1/5/10

Tecnologia i art

Ahir vaig començar el dia acompanyant en Felip Puig i en Joan en la seva visita a l’empresa Hartmann, situada al polígon industrial de Pla d’en Boet de Mataró. Una empresa que exporta més del 80 % del que produeix a la planta de Mataró, que dona feina directe a 300 persones i indirectament a uns centenars més.

Vam rebre les explicacions del seu director general a España, i els seus col·laboradors molt propers. És important saber que al costat de casa encara queden empreses com aquesta, portada per un equip molt jove i amb un alt component tecnològic.

Al vespre, amb en Francesc, hem assistit a la inauguració de l’exposició “Santi Estrany. Recorregut vital”. La mostra, que tothom podrà veure a les sales de Can Palauet fins a l’11 de juliol. Una mirada enrere des del inicis fins avui a la producció artística d’un artista i viatger incansable, que encara avui, amb 87 anys, pinta a diari,

En Francesc és l’especialista del grup a l’hora d’assistir a inauguracions d’art. La seva sensibilitat per l’art només es veu superada per la que té pel patrimoni arquitectònic i cultural. Avui, però, he volgut acompanyar-lo perquè l’obra d’en Santi Estrany és molt especial, les formes geomètriques i la simetria dels seus dibuixos és espectacular. Els que el coneixen l’han sentit parlar moltes vegades del teorema de Tales i de la secció àuria, com ho va fer ahir durant la seva intervenció.

Per desgracia no puc presumir ni de ser un artista, ni de ser un bon dibuixant, però si que puc dir que en els meus anys d’estudiant he tingut professors com en Santi Estrany i en Cisco Barrachina (escolapi que va morir als 45 anys). Dues persones molt diferents i amb un estil que no té res a veure, però excel·lents artistes i bons professors. En el cas d’en Santi Estrany, fa poc més d’un mes vaig ser a casa seva, acompanyat d’un amic que també va ser alumne seu i que hi manté una bona relació. Recordaré sempre la bona estona que vam passar amb ell. Ens va ensenyar uns quants quadres i de cadascun d’ells les característiques i la història del lloc. Impressionant!

Com va dir ahir l’alcalde en el seu parlament, en Santi Estrany és l’artista que té més obra pública a la ciutat, encara que pagada amb fons privats. Els seus serigrafiats són una obra de la que gaudim tots. Els que tenim alguns anys recordem la plaça dels ninots (darrera l’ajuntament), que amb el que hi ha a l’edifici de l’escola de Santa Anna, al costat de la Creu de Terme, són dels més grans, encara que n’hi ha de més petits en carrers com el Camí Ral. Als Burots n’hi ha un altre de dimensions importants i ben visible. Afortunadament el Consell del Patrimoni, a la seva darrera reunió, va incloure els serigrafiats d’Estrany al Catàleg i, malgrat això no garanteix la seva supervivència en cas d’enderroc dels edificis, ens assegura el seu manteniment.

Fins l’11 de juliol, teniu un mes i mig per passar per les sales de Can Palauet i apreciar l’obra d’Estrany. No us ho perdeu, us agradarà.