31/1/10

Començar il•lusiona. MAS PRESIDENT !!

A dos quarts d’onze en punt sortíem de Mataró amb l’autocar ple, altres companys hi anaven amb el seu cotxe i ens trobaríem allà. Hem arribat quan faltava poc menys d’una hora per començar i ja hem tingut feina per trobar lloc. Al Pavelló de la Vall d’Hebron no parava d’entrar-hi gent. Les graderies i la pista eren plenes i a la part de dalt molta gent dreta.

Però, no només hi havia molta gent, també hi havia molt bon ambient i es respirava il·lusió. El muntatge era senzill pel que fa a l’escenari, però una pantalla gegant i la innovació d’una presentadora virtual li han donat un aire de modernitat i de frescor.

El discurs del President Pujol, el primer en parlar, ha aportat valors dels que la polítics va més faltada en els darrers anys i ha elogiat l’Artur Mas, de qui ha dit que “en temps difícils, no es pot posar al davant gent que no tingui molt de talent i categoria”. Ha parlat de la preparació i els coneixements necessaris per governar i que a l’Artur no li manquen.

Després de Pujol ha estat en Duran Lleida qui ha dit del candidat de CiU que és “de llarg el millor i el més preparat. Una persona valenta, serena i alhora audaç; preparada i sobretot honesta; capaç de liderar el canvi, de governar i amb autoritat per fer-ho”. Duran ha completat el seu discurs amb temes de la màxima actualitat política. Immigració i pensions han estat dos dels temes als quals ha dedicat més temps..

Finalment ha arribat l’hora de l’Artur Mas. Com va fer al Consell Nacional, ha tingut unes paraules d’agraïment per a tothom que durant aquests anys li ha fet costat i l’ha ajudat, ha dit que si és president ho serà amb la força de la gent que té al costat.

Vuit anys després de la primera proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat, Mas ha demostrat que té el lideratge necessari per governar un país. Ha parlat del canvi que necessita Catalunya, que no és un canvi de sigles, ha dit que si governa ho farà amb els millors, siguin o no de CiU i ha deixat anar un grapat de propostes, de les quals la més aplaudides ha estat la supressió de l’impost de successions.

El futur president de Catalunya, pel que “la posició més elevada a que pot arribar una persona no és a governar, sinó a servir” ha fet un discurs en positiu, demanant l’ajut de tothom per aconseguir la majoria necessària, sense dedicar un minut a criticar l’adversari.

30/1/10

Catosfera 2010

Aquesta tarda he assistit a la nova edició de la “Catosfera”. Com els anys anteriors s’ha fet a Granollers i tenia un interesant programa. També creixen les activitats que es fan al voltant de la trobada anuals dels ciberactivites catalans. Pel que fa a aquesta any, des del passat dia 20 de gener que s’han estat celebrant actes de la Setmanes Tecnològiques Professional i Ciutadana.

Just després de dinar he assistit a la taula “Catalanisme i empoderament ciutadà: Una societat en xarxa”, on hi participaven Xavier Mir (Ciberactivista), José Rodríguez (Ciberactivista), Pere Aragonès (Polític), Agustí Esparducer (10mil.cat), Àngel Colom (Polític) i moderava Jordi Vilanova (YuriBCN). Una hora i mitja més tard ha començat: “Política, polítics i partits: On és la ciutadania?” amb Jose A. Donaire (PSC), Carles Puigdemont (CiU) i Ignasi Llorente (ERC) que ha moderat Marc López (PDF Europe).

Ha estat bé, però, personalment, crec que la primera edició no s’ha superat i que, ja sigui per la possibilitat de seguir el debat en directe per internet, ja sigui per manca de novetats destacables, malgrat el programa sigui interessant, la Catosfera està perdent pistonada. Una altra cosa són les activitats que Granollers aprofita per organitzat al voltant seu.

Al matí jo també he estat un dels que ha seguit el que s’hi feia per internet i m’ha sorprès que tant la taula sobre comunicació, com la d’emprenedors es fessin íntegrament en castellà. A la tarda no ha estat així i l’Àngel Colom a la primera i en Carles Puigdemont a la segona han estat molt bé. M’ha agradat en José Rodríguez, que no se’n ha amagat que és militant socialista i ho ha fet amb naturalitat i frescor. No el conec, però m’ha causat molt bona impressió i m’agradaria conèixer mñes gent com ell al PSC.

De tota la tarda, el que més debat ha provocat han estat les paraules de l’Àngel quan ha dit que algunes persones arriben a creure’s tant el món virtual en que estan immersos que obliden la realitat que els envolta. Alguns dels assistents no han volgut entendre el que volia dir, però cal tenir en compte que eren paraules dites en el context de 10mil a Brussel·les i les consultes populars per a la independència. En boca d’un independentista com ell és evident que expressen una preocupació i demostren que toca de peus a terra.

27/1/10

Sobre els reptes de futur a les entitats

A la darrera Mostra d’Entitats es va voler iniciar una reflexió al voltant dels nivells de participació amb les “Jornades sobre participació democràtica” amb tres jornades: la primera adreçada a polítics i tècnics de diferents administracions per aprofundir en l'informe “Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya”; la segona, adreçada a infants, articulada a partir d'un circuit de jocs, i la tercera, uns debats apreciatius amb entitats.

Per donar continuïtat a les jornades i aprofundir en l'anàlisi de la participació es va presentar un programa de conferències amb l'objectiu de reflexionar sobre el paper de les administracions, les associacions i el món empresarial, i, alhora, promoure la formulació de propostes per reforçar la democràcia en l'àmbit local. Tot segons el govern municipal i s’ha de dir que semblava interessant.

Una d’aquestes conferències, amb el títol “els reptes de futur a les entitats”, a càrrec del Sr. David Prujà, es celebrà ahir en una de les sales petites del Centre Cívic de Pla d’en Boet. Com a totes, hi havia poc públic. Sembla que el regidor de Participació Ciutadana no omple ni les conferències, malgrat el tema sigui interessant.

El Sr. Prujà, director de la Fundació Ferrer i Guardia, va tocar temes molt importants com el “dret a fonamental l’associació”; la diferència entre el que diu la llei pel que fa a finançament de partits polítics, sindicats, col·legis professionals, fundacions,.... i associacions; les exigències que ha de tenir l’administració amb les associacions (democràcia, iniciativa, serveis, avaluació, ...); finançament de les associacions (semblava preparar-les per a la davallada de les subvencions) i la necessitat de federar-se. Tot plegat molt interessant.

Però, al Sr. Prujà, el perd l’alt component ideològic del seu discurs. Tot i l’aparent exigència amb l’administració i encara més amb el govern de torn, els seus exemples, les seves opinions absolutament subjectives entre mig de l’exposició, a més d’una sospitosa obsessió pels quaranta anys de franquisme, que ja en fa 35 que es van acabar, distorsionen el missatge. És una llàstima que una persona amb l’experiència associativa del Sr. Prujà es desvirtuï per la traïció del seu inconscient.

Després assemblea


Poca estona més tard, Assemblea de CiU amb molta més participació i dos temes estrella: el recolzament de CiU a l’arribada de “El Corte Inglés” i la possibilitat que es celebri una consulta popular sobre l’autodeterminació de Catalunya a Mataró.

26/1/10

Des d’avui, la gent gran de Cerdanyola tenen un Espai Lúdic i de Salut

Cerdanyola disposa, a partir d'avui, d'un espai al Parc de Cerdanyola on la gent gran del barri poden realitzar activitats físiques a l'aire lliure. Es tracta d’un bon equipament que pot ser de molta utilitat a la gent gran. De fet, CiU ho va demanar en un Ple Municipal, però la proposta va ser rebutjat pel govern amb l’excusa que ja feien altres coses i que no feia cap falta. Es veu, una vegada més, que les propostes són més o menys bones depenent de qui les faci.

En tot cas, benvingut sigui i desitjo que la gent de Cerdanyola en tregui molt de profit. Estic convençut que el lloc escollit per a la instal·lació també hi ajudarà.

Com que qui ha pagat ha estat la Diputació de Barcelona ha vingut a “tallar la cinta” la diputada i esposa del president de la Generalitat, Sra. Ana Hernández. El seu discurs ha estat dels més habituals en una inauguració, però, ha deixat anar un “aquest barri que està molt ben dotat d’equipaments” que... no sé pas com serà interpretat pels veïns. Particularment crec que un barri de 30.000 habitants mereix alguna cosa més. Qualsevol ciutat d’aquestes dimensions tindria un teatre, un poliesportiu, més d’una escola bressol, una piscina municipal, etc. Seria bo que la Sra. Hernández passegés una mica pel barri, segur que l’alcalde, que el coneix bé, li explicaria quins són els seus equipaments més enllà de les escoles que es veien des del lloc on estàvem.

25/1/10

Beatificació històrica del Dr. Josep Samsó i Elies

Segur que, com jo, tots els que han nascut a Mataró, des de petits han sentit parlar a casa del Dr. Samsó. La mare i l’avia m’explicaven fets que havien passat a la ciutat durant la guerra. El cas de la Paquita, a la que una bomba va tallar una cama de petita, i la del Rector de Santa Maria, que van agafar per matar-lo quan intentava pujar al tren, eren els que més em van impactar.

Si fa poc més d’un any teníem ocasió de conèixer millor la història de la Sra. Paquita Plà, dissabte passat, en un acte històric que no es celebrava a Catalunya des del segle XII, vam aprendre molt sobre qui era i que va fer el Dr. Josep Samsó i Elies.

La beatificació de qui va ser disset anys rector de la Basílica de Santa Marial, el Dr. Samsó, va ser un acte per recordar tota la vida. El fet que molta gent es quedés fora de l’església sense poder seguir la cerimònia és l’únic punt negatiu, malgrat, alhora, demostri les ganes dels descendents dels feligresos del mossèn de formar part de l’homenatge que se li feia.

Va ser un acte solemne, però gens feixuc, les dues hores que vam passar a l’església es van fer curtes i l’emoció va ser present durant tota l’estona.

El llibre “El pastor retrobat”, de l’historiador mataroní Ramon Reixach, en el qual moltes persones expliquen breument qui era el doctor Samsó, és una aportació important a la beatificació de l’home mort pels qui va ell estimava, pels qui va ajudar moltes vegades i als que va perdonar abans de morir. Els testimonis que ha recollit en Ramon són fonamentals per mantenir a la memòria dels futurs mataronins fets que van succeir entre el 1936 i 1939 i que no s’han de repetir mai més

24/1/10

Any nou Amazic i Dia d’Àfrica, dos actes en un mateix cap de setmana

Ahir a la tarda, responent a la invitació de l’Associació Taghrast, varem assistir a la celebració de l’Any nou Amazic 2960. Hi vam ser una bona estona amb en Joan i la Carolina, acompanyats del president local de CDC.

La llengua amaziga és la tercera més parlada a Catalunya i la història del poble amazic és la història d’un poble sense Estat, com el nostre. Després de França, l’estat espanyol és on hi ha més població amaziga, un poble amb ganes de participar de les nostres tradicions i de parlar la nostra llengua que, a canvi només reclama ser més conegut i més reconegut.

Aquest matí he volgut passar una estona amb els companys del Secretariat Nacional de la Sectorial d’Immigració de CDC a Santa Coloma. Celebraven una jornada sobre Àfrica i del centenar de participants, més del vuitanta per cent eren nouscatalans d’origen subsaharià. L’Àngel i els seus col·laboradors segueixen fent bona feina per construir una Catalunya de tots. També hi era la Montserrat Candini, que ha estat l’encarregada de clausurar l’acte.

23/1/10

Començar il·lusiona

CiU enceta la campanya que ha de portar a Artur Mas a la presidència de Catalunya amb una nova imatge i un nou missatge "començar il·lusiona".



Aquest matí CiU convidava al cinema per fer la presentació d’una nova imatge i de nous espots. També s’ha presentat en societat la xarxa “CATIVISTES”, posada en marxa fa poques setmanes a nivell més intern.



Tot plegat, una campanya imaginativa, engrescadora, il·lusionant i fresca que contrasta amb la campanya pessimista del PSC per intentar posar en valor la suposada seriositat del president Montilla.


20/1/10

“Catalunya perd el tren” també a Mataró

El passat 5 de gener, la senadora i cap de llista de Calella, Montserrat Candini, i el diputat i cap de llista de Terrassa, Josep Rull, presentaven, a l’estació de Sans, la campanya “Catalunya perd el tren”. Una de les accions a fer era la presència simultània a una mateixa hora en un bon grapat d’estacions del Maresme, Vallès i Barcelonès per donar a conèixer l’opinió de CiU sobre el traspàs de rodalies a la Generalitat.

Per això, avui, entre 2/4 de 8 i 2/4 de 9 del matí, tots els regidors de CiU a Mataró, amb en Joan al capdavant i en companyia d’alguns militants de la Federació, hem distribuït més de 2000 targetons informatius a la plaça Miquel Biada de Mataró.

Si aneu al bloc d’en Joan podreu escoltar el vídeo on explica que pensem d’un traspàs de rebaixes que només deixa en mans de la Generalitat els problemes de rodalies i deixa les estacions, les vies i els trens en mans d’ADIF, que depèn del “MInisterio”.

17/1/10

El canvi està en marxa, de nosaltres depèn fer-lo possible

Avui sessió doble de Consell Nacional, primer el de CDC i seguidament conjunt amb UDC. L’acte s’ha fet a Món Sant Benet, un escenari esplèndid que ha estat escollit pel seu simbolisme.

A la primera sessió hem treballat, com ha dit Felip Puig, amb rigor estalvi i eficàcia. S’ha fet un ràpid repàs a l’activitat parlamentària: Oriol Pujol pel Parlament de Catalunya, Pere Macias pel Congrés dels Diputats i Ramon Tremosa pel Parlament Europeu. Breus intervencions (5 minuts) per poar-nos al dia dels darrers esdeveniments. L’Oriol ha deixat clar que la legislatura estava, a la pràctica, exhaurida i que els partits del govern començaven a voler marcar diferències.

Felip Puig, en qualitat de secretari general adjunt, ha estat l’encarregat de presentar la proposta CEN de CDC per a que l’Artur Mas encapçali la candidatura de CIU a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Com manen els Estatuts del Partit i per desig exprés de l’Artur, la votació ha estat secreta i el resultat de 361 vots a favor amb només 1 de negatiu.

Després d’això i una vegada s’havien incorporat el companys d’Unió, Xavier Trias, secretari general adjunt de la Federació de Convergència i Unió ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida al Consell Nacional Extraordinari de CiU.

El secretari general, Josep Antoni Duran Lleida, ha presentat la candidatura de l’Artur per encapçalar la llista de CiU a Barcelona i ser el presidenciable de CiU. Els assistents, drets, han donat l’aprovació a la proposta amb una gran ovació. Duran també ha estat l’encarregat d’introduir l’Artur Mas, que ha fet un emotiu i excel·lent discurs.

En la primera part de la intervenció l’Artur ha donat les gràcies a tothom, especialment als que no hi eren. “Gràcies per haver-nos tingut i, sobretot, per haver-nos deixat sentir al seu costat.” en moments difícils. S’ha referit a les moltes i moltes persones que ha anat trobant als pobles de Catalunya i també s’ha referit als que creien que CiU no resistiria a l’oposició i després del relleu del President Pujol. Ha dit que “les nostres causes són invencibles”, perquè son la llibertat del poble de Catalunya i la nació plena catalana. També ha dit que l’’objectiu de CiU ha de ser “aixecar Catalunya, treure-la de la seva confusió i enlairar-la.”

El líder de CiU ha dit també que haurem de parlar de manera que ens fem entendre, de manere directe amb la gent: “Moltes vegades ho fem pensant amb els mitjans de comunicació.”

Ara, el repte de CiU és fer possible el canvi necessari, transformant la necessitat en la il·lusió del canvi. “El canvi està en marxa i només de nosaltres depèn fer-lo possible”.

El partits catalans a Twitter

No faré cap anàlisi personal, doncs no sóc cap expert en xarxes i menys en Twitter. Però si que als que tinguin interès en conèixer com utilitzen els partit catalans aquesta eina els hi recomano que llegeixin l’article que, amb el mateix títol que aquest post, escriu l’analista Edgar Rovira al seu bloc.

Jo hi vaig anar a parar arrel d’un enllaç de l’Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell. L’article fa un breu anàlisi del que pot representar el Twitter a l’estratègia dels partits a la xarxa, però el que m’ha cridat l’atenció és la descripció de la posició de cadascun d’ells i, sobretot, com de ben posicionada queda CiU.

A Mataró, CiU també hi és present, però necessitem més constància si volem que la eina sigui útil als que tinguin interès en seguir-nos.

16/1/10

Vist i no vist. Amb només dos mesos

Primers de novembre de 2009, després de treballar tot l'estiu preparant-ho tot.

El dia 5 de gener de 2010, quan es va saber que el fiscal havia presentat una querella.

El dia 15 de gener de 2010, l'ewndemà de saber que el jutge havia admés a tràmit la querella i ordenava aturar els treballs.

15/1/10

L’alcalde i el primer tinent d’alcalde sota sospita

Sóc incapaç de valorar la repercussió personal que pot tenir per l’alcalde Joan Antoni Baron l’admissió a tràmit de la querella presentada pel fiscal. Però, en tot cas i diferències polítiques a part, em dol que una persona honesta a la que conec fa molts anys estigui passant per moments com aquests. Crec que estava convençut que feia el que calia, probablement perquè està envoltat de gent en qui ell deu confiar i que li devien anar repetint constantment que això era així.

A l’altra banda n’hi ha molts, més dels que segurament ell deu pensar, que creiem que no és així. Molts que pensem que les normes són per a tots igual i que qui les ha fixat ha de ser el primer en complir-les i donar exemple. L’arribada d’uns grans magatzems serà molt important per a la ciutat i pot canviar-la absolutament, però el camí a seguir ha de ser el mateix per a tothom. Mai l’obtenció d’un bé pot justificar una mala acció. És allò de: “El fi no justifica els mitjans”.Com va dir algú fa molts mesos, sinó fos així estaríem davant “l’indefenció dels ciutadans”.

L’afer de Can Fàbregas i de Caralt s’ha portat tant malament com s’ha pogut i l’actual episodi és un més dels que la ciutat pagarà molt cars. El trasllat de la Nau és una capgrossada, però la paralització dels treballs tindran un cost financer elevadíssim. Al final, la ciutat haurà perdut bous i esquelles en aquesta operació. Aquesta és la responsabilitat més important de la qual el govern actual haurà de rendir comptes.

Davant de tot això m’agradaria veure humilitat i ganes de reflexionar tots plegats per sortir-nos-en, però hi trobo un PSC que vol projectar les seves culpes en els altres. Llegeixo, referint-se a CiU, que la seva presidenta diu que varem votar en contra de la catalogació de Can Fàbregas i ara la defensem. Quina manera més estranya de veure les coses! No? Vam votar en contra d’un document amb més de 400 fitxes. Hi devia haver algun motiu més que una única fitxa per votar-hi en contra, oi? ... És evident! També ens retreu que vam oposar-nos al POEC. Més enllà del perquè nosaltres hi vam votar en contra, ells que hi van votar a favor, per què no el compleixen? On són els compromisos signats a l’annex? Per què no faran l’aparcament del carrer Biada com es van comprometre?

És lamentable que ni una sotragada com aquesta hagi servit per intentar acostar posicions i sortir-nos junts dels problemes que té la ciutat.

13/1/10

Els tres culpables de l’afer Centelles

Aquest és el títol d’un article molt dur que Victor Alexandre, periodista i escriptor, ex-presentador de programes de Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER, publica a elSingularDigital.cat sobre la venda de l’arxiu del fotoperiodista Agustí Centelles a l’Estat espanyol . Escriu sense embuts, disparant contra tothom.

Comparteixo la frase que, referint-se al PSOE i al PP, diu: “Tots dos comparteixen un mateix projecte, que no és cap altre que consumar, a més de l’espoli fiscal, l’espoli patrimonial d’aquest país”, però em costaria molt fer afirmacions tant contundents contra la família sense tenir informació suficient. Detall que ell tampoc explica, tot i que els fets que són públics semblen donar-li la raó i és evident que el paper que hi ha jugat el Govern de Catalunya i ERC particularment és molt lamentable. Crec que és sobre aquest darrer punt sobre el que més ens hem de fixar. Sabem que pensen a Espanya; per sorprenent, és difícil opinar sobre el paper dels fills del fotoperiodista català; però si que podem i hem d’exigir al Govern de Catalunya que defensi el nostre patrimoni. Un govern que no sap fer això no mereix ser-ho.

12/1/10

Fracàs absolut de l’Audiència

Avui hi havia convocada la, des de fa uns anys, tradicional Audiència Pública per a la presentació del Pressupost Municipal. Però a la sala hi havia molt poca assistència, molts polítics i molts treballadors municipals, a més d’algun lleial militant socialista. La situació de fracàs era tant evident que només ho ha salvat l’autocrítica feta per l’alcalde, que ha reconegut que calia revisar els processos participatius i que alguna cosa havia fallat, renunciant a fer el debat en grups, doncs el plenari ja era excessivament reduït.

A l’hora de les intervencions del públic només una per preguntar perquè no hi havia cap representant veïnal, a la qual el regidor de Participació ha respòs que havien manifestat el seu desacord en el format. Evidentment no ha funcionat i amb mitja hora hem estat al carrer.

Pel que fa al contingut, ha estat un repàs per a repetidors de la classe on es va explicar el pressupost pocs dies abans de l’aprovació inicial al Ple.

Els grups de l’oposició hi érem tots, de CiU 6 de 7 i qui faltava s’ha excusat minuts abans per motius laborals. Si no hi arribem a anar encara s’hagués vist la sala més buida.

Queda lluny l’expectativa que van crear les primeres Audiències Públiques convocades per l’alcalde Mas, retransmeses íntegrament per televisió i de més durada que un Ple Municipal. És més que evident que en participació el govern ha anat enrere i que el model està esgotat. Caldrà un nou equip i una il·lusió renovada que elabori noves propostes, els responsables actuals farien bé en replantejar-se el seu paper.

10/1/10

Declaracions històriques manifestament anticatalanes

Reprodueixo íntegrament un correu que ahir em va fer arribar un bon amic. Crec que ajuda una mica a saber qui és qui.

*1625 – Conde Duque de Olivares:* “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.

*1725 – José Patiño:* “... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya)...”.

*1906 – Revista “Ejercito y Armada”:* “Hay que castellanizar a Cataluña … Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

*1907 – La revista militar:* “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.

*1927 – La revista militar:* “Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

*1927 – Juan Llarch:* “Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas”.

*1934 – Manuel Azaña:* “una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años”.

*1938 – General Queipo de Llano:* “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.

*1939 – Governador Militar Aymat:* “¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!.

*1968 – Luis de Galinsonga:* “Todos los catalanes son una mierda”.

*1968 – Manuel Fraga Iribarne:* “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

*1977 – Jorge Carreras Llansana:* “En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante”.

*1981 – Santiago Bernabéu:* “Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes”.

*1984 – Leopoldo Calvo Sotelo:* “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.

*1984 – José Prat:* “Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano”.

*1984 – Felipe González:* “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.

*1986 – José Rodríguez de la Borbolla:* “Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes”.

*1992 – Aleix Vidal Quadras:* “Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya”.

*1993 – Pedro Pacheco:* “Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña”.

*1994 – Mercedes de la Merced:* “Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat, y mañana de cualquier loco que la pueda presidir”.

*2001 – Txiqui Benegas:* “Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible”.

*2001 – Juan Carlos I:* “... a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.

*2005 – Rodríguez Ibarra:* “No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino? (…) ¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero después no vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les quepan”.

*2006 – César Vidal:* “Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler”.

*2006 – Alfonso Guerra:* “Nos hemos cepillado el Estatut”.

*2008 – L'alcalde d'Agón (Aragó):* “¡Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes estan hartos de la opresión catalana”, ”Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que la Generalitat ha causado”.

*2009 – Alicia Sánchez Camacho:* “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles”.

VISCA CATALUNYA !!

8/1/10

Carta estratosfèrica


Llegeixo amb atenció la carta que el Sr. Montilla ha adreçat aquesta setmana a dues-centes entitats catalanes en agraïment pel seu suport a l’Estatut de Catalunya. Molt bé! No? Però per què?

Aquest senyor, que ara és president, pertany al mateix partit que el que, per fer-ho, li ha dit que està a l’estratosfera. Aquest senyor, que confon Serrat amb Llach , és aquell que el 2006, essent ministre d’Espanya i primer secretari dels socialistes catalans va dir, en una entrevista a El País, que “Al día siguiente de que se aprobase en el Parlamento de Catalunya (referint-se a l’Estatut) hice una declaraciones críticas con el texto aprobado. Es más: dije que en la tramitación parlamentaria en Madrid, los socialistas catalanes no renunciábamos a incorporar las 62 enmiendas que habíamos presentado y habíamos perdido, o retirado para no perderlas”.

Està bé que agraeixi el suport de les entitats a l’Estatut, que celebri les dotze editorials conjuntes, que es prepari per a una sentència adversa del TC, però també caldria que es preocupés del consens i la unitat política, no?

Què li ha picat ara a un senyor que utilitza el discurs institucional com a president d’una Nació per fer electoralisme? Com a mínim, la seva actitud és sospitosa. I ho és perquè ell sap que ho té molt difícil per seguir en el seu càrrec quan acabi l’any que acaba de començar, el que pot ser l’any del canvi a Catalunya.

Si el contingut de la carta és sincer ho hem de celebrar, tot i que no n’hi ha prou, però tinc por que només sigui una estratègia electoralista més d’un partit que d’això i d’enganyar-nos en sap molt.

4/1/10

Dies de carta als Reis

Aquests són dies de bons propòsits per un any que comença i d’il·lusions amb la vinguda dels Reis d’Orient. Tots grans i petits tenim l’esperança posada en el dia sis al matí, quan obrirem els paquets que els Reis ens hauran deixat i descobrirem si ens han portat allò que els havíem demanat.

En tot això els polítics no són una excepció. A continuació deixo com veuen la carta dels líders espanyols els dibuixants Enric Ventura i Antoni Coromina a “La Vanguardia”.

Clicar sobre la imatge per fer-la més gran