30/3/09

NOU REGIDOR BLOCAIRE

He rebut un correu d’en Juan Carlos Ferrando on em feia saber que s’havia incorporat a la xarxa amb un nou bloc. Ell és el segon regidor del PPC a Mataró que s’apunta a escriure el seu bloc. El primer va ser en José Manuel López.

Els respecto tant com sóc capaç, però comparteixo molt poques coses de les seves opinions. En tot cas, benvinguts siguin. El seu posicionament enriquirà el debat a la xarxa i ajudarà a marcar encara més el perfil d’altres.

En
Juan Carlos és de les persones que es van incorporar al Consistori en les darreres eleccions, encara no fa dos anys. És per això que la decisió d’obrir un bloc ens ajudarà a poder-lo conèixer millor. Felicitats i Benvingut !!

29/3/09

TORNA LA IL•LUSIÓ

Avui al Camp Municipal de Carles Padrós semblava que havia tornat la il·lusió. Tot i que la presència de socis era similar a la dels darrers partits, es respirava una mica més de tranquil·litat. Sembla que els problemes econòmics poden resoldre's definitivament amb la venda de les accions dels Sr. Gonzalo al nou president i la situació a la classificació no es tant desesperant com fa unes jornades.

La canalla col·laborava a fer ambient amb les botzines que els hi han regalat a l’inici del partit i, en acabar, la xocolatada ha fet que la gent no tingués tanta presa en marxar, doncs els petits, i alguns que no ho eren tant, volien participar del berenar.
.

Llàstima que davant el Balaguer només hem pogut sumar un punt. Però hem d’estar contents perquè tal com han anat les coses a la darrera part del partit, ens podíem haver quedat sense cap.

Mireu si han canviat les coses que fins hi tot hi he trobat dos regidors del govern i un company de l’oposició, acostumat a ser l’únic representant municipal. Llàstima que el nostre govern no sàpiga posar-se també al costat de TOTS quan les coses van malament. La culpa de la situació del club no és del govern municipal, és cert, però tampoc han fet gaire per ajudar-los a sortir-ne.

28/3/09

CATOSFERA PER SEGONA VEGADA

Tot aquest cap de setmana es celebraven, a Granollers, les 2es Jornades de la Catosfera, que porten el nom de CDigital. L’any passat em va agradar ser-hi, principalment per dues coses. La primera, pel seu propi contingut i la segona, pel fet de trobar-hi moltes de les persones de les quals, quan tinc una mica de temps, llegeixo el que escriuen als seus blocs.

Hauria volgut assistir a més xerrades de les que s’hi fan, però finalment només hi he pogut assistir avui a la tarda. En total han estat cinc taules rodones: ESDEVENIMENTS SOCIALS 2.O, amb
Marc Cortés (Cava & Twitts), Juan Francisco Delgado (Guadalinfo) i Trina Millán (Premis Blocs); una hora més tard, POLITICA ALS SOCIAL MEDIA amb Alana Moceri (Presidenta del Partit Demòcrata a Espanya i experta en activisme polític), Antonio Gutiérrez Rubi (Expert en comunicació política), José A. Donaire (Diputat PSC) i Albert Batalla (Alcalde de la Seu d’Urgell i Diputat CDC), on l’Albert ha estat molt bé i l’Alana ha explicat una altra visió de la campanya de l’Obama.

A les sis de la tarda la taula sobre EMPRENEDORS 2.0, en Marc Vidal ha substituït
Ramon Sangüesa (CitiLab), que no ha vingut, i Carlos Blanco (First Tuesday) i Didac Lee (Inspirit) que ha valgut la pena d’escoltar. A continuació CRITICA I FUTUR 2.0, en la qual han participat Carlos Mantero (Nuroa.es), Joan Jimenez (Branding i comunicació 2.0) i Dolors Reig (Consultoria 2.0), que reconec no he entès massa bé que volien dir-nos de nou.

La darrera ha estat, per a mi, la més interessant. Amb el títol de
CATALUNYA I LIDERATGE SOCIAL, comptava amb la participació de Víctor Alexandre, Enric Canela, Josep Sort, Xavier Mir i Àngel Colom. Segurament, la temàtica ha tingut molt a veure amb que m’hi trobés bé, però també es l’espai de debat on s’ha vist més clar la relació entre el mitjà i la finalitat. Els participants, tots prou coneguts, són gent que han sabut aprofitar les facilitats de la xarxa per seguir treballant en allò que volen aconseguir, que en aquest i per a tots ells és la independència del nostre país.

27/3/09

ESPORT DE NIT


Tot i que avui és l’aniversari d’en Jordi (22), hem reservat la nit de demà per celebrar-lo i així hem pogut anar a Privat, on s’hi celebrava la “Nit de l’Esport”.

Enguany ha tingut un format completament diferent. En lloc del tradicional sopar en un poliesportiu (l’any passat al Teresa Maria Roca), s’ha fet en una sala de festes, amb un disseny molt més informal. Crec que és bo cercar noves fórmules i aquesta pretenia una major relació entre tots els assistents.

No tinc cap solució, ja ho dic per endavant, però el lliurament de premis i mencions sempre es fa una mica llarg. Dit això, crec que va anar molt bé. L’Ivan Pera i el seu equip mereixen una felicitació per l’organització d’actes d’aquesta mena.

Només una nota discordant, en una nit de festa, on els joves i no tant joves esportistes van a passar-s’ho bé i recollir una petita recompensa al seu esforç, no cal fer referències de mal gust als que estan passant o han passat moments difícils, però si l’alcalde així ho vol fer ell deu saber perquè i que en pot treure.
.
No puc anar a dormir i acabar sense felicitar a tots els qui van merèixer el reconeixement del jurat, molt especialment a l’equip de waterpolo femení juvenil del CN Mataró, tercer de Catalunya i d’Espanya l’any passat i amb el que la Rosa va iniciar-se. El seu primer any a l’esport no podia ser millor, amb unes companyes tant excel·lents.

26/3/09

PERECOLL

No tinc gaire temps. He Arribat més tard del que e pensava de la reunió de l’executiva local de CDC, però no vull anar a dormir sense deixar escrit que m’ha agradat molt escoltar a en Perecoll, convidat d’avui a les Tertúlies de Ca l’Arenas.

He marxar relativament de pressa per anar a la reunió i no li he pogut dir. He descobert moltes coses que no sabia d'en Perecoll. Ara el conec millor i m’ha agradat.

TORNA “El Far del Maresme”

Han passat dues setmanes del meu darrer post a “El Far del Maresme” i torna a ser el meu torn. No anem al cent per cent, però aviat aconseguirem velocitat de creuer i noves col·laboracions.

Particularment, em va agradar molt el darrer article de l’Albert, no us el perdeu.

25/3/09

PROTESTA VEÏNAL

Dilluns, més d’un centenar de ciutadans, jo diria que entre 150 i 200 persones, van reunir-se davant les portes de l’Ajuntament de Mataró convocats per la FAVM i tres sindicats (CCOO, USOC i IAC).

Ahir, dimarts, altres ciutadans i ciutadanes van trobar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. En aquest cas, la principal entitat convocant era la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC).

Ambdues concentracions eren per denunciar l'increment per sobre de l'IPC d'impostos i taxes municipals i preus dels serveis bàsics. Encara que, en el cas de Mataró, la protesta a nivell local era més discreta.

Convergència i Unió ja va presentar una proposta demanant adequar l’augment de tot allò que gestiona l’administració local a l’IPC real. Recordem que aquest IPC s’ha situat a 1,6% i els increments municipals aprovats amb les ordenances fiscals van ser tres punts per sobre (4,6%). És per això que donàvem suport a la concentració.

El govern, en una situació estranya, no afluixa i manté les seves puges. Diuen que ho fan per redistribuir la riquesa. Potser quan se’n adonin no quedarà res per redistribuir, doncs les empreses s’hauran cansat de lluitar també contra l’administració i els particulars tindran situacions urgents per resoldre abans de pagar els seus impostos, malgrat sigui una obligació per a tots. Venen temps difícils i la ciutadania necessita que l’administració es posi al seu costat, no en contra seva.

23/3/09

Artur Mas analitza la crisi i aporta propostes per superar-la

Tot i el risc de ser una mica repetitu amb el que vaig escriure fa un dies, reprodueixo l'article publicat aquesta setmana a TRIBUNA MARESME.
.
En un Palau de Congressos de Catalunya ple a vessar, com ho estava el novembre de 2007 en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme”, Artur Mas, president de CiU i secretari general de CDC, va donar la conferència “Superar la crisi, aixecar Catalunya”. Una visió de com encarar la crisi que vivim, feta per qui aspira a liderar el futur de Catalunya els propers anys, sense assenyalar culpables, sinó aportant solucions. Tot això en un escenari seriós i auster.

En la primera part, Mas va fer una anàlisi dels orígens de la crisi, afirmant que tots tenim part de culpa, per acció o omissió. Cadascú de nosaltres és responsable del que passa i del que pot passar en el futur. Superar la crisi no és cosa de gestors, sinó de governants, i per això cal tenir lideratge.

El públic va aplaudir quan Mas va dir que, per a Catalunya, un bon finançament és molt important per superar la crisi i és per això que CiU no acceptarà cap acord que no sigui el que diu l’Estatut.

El president de CiU va assegurar que si governa la Generalitat, les retribucions del President i dels alts càrrecs es reduiran un 10%, doncs ara toca sacrifici i quan s’ha de demanar sacrifici cal començar per un mateix. A partir d’aquest moment Mas va passar al terreny de les propostes concretes amb un pla d’austeritat i un conjunt d’accions que va anar desgranant: com la necessitat de posar diner en circulació, elaborar un pla de xoc per a la construcció, regular el mercat laboral i incentivar el consum, l’estalvi i la competitivitat i, finalment, un grapat de mesures fiscals.

Finalment, pel líder nacionalista, una vegada superada la crisi caldrà recuperar valors que s’han perdut, fent referència a altres moments de la història de Catalunya, en els quals, en circumstàncies políticament molt pitjors, el país es va sobreposar i va superar les situacions adverses. La sensació era d’haver escoltat un governant, algú que sent la responsabilitat del país, sense tics d’oposició, sinó de superació.

22/3/09

EL CE MATARÓ RESPIRA

He d’aprofitar els dies de festa per anar-me posant al dia d’infinitat de coses que, per motius estrictament familiars, vaig deixar per més endavant, sinó hauríem anat al camp de l'Europa amb la Rosa. Ara em sap greu. El Mataró ha tret tres punts molt valuosos i ja és a vuit punts del descens.

La propera setmana no podem faltar. Hi hem de ser tots. Doncs
el Balaguer és un rival directe i cal una nova victòria.

21/3/09

AVUI CONSELL NACIONAL

Aquest matí tocava Consell Nacional de CDC i s’ha celebrat en un escenari molt especial, el Monestir de Sant Benet de Bages. Feia un dia esplèndid, molt diferent d’aquell 24 de gener, en que vam ser desallotjats a causa del vent.

S’ha aprovat la llista de candidats de CDC a les Eleccions Europees del proper dia 7 de juny. En
Joan és al número tres. Ara, però, falta afegir-hi els candidats de UDC i altres socis dels Països Catalans. També falta veure que passarà amb Galeuscat. PNV i BNG estan immersos en el procés de constitució dels seus parlaments i cal donar-los temps.
.

A més de les Eleccions Europees i de l’activitat del partit, temes tractats per en Felip Puig, com sempre, el moment més important del Consell ha estat la intervenció de l’Artur Mas, com a secretari general. Se’l veia satisfet després de la conferència de l’altre dia a Barcelona, tot i que n’ha parlat poc. Ha abordat temes d’actualitat com el desallotjament dels estudiants a l’UB; la vaga del sector de l’ensenyament; la situació a Madrid, és a dir a les Corts, després dels pactes post-electorals a Euskadi i els resultats a Galícia, i també a Catalunya, amb els resultats de les darreres enquestes; la preocupació per la situació econòmica, eix principal de la conferència, i, sobretot, del finançament.

Pel que fa al finançament, no podia deixar de parlar del trist paper d’en Saura aquesta darrera setmana. “El partit més petit del govern descobreix el secret més ben guardat”, ha dit. Ha deixat clar que, esgotats tots els terminis, és l’hora que els vots del PSC es posin sota la disciplina de Catalunya i no del PSOE.

Per reclamar un bon finançament, és a dir els diners de tots els catalans, instrument cabdal per superar la crisi, tenim a favor nostre “la raó”, emparada pel dèficit fiscal de Catalunya, i “la llei”, que és l’Estatut. La primera ha de prevaldre i la segona s’ha de complir.

Tothom que ha demanat la paraula després de la intervenció de l’Artur, ha estat per demanar que no es cedeixi a les pressions per donar a Zapatero el suport que necessitarà després que el PNV el deixi sòl.

Ha estat una llàstima no tenir temps per quedar-se a
Món Sant Benet i gaudir-ne el que quedava de dia, hi haurem de tornar. Ens hi varem aturar fa poc amb la família i ja ho vam dir. Hem de tornar-hi amb temps. Val la pena, si no hi heu estat aneu-hi.

20/3/09

EMBOLICA QUE FA FORT

No en tenia prou amb l’enrenou per la desproporcionada i salvatge càrrega dels mossos que, per veure si podia desviar l’atenció, el conseller Saura n’ha fet una altra. Trencant totes les estratègies utilitzades fins ara pels governs de Catalunya i Espanya, el Sr. Saura es tira de la moto pel seu compte i anuncia les quantitats donades des de Madrid pel que fa al finançament. Ho fa sense que ningú li demani i en mig d’una roda de premsa pels fets ocorreguts en el desallotjament de la UB per part del mossos.

La sortida del conseller acorralat pels periodistes, alguns d’ells víctimes de la policia el dia anterior, pot costar molt cara a Catalunya. És evident que l’import anunciat no resolt res i no compleix l’Estatut, però, davant la possibilitat de ser acusat de claudicar davant Catalunya per la resta de l’Estat, ara, el govern de Zapatero està atrapat. Aquest és el favor que ens ha fet el conseller.

No és la primera “posa de pota”. Pel que fa al finançament només hem de recordar les ganes de protagonisme de Saura pactant unilateralment amb la vicepresidenta De la Vega, tot i que el conseller de finances no és pas ell, i, fa poc, Saura participava en una manifestació causant un conflicte amb Israel, obligant a intervenir al president Montilla.

Si ell no plega, potser que algú es plantegi suggerir-li. Sempre és més digne la dimissió, però també hi ha l’alternativa de cessament. El país no pot aguantar-ho tot.


19/3/09

QUAN ESTAR AL GOVERN ÉS INCÒMODE

No defensaré pas als estudiants. Millor dit, no defensaré pas als que organitzen els aldarulls, perquè no és cap secret que molts ni estan matriculats.

Pel que fa als policies, només diré que en un col·lectiu tant gran com aquest sempre hi ha de tot, però que molts treballen diàriament per a nosaltres, encara que, com a tot arreu, destaquin
els que fa allò que no s’ha de fer.

Però hi ha un responsable. El conseller Saura, que ara vol revisar que ha passat. No cal! Només ha de pensar que faria si es trobes als bancs de l’oposició i el conseller del ram fos d’un altre partit. De moment, si fos de CiU ja li estaria dient que era de dretes. Però ell és d’esquerres de debò i hauria d’estar fora de tota sospita. Qui ho diria!

Però amb això no en tindria prou, a continuació li demanaria la dimissió. Per què no ho fa ell?

Per algú que diu ser d’esquerres ha de ser molt incòmode haver de manar a la policia. Fa temps que ho penso i no sé perquè devia acceptar. Potser per no quedar sense cadira?

17/3/09

Artur Mas presenta les propostes de CiU per aixecar Catalunya

Ahir al vespre, en un Palau de Congressos de Catalunya ple de gom a gom, com ho estava el novembre de 2007 en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme”, Artur Mas, president de CiU i secretari general de CDC, va fer una conferència amb el títol de “Superar la crisi, aixecar Catalunya”.

Mas, que ha definit la conferència com la “visió de com encarar la crisi que vivim” de qui aspira a liderar el futur de Catalunya els propers anys, també ha dit que no volia assenyalar culpables, sinó aportar solucions. Pel president de CiU, cadascú de nosaltres és responsable del que passa i del que pot passar en el futur. “Si Catalunya suma pot i Catalunya som tots”. Superar la crisi no és cosa de gestors, sinó de governants, per això cal tenir lideratge, ha dit.

Pel que fa als orígens de la crisi, Mas ha dit que fins ara hi havia massa diner, que era massa fàcil d’obtenir i massa barat. Se’ns ha fet creure que tots els mals venien de fora, quan no és veritat. Tots tenim part de culpa, per acció o omissió. Cal una anàlisi exhaustiva de la crisi i de per què a l’estat espanyol les conseqüències són més grans.

El públic va aplaudir quan Mas va dir que, per a Catalunya, un bon finançament, en compliment de l’Estatut, que és una llei d’obligat compliment, és molt important per superar la crisi i és per això que CiU no acceptarà cap acord que no sigui el que diu l’Estatut. Per altra banda, el president de CiU va assegurar que si governa la Generalitat, les retribucions del President i alts càrrecs es reduiran un 10% i va afegir que no era una proposta electoralista, doncs sempre ha dit que si volem tenir els millors polítics, han d’estar ben pagats, però ara toca sacrifici i quan s’ha de demanar sacrifici s’ha de començar per un mateix.

En aquest moment de la conferència, Mas va passar a definir el Pla d’austeritat que per a ell caldria executar. La proposta contempla un seguit de sacrificis compartits, com per exemple fer que pels que tenen feina assegurada els salaris no augmentin més de l’IPC real i, per altra banda, es limitin els dividends obtinguts pels empresaris. Pel que fa als governants, les mesures a prendre no seran agradables d’escoltar, sinó allò necessari de fer.

Pel que fa al Pla d’Acció, va dir que no es podia improvisar, sinó conèixer els problemes a peu de carrer i proposar solucions .Els mals actuals no es curen gastant els diners que no tenim, dons el dèficit d’avui s’haurà de pagar demà. en aquest moment és inevitable crear dèficit, però no de qualsevol manera i a qualsevol preu. Caldrà recuperar valors que hem oblidat, com l’estalvi.

Les prioritats han de ser: crear i mantenir el teixit productiu, que vol dir empreses, i proporcionar feina, que vol dir ocupació. Ajudar a les empreses no viables a tancar, alhora que salvar tot el que sigui viable, ajudant a que el diner circuli i arribi al teixit productiu. Pel que fa a les institucions això es tradueix en no gastar més, sinó pagar quan toca, agafant el compromís de pagar, com a màxim, a 30 dies; crear un sistema d’avals, compartint el risc amb les entitats financers i ajornar el pagament de la seguretat social per a les empreses amb problemes.

En l’àmbit de la construcció, la proposta de CiU és que la Generalitat compri habitatges acabats o en construcció en lloc de fer-ne de nous; això sí, com a màxim pel valor de l’hipoteca. D’aquesta manera es donaria sortida a l’stock del mercat immobiliari.

En l’àmbit laboral, Artur Mas va deixar clar que cal una reforma per aconseguir un mercat més àgil i just. Cal una negociació sense guanyadors, ni vençuts, on la pèrdua de feina sigui acceptada com la veritable pèrdua d’un dret social. Aquí va abordar temes com la formació pels aturats, la situació dels autònoms o els incentius per a la contractació.

La part final de la conferència va ser per tractar temes fiscals, com les reduccions de l’IRPF per a determinades rendes, la revisió de l’impost de societats per crear un marc fiscal atractiu per a la inversió, el futur de l’impost de successions o la necessitat d’incentivar el consum, l’estalvi i la competitivitat.

Per acabar, un toc menys tècnic i més polític, on hi cap parlar de que passarà una vegada superada la crisi i quins valors caldrà recuperar, fent referència a altres moments de la història de Catalunya, en els quals en circumstàncies políticament molt pitjors, el país es va sobreposar i va superar les situacions adverses. “Aixecar Catalunya és cosa de tots, si podem fer alguna cosa, fem-la!”.

16/3/09

TREMOSA A LA XARXA

Aquesta setmana s'ha presentat el web de Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees del proper dia 6 de juny.

La pàgina compta amb els apartats clàssics, com biografia, galeria de fotos, articles, notícies, agenda,... i altres més d’actualitat com l’enllaç al facebook del candidat, però hi ha dues novetats importants respecte webs anteriors: un apartat des d'on
contribuir econòmicament en la campanya i un altre des d’on aportar idees i suggeriments al programa electoral, apostant de forma clara per la participació.

Però Tremosa no és nou a la xarxa, és per això que també hi ha un banner que porta directament al
web personal i professional del candidat de CiU.

15/3/09

“Mataró Transparent” SEGUEIX ACTIU

L’octubre passat, el Grup Municipal de CiU a Mataró, aprofitant la tecnologia dels blocs, va posar en funcionament un espai de participació anomenat “Mataró Transparent”.

Al nou bloc, a més de les notes de premsa relacionades amb el posicionament de la formació política respecte el pressupost municipal, s’hi poden trobar documents que formen part de l’expedient, que és públic, però que fins aquell moment la seva consulta només es podia fer de manera presencial.

Des de llavors, s’han anat penjant alguns documents i afegint noves notes, però ara “Mataró Transparent” incorpora nous temes, com són enllaços a institucions que realitzen estudis i enquestes, com és el cas del Centre d’Estudis d’Opinió i l’Institut d’Estadística de Catalunya. Però també i al mateix apartat, taules comparatives dels darrers estudis de conjuntura de Mataró, les quals resulten molt aclaridores.

Una informació també pública, que malgrat notes de premsa i propaganda municipal no es publica mai integrament i “Mataró Transparent” reprodueix és el llistat de subvencions que el nostre Ajuntament va concedir l’any 2008, així com les taules comparatives amb anys anteriors i les corresponents gràfiques.

Afageix Mataró Transparent als teus preferits o, encara millor, subscriu-t'hi per rebre puntualment les novetats.

14/3/09

UN DISSABTE A MATARÓ

Estralls

En Pere sempre ens fa saber les obres en les quals participa, ja sigui de director o actuant. És un gran afeccionat al teatre i ha fet coses importants, com la direcció de “La Passió” dels Armats de Mataró.

Fa uns dies vaig rebre un correu seu recordant-me que aquest cap de setmana es feien les darreres representacions de “
Estralls”, de Jordi Casanovas. L’obra es feia a la Sala Cabañes, amb actors, tècnics i col·laboradors de l’entitat. Hem passat una bona estona, passant d’una a altra història, cadascuna diferent segons el personatge, però totes ells passaven en el marc d’una guerra. A més de l’actuació d’en Pere, s’ha de destacar la dels més petits, interpretant un nens que no coneixien la por, fins el moment que la seva amistat els fa témer pel que li pugui passar a l’altre.

Hem passat una bona estona, llàstima el poc públic assistent. A vegades anem lluny quan a prop de casa hi ha coses molt interessants per fer.


Placa a Santa Maria

Abans de sopar per anar al t eatre, a la Basílica de Santa Maria, amb el Sr. Rector al capdavant, acompanyat de responsables dels actes del Mil·lenari, com l’Antoni Codina, i membres de la comissió que treballa per a la restauració, com en Nicolau Guañabens, hem assistit a la inauguració de la placa que a partir d’avui recorda que la Parròquia ha complert els seus primers mil anys d’història.

Ens hi trobarem dilluns

Més informació aquí

13/3/09

El CE Mataró té nou propietari

Ho ha anunciat aquest matí l’emissora municipal MataróRàdio. Un professional de la comunicació, el Sr. Luis Sardà, ha comprat la majoria d’accions del club.

Reconec que no conec aquest senyor i que si té un projecte per situar l’entitat ones mereix i capacitat per desenvolupar-lo, com assegura l’actual president, Sr. Gonzalo, el fet és positiu. Però crec que cal una reflexió molt a fons de l’esport a determinats nivells. Catalunya té una tradició associativa molt important i aquesta nova fórmula on un empresari és qui decideix el futur de tot un club no hi té res a veure. Per altra banda, els costos per mantenir qualsevol equip esportiu, especialment en el futbol, són desproporcionats. Ho són a les màximes categories i ho són a les inferiors. Jugadors que formalment són amateurs estan cobrant imports equivalents a un sou en moltes feines que necessiten qualificació.

En tot cas, esperem que es puguin resoldre els problemes amb el futbol base i que el primer equip pugui acabar la temporada conservant la categoria.

12/3/09

AVUI “Far del Maresme”

Ja fa dues setmanes que vaig escriure el meu darrer post a “El Far del Maresme”. Com passa el temps!!

Avui he escrit sobre els darrers atemptats a Irlanda del Nord. Us convido a passar pel “bloc gran
del catalanisme” al Maresme.
Si tot va bé, dissabte tindrem un nou convidat. No us el perdeu.

11/3/09

PROU ABUSOS PELS NOSTRES BARRIS!!

Prou abusos pels nostres barris!! és el titular d’un comunicat que ha emès la Federació d’Associació de Veïns de Mataró, sumant-se a la campanya Prou abusos als nostres barris! Control social de la crisi! de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya.

La Federació que reuneix les entitats veïnals de Mataró ha acordat sortir al carrer el 23 de març, alhora que dóna suport a la manifestació contra l’atur convocada pels sindicats el dia 14 de març i anuncia la seva participació a la concentració veïnal convocada pel 24 de març a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Les queixes, manifestacions i concentracions són contra l’augment per sobre de l’IPC dels preus dels serveis bàsics de la majoria d’institucions, influït l’Ajuntament de Mataró.

Convergència i Unió està en la mateixa línia que els veïns i així ho va anunciar durant el debat pressupostari i ho va tornar a dir en el passat Ple Municipal, presentant una proposta que demanava fer marxa enrere i modificar les ordenances fiscals de forma que el seu increment, respecte l’any anterior, no fos del 4,6% com va aprovar el govern, sinó de l’1,6%, que és el valor de l’IPC definitiu de 2008. Però el govern no va voler acceptar la proposta al·legant que així tindrà diners per redistribuir i poder fer polítiques socials.

Per aquesta regla de tres podrien cobrar encara més i des del seu lloc privilegiat fer de repartidora, però no és això. La seva obligació és cobrar el que sigui just, que vol dir augmentar només el que puja l’IPC i els altres recursos cercar-los de l’estalvi en despesa corrent i no gastar de manera inútil, per exemple en propaganda. Amb més transparència el ciutadà coneixeria que és i que fa l’administració, coneixeria la realitat, amb la propaganda només sap allò que algú vol que sàpiga.

10/3/09

RECORDANT OVIDI

DONA'M LA MÀ DE SALVAT-PAPASSEIT, PER OVIDI MONTLLOR I TOTI SOLER

Avui ha fet 14 anys que va morir
Ovidi Montllor. La primera vegada que el vaig escoltar jo era molt jove i va ser en un concert a la sala d’actes de l’Escola Miquel Biada de Mataró. La seva veu i la forma com recitava sempre em van impressionar. Més tard el vam poder veure al cinema, fins que el 1995 morí amb només 52 anys.

HOMENATGE

8/3/09

TOTS A FAVOR DEL TREBALL SOCIAL DE LES ONG

Fa menys d’un mes, tot i que el setembre passat ja se’n parlava, els mitjans de comunicació van publicar que el Govern de l'Estat Espanyol, a través de la Secretaria d'Estat d'Afers Socials, preparava una norma que preveu deixar les ONG de caràcter no estatal fora de la convocatòria de subvencions derivades del 0,7 de l'IRPF. La notícia va ser molt mal rebuda per part de les organitzacions socials catalanes i també per formacions polítiques com CiU.

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplega 3.000 ONG socials,
va reaccionar denunciant la discriminació que significa per a les entitats d'àmbit autonòmic i local i demanant a la Generalitat de Catalunya i als principals partits polítics que evitin l'aplicació d'aquesta norma.

Fa tres anys que la mateixa notícia va alertar el moviment associatiu i el voluntariat català, obligant a fer marxa enrere al Govern central en mans del PSOE, però quan tot semblava oblidat tornem a reviure la història. Afortunadament
el Govern català s’ha posat al costat de les entitats i Ajuntament com el de Barcelona ja han aprovat mocions en contra del que de moment és només una pretensió centralista. Carme Capdevila, Consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, va titllar d'”inadmissible” la intenció del Govern Espanyol de deixar fora de les subvencions les ONG d'àmbit català.

A Mataró,
Convergència i Unió va reaccionar immediatament i va proposar a la resta de grups municipals presents al Consistori una moció rebutjant l’iniciativa i posant-se al costat de les entitats, davant una maniobra especialment greu en una situació de crisi com la que es viu, de fortes necessitats socials, quan el que cal fer és reforçar les entitats.

No vaig poder ser al darrer Ple, tot i que me’n he perdut molt pocs en els anys que fa que sóc regidor a Mataró, però pel que sé, després del corresponent debat per adaptar la proposta a
les darreres notícies, que allarguen el tema un any més, encara que no el resolen, la proposta va ser aprovada per unanimitat.

7/3/09

ACTIVITAT DE DISSABTE

Matí de visites

A les 10 del matí, els membres del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental fèiem una visita a la Nau de Can Fàbregas i de Caralt i les restes trobades al seu subsòl. Més tard, a les 12 del mig dia, amb les persones que formen part del Consell Territorial de Cerdanyola coneixíem l’interior del
Mas Miralles, al carrer Pla de Bages.

En la segona visita, va quedar clar que la casa no és útil per l’equipament que està previst, un casal d’avis, i que el barri necessita un edifici de nova planta amb més prestacions. El que sorprèn és que això no s’hagi destapat fins ara. Els tècnics diuen que fins que no van poder accedir a l’immoble no van poder fer una valoració adequada, però bé que sabien que només era una torreta d’estiueig que data de 1931. També està en mans del govern el coneixement del solar i les possibilitats d’edificació. En tot cas, el suport per a un equipament com cal ha de ser unànime, tot i que la responsabilitat per la improvisació sigui només dels que governen.

La visita de les 10 va ser més llarga. Dues hores per
recórrer les tres plantes de Can Fàbregas i de Caralt i part del seu perímetre. Va ser una lliçó d’història industrial dels segles XIX i XX, com la que podrien fer possibles futurs visitants si l’edifici es mantingués en el seu lloc, una vegada restaurat i recuperat com equipament.

Parlar més de l’edifici de “
La Farinera” pot resultar pesat, però la veritat és que de la visita només se’n pot treure una conclusió: el seu valor només es manté si es deixa on estar i es mantenen les restes trobades sota el nivell del terra que ajuden a comprendre l’activitat industrial que s’hi va realitzar, primer com a farinera, posteriorment i durant vuit anys, com a tint i els darrers anys com a fàbrica de paper.

Per part meva, segueixo apostant per un edifici comercial que convisqui amb la vella nau, convertida en equipament. Amb els diners del trasllat en sobren per fer l’equipament i la ciutat podria gaudir d’un espai que li recordés la seva història, a l’hora que d’una “locomotora comercial” que dinamitzés l’activitat econòmica, que bona falta ens fa.


Dia Internacional de la Dona

A la tarda, acompanyant a la
Carol, vaig assistir a dos dels nombrosos actes amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

Primer una interessant conferència a càrrec de la Dra. Mekia Nedjar, professora de la Universitat d’Alcalà d’Henares. Acte organitzat per l’associació “Forjadores de la vida” al Centre Cívic de Rocafonda. Deixeu-me dir que la Carol va fer una molt bona intervenció, l’única aplaudida pel nombrés públic, amb la que va demostrar que té clar que cal fer per a la integració de la dona.

Després de l’acte a Rocafonda, baixada ràpida en direcció a la Nau Gaudí, convertida amb sala d’exposicions. Allà, presentació del treball que la Pilar González ha fet sobre les dones que han estat regidores al nostre Ajuntament en els 30 anys de democràcia. Entre les quals n’hi ha una excel·lent representació de CiU.

No ens podem manifestar a Brussel•les i després no fer res

En una entrevista a Vilaweb, Enric Canela, portaveu de la plataforma Deu Mil a Brussel·les, parla del significat de la manifestació d’avui i del que cal fer després. No seran deu mil, que era un nombre per l’eslògan, però seran milers i serà un èxit. Molts d’altres, molts milers més, que no hi podrem ser presents per motius diversos, compartim amb ells els objectius.

6/3/09

ARA SAPS QUE LA MORT NO ÉS MORIR-TE

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.


Versos del poema Torna al teu clos, d'en
Miquel Martí i Pol (1929-2003), que fou publicat en el seu poemari Llibre d'absències (1985), en homenatge a les persones estimades que ens deixen per sempre.

3/3/09

EL DIARI HI POSA XIFRES

Al post anterior a aquest, escrit un dia després de les eleccions a Euskadi, defensava que, sumant el vot dels cent mil bascos que van decantar-se pel vol nul en senyal de protesta per la decisió judicial d’anul·lar les candidatures de l’esquerra abertzale, la majoria del Parlament seria nacionalista.

Avui, el diari hi posa xifres aplicant la llei d’Hont i calcula el nombre d’ascons de cada partit en el cas que els vots nuls haguessin anat a parar a una formació política. Permetre la presència d’idees diferents, tot cercant el diàleg i sense afluixar en la persecució dels assassins, és un bon exercici democràtic i, a més, un dels pocs camins per aconseguir la pau.

Ha quedat clar que en política hi ha gent sense escrúpols i que dos adversaris, radicalment oposats, com PSOE i PP, s’uneixen quan l’objectiu comú és fer fora els nacionalistes i imposar el centralisme i l’espanyolisme. A Catalunya es va fer el mateix utilitzant una altre formació nacionalista, però no dubtarien a fer-ho amb el PP si l’aritmètica ho permetés.

Per altra banda, és evident que ells mateixos, els socialistes, des del moment que es plantegen arribar a pactes i accepten el seu suport, estan desmuntant el discurs de la por a una hipotètica tornada del PP, posat en pràctica en les darreres eleccions espanyoles.

2/3/09

EL DIA DESPRÉS

L’endemà de les eleccions a Euskadi i Galícia, el panorama de la segona és clar. Ens agradi o no el PP, la majoria absoluta no deixa cap possibilitat de pactes per decantar al guanyador. A més, el resultat de Galícia reforça la imatge de Rajoy, deteriorada els darrers dies pels casos de corrupció al seu partit, que curiosament han sortit tots en plena campanya electoral.

Altra cosa és la situació al País Basc. El titular de l’AVUI, “Euskadi ja és Espanya” assenyala clarament la situació que podem trobar-nos si el PSE aconsegueix el govern. Ni una sola comunitat autònoma on no governin PSOE o PP.

Sempre és complicat opinar de casa dels altres i no s’hauria de fer mai. A més, Euskadi té una situació que, per opinar-ne, s’ha de conèixer molt bé. Però, en aquest cas, en som part afectada. Per una banda estan els que ja es freguen les mans pensant que poden haver vençut el nacionalisme perifèric, quan realment l’haurien canviat per un nacionalisme espanyol, en algun cas nostàlgic. Per l’altra, que passa amb l’elevat nombre de vots nuls? Crec que ens vam equivocat amb la Llei de Partits Polítics, la interpretació de la qual ha fet possible que formacions amb un important suport electoral no participessin als comicis.

Els partits espanyols només guanyen en un ascó als nacionalistes, però als darrers caldria sumar-hi els vots nuls de protesta. En resum, més enllà que Ibarretxe hagi estat el guanyador, el vot nacionalista segueix essent majoritari al País Basc. Esta clar que a Catalunya també ho és i no ens ha servit de gaire, però, passarà el mateix a Euskadi?


Més sobre eleccions a Galícia a “El Far del Maresme”.

1/3/09

EL MATARÓ SEGUEIX FENT PATIR

Deixem el partit del Barça, tot esperant que la propera setmana recuperem la ratxa, i centrem-nos en la victòria del Mataró.

Un excel·lent gol a la segona part ha fet possible, no sense patir una mica, que en aquest moment el Mataró es trobi fora de la zona de descens, empatat a punts amb el Banyoles, equip que té davant seu.

Diumenge que ve s’ha d’anar a Vilanova i no serà fàcil treure’n algun punt, però esperem poder mantenir o millorar la posició.

Per altra banda, demà és el dia en que la Junta del club va prometre als jugadors que cobrarien el que tenen pendent, veurem que passa. La situació és molt complicada.

I, al matí, celebració del Dia Institucional d’Andalusia. Ofrena floral, conferència del Dr. Antonio Manuel Rodríguez a l’Ajuntament i, més tard, “Vino de Honor” a la seu de la Casa d’Andalusia a Mataró.