12/9/08

Tot i no haver-la aconseguit, estem molt més a prop de la unitat

L’Onze de Setembre ha estat i és una jornada de reivindicació nacional. Per això no comparteixo la preocupació pel seu caràcter poc festiu. És evident que la celebració de Sant Jordi, amb la tradició del llibre i la rosa, té un altre caire.

Personalment, m’agrada més l’ambient que trobem a Barcelona per l’Onze de Setembre, ja sigui a la Festa que un bon grapat d’entitats, plataformes i col·lectius organitzen sota l’Arc de Triomf o la manifestació que grups polítics, formats majoritàriament per joves independentistes, mantenen cada any al Fossar de les Moreres, amb les seves parades i les seves pancartes reivindicatives.

Enguany la Diada ha tingut una característica especial, el finançament de la Generalitat sembla haver apropat una mica més a les diferents forces polítiques. A Mataró fa anys que l’ofrena conjunta d’un elevat nombre d’entitats (54 aquest any) i la participació de la Colla Capgrossos va provocar, de forma espontània, que els assistents compartissin l’acte. Ara hem estat, a partir d’una proposta d’en Joan, a punt que els partits poguessin llegir un manifest unitari, però ha faltat una mica de temps i segurament l’hàbit de fer-ho.

El primer pas ja s’ha fet i no ha estat mal acollit, per això, tot hi no haver aconseguit la unitat, estem molt més a prop i això ens anima a seguir-hi treballant. Com a nivell nacional el finançament va ser el denominador comú a totes les intervencions. Us recomano llegir la que va fer en Joan. Pel que fa a altres actes, CiU va penjar, com cada any, la bandera gegant a la plaça Santa Anna, que també va ser escenari d’una excel·lent actuació de l’Esbart Gaudí.