31/1/09

AVUI WATERPOLO

Tenia previst assistir a la celebració de la sisena Festa de l’Associació Taghrast. Espai Amazic "El nou any amazic 2959". Però finalment he anat amb la Rosa a l’Hospitalet. Tenia partit contra l’AE Santa Eulàlia. Impresionants instal·lacions, però les de Martorell han perdut.

30/1/09

JORNADA DE LA SECTORIAL D’IMMIGRACIÓ AL MARESME

En el marc de les visites al territori que s’ha proposat la Sectorial d’Immigració de CDC, avui, el seu president, Àngel Colom, acompanyat d’altres membres del seu secretariat nacional, ha realitzat diverses trobades i visites al Maresme.

La jornada, que ha començat a l’Alella, amb una entrevista amb empresaris xinesos, ha seguit a Mataró, amb un dinar amb responsables d’immigració de CDC de tota la comarca. A la tarda, Colom ha visitat diverses explotacions agrícoles de l’Alt Maresme, on hi treballen immigrants, així com una cooperativa agrària de Malgrat de Mar i la comunitat islàmica de Pineda, tornant a Malgrat per acabar amb una acte a la Biblioteca “La Cooperativa”, al qual hi han assistit més d’un centenar de persones, més de la meitat de les quals eren nouscatalans, la majoria subsaharians.

Per altra banda, abans d’arribar a Mataró, Àngel Colom ha passat per Premià de Mar per ser entrevistat als estudis del Canal Català Maresme. Una vegada a la capital del Maresme, el president de la Sectorial, acompanyat d’Èric Bertran, responsable de Nouscatalans.Joves i M'baye Gaye, coordinador dels Grups Nouscatalans, ha explicat la tasca que des de CDC s’està realitzant en aquest àmbit i ha presentat l’associació “Amb el futur a la ma”, que forma part dels Grups Nouscatalans i han constituït un col·lectiu d’afrocatalans de Mataró i amb altres companys de la comarca del Maresme, alguns dels quals hi eren també presents. Aquesta presentació s’ha fet en el marc d’una roda de premsa al Restaurant “Caminetto” de Mataró, prèviament al dinar que ha reunit a prop de quaranta persones, representants de totes les poblacions del Maresme i al que hi ha assistit també el president comarcal de CDC, Xavier Badia, i en Xavier Cos i jo mateix, com a membres dels Secretariat Nacional, a més d’Ignasi Valls, coordinador de la Sectorial a la Federació de les comarques de Barcelona de CDC.

Durant el dinar, Colom ha pogut explicar als assistents la feina que s’està portant a terme des de la Sectorial que ell presideix i, alhora, ha pogut conèixer les diferents polítiques d’immigració que es porten a terme als ajuntaments de la comarca. S’ha insistit molt en la importància que el catalanisme entri en contacte amb aquests nous catalans, doncs és l’única manera que el nostre país, com l’entenem ara, no desapareix-hi, atès que tots som ciutadans de Catalunya. Colom va cridar l’atenció dels presents sobre el fet que els anys 50/60 Catalunya era un país de 3M de persones i ara en té 8M i en els darrers deu anys han vingut un milió i mig de ciutadans procedents d’altres llocs del món, fet que ha ajudat a rejuvenir el país.
Publicat també a NousCatalans.cat

29/1/09

PACTE PER A LA IMMIGRACIÓ. PARLEM-NE !

Aquest vespre, al Casal de Barri de les Esmandies, la FAVM havia convocat un acte per parlar del Pacte Nacional de la Immigració. La ponent ha estat la diputada socialista al Parlament de Catalunya Consol Prados.

No negaré que inicialment hauria preferit una taula rodona, on representants de diverses forces polítiques poguessin explicar la seva posició davant el text. Però he de reconèixer que, més enllà d’alguna cita, suposo que normal atesa la seva afiliació política, al govern d’entesa i als esforços, segons ella, que realitza aquest govern, la Consol ha estat molt clara i ha fet una bona exposició.

Ha començat parlant de voluntat de consens i de fer polítiques d’immigració i no política amb la immigració. Defensant que el Pacte era un tema estratègic de país i que calia invertir en cohesió.

Després de repassar el procés per a l’elaboració del Pacte, la seva intervenció, molt ben ordenada, ha seguit les tres línies o eixos del document: la gestió dels fluxos migratoris, l’adaptació dels serveis a una nova realitat i la necessitat de dotar-nos d’elements de cohesió,

Crec que una qüestió a destacar i a la qual la Consol també li ha donat importància és la futura Llei d’Acollida que el Pacte obliga a desenvolupar i que ha de contemplar: l’autonomia personal, la mobilitat social, la igualtat d’oportunitats i l’exercici dels drets en compliment dels deures. La llei haurà de dissenyar un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni, fet que, juntament amb que el català sigui la llengua vehicular del procés, són aspectes en els quals la participació de CiU ha estat decisiva i que avui la Consol defensava com a propis. Com ha defensat el dret a vot a les municipals per aquells que disposin del permís de residència permanent i l’impuls dels canvis legislatius per trobar solucions per a les persones amb una ordre d’expulsió que no es pot fer efectiva, altres temes en els quals CiU ha tingut un paper decisiu. La defensa, per part de la diputada socialista, d’aquests aspectes del Pacte és una prova que les aportacions són importants i milloren substancialment el text definitiu.

S’han tocat també altres temes com la importància de la cultura pública comuna, la participació en la vida associativa dels nouscatalans i el compromís de les forces polítiques de no instrumentalitzar la immigració.

D’aquí una setmana la Federació celebrarà un nou acte, en el qual parlarà Isabel Martinez , portaveu SOS RACISME i seguidament es farà un debat entre Asmaa Aouattah, per Taghrast-Espai Amazic, Eva Cham, per Musu-Kafo, Mustafa Hamdoun, per Associació Cultural Amistat i Catalina Torrico, ciutadana boliviana. En aquesta ocasió, es preveu que els participants seran crítics amb el text signat per CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, a més d’un important nombre d’entitats molt representatives.

28/1/09

HO EXPLIQUEN ELS PROTAGONISTES

L’endemà del 70è aniversari de l’entrada a Mataró dels soldats de Franco, us recomano el vídeo "27-G bandera blanca", produït per la revista "Cap Gròs" el 2004, en el 65è. aniversari de l'entrada de les tropes nacionals. El documental, obra de quatre joves periodistes mataronins: Maria Coll, Aina Fernàndez, Ramon Radó i Joan Salicrú, explica els fets ocorreguts a la ciutat entre els dies 26, 27 i 28 de gener del 1939.

L’estrena, en el marc de la commemoració del vintè aniversari de l’empresa Capgròs, va ser un èxit. Al voltant de 1.500 persones van assistit a les dues projeccions que es van fer al Teatre Monumental el gener de 2004, pocs dies després va ser emès per Televisió de Mataró i ahir mateix es va poder veure per Maresme Digital TV. Però, Joan Salicrú, actualment cap d’informatius de MataróRàdio, ha fet possible que en puguem gaudir des de casa en qualsevol moment a través de You-Tube.

A més, si us agrada, que us agradarà, podeu seguir el guió al web del diari digital Capgròs.com.

27/1/09

LES TROPES FRANQUISTES ENTREN A MATARÓ

Tropes franquistes desfilant el 26 de gener de 1939 a Barcelona


Avui es compleixen 70 anys que, cap a les cinc de la tarda, les tropes franquistes, acompanyades de soldats italians, entraven a Mataró. Van ser rebudes a la Rambla per una multitud de persones contentes perquè la guerra havia acabat. Tot i que, alguns havien fugit pocs dies abans cap a la frontera francesa i altres restaven amagats per por a les previsibles represàlies, doncs els guanyadors no trigarien gaire a trobar, amb l’ajut d’uns quants delators, en molts casos per enveges o rancúnies personals, als que havien col·laborat amb la república.

Després de tres anys de guerra civil era normal que la majoria desitgessin el final, però el que ningú devia preveure és la dictadura que, com la majoria d’aquestes règims, es sustentava per la por. Dictadura que va durar més de quaranta-cinc anys.

Afortunadament, ara tot forma part de la història, però només fa 70 anys d’aquell 27 de gener de 1939 i tot just en va fer trenta de l’actual Constitució, que, amb els seus molts defectes, els quals som molts que creiem que ha arribat l’hora de resoldre, va suposar el retorn de les llibertats més essencials. Tot i així, aquestes llibertats no són suficients per reconèixer que a l’Estat espanyol hi conviuen diferents nacions, les quals tenen dret a obtenir el màxim grau d’autogovern.

Setanta anys són molts per a la vida d’una persona, però no són res per a la història d’un país. És per això que hem d’estar esperançats i seguir treballant perquè un dia els catalans tinguin l’absoluta llibertat per decidir el seu futur i que ningú s’escandalitzi quan alguns diguem que volem un Estat Propi.

Podeu llegir
l’article de Teresa Márquez que, sobre l’aniversari, publica avui el diari El Punt.
.
Publicat a "El Far del Maresme"

24/1/09

VENT MORTAL

Aquest matí a Barcelona

La mort sobtada, la que ningú espera és sempre una tragèdia per una família, però la mort d’uns infants de menys de dotze anys que avui han sortit de casa per anar fer esport, com segurament feien cada dissabte, és horrible.

Els arbres trencats, els contenidors tombats, les senyals per terra, tot això d’aquí quatre dies serà anècdota. Formaran part d’algun informe de destroces materials i se’n farà la reposició. Però la vida d’una
dona al Poble Nou, la de dos homes al Baix Llobregat i, d’un forma especial, la dels quatre nens de Sant Boi, que tenia tota la vida per davant, no tenen compensació possible.

Condol, minuts de silenci, dies de dol, són formes d’expressar els nostres sentiments i ens ajuden a estar més units, però,, per desgracia, no resoldran res. En aquest moment, el meu primer sentiment és d’absoluta impotència.

PRESENTACIÓ A MATARÓ DE LA CASA AMAZIGA DE CATALUNYA

Ahir, a la Sala d’Actes de Can Palauet de Mataró es presentà el projecte de la “Casa Amaziga de Catalunya”. Va ser una sessió informativa sobre el procés participatiu de construcció de la casa i el seu Pla Estratègic de funcionament. Els promotors van explicar com va néixer la idea, així com els passos que s’està seguin i la implicació, el suport i recolzament d’entitats i institucions, tot i que no hi va assistir cap representant del govern municipal. L’objectiu d’aquest projecte és fundar a Catalunya una institució que doni a conèixer el fet diferencial amazic i serveixi de punt d’unió, trobada i organització d’aquesta comunitat a casa nostra.

Els amazics, dels que molts en coneixem ben poc, són els pobladors originals de la Tamazgha, és a dir, del Nord d’Àfrica. Aquest vast territori està poblat des de fa més de 3.000 anys per amazigòfons. La realitat sociocultural actual de la Tamazgha comprèn el Marroc, Argèlia, Tunísia, Líbia i alguns nuclis d’Egipte, Malí, Níger, Mauritània, el Txad i Burkina Fasso.

Es calcula que el 80% dels immigrants magrebins que viuen i treballen a Catalunya són amazics i la llengua amaziga es considera la tercer llengua més parlada, després del català i el castellà.

És per això i tenint en compte el fet que
la seva cultura és poc coneguda, que es pretén donar-la a conèixer i promocionar-la amb la creació de la Casa Amaziga, a més d’ajudar a difondre la realitat de Catalunya, el país que els ha acollit, entre les persones d’origen amazic.

23/1/09

LA MALA FE DE LA GRUA

Fotos Capgròs
Ens van acusar de “mala fe” per denunciar que s’obligava als agents de la policia local a complir la ràtio de retirar un cotxe per hora.

Tot i que vam ser els primers en denunciar-ho, s’ha demostrat que la pràctica d’obligar a un mínim de retirades no és una exclusiva de Mataró. A la capital catalana, on governen els mateixos, passa tres quartes parts del mateix. La diferència és que a Mataró ha estat el Sindicat de Policies qui ha fet la denuncia i a Barcelona ha estat el sindicat dels treballadors de l’empresa concessionària. L’altra diferència és que aquí no ha fet falta contractar detectius, l’informe del Cap ha estat suficient, però l’objectiu és exactament el mateix.

Per desgracia, l’actuació de la grua és indispensable, però els criteris no haurien de ser ni de productivitat ni de rendibilitat i tampoc recaptatoris.

Fa pocs mesos, l’empresa municipal GINTRA va haver de fer front al cost dels problemes de l’antiga concessionària amb els treballadors. Amb l’excusa “d’aconseguir la pau social” o per la por a que es destapés la incompetència en la gestió, es va donar tot el que demanaven als treballadors, tan si eren acomiadats com si els contractava la nova empresa. Ara, per fer front als costos d’explotació d’un nou dipòsit i a l’increment de personal, cal retirar una quantitat mínima de vehicles al dia. Per altra banda, cada vehicle, a més de pagar la taxa de grua, que el 2009 ha augment un 30% (de 90 a 120 euros), paga una multa, que vol dir ingressos nets per a l’ajuntament.

Demagògia? Mala fe? En lloc de fer oposició de l’oposició, perquè no proven de reduir i abaratir l’estructura del Servei i potser no caldrà retirar tants cotxes, sinó que amb els estrictament necessaris per garantir la circulació serà suficient.

22/1/09

NOUS BLOCS DE CIU A LA COMARCA

De fet, més que nous, són recents, doncs porten més d’un més en funcionament. Estic parlant del bloc del diputat de CiU i regidor d’Arenys de Mar, Benet Maimí, i de d’en Pere Galbany, company de Grup Municipal a l’Ajuntament de Mataró.

En Benet diu al seu
bloc que “Neix per poder compartir els meus pensaments, les meves reflexions i les idees que puguin sorgir sense data ni obligació, una manera lliure de poder expressar-me”. Pel que fa a en Pere, titula el bloc “4Paraules” i explica que “s’apunta a autoglobalitzar-se amb un bloc en català en un món (el dels blocs) on tothom competeix amb unes eines molt iguals”.

Sincera benvinguda ambdós nous blocaires, als quals caldrà seguir des d’ara. Un i altre comencen amb una capçalera ben dissenyada. Els felicito! A mi em va costar molt fabricar-me la que tinc.

21/1/09

OBAMA PRESIDENT

No recordo que mai l’elecció d’un president hagués generat tanta expectació. Mils de milions d’espectadors arreu del món que han seguit per TV el discurs presidencial. A més, per primera vegada, els que no podíem ser davant el televisor ho vam fer per internet.

El discurs ha estat breu, sense llegir un sol paper, elogiat per tots els mitjans de comunicació dels Estats Units, malgrat molts coincideixen en dir que no és el millor que s’ha pogut escoltar a Barack Obama, com explica “La Vanguardia”. Discurs que podem trobar a infinitats de llocs per llegir amb tranquil·litat, us recomano Vilaweb, on el trobareu en català.

Els analistes polítics i els entesos en relacions internacionals han fet i faran infinitat d’interpretacions i prediccions, jo que no sóc cap d’aquestes coses, vull fixar-me en un fet que, tot i que se’n ha parlat, crec que encara no s’ha fet prou. Obama és el primer president negre dels Estats Units i això, quan gent com jo érem canalla, era impensable.

Catalunya té un president nascut fora del país i amb una llengua materna que no és la nostra, quan probablement hi ha regions d’Espanya on seria impensable que un català fos el seu president i això diu molt a favor nostre, però acceptaríem un afrocatalà com a president? Segurament no. Estem cansats de sentir i repetir que som una societat d’acollida. I és veritat. Però ens queda molt per aprendre.

Dit això, avui ha començat una nova era, avui Amèrica i el món sencer han passat de les promeses a la realitat. Hi ha molta feina a fer i sembla que el nou president no vol perdre temps. Utilitzant les seves mateixes paraules: Que Déu el beneeixi !

18/1/09

HEM DE MANTENIR LES TRADICIONS

Ahir al santoral catòlic era la festivitat de Sant Antoni el Gran, abat, patró dels qui tracten amb bestiar. És per això que durant tot el mes de gener, es celebra la festa dels Tres Tombs a diferents poblacions.

A Mataró, fa pocs anys els Tres Tombs van estar a punt de desaparèixer per la falta d’entesa entre la Germandat Antiga de Sant Antoni Abad, organitzadora, i l’Ajuntament. Però, finalment, superats els malentesos, la festa es va celebrar gràcies a l’interès d’un grup de joves amb Toni Domenich al capdavant.

Cada anys, la riera d’Argentona era una corrua de genets dalt el seu cavall. Aquests genets i molts dels carruatges participaven a diverses ciutats, que programaven la festa en diferents caps de setmana durant tot el mes de gener i part de febrer.

Però avui hem vist uns Tres Tombs amb un recorregut més curt i, sobretot, amb una participació molt baixa. Les ciutats i els nostres hàbits canvien i això fa perillar algunes tradicions, però segur que els joves organitzadors, que no fa massa temps van agafar el relleu treballaran de valent per mantenir els del Tres Tombs i recuperar la participació.

17/1/09

MILLORES A MATARÓ-BUS

Avui, la plaça Santa Anna tenia uns visitants molt especials, els nous vehicles del Servei Públic de Transport Urbà de Passatgers, Mataró-Bus. Feien goig. Molt de goig.

Convergència i Unió sempre ha estat a favor d’un bon servei públic, en tots els àmbits, però també en el transport de passatgers. A Mataró, el pas important va ser fa deu anys, essent regidor de Circulació i Transports (ara Mobilitat) en Fermí Manchado. En Fermí, a qui avui he trobat a faltar, va fer una labor de consens excel·lent, de la qual haurien d’aprendre més d’un dels actuals membres del govern.

Sense perdre de vista la situació política de cadascú (govern i oposició) en Fermí deixava participar i donava la informació necessària per poder treballar i fer aportacions.

Pel que fa a la nova xarxa, ha costat molts anys, però finalment entraran en funcionament les línies circulars que tant hem demanat i feia por instaurar. Seran les línies 1 i 2, que a manera de circumval·lació faran un recorregut oposat, però resseguint un mateix traçat. Amb aquesta i altres millores, com un increment important de vehicles, els recorreguts poden ser més ràpids i augmentarà la freqüència de pas.

També sembla que finalment s’haurà acabat amb els problemes de la rampa per pujar les persones que es mouen en cadira de rodes. Oficialment teníem una flota de vehicles adaptats, presumíem d’haver estat els primers, però a l’hora de la veritat no funcionaven. Ara, un nou sistema i una segona opció manual (que sembla mentida que a ningú se li hagués acudit abans) poden posar fi a les queixes dels usuaris.

Llàstima que seguim carregant en el pressupost del servei els costos del “Vehicle de control del trànsit”, que, a més, a diferència d’altres municipis, s’amaga darrera el logo de Mataró-Bus, en lloc d’anar pintat com un cotxe més de la Policia Local. Fet que hem denunciat i que va fer que no donéssim suport al nou contracte, tot i que hem de reconèixer que darrerament es desvia menys del recorregut del recorregut de l’autobús. Encara que, potser dient això ens acusaran de tenir mala fe, fer demagògia o voler amagar ves a saber quin èxit del govern.

Per acabar, desitjar que el període d’adaptació a la nova xarxa sigui molt curt i molt aviat puguem veure com el nombre de passatgers del Mataró-bus segueix augmentant, doncs el bon servei està garantit amb l’empresa que des de fa deu anys aprova l’examen anual que li fan els usuaris a través de l’enquesta de qualitat.

16/1/09

PLA D’ACCESSIBILITAT. “No podem fer volar coloms”



Via Europa, rebaix de vorera sense espai per girar la cadira i boto de semafor inaccessible des de la cadira.
És un sector de nova urbanització.

La frase la va dir la regidora de Benestar Social en el darrer Ple. Ho deia al nostre grup quan li reclamàvem més compromís amb el Pla d’Accessibilitat Universal de Mataró. Volíem el compromís en recursos i temps per a la seva execució.

Però “fer volar coloms” ho fa ella, quan presenta grans documents, proposa declaracions institucionals i no és capaç de garantir el compliment. De fet, els partits del govern, especialment el que en té la majoria, són especialistes en vendre fum. En qualsevol àmbit, la propaganda és molt important en la seva política. De bones paraules moltes, de fets no tants.

El pla, que ha costat 33.000 euros i ha estat confeccionat per tècnics de la Diputació, és un extens document, exhaustiu però no massa exigent. Estudia el que hi ha per fer, però no s’entreté a dir el que està mal fet. Repassa la via pública, les parades de bus, els edificis municipals i la comunicació, però no fa ni comentaris d’edificis d’altres institucions o organismes no municipals, malgrat siguin igualment públics.

El compromís més gran que pren el govern és revisar el pla als cinc anys. Des de quan complir amb el que diu la llei és un compromís? Fins ara havia estat una obligació.

Ara s’obre un període d’exposició pública i CiU no renuncia a presentar al·legacions, encara que la resposta pugui ser la que sempre se’ns ha donat quan, any rere any, hem fet propostes al PAM i al pressupost: “quan arreglem el carrer ja es resoldrà”. Per a nosaltres la supressió de barreres arquitectòniques sempre ha estat una prioritat i no aprovaríem declaracions sense contingut, mentre hi ha edificis com el de “La Moderna”, on la regidora de Benestar Social hi té el despatx i les persones amb problemes de mobilitat no poden accedir-hi.

"La Moderna" El despatx de la regidora és al 1r pis i no hi ascensor. Per accedir-hi des del carrer hi ha un graó.

12/1/09

NOU WEB MUNICIPAL

Avui ha entrat en funcionament el nou web de l’Ajuntament de Mataró, presentat a la premsa la setmana passada.

Per curiositat i per obligació, he navegat una mica (tinc poc temps) per les pàgines de la nova eina municipal de comunicació, l’única que tenia fa molt poc el nostre ajuntament i que era és el germà petit, al costat de MaresmeDigitalTV, MataróRadio i el butlletí MésMataró. En poc més de dos anys el govern ha fet un salt comunicatiu important, cadascú que analitzi els motius.


Centrem-nos en el web.
.

Té un disseny més modern. Tot i que no té perquè ser al gust de tothom, el trobo més atractiu. Potser només és més actual. A primera vista, les columnes o menús laterals han de fer més fàcil trobar el que s’està cercant. També el cercador és millor.

Però en una primera visita hi he trobat a faltar dues coses importants: un banner que porti al “
Portal d’Entitats”, del que tampoc he sabut trobar cap altre tipus d’enllaç i un enllaç directe a les reunions municipals i les seves corresponents actes, encara que algunes es poden trobar pel cercador.

Si aprofundim, en els banner situats a les columnes laterals hi ha tots els nous mitjans de comunicació públics dels que parlàvem abans, però cap d’un organisme autònom, que són els gran absents. Tots són importants, però en el cas de l’IMPEM s’havia acceptat que tingués pagina a internet aprofitant la que ara s’ha estrenat.

2/1/09

2009: a Mataró podria ser un any d’oportunitats

Els moments difícils (i la crisi econòmica que patim ho és) poden portar trencaments en societats que fa anys que funcionaven sense problemes, però també cohesionar equips que treballen plegats davant l’adversitat. En les relacions personals passa el mateix, n’hi ha que no suporten els primers problemes i es trenquen, mentre que d’altres en surten reforçades.

La política, especialment la local, no té perquè ser una excepció. Les decisions preses unilateralment en moments difícils poden portar al distanciament definitiu, mentre que l’acostament i la reclamada transparència poden obtenir la corresponsabilitat i l’entesa.

El proper Ple no es presenta massa bé per aconseguir aquests objectius, però això tampoc s’aconsegueix un dia per l’altre. En tot cas, el 2009 serà l’any del pas de l’equador de la legislatura i el que no es faci ara serà difícil fer-ho més endavant, atès que la dinàmica preelectoral que seguirà ho farà pràcticament impossible.

Tampoc ajudarà a crear bon ambient la vista dels camions carregats amb els quaranta-cinc bocins de Can Fàbrergas i de Caralt desfilant per les rondes, així com la necessitat d’aclarir els números de PUMSA, però, estem allà mateix, només hi ha una solució: afrontar els problemes de cara, exposar clarament totes les possibilitats i compartir solucions. Sabrà el Govern aprofitar aquesta oportunitat? És difícil, però encara hi som a temps.

1/1/09

2008: a Mataró ha estat un any políticament incorrecte

Segueixo les entrevistes que la premsa local ha fet aquests dies al Sr. Alcalde. Entrevistador i entrevistat donen més importància al que podríem dir-ne l’estil de l’oposició i a una suposada crispació, que a la feina feta. S’ha convertit amb una obsessió o només és una excusa? Recordo Ramon Camp exhibint el Codi Penal davant el nerviosisme del govern i del secretari de torn, o algunes “bronques” molt dures entre Pim Esperalba i Manel Mas. Amb un i altre com a caps del grup de CiU, hi va haver anys en que compartir taula per Nadal amb el govern va ser impossible.

Per a CiU, el 2008 ha estat un any de treball intens i de cohesió d’un grup de persones que treballen bé juntes i ho fan amb il·lusió, un grup que s’ha reforçat amb nou personal, el qual ha tingut de suplir la llarga experiència d’una persona que estima CDC i CiU, com és la Miguelina.

Per al govern, el 2008 ha estat un any de gestió –només faltaria- però amb problemes importants: el cas del cap de policia, la prepotència en casos com el de Xerinola i els escàndols mal resolts al voltant de la Nau de Can Fàbregas anaven de la ma d’un equip molt fluix, probablement el més fluix fins ara, amb el màxim respecte a algunes, moltes, individualitats. Un equip que perdia una persona d’experiència i probablement l’única que podia establir ponts, com és l’Esteve Terrradas. Un any en que, com a mínim, quatre caps de servei han deixat la seva responsabilitat, oficialment, els motius són diversos, però la manca de confiança o d’entesa està en el aire. Han dimitit directors d’organismes autònoms com l’IMPEM i el gerent de TecnoCampus.

Tot això només té una solució: confiança i treball conjunt de govern i oposició. Però això no depèn de dos, com deia l’alcalde en una d’aquestes entrevistes. En primera instància només depèn d’un, de qui pot donar. Si ho fa podrà dir si l’altre ha volgut o no agafar-se a la ma estesa i col·laborar, però si no ho fa, val més que no en parli i expliqui l’obra de govern i aprengui a acceptar la crítica sense crispació.