·labora de manera molt decisiva a la normalització del català, utilitzant-lo sense complexes des de fa molts anys i enriquint el vocabulari amb nous mots, és per això que es mereix
l’homenatge que ahir se li va fer en el marc de l’UCE, quan se li va lliurar el Premi Canigó, que distingeix les persones més compromeses amb els Països Catalans. Però també són molt significatives les referències que durant l’acte va fer Antoni Bassas a la lluita de Puyal contra la crosta del sectarisme i la mediocritat. No se’ns ha d’escapar el doble sentit de Bassas, l’Antoni, en utilitzar aquesta paraula.

Sigui com sigui, merescut l’homenatge a Puyal i tant de bo que el puguem veure molt aviat en nous projectes i un d’aquest sigui “impulsar un grup privat de comunicació a Catalunya que respecti els principis i les característiques dels catalans

17/8/08

Artur Mas visita el Senegal

Coneixia per la premsa el viatge d’Artur Mas a l’Àfrica, concretament al Senegal. Sabia que s’havia entrevistat amb el president d’aquell país africà i del seu suport a la “tolerància zero” per evitar les emigracions. Comparteixo amb ell l’objectiu que les persones puguin desenvolupar-se en el seu lloc d’origen, objectiu que persegueix també l’actual govern senegalès, doncs a mi no m’hauria agradat haver de marxar de Catalunya per necessitat.

També havia llegit que va visitar els centres que els escolapis tenen a Dakar i, des d’allà, em van enviar un recull de premsa que els serveis de la Secretaria de Relacions Internacionals de CDC els hi van fer arribar. Però, avui, visitant el
vídeo bloc de l’Artur, hi he trobat un vídeo que vull compartir amb vosaltres:


A més de l’Artur, amb en Carles Llorens, secretari de relacions internacionals de CDC i l’Àlex, també de CDC, si pot veure en Tura, escolapi català que viu i treballa des de fa any al Senegal, que, casualment, demà arriba a Catalunya per fer-se les habituals revisions mèdiques i que va ser l’inspirador de l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal. No trigaré a fer arribar una butlleta per fer-se soci de l’entitat a l’Artur i els seus acompanyants.

15/8/08

No és un incompliment qualsevol

Es veia a venir, però les coses s’han de fer bé i calia esperar el dia “D” per parlar-ne, és a dir, el passat dia 9 d’agost, quan acabava el termini per fer allò que mana el títol VI de l’Estatut de 2006 i que fa referència al finançament de la Generalitat.

He fet recull del que diuen els diaris dels dies que he estat fora i he comprovat que el Sr. Zapatero, que havia promès acceptar el que aproves el nostre Parlament i va acabar aprovant un text retallat, ara també incompleix el que diu aquest text, que malgrat tot era millor que l’anterior, i és Montilla qui li ha de dir que no valen excuses.

Segueixo mirant els diaris i llegeixo que el PSOE està ofès per les declaracions del PSC i, fins i tot, la vice-presidenta del govern central acusa al President de la Generalitat d”excessos verbals”. Qui ho havia de dir, havia de ser el PSOE, posant els seus contra les cordes, qui fes possible la unió entre les forces polítiques catalanes.

Sembla que l’”emprenyada” pels incompliments de Zapatero i, alhora, l’admiració que per l’actitud de Montilla senten els seus companys de partit arriba a la blogosfera socialista. Cercant per la xarxa, trobo que fins i tot el Sr. Joan Ferran, fora de qualsevol sospita de ser nacionalista, escriu una carta oberta a ZP. Segueixo navegant i faig un passeig pels blocs socialistes mataronins, em pregunto si també estaran emprenyats. Quina desil·lusió! Encara estan de vacances i, tot i deduir que allà on deuen ser tenen accés a tot tipus de premsa, cap d’ells diu ni una paraula del finançament de la Generalitat. És una llàstima que els dirigents locals del partit que mana a la ciutat, a la Generalitat i a l’Estat no es vulguin mullar i no diguin ni una paraula en defensa dels interessos de Catalunya.
.

La resposta a la situació és molt fàcil, la dita CiU i també tots els altres partits catalans, amb matisos del PP que no va votar la llei i per culpa seva la tenim al TC, i és el qjue vaig dir al debat que amb motiu dels congressos dels diferents partits va organitzar MaresmeDigitalTV. No hi ha res a discutir. La negociació ja es va fer als parlaments en el seu dia, senzillament s’ha de complir l’Estatut de Catalunya, que és una llei orgànica d’obligat compliment.

14/8/08

DIARI MARESME

Com altres blocaries, aquestes vacances he rebut un correu electrònic d’Albert Lladó, director de “Diari Maresme” fent-me saber que ja podia afegir una caixa al meu bloc on apareguin els darrers titulars del seu diari digital. Per fer-ho, només havia d'enganxar un codi que trobaria al web del diari.

Diari Maresme, com expliquen ells mateixos, està escrit, íntegrament, en català. Els seus objectius principals són, per una banda, informar i, per altra, ser útil al ciutadà. S’ hi poden trobar notícies, entrevistes, opinió, il·lustració i diferents serveis.

No cal que us sigui que la proposta m’ha semblat molt encertada i quan he tingut una estona he fet el que se’m demanava. Així que deixo aquí la mostra que a partir d’avui formarà part de la columna lateral del meu bloc, a l’apartat de premsa local i comarcal.

13/8/08

Vacances (4) - Tornada

No sé si ho havia dit, però la sortida per vacances d’enguany ha estat molt improvisada. Per raons familiars que no venen al cas, vam decidir sortir uns dies sense haver previst cap lloc per visitar, ni haver fet cap ruta amb antelació. Vam agafar el cotxe i hem visitat indrets, no molt llunyans, els quals no coneguéssim abans i que probablement no visitaríem en un viatge o unes excursions programades i preparades per visitar determinades ciutats o monuments. És així és com hem anat a parar a Lourdes, on m’ha sorprès el nombre de peregrins i, sobretot, la seva devoció, en especial la quantitat de grups de joves. Després, ruta pels Pirineus i tornada a casa entrant a Catalunya per Andorra, amb molta més gent que altres ocasions durant el més d’agost.

Avui hem arribat a casa, queden quatre dies de vacances, incloent-hi el pont d’aquest cap de setmana, i podrem endreçar algunes coses i preparar-nos per la propera setmana. També podrem fer un repàs a la premsa d’aquests dies i comprovar que ha passat amb el finançament i els “compliments” de terminis del govern Zapatero.

8/8/08

Vacances (3) - Millau

L’única marera de desconnectar de veritat és desaparèixer uns dies del que és nostre entorn habitual durant tot l’any. Per això, una vegada deixat en bones mans del control i supervisió de tot, hem agafat el cotxe i ens hem posat a fer kilòmetres.

Per greus problemes a la vista, que m’impedien treballar sobre plànols i estudiar amb intensitat, no vaig poder-me dedicar al món de l’arquitectura o de l’enginyeria, però sempre m’han agradat. És per això que, quan tinguin oportunitat de fer-ho, faig viatges com el d’avui. Per circumstàncies familiars no teníem res programat per vacances i avui hem agafat l’autopista en direcció Montpellier i, sense arribar-hi, hem continuat fins el “Pont de Millau”.

Creuar-lo ha estat impressionant. El pont va ser concebut per l’enginyer francès Michel Virlogeux, amb disseny de l’arquitecte anglès Norman Foster. El 14 de desembre de 2001, posava la primera pedra el ministre de transports i el mateix dia del mateix mes de 2004, era inaugurat per Jacques Chirac, president de la República. Només tres anys per construir aquesta magnífica obra, de gairebé 2500 metres de longitud, que travessa el riu Tarn a 270 metres d’alçada. Un magnífic vídeo explica, a les instal·lacions de l’àrea que hi ha al costat nord del viaducte, com van ser els treballs de construcció. És, senzillament, espectacular veure com anava corrent el tauler metàl·lic per sobre de les set columnes, com s’aixecaven les torres fins els 343 metres i, finalment, com es tensaven els tirants d’acer.

A més, el que fins avui és el pont més alt del món, retalla considerablement la distància amb París. Segurament, per això “Le Viaduc de Millau” serà ben aviat una obra coneguda per molts catalans. En tot cas, si no heu d’anar a París o hi aneu amb algun altre mitjà de transport, val la pena que quan tingueu un moment feu una escapada per conèixer aquesta impressionant obra d’enginyeria amb un extraordinari disseny arquitectònic.

7/8/08

Vacances (2) - Mataró

Més enllà dels inconvenients de continuar lligat a la feina, estar de vacances a Mataró té molts atractius. Ahir va ser un dia per comprovar-ho. Vam aprofitar que encara hi érem tots quatre i, després que cadascú fes allò que tenia pendent i havia de deixar fet abans de marxar, ens varem trobar al “Racó d’en Margarit”, al Passeig Marítim, al costat de la platja de llevant de Mataró i a quatre passes del mar. De dia, les seves moreres ajuden a trobar una agradable frescor els dies d’estiu. El “xiringuito”, que començar els anys 70 el Sr. Miquel Margarit, convertit en restaurant i obert durant tot l’any, és un lloc tranquil on clients habituals hi passen una bona estona.

Ahir, com he dit abans i ja havia fet algun altre dia d’aquest estiu, vaig anar amb la família a sopar a “El Racó d’en Margarit”. Vam anar arribant per separat, però quan encara només hi érem la meva filla i jo, en Marcel Margarit va proposar-me que em deixes fer una caricatura per en Julio, un amic de la casa de Molins de Rei, que passa periòdicament pel restaurant i fa una o dues caricatures, les quals els Margarit regalen als clients.

Si el lloc ja té un encant per ell mateix i la temperatura és agradable per fer-hi un bon sopar, ara podeu sumar-hi un al·licient més: la sorpresa que en Julio us faci una caricatura. Aquesta vegada em va tocar a mi, però la propera podeu ser vosaltres.

6/8/08

Legionel•losi a Mataró

Des de que es declarà el primer cas de legionel·losi a mitjans de juliol, hem estat pendents de l’evolució del nombre de persones afectades i de la seva gravetat, afortunadament, sembla confirmar-se que només han estat dotze i totes sense gravetat. Però, el record dels 108 casos, amb conseqüències molt greus, l’any 2002 sempre ha estat present.

Quan hi ha en joc la vida de persones cal ser molt prudent i actuar amb el màxim respecte cap els malalts i les seves famílies, però això no vol dir que no s’hagi de ser exigent amb les actuacions que s’hagin pres, sinó tot el contrari. Aquests dies, el govern ens ha anat informant de l’evolució dels malalts, però també s’ha conèixer detall de les actuacions realitzades.

Dilluns, Ajuntament i Generalitat van treure una nota calcada, que l’oposició va tenir a les mans després que els mitjans de comunicació la publiquessin. Després de l’ensurt, podem respirar quan sabem que els afectats pel nou brot han estat pocs i sembla que tots lleus, però és preocupant que no s’hagi trobat el focus, aquest és un altre element important i no ho hem d’oblidar i passar-ho per alt. Tornant de vacances caldrà demanar informació i saber si han funcionat els mecanismes de control, segurs i eficaços, que han de permetre adoptar mesures d'urgència, tant de seguiment com de tractament en l'àmbit competencial municipal, tal com es va prometre que existirien ara fa sis anys.

5/8/08

Onada de Calor

Avui, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha activat la fase d’alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per l’onada de calor que afectarà el nostre país fins dijous dia 7 d’agost, segons informa la Direcció General de Protecció Civil. Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya, el qual ha emès un avís de situació meteorològica que indica que fins dijous es poden superar els llindars de calor, han alertat del risc.

De fet, no ens fan falta les prediccions meteorològiques per saber que, des d’ahir la calor és insuportable. Els consells i el Pla d'Acció del Departament de Salut de la Generalitat davant l’onada de calor, semblen de sentit comú: Controlar la temperatura a casa, evitar el sol directe al carrer i limitar l’activitat física a les hores de més calor

Però la situació és seriosa i no es pot fer broma, probablement hi ha països on la gent està més habituada a situacions amb temperatures properes als 40o, però per a nosaltres és una situació anormal i que pot afectat persones malaltes o d’edat avançada. És per això que és important ser conscients del risc i complir amb els suggeriments, així com tenir cura d’exposar-nos al sol sense la protecció adequada.

4/8/08

Vacances (1)

Pocs anys com aquest he tingut tantes ganes que arribessin les vacances, però, ara que hi sóc, tinc por que siguin massa curtes. Quinze dies formals, només sis de reals, són molt poc per a la llista de coses pendents, com llegir els llibres que s’han acumulat a la tauleta de nit, caminar, conèixer nous llocs als que no he estat mai, ... Però no em queixaré, de la mateixa manera que hi haurà gent que tindrà més dies o que els podrà aprofitar millor, segur que n’hi ha molta que no podrà fer-ne o, pitjor encara, que ho deu estar passant malament per alguna circumstància personal o familiar.

Una altra cosa que podré fer, aprofitant el canvi de ritme, és visitar els nous blocs que han anat apareixen. Un d’aquests és el “Bloc Gran del Sobiranisme”, del que en David va començar a parlar-me’n abans que fos una realitat. Impressionant la manera com l’han sabut divulgar els seus autors i com han arribat a més de 15.000 visites i, sobretot, la participació que aconsegueixen dels seus lectors.

De moment, com cada any, avui he passejat per la Fira del Càntir d’Argentona. Hi havia molta gent coneguda, molta gent de Mataró. La Festa Major d’Argentona, pels de Mataró, sempre ha estat una mica la prolongació de Les Santes. Un càntir més, ja van 21 des de que vam començar la col·lecció l’any que va nàixer en Jordi, enguany “El moringue de Barcelos, Portugal”, gran aixecada de càntirs, de 10 a 200 kg, i al vespre, castell de focs.

1/8/08

La llengua no és moneda de canvi

Després de l’acte, celebrat el passat 25 de juny al Teatre Nacional de Catalunya, per qüestionar la “il·legítima” intervenció del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Òmnium Cultural crida a la unitat ciutadana per exigir respecte a la voluntat del poble català i ens convida a adherir-nos a la campanya “Junts! Per Catalunya. L’acte finalitzà amb una nodrida representació d`Òmnium Cultural a dalt de l’escenari cantant Els Segadors i el públic corejant amb crit unànime a favor de la independència.

Posteriorment, la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, en cessió del dia 21 de juliol, davant els rumors que les forces polítiques majoritàries a Espanya (PP i PSOE) poden posar-se d’acord per convertir l’anul·lació de determinats articles de l’Estatut de Catalunya en el nucli d’una transacció que desbloqueigi la renovació del Tribunal Constitucional i davant la possibilitat que un cop més la llengua podria esdevenir la moneda de canvi de la negociació, va emetre un comunicat que reprodueixo:

Òmnium Cultural vol fer constar que hi ha almenys tres punts irrenunciables en l’articulat del nou Estatut sense els quals quedaria desvirtuat per complert el text plebiscitat el 2006 pel poble de Catalunya:

1. El deure de coneixement de les dues llengües oficials en igualtat de condicions (article 6.2), sense el qual es consumaria la subordinació del català, fins i tot a Catalunya mateix, i la seva oficialitat esdevindria un pur simulacre, amb greus repercussions en tots els ordres de la vida pública.
2. El principi de disponibilitat lingüística en el món privat (article34), sense el qual les empreses tindran la llibertat d’imposar la llengua als seus clients i desapareixerà l’opció lliure dels consumidors per la llengua oficial que prefereixen, amb efectes nefastos per a l’ús normal del català en les relacions comercials.
3. Els drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament (article 35), que constitueixen la pedra angular de la unitat i la cohesió de la nostra societat. Després que el mateix Tribunal Constitucional va aprovar el nostre model educatiu de conjunció, seria un gravíssim retrocés que ara es pretengués invalidar-lo, posant en perill la convivència i la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans de tots els orígens.


El comunicat acaba dient que, qualsevol nova retallada de l’Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya ha de comportar almenys l’adopció en el Parlament de Catalunya d’una decisió formal conjunta dels nostres representants sobre la seva acceptabilitat, sense excloure la convocatòria d’un nou referèndum sobre la seva acceptació per part dels ciutadans de Catalunya.
.
Per altra banda, podeu llegir les intervencions de Vicent Sanchis i Jordi Porta, vicepresident i president d’Òmnium Cultural respectivament, a l’acte del passat dia 25 de juny i adherir-vos a la campanya.