27/3/10

25/3/10

Una sala de festes amb un aforament de 1200 portaria molts problemes per a la seguretat de les persones

Ahir teníem sessió ordinària de la Comissió Municipal de Via Pública, en la qual, entre d’altres, s’informa dels temes que afecten la Seguretat Ciutadana i la Policia Local. Quan va arribar l’hora dels “precs i preguntes”, ja que per iniciativa del govern no s’havia donat cap informació des d’aquest àmbit pel que fa a la construcció d’uns macroprostíbuls al Polígon de Pla d’en Boet, molt a prop del TecnoCampus i al costat mateix d’unes sales de festes a les que cada setmana hi van un grapat de joves de la ciutat, vaig demanar al Cap de la Policia Local quina opinió professional en tenia ell sobre l’afer que darrerament omple els nostres diaris. No volia cap opinió sobre concessió de llicències, això correspon a un altre àmbit, volia saber com podia afectar això a la nostra seguretat.

La resposta va ser espontània, no va haver de pensar gaire, el nombre d’habitacions no el preocupaven especialment, va parlar d’alguns llocs de la ciutat on li consta que s’exerceix la prostitució i no porten cap problemàtica especial, doncs la gent hi busquen discreció, ara, la sala de festes és una altra cosa.

Pel responsable actual de la nostra policia, un local gran on s’hi fa striptease i es celebren festes porta associat, a més de problemes de mobilitat i d’aparcament, problemes de baralles i drogues. Segons ell la gent no hi va només en vehicle privat, sinó que també hi arriben en autocar per celebrar-hi festes com, per exemple, comiats de solters. Festes que mai se sap com poden acabar.

Només em quedava aclarir si, per a ell, un aforament de 1.200 persones, com el local de la llicència concedida per la Sra. Romero, és una sala gran. La resposta va ser molt clara. “Uffffffffffff !! Quant? 1.200 persones? Això és molt gran!” Així de clar va ser el cap de policia, la persona que més ha d’entendre de seguretat ciutadana a l’organització municipal.

21/3/10

30 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya

Ahir Catalunya celebrava un important aniversari, es complien trenta anys de les primeres eleccions de l’època actual al Parlament de Catalunya. Després de l’aprovació de la Constitució, de l’Estatut del 1979 i del període de la Generalitat provisional de Josep Tarradellas, el poble de Catalunya tornava a escollir els seus legítims representants.

Recordo que vaig viure intensament aquells dies. Encara no era militant de Convergència, però ja hi col•laborava i havia fet d’interventor. A la nit, després de conèixer la victòria contra pronòstic de CiU, vam anar a Barcelona i no vam tornar fins que Jordi Pujol va sortir al balcó. Dies després aniria al Parlament, a veure sortir Pujol després d’haver estat escollit President de la Generalitat. Escoltàvem les sessions parlamentaries en directe per la ràdio i tot era molt emocionant. No havíem viscut els pitjors anys del franquisme, però no sabíem que eren unes eleccions i en poc temps el país va recuperar les seves institucions.

Nomes han passat trenta anys i hem construït un país, però la gent que fa política està desacreditada. El Parlament de Catalunya té135 diputats i hi ha més de nou-cents ajuntaments amb els seus respectius alcaldes i regidors. La gran majoria treballen per uns ideals i amb un gran esperit de servei i només un grapat són corruptes, s’enriqueixen de manera irregular o, senzillament, són uns vividors, però, com en tot, aquests són els que fan soroll.

Hem d’aprofitar els aniversaris com el que celebràvem ahir per reivindicar els valors de la política.

18/3/10

Entre la política i la pedagogia

“Entre la política i la pedagogia” és el títol del darrer llibre de Pere Carbonell, que ahir es va presentar a la delegació a Mataró d’Omnium Cultural amb la col·laboració d’Unió de Botiguers. El llibre porta el subtítol de: “12 anys en missió de servei prop dels consumidors i dels comerciants de Catalunya”, frase que explica molt bé el seu contingut.

Quan he entrat ja parlava en Josep Puig Pla, també escriptor i que fou regidor de promoció econòmica els anys que Pere Carbonell era director general de comerç i consum de la Generalitat de Catalunya. Puig Pla ha explicat la seva relació personal amb l’autor, passa poc que dues persones de partits diferents parlin bé públicament del que fa l’altra. Això demostra que és possible prioritzar la construcció del país per sobre del partidisme.

A continuació ha parlat Jaume Carbonell, fill de l’autor i representant de l’editorial Ecos, especialitzada en economia social, que ha descrit la trajectòria del seu pare, a qui ha definit com una persona al servei del comerç, al servei del país i al servei de les persones.

Finalment hem escoltat l’autor. Carbonell ha començat, atès que l’acte es feia a la seu d’Omnium, fent una referència a les properes eleccions internes de l’entitat, lloant que hi hagi una única candidatura formada per persones que cadascuna d’elles, segons ell, podria encapçalar una nova candidatura. Això, ha explicat, el fa ser optimista pel futur de Catalunya. Té raó! Junts aconseguirem fites molt més importants.

Ha començat parlant de Catalunya a continuat amb Barcelona (Ciutat Vella i Horta), la seva ciutat i on viu, i després Mataró, on hi té lligams familiars i bons amics. De Mataró ha dit que deu ser la ciutat on hi ha més idees polítiques per metre quadrat i ha fet un reconeixement per a Josep Puig Pla i Ramon Camp, dues persones amb qui va treballar des de les seves responsabilitats a la Generalitat.

Admirable la descripció de la seva il·lusió i entusiasme per desenvolupar les competències en comerç que ens donava l’Estatut del 79. Ha reconegut la labor dels alcaldes que es movien per interessos no partididistes i, del seu nomenament a la Generalitat, ha destacat el compromís de professionalitat, catalanitat i voluntat de servei.

Pel que fa al llibre, que valdrà la pena de llegir, tant per la trajectòria personal i política de l’autor, com perquè recull més de dotze anys d’actuació en el si de l’administració catalana; primerament, com a director general de Comerç Interior i Consum, i segonament, com a president-director general de d’institut Català del Consum i també perquè dedica un capítol al que ell anomena: “Mataró, “el meu petit univers”.

Segons Carbonell, “el llibre respon a la voluntat de preservar la memòria històrica i donar-ne testimoni”.

17/3/10

Les enquestes només són això, enquestes. Cal seguir treballant

Diumenge passat, “La Vanguardia” publicava una enquesta que donava a CiU un resultat que fregava la majoria absoluta.

Falten (si no avancen el calendari electoral) entre set i vuit mesos per a les Eleccions al Parlament de Catalunya i
els altres també juguen. És evident que a l’ambient hi ha ganes de canvi, el “català emprenyat” sembla que té ganes de fer el pas endavant necessari per canviar els governants. Però l’enquesta va ser feta just els dies en que el país patia els efectes de la descoordinació i la manca de previsió del tripartit davant d’una nevada més que anunciada i la gent tenim poca memòria. Correm el risc que, d’aquí mig any, el bombardeig de notícies del tripartit, encara que sigui venent fum aprofitant la seva força mediàtica, facin oblidar la mala gestió, el guirigall i el desprestigi de l’actual govern de Catalunya.

Tinc la sensació que, en la situació econòmica en la que ens trobem, a les properes eleccions catalanes els programes i la solvència dels candidats tindran un pes superior a les darreres. Aquesta si que és una avantatge, doncs la solvència d’
Artur Mas sobre José Montilla està més que provada, només cal que això arribi a tothom, sobretot als indecisos i als que en els darrers anys han deixat d’anar a les urnes.

Només hi ha una enquesta vàlida: el resultat de la jornada electoral.

16/3/10

Presentació en societat de “Mataró Decideix”

Foto diari El Punt

Diuen, i és cert, que l’obligació és abans que la devoció, per això no vaig poder quedar-me a l’acte de Presentació de la Plataforma Mataró Decideix. Havia d’anar al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual, l’empresa que gestiona MataróRàdio.

Però, aprofitant que una cosa començava mitja hora abans que l’altra, no vaig poder-me estar de passar per la Sala Cabanyes per veure l’ambient que allà hi havia. Mica en mica, la sala anava omplint-se, primer la platea, després les llotges i no sé si quan vaig ser fora algú va haver de pujar a dalt. Molt bon ambient, Il·lusió, molta gent coneguda, gent de diversos partits o de cap, moltes entitats, tots amb un sol objectiu: decidir el nostre futur.

En Joan, que va poder-s’hi quedar tota l’estona, en parla al seu bloc, Diari Maresme i El Punt, ja en parlaven aquest matí i segurament durant el dia podrem llegir com ho han vist altres mitjans de comunicació.

Jo ja m’he reservat el 20 de juny per col·laborar amb el que em demanin.

14/3/10

Cerdanyola, un barri viu

Ahir vaig passar-me matí i tarda al barri de Cerdanyola i encara avui havia d’haver anat a compartir una estona amb la gent del “Círulo Andaluz”, que celebraven el seu 20è aniversari, però per raons familiars m’ha estat del tot impossible.

Cerdanyola és una ciutat a part. No ho dic perquè sigui molt diferent o perquè sigui un barri aïllat, o dic perquè amb els seus trenta mil habitants i la vida associativa que té podria comparar-se a ciutats com Premià de Mar, per exemple. Malgrat això, l’Ajuntament de Mataró ha permès, durant trenta anys, que els equipaments no es corresponguin a les necessitats de les persones que hi viuen. Amb trenta mil habitants el barri no té cap poliesportiu, cap sala important o teatre i la piscina no és pública, sinó que es regeix per una concessió, per posar alguns exemples. És per això que al matí, amb en Joan, que també en parla al seu bloc, vam caminar pel barri acompanyats de membres de l’Associació de Veïns que ens explicaven les seves reivindicacions i seguidament ens vam trobar amb un grup de persones d’origen magrebí, amb els que vam seguir parlant de temes com la clausura de la Mesquita del carrer Montcada, entre moltes altres coses.

A la tarda, baixant de la visita al nou vial de vianants a l’Eix Valldeix que uneix el camí de Santa Rita amb La Cornisa, vaig tornar al barri. Aquesta vegada per participar de la Jornada de Portes Obertes de l’”Hermandad ee Nuestro.Padre Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza”, que té la seva seu social al carrer Rosselló.


Va ser una visita molt interessant i, sobretot, enriquidora. No he amagat mai la tradició i el lligam familiar amb la Setmana Santa, com tampoc amago que no comparteixo algunes coses de les processons que actualment es celebren a Mataró, però ahir vaig descobrir la vida social d’una entitat ciutadana que ella mateixa es defineix com a religiosa. A més dels orígens i la història de les imatges de la confraria i de tots els complements dels passos, varem veure com l’Hermandad té una vida associativa pròpia, la qual desenvolupa durant tot l’any amb tot tipus d’activitats. He quedat amb l’”Hermano Mayor” que, passat Setmana Santa, amb tranquil·litat farem una nova visita per poder conèixer millor l’entitat i la seva gent. Valdrà la pena!!

13/3/10

El conflicte a la policia pot durar mesos


Passat el Ple de març, vam ser convocats sense cap explicació i d’una manera molt freda a una Comissió Informativa conjunta de Serveis Centrals i Via Pública. La taula es va fer petita i la sala era completament plena; caps d’àrea, caps de servei, directora de RRHH, intendent major de la Policia, regidors i regidores, etc...

Dels veritables problemes de fons no se’n parla o s’hi passa de puntetes. Per part de qui negocia en nom del govern s’atribueix tot a una reivindicació salarial, però les denúncies fetes pels agents coincideixen “curiosament” amb el que les lamentacions dels ciutadans, dels quals l’oposició se’n fa ressò habitualment.

És freqüent que un ciutadà es queixi que ha trucat demanant la presència de la policia local i que aquests no han pogut acudir o ho han fet massa tard, passa dia si, dia també. Els agents de la Policia Local denuncien la manca d’efectius, les condicions d’estrès en que han de treballar i que la flexibilitat laboral no és altra cosa que una manera de tapar els forats conseqüència de la situació, però el regidor i el cap de la policia semblen viure en un altre món, on tot és gairebé perfecte. Això si, millorable, faltaria més.

Tard o d’hora caldrà que, sense pressions externes, això puguem fer un anàlisi real de necessitats i cercar fórmules que, des del màxim consens, puguin aportar solucions. Però, tal com estan les coses, això pot durar mesos.

12/3/10

Dimarts tocava sessió del Consell Territorial de Cerdanyola

Aquesta setmana teníem Consell Territorial de Cerdanyola. A l’ordre del dia hi havia dos temes importants: la presentació de l’informe de les accions del Comitè de seguiment de la Llei de barris i la clausura de la mesquita del carrer Moncada. Era la primera vegada que es donava compta al plenari del Consell de com avança el projecte de Llei de Barris abans que es celebri la Comissió de Seguiment. Aquesta vegada sembla que no hi haurà sorpreses, però en la darrera, per exemple, es va plantejar fer un canvi substancial en el projecte sense que el Consell Territorial en tingués cap coneixement.

Pel que fa a la mesquita del carrer Montcada, el regidor responsable de Nova Ciutadania, va explicar el mateix que havia dit al Consell Municipal per a la Convivència i a la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Nova Ciutadania.

Pel que fa a complir les normes que nosaltres mateixos ens hem imposat, res a dir, són per a tothom i s’han fet per garantir el benestar i la seguretat de tots, també dels que assisteixen als centres que. com aquest, es veuen afectats. Ara bé, i com a reflexió personal, no pas com a posició oficial del meu partit, on cal també fer el corresponent debat, crec que és hora que comencem a pensar en que els centres de culte, siguin de la religió que siguin i complint amb totes les normes de seguretat per a els que hi assisteixen i que garanteixin que no es molestarà als veïns, ni per soroll, ni per aglomeració de persones, han de ser a prop del domicili dels fidels.

Segurament encara no estem preparats i costarà trobar locals que compleixin totes les condicions, però si que és hora de començar-hi a pensar. Més del 16% de la població actual de la ciutat és immigrada i molts tenen una religió diferent a la catòlica. Les esglésies catòliques tampoc són els únics centres de culte que trobem passejant per la ciutat, molts altres, majoritàriament cristians però no catòlics, estan repartits per Mataró, molts a l’eixample.

10/3/10

De la nevada de dilluns

Imatge galeria Diari AVUI


La situació creada per la nevada és 'escandalosa i inacceptable'. 'El govern sembla haver perdut 20 anys i ser incapaç de prendre precaucions en una situació que, com aquesta, estava anunciada amb prou antelació, Els problemes a les carreteres i els talls de subministrament elèctric evidencien la descomposició del govern català, que és incapaç de prendre mesures i deixa que empreses com Fecsa Endesa o les concessionàries d' autopistes continuïn gestionant les infraestructures de forma caòtica'. El govern ens ha deixat un país a les bosques a la primera nevada que cau.

L'actuació del govern davant les nevades va ser poc eficaç, fruit de la imprevisió i d' una manca de capacitat de desposta.

Caldrà estar expectant a les explicacions que donin els consellers i de les responsabilitats polítiques que assumeixin. És inacceptable que el govern centrifugui les responsabilitat' i s’ha evidenciat que han fallat les mesures de prevenció i reacció.



Això és el que van dir els partits (Saura-ICV, Nadal-PSC i ERC, respectivament) que ara són al govern de la nevada del 16 de desembre de 2001. Potser sí que el govern de CiU de les hores no ho va fer prou bé, però de que han servit els nou anys, set de govern tripartit, que han passat des de llavors?

8/3/10

CDC AMB EL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Manifest de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC, elaborat amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora que se celebra el dia 8 de març. És una invitació a tots a continuar treballant en la direcció d’aconseguir la plena igualtat de l’home i la dona en tots els àmbits.

Celebrem el 8 de març del primer decenni del Segle XXI amb optimisme, davant els primers albirs d’un canvi cultural que portarà a la construcció d’una nova societat, basada en tots aquells valors que la fan més justa. El moment d’incertesa i esgotament actual respon al final d’un cicle i el començar d’una nova era, en què haurem d’esmerçar tots els nostres esforços per corregir les actituds i les accions que ens han portat a l’actual desconcert global i a una situació de crisi en què les dones poden resultar molt perjudicades per la precarietat dels llocs de treball.

Històricament, la lluita de les dones per assolir la igualtat d’oportunitats ha estat llarga i feixuga. Però en aquest nou escenari hem de creure que el valor de l’equitat pren un relleu especial i, per a la seva consecució, destaquen bàsicament els conceptes de l’espai i el temps.

Una societat comandada i representada en igualtat d’oportunitats per homes i dones és una societat justa. Per això les dones també han d’anar ocupant aquells espais que tradicionalment els han estat negats i arribar als llocs de presa de decisions en tots els sectors, polític, econòmic, social, cultural, ... Serà així, anant de la mà homes i dones, que anirem bastint una societat per a tothom. Altrament, es produeix una pèrdua de capital humà i talent que la societat no es pot permetre i que és de tot punt injusta per a les dones, que representen la meitat de la població del planeta.

Perquè això sigui una realitat, el factor temps és l’altre concepte cabdal. Així doncs, cal una revisió dels usos del temps perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per a homes i dones, sigui efectiva. Un gran pacte social en què governs, institucions, empreses, sindicats i treballadors col·laborin per construir plegats un país més competitiu i de progrés, en el qual la primera prioritat sigui el benestar de les persones. I, a més benestar, millor excel·lència en el servei i major productivitat.

Entre tots i totes, hem de fer possible aquest gran repte de país. Hem de prendre consciència del moment de transició que estem vivint i de la responsabilitat que hem d’assumir pel que fa al disseny d’una nova societat, que ha de garantir l’exercici dels drets i els deures del conjunt de la ciutadania en igualtat de condicions. De les accions d’avui dependrà el futur d’un demà millor.

Un nou paradigma és possible. El món està canviant i nosaltres hem de ser proactius i actors d’aquest canvi. Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya creiem fermament en aquest ideal. Treballem i estem al servei de Catalunya perquè arribi a ser allò que es mereix, esdevenir un país amb una gran justícia social, en què la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat.

5/3/10

La policia en peu de guerra

Per segona vegada en menys d’un mes el govern nega l’evidència davant més del 50% de la plantilla de la policia local, que, dreta a la sala de plens, corrobora que no disposen de recursos suficients per atendre als requeriments dels ciutadans i que se’ls obliga a complir “cupos” en les denúncies de trànsit.

Diuen que s’agafa abans un mentider que un coix, i és veritat. Que es posin de cor més de 100 persones en una mateixa mentida és molt difícil de creure. És per això que només podem mirar cap els responsables del servei.

CiU es va comprometre en el darrer Ple a demanar tot tipus d’explicacions en futures comissions municipals, tant sobre temes de recursos humans, com d’organització i eficàcia del servei. Tenim un cos de policia format per bons professionals als quals cal dotar de les eines i els recursos per fer la feina que tenen encomanada. La Seguretat és també una de les prioritats del moment actual i cal garantir-la.

4/3/10

Avui Ple

Aquest vespre, a les 7 de la tarda, com cada primer dijous de mes, L’ajuntament de Mataró celebrarà la seva Sessió Plenària corresponent al mes de març.

Darrerament tenim menys punts a l’ordre del dia, tot i que les propostes de resolució presentades pels grups sembla que vagin en augment i això allarga, algunes vegades inútilment el debat. Per part nostre hem reduït unilateralment el nombre de preguntes, optant per presentar-ne, com de fet ja fèiem, moltes per escrit, malgrat el retard en les respostes per part d’algun regidor pot fer que hàgim de replantejar-nos sinó és millor tornar a portar més temes al Ple.


Però avui serà un Ple dels que portarà cua. Avui es debaten un conjunt de propostes i preguntes referents a la llicència que el govern ha atorgat per a la construcció d’un megaprostíbul i una segona que està en tràmit. Avui es posaran en evidència les contradiccions, els enganys i fins i tot veurem si no s’ha dit alguna mentida per part del govern. Seria desitjable que tot acabés amb l’assumpció de responsabilitats, reconeixement d’allò que s’ha fet malament i acord en el que cal fer per redreçar la situació, perquè, més enllà del debat polític i/o jurídic, és evident que els ciutadans i ciutadanes de Mataró no volem cap megaprostíbul.

1/3/10

Benvinguda a dos nous blocs mataronins

Quan fa pocs dies del meu quart aniversari com a blocaire, tinc el goig de donar la benvinguda a la xarxa a dos bons companys. D’una banda l’Albert, que ja fa un temps que és molt actiu al facebook i portava de cap obrir el seu bloc i, de l’altra, la Teresa, que amb l’excusa de presentar un treball sobre política 2.0 i després de passar-se dies fent proves i més proves també té el seu.
.

Un i altre han començat amb una plantilla que no és de les estàndards i amb domini propi. Això, que pot semblar una tonteria, demostra que entren amb força i amb ganes de quedar-s’hi. Segur que cap dels dos serà d’aquells que passats quatre dies deixen d’actualitzar i deixen morir el bloc.

Són dues persones amb personalitat i això es reflectirà al bloc, però ambdós prometen ser molt interessants, ambdós dedicaran, previsiblement, molt d’espai a l’anàlisi polític i ambdós ho faran des d’una òptica nacionalista, però els conec i ho faran des de la sinceritat i sense cap mena de sectarisme.

Des d’avui mateix són dos blocs més d’obligat seguiment i que formen part dels meus enllaços.