23/3/09

Artur Mas analitza la crisi i aporta propostes per superar-la

Tot i el risc de ser una mica repetitu amb el que vaig escriure fa un dies, reprodueixo l'article publicat aquesta setmana a TRIBUNA MARESME.
.
En un Palau de Congressos de Catalunya ple a vessar, com ho estava el novembre de 2007 en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme”, Artur Mas, president de CiU i secretari general de CDC, va donar la conferència “Superar la crisi, aixecar Catalunya”. Una visió de com encarar la crisi que vivim, feta per qui aspira a liderar el futur de Catalunya els propers anys, sense assenyalar culpables, sinó aportant solucions. Tot això en un escenari seriós i auster.

En la primera part, Mas va fer una anàlisi dels orígens de la crisi, afirmant que tots tenim part de culpa, per acció o omissió. Cadascú de nosaltres és responsable del que passa i del que pot passar en el futur. Superar la crisi no és cosa de gestors, sinó de governants, i per això cal tenir lideratge.

El públic va aplaudir quan Mas va dir que, per a Catalunya, un bon finançament és molt important per superar la crisi i és per això que CiU no acceptarà cap acord que no sigui el que diu l’Estatut.

El president de CiU va assegurar que si governa la Generalitat, les retribucions del President i dels alts càrrecs es reduiran un 10%, doncs ara toca sacrifici i quan s’ha de demanar sacrifici cal començar per un mateix. A partir d’aquest moment Mas va passar al terreny de les propostes concretes amb un pla d’austeritat i un conjunt d’accions que va anar desgranant: com la necessitat de posar diner en circulació, elaborar un pla de xoc per a la construcció, regular el mercat laboral i incentivar el consum, l’estalvi i la competitivitat i, finalment, un grapat de mesures fiscals.

Finalment, pel líder nacionalista, una vegada superada la crisi caldrà recuperar valors que s’han perdut, fent referència a altres moments de la història de Catalunya, en els quals, en circumstàncies políticament molt pitjors, el país es va sobreposar i va superar les situacions adverses. La sensació era d’haver escoltat un governant, algú que sent la responsabilitat del país, sense tics d’oposició, sinó de superació.