27/12/09

Resum de la Dècada a TV3

Aquest vespre TV3 ha emès un programa anomenat “Resum de la Dècada”. No l’he vist sencer, però el tros que he pogut veure m’ha fet recordar molts moments passat, moments tristos entre mig d’algunes alegries.

Parlaré només d'una imatge, en el mes en que s’han fet cent-setanta consultes sobre l’autogovern de Catalunya , TV3 ens ha recordat una de les raons per les quals necessitem aquest autogovern.



És el vídeo on Alfonso Guerra explica com es va “cepillar” l'Estatut que va aprovar el 90% del Parlament de Catalunya.

26/12/09

La competència sempre és bona

Sí, la competència sempre és bona, però cal treballar dur per combatre-la honestament. Tots hem sentit ha dir la frase que “el sol surt per a tothom” i sabem que en qualsevol negoci cal estar al dia i no quedar enrere a l’hora d’oferir un bon servei si no volem perdre clients. Està clar que també pensem que tots hauríem de tenir a l’abast les mateixes eines, i això no és sempre així.

Sembla que el govern municipal també ho ha après, encara que sigui tard, i ha reaccionat davant la creació, ara fa un any, del bloc de CiU “Mataró Transparent” amb un nou apartat al web municipal que anomena “Rendiment de comptes”.

Vull felicitar als polítics del govern per la decisió, ni que sigui a remolc de l’oposició. Fixeu-vos un moment en el nombre de documents que es poden trobar al requadre del 2010 i els que hi ha als anys anteriors. No té res a veure. El primer intent, va ser fa anys amb allò que en deien “consensus”, però no va funcionar i està completament abandonat. I és que la primera condició perquè funcioni un projecte és que el responsable se’l cregui. Esperem que aquesta vegada sigui diferent.

En aquesta línia, esperem que quan sigui hora de començar a treballar en el pressupost pel 2011 les taules continguin comparatives amb anys anteriors i se’n pugui disposar en formats de full de càlcul, com fa CiU gràcies a la col·laboració desinteressada d’un equip de persones militants i simpatitzants.

A la regidora se li va escapar en el Ple de dijous passat que si podíem penjar-ho és perquè el govern ens ho facilitava. Està clar! Però el que no va dir és que ho fan en el termini legalment més curt possible i perquè la llei els obliga. A veure si el proper any ho rebem amb més temps i ho pengen a internet abans que ho fem nosaltres. Ho celebrarem.

De moment, qui vulgui participar com cal i veure el pressupost comparat partida a partida (quan això és possible) i vulgui conèixer també el pressupost de les societats municipals o les subvencions previstes, ha de seguir consultant “Mataró Transparent”.

25/12/09

Molt Bon Nadal a tothom


Imatge de l'Escola Pia Santa Anna el Nadal de 1962
(Font: Associació d'Antics Alumnes i Amics de l'Escola)

21/12/09

Transparència de debò

Ara fa un any que CiU a Mataró va iniciar un original projecte construït sense recursos: un bloc allotjat en un servidor gratuït alimentat amb informació tractada i introduïda per persones que col·laboren de forma absolutament desinteressada, especialment en Josep, un simpatitzant habituat a treballar amb llistats i números.

Mataró Transparent”, que és el nom que té el bloc, recull un grapat de documents, a més de notícies i vídeos, la majoria relacionats amb el pressupost municipal. Tots ells públics, que qualsevol ciutadà podrà demanar de consultar a partir de l’aprovació inicial en el Ple extraordinari de dijous.

El darrer document incorporat ha estat el llistat de subvencions previstes en el pressupost, a les quals durant l’any s’hi sumaran les que es puguin atorgar posteriorment a la corresponent sol·licitud en compliment de les bases generals i particulars de cada àmbit.

A la columna central s’hi publiquen algunes notícies i informacions, mentre que a la més estreta hi ha tots els enllaços als documents degudament ordenats i agrupats. A diferència dels que lliure el govern de la ciutat, la informació es troba comparada amb exercicis anteriors i s’hi pot observar amb facilitat les diferències entre un i altre pressupost, tot i que les modificacions en la codificació de les partides ho fan complicat i pot ser causa d’algun error involuntari. A més, si el lector ho sol·licita, CiU es compromet a facilitar la informació en un fitxer Excel, posant a l’abast de tothom la possibilitat de modificar-la i dissenyar nous escenaris possibles.

Però “Mataró Transparent” no s’aturarà aquí. A partir de dijous espera rebre les aportacions i suggeriments dels ciutadans, ja sigui com a comentaris o a través del correu electrònic de contacte.

Aquesta transparència és la que fa temps que demanem al PSC i als seus socis de govern, que elaborada i presentada amb els mitjans de que disposen podria esser encara millor. La realitat, però, és que ni els grups municipals en disposen com voldrien: en temps per estudiar-la i en formats per treballar-la, no en el temps mínim que fixa la llei i només en paper o PDF.

Visiteu “Mataró Transparent” i feu les vostres propostes, totes seran benvingudes.

20/12/09

Cap d’any d’inauguracions

El Nadal és època de regals. Pels més petits el dia més esperat és el de Reis, quan els tres Mags d’Orient omplen les cases d’il•lusions.

Però aquest any sembla que a la ciutat els Reis hagin arribat una mica abans. Un quart rei, anomenat ZP, al qual li vam escriure una carta amb 52 demandes ara fa 12 mesos, ens les ha estat fent realitat durant tot l’any i aquests dies anem d’inauguració en inauguració.
.
Avui tocava el Camp d’Hoquei Herba, fa just una setmana un tram del Passeig Ramon Berenguer III, fa pocs dies la gespa artificial dels camps de futbol de Cirera i Pla d’en Boet, aviat el tram del Camí Ral entre ronda Barceló i Cooperativa i així fins cinquanta-dos regals que sumats valen vint-i-un milió d’euros.

El dijous, just la vigília de Nadal, el Ple Municipal aprovarà una nova carta al rei mag ZP, aquesta vegada seran menys projectes, encara que un, el de Can Marfà, molt gran. Tot plegat valdrà més de deu milions d’euros i encara ens donarà un sobre amb més de dos milions per que els puguem gastar en les nostres coses.

Això està molt bé. Avui, per exemple, hem inaugurat un equipament que el PSC l’havia inclòs reiteradament al seu programa, fins que se’n va cansar d’escriure-ho i no fer-ho (és fàcil demostrar-ho) i, malgrat les molt bones paraules de tots els discursos, només l’alcalde que deu tenir més memòria ha pensat en dir qui l’ha pagat.

Que per molts anys vingui un rei, en aquest cas de Madrid i no d’Orient, que deixi regals a la ciutat per gaudir-ne tots, però estaria bé que aquest rei i el seu seguici se’n recordés que després això s’haurà de mantenir i ens arreglés el finançament local, tal vegada així els regals ni farien falta. Si no és així, això, com diuen en castellà, és “pan para hoy i hambre para mañana”.

Civisme ? Neteja?

Avui, quan marxàvem cap a casa després de la inauguració del nou Camp Municipal d’Hoquei Herba, al costat mateix, pràcticament a la porta, en Vicent ens diu: “mireu aquí al costat”. Hi havia un matalàs sobre les herbes que hi ha al lateral del carrer Galícia, a pocs metres de la deixalleria.

Evidentment, la primera cosa que s’ha de denunciar és la manca de civisme de qui ha llençat el matalàs i no ha pogut caminar pocs metres més per deixar-lo al contenidor de voluminosos, però sembla mentida que amb una inauguració prevista ningú abans hagi vist allò i ho hagi fet retirar.

17/12/09

Ara ha guanyat ICV, d’aquí un any ha de guanyar el país

Lleixo l’article de Pilar Rahola, “El partido del sinsentido. Lo votan cuatro gatos, el problema es que imponen sus consignas a la mayoría ciudadana”, que publica “La Vanguardia” d’avui, i penso que té tota la raó.

El resultat del que representa havia de ser una modificació important de l’impost de successions ha quedat en no res i un partit amb la representació més petita després de Ciutadans ha aconseguit que els dos grans dels que formen el govern haguessin de rectificar. Tot i que la seva proposta encara estava lluny de suprimir una injustícia.

Són moltes les comunitats d’Espanya que han fet desaparèixer aquest impost, fent dels catalans uns ciutadans de segona; de que serveix estalviar tota una vida si els familiars més directes, fills o parella, no poden gaudir-ne el dia que no hi ets; tots cotitzem per les rendes i per qualsevol transacció patrimonial que fem en vida; en alguns casos fa falta hipotecar l’habitatge familiar que s’ha pagat amb el sacrifici de tota una vida per fer front al pagament de l’impost... aquestes i moltes més són raons simples, entenedores, fora de qualsevol sofisticació perquè els catalans no acceptem el que ja s’ha batejat com el “peatge de la mort”.


Tot plegat una injustícia liderada per un partir que diu treballar per la justícia social i que ha posat al descobert, una vegada més, el guirigall que hi ha al govern tripartit de Catalunya, al qual només els interessa mantenir-se passi el que passi. L’esperança que podem tenir és que l’any vinent un govern de CiU suprimeixi l’impost de successions per acabar amb aquest tribut injust, i que si ara ha guanyat ICV, llavors guanyi el País.

16/12/09

Nadal és més a prop

Si fa pocs dies s’encenien els llums de Nadal i la Fira de Pessebres i ornaments nadalencs obria les portes, aquesta setmana ja podeu passar a veure el Pessebre de l’Ajuntament.

S’ha de reconèixer que aquest Pessebre és un dels canvis que va introduir l’actual alcalde respecte Manuel Mas. Està clar que ha desaparegut el naixement de grans figures que abans teníem a la plaça de Santa Anna i, més tard i a causa de les bretolades, a l’entrada del Patronat de Cultura (ara IMAC).

Entreu amb els nens i nenes a l’Ajuntament, segur que els agradarà. Es tracta d’un pessebre popular, fet amb suro i molsa per la gent de l’Associació de Pessebristes. Uns artistes de debò.

15/12/09

Avui tocava Assemblea

La Carolina és la primera en parlar. La seva intervenció és sobre les Ordenances Fiscals i les al•legacions presentades pel nostre grup, la majoria encaminades a fer més soportable la crisi per aquells que més l’estan patint.

E Joan agafa el relleu per enllaçar amb el pressupost, que el govern va presentar fa pocs dies al Consell de Ciutat i que portarà a votació el proper dia 24 de desembre en Ple extraordinari. Serà l’any en que s’aprova més tard i la primera vegada que es fa un Ple Municipal la vigília de Nadal.

El nostre cap de llista dóna uns quants exemples clars de que el govern tripartit de la ciutat no toca de peus a terra. Les previsions que va fer pel 2009 han quedat molt lluny de la realitat, fet que CiU ja va avisar que passaria. Aquesta situació, el govern l’intenta resoldre amb “patada i endavant”, diu en Joan. És el cas dels “Fons Zapatero” 2009 i 2010, que resolen el problema de la inversió però generen més despesa corrent pel futur sense saber si podrem pagar.

Entre les intervencions dels assistents hi havia unanimitat en que les actuacions del govern de Mataró no tenen cap ambició i que els ciutadans no tenen la sensació de viure en una capital. Demanen que els que s’explica, entrellaçat amb el balanç polític de l’any que acaba s’expliqui també en un o més actes públics.

A continuació s’enceta un interessant debat sobre les consultes populars sobre l’autodeterminació que s’han fet a molts municipis catalans aquest cap de setmana. Coincidència en afirmar que tenen un especial valor quan al darrera hi ha la societat civil i no partits polítics encoberts. El president comarcal de CDC, que ha vingut convidat a la nostra assemblea, diu que les consultes també són una conseqüència de la inoperància i manca de lideratge de l’actual govern de Catalunya. A continuació debat sobre el discurs entre els més joves i els no tant joves de la sala, però tot acaba en consens en que no ens tracten bé, referint-se a l’Estat, i que no ens volen tal com som, però CDC i CiU són formacions catalanistes, democràtiques i que volen sumar i no pas dividir, per decidir sobre tot el que afecti al futur del país.

10/12/09

Can Fàbregas i de Caralt avui

Després d’una setmana llarga de preparació, només cal un dia per treure tota una corona de peces.

És tant impressionant el treball d’enginyeria i arquitectura que s’està fent com ho és la capgrossada de gastar la burrada de diners que gastem en el trasllat d’una construcció com aquesta.

7/12/09

Matí de diumenge

Tot i que els caps de setmana llargs a causa d’un pont com el d’avui fan baixar molt el ritme d’actes que es celebren, ahir vam tenir un matí de molta activitat a la ciutat.
.
A les deu en punt del matí el regidor d’esports, Ivan Pera, donava literalment el tret de sortida de l’edició d’enguany de la Mitja Marató. Pocs minuts després sortien 1304 escolars de Mataró que feien la seva pròpia cursa. No vaig poder-me quedar a esperar la tornada dels corredors, ho va fer en Francesc, perquè a les onze estava previst que s’iniciessin els acte amb motiu de la celebració del Dia Nacional d’Andalusia, acte al que acostumo a assistir cada any. En Joan explica, al seu bloc, la diferència entre aquest dia i el Dia Institucional d’Andalusia.

Com que a la Casa Cultural d’Andalusia a Mataró hi érem en Joan, en Marcel, la Carolina i jo, vaig poder marxar després de l’ofrena i el lliurament de premis del Memorial Francisco Torrrente, per anar a veure el femení del CN Mataró de waterpolo que, a la piscina del Sorral, disputava els vuitens de final de la copa LEN, segona competició europea d’aquest esport. Vaig arribar al segon quart, el Mataró ja guanyava, però el partit era molt ajustat. Al tercer quart les coses van canviar i les noies entrenades per Vicenç Tarrés van distanciar-se molt del Hohenlimburger alemany, per acabar guanyant per 13 gols a 8 al final del partit, classificant-se les primeres del seu grup després d’haver guanyat tots els partits d’aquest cap de setmana.

4/12/09

CDC i CiU estan d’estrena

Avui hem conegut la nova imatge dels webs nacionals de CDC i CiU, així com les millores al videobloc de l’Artur Mas. Convergència va ser el Primer partir polític presenta a la xarxa i ara, juntament amb CiU, fa una aposta pel web 2.0, es a dir per fomentar la participació en política a través de les noves tecnologies.

L’aposta per les xarxes socials, la presència de vídeos en porta i un accés més fàcil a les notícies locals, a més de la possibilitat de comentar les notícies són algunes de les novetats. Però si voleu conèixer millor les diferències podeu llegir la nota on s’expliquen.

Jo ja he felicitat als responsables i espero que no trigarem gaire a veure aquestes millores incorporades als webs de les agrupacions locals i dels grups municipals.

3/12/09

Televisió de Mataró torna a guanyar audiència

Avui he rebut un missatge al Facebook que diu exactament el que he posat el títol d’aquest post: Televisió de Mataró torna a guanyar audiència.

Segueix:

En l’últim Baròmetre de la Comunicació, corresponent a Octubre i Novembre, TVM augmenta un 11% diari i es referma en els 10.000 espectadors per dia.
Pel que fa a l’audiència acumulada del mes, Televisió de Mataró supera la barrera dels 30.000 espectadors.
TVM és, de llarg, la televisió més vista a la comarca multiplicant per cinc l’audiència de la competència.La franja més vista correspon als programes de producció pròpia. Marcat per la columna vertebral dels programes informatius, aquests juntament amb els programes de “prime time” com La Fàbrica acumulen els minuts de més audiència.
.


La notícia em satisfà. Els responsables de la cadena local i tots els que hi treballen dia a dia per sortir per antena des de fa vint-i-cinc anys s’ho mereixen.

Ara mateix, mentre escric això, estic mirant TVM. Estan fent “Pantalla Oberta”, un programa de debat que deu fer, com a mínim, vint anys que cada setmana ens porta un nou tema.

Però no puc evitar pensar que tenen els dies comptats. Molt aviat l’absorció per part del canal públic MaresmeDigitalTV serà un fet i TVM desapareixerà per sempre. D’aquí un temps ningú la recordarà i tot serà història. De què haurà servit llavors haver anat guanyant audiència?

2/12/09

Carta de Jordi Pujol adreçada als autors de l’editorial conjunt

Us recomano llegir la carta que el President Pujol ha dirigit, des del web de la seva fundació, als autors de l’editorial conjunt dels diaris del 26 de novembre. Em permeto reproduir-la a continuació, tot i que la podeu trobar aquí.


Benvolguts amics:

La publicació de l’editorial publicat a dotze diaris catalans és realment un escrit de gran qualitat i de gran significat polític. I podria ser que el seu efecte es projectés en el futur.

Hi ha més d’una afirmació en aquest editorial –que de fet és tot un manifest– que, dita amb la llibertat amb què vostès l'han dit ja ningú, ni aquí ni a Madrid -ni a tota Espanya-, podrà fer veure que no s’adona de la seva importància, i del dret que assisteix a Catalunya. Vostès diuen: «Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. Amb poques paraules, clares i sense timidesa, enumeren els punts principals de la reivindicació catalana.

I a més és molt bo que l’editorial es tituli «La dignitat de Catalunya». Perquè Catalunya té problemes de finançament, de respecte de les competències estatutàries, de tracte just pel que fa a les grans infraestructures, etc., però també, molt especialment, de reconeixement de la seva identitat i del seu paper a l’Estat. Però a més té, i a hores d’ara amb especial gravetat, un problema de respecte de la pròpia dignitat. La gent ha de saber que un país maltractat en la seva dignitat, finalment ningú no el té per res.

I ara ja ho sap. Però Espanya potser encara es creu que els catalans no som res més que uns fenicis, quan la veritat és que Catalunya ha tingut i té una actitud i una política altament solidàries.

Hem de creure que aquest editorial tindrà efecte. No sabem si suficient com perquè a que la voluntat del Parlament català i de les Corts espanyoles i la del poble de Catalunya expressada en referèndum no siguin obertament i fortament agredides.

Ni tampoc burlades sin que se advierta el cuydado, com tants cops s’ha fet.

Si no en té, o en té poc, es produiria allò que pronostica el mateix editorial dels diaris catalans: la cancel·lació de l’esperit integrador i respectuós de debò, sense engany ni subterfugis, de la diversitat espanyola i del que Catalunya és i significa.

D’això darrer en parlava dos dies abans de la publicació de l’editorial conjunt. Ho vaig fer en el butlletí de la nostra Fundació. Ja veuen que el títol és trist i agre, com no podia ser d’altra manera: «El fracàs de l’Espriu». O el fracàs d’Espanya, o el de Sepharad? O el de Catalunya? O el de tots plegats?

Catalunya no va encarar el final de la dictadura ni l’inici de la democràcia, ni de fet el canvi històric –realment històric– que això va significar, només amb un programa polític, o amb mentalitat de sortir del pas, sinó amb una proposta de profunditat, també política, però sobretot de caire ètic, de valors renovadors i generosos, de solidaritat i de fraternitat autèntiques.

Una proposta que el llenguatge purament polític, en tota la seva profunditat no podia expressar bé sinó que necessitava ser expressada també amb llenguatge filosòfic, poètic i de valors. L’Espriu ho va fer parlant de Sepharad a La pell de brau. Amb positiva i bona acceptació a Catalunya. Però les coses han arribat a un punt en què s’ha de parlar sense embuts del fracàs de l’Espriu. I de molts de nosaltres. A no ser que una reacció d’última hora capgiri la situació.

L’editorial dels diaris catalans podria ajudar a fer-ho possible. Però això requereix, per part d’Espanya, un canvi radical de mentalitat política i intel·lectual i en general d’actituds bàsiques. Amb ràpida repercussió en el terreny dels fets. Ràpida i amb prou claredat i efectivitat perquè sigui creïble. I això és molt improbable.

En tot cas, s’ha d’agrair als promotors i redactors de l’editorial dels diaris que amb tanta elegància, claredat i brevetat, i alhora amb equilibrada exigència, hagin fet el que han fet.

En tot cas –hi insisteixo– un canvi d’actitud hauria de venir molt principalment d’Espanya. I aquest cop no es pot basar en l’engany i en bones paraules. Ni en els estereotips d’una imatge deformada de Catalunya, ni en la falsa solidaritat (la solidaridad sólo hay que practicarla con los bienes ajenos diuen), ni en l’enveja i la mentalitat poc responsable i poc constructiva del autonomismo por arrastre.

És això possible? L’Espriu i el que va significar són definitivament morts? Les aparences són que sí. Tot sembla indicar que sí. Però m’agradarà saber la seva opinió, la de vostè i la d’uns quants més que han estat capaços de sotraguejar l’opinió pública. La d’aquí molt decebuda. I sobretot, la d’allà molt hostil.

Passi el que passi, felicitats per l’editorial, i gràcies.

Ben cordialment,

Jordi Pujol