29/7/10

Tribunal polític per fer oposició de l’oposició


El dia que el Parlament ha tractat el dictamen de la Comissió d’Investigació del cas del Palau de la Música, que s’ha convertit en un tribunal polític (comparat per més d’un amb un tribunal de la Inquisició) cal posar de manifest que tots els informes de fiscalització del Tribunal de Comptes i de la Sindicatura de Comptes sobre la comptabilitat de Convergència i Convergència i Unió sempre han demostrat l’absoluta correcció de la mateixa, mentre que, per contra, l’Informe de Fiscalització de les comptabilitats electorals de les Eleccions a Corts Generals de 9 de març de 2008 del Tribunal de Comptes, publicat el març de 2009, va detectar “deficiències i irregularitats” en els comptes del PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA.

També cal posar de manifest la doble vara de mesurar del tripartit. Que quan es tracta d’assumptes que afecten els partits del Govern, evita, amb la seva majoria, que el Parlament investigui i quan es tracta d’assumptes relacionats amb l’oposició, encara que sigui en base a una tesi sense fonament real, dóna carta blanca. En aquest sentit, ens hauríem de preguntar per què no s’ha creat una comissió d’investigació sobre els informes “inútils” que ha anat encarregant el Govern o per què no s’ha creat una comissió d’investigació per esbrinar les ramificacions polítiques del cas Pretòria, en el qual hi ha implicats i imputats diversos càrrecs en actiu del PSC-PSOE.

Però la veritat és la que és i la comissió d’investigació sobre el Palau de la Música s’ha girat en contra del tripartit, doncs s’han descobert fets acreditats, no dubtes raonables, de mala gestió i mala actuació del Govern, pels quals cal demanar responsabilitats polítiques.

La comissió d’investigació ha servit per posar en evidència que el Govern va facilitar una operació urbanística que sota el paraigua del Palau beneficiava a un privat i que de moment ha suposat la pèrdua de 5,6 milions de valor patrimonial a la Generalitat. La comissió també ha posat de manifest que no se sap a on van anar a parar gairebé 4 milions d’euros de diner públic que les diferents administracions públiques van aportar al Consorci del Palau i que la Generalitat no se’n va preocupar fins que va esclatar tot l’escàndol. Finalment, la comissió també ha servit per evidenciar que l’Institut Català de Finances va atorgar un crèdit de 2 milions d’euros al Palau justificat amb factures falses. Això vol dir que, en total hi ha més d’11 milions d’euros de diners públics mal gestionats i mal controlats pel Govern de la Generalitat que no està clar que es puguin recuperar. Què diuen aquí els partits que donen suport al Govern?

La majoria formada pel tripartit, amb la complicitat del PP, ha utilitzat la comissió per emportar-se per davant persones i institucions, fet que hauria de suposar l’assumpció de responsabilitats polítiques. Van crear una comissió d’investigació amb l’objectiu de convertir-la en un tribunal polític contra Convergència i Unió per intentar desgastar-la electoralment. A base a conjectures, confabulacions, documents apòcrifs. El propi conseller Castells va afirmar que la comissió “ha tingut més d’empastifa que fa fort que no pas d’intentar saber la veritat” perquè fets com els del Palau no tornin a passar.

El tripartit va arribar fa set anys al Govern buscant proves per destruir CiU, però l’auditoria que va encarregar el 2004 per revisar totes les adjudicacions dels governs de Convergència i Unió amb lupa va posar de manifest que van ser uns processos transparents, impecables i pulcres. Després va venir la invenció del 3%. La fiscalia va estar investigant durant mesos i finalment va arxivar el cas en no trobar res. I ara, després de set anys, el tripartit ha volgut acabar el seu mandat amb aquesta comissió en forma de tribunal polític. Però no se’n va sortir el primer dia i set anys després tampoc no se n’ha sortit. Perquè simplement no hi ha tema, malgrat molt mitjans de comunicació segueixin insistint telenotícies darrera telenotícies.

28/7/10

El Maresme ja té Secretariat d’Immigració de CDC


Aquest vespre, en plena Festa de les Santes, s’ha constituït a Mataró el Secretariat de la Sectorial d’Immigració de CDC al Maresme. Ja existien el de Maresme-Nord i també el de Mataró, que presideix en Mostafà el Kaderi.

En Ricard Vidal, militant de Pineda de Mar, impulsor del grup sectorial del Maresme-Nord, presideix el nou secretariat, que compte amb nous catalans de tota la comarca.

La sessió va ser presidida per l’Àngel Colom, president nacional de la sectorial, que va venir acompanyat d’en Xavier Cos, conseller nacional de la sectorial, l’Èric Bertran, president de NousCatalans.Joves i de Mbaye Babacar Gaye director per a l'Àfrica Subsahariana. Es va fer una mica de valoració de la situació i la tasca feta fins ara per la sectorial a la comarca, essent Mataró un dels llocs on fa més temps que s’hi està treballant.

Va quedar molt clar que l’objectiu principal de la sectorial era la construcció del país amb la participació de tots els nous catalans, que són gairebé un milió i mig de persones, però també es va fer referència a la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, on serà molt important el vot de bona part d’aquests catalans nascut fora del principat. El país s’ha de fer per a tots i entre tots i no podem prescindir del 16 per cent llarg de la població.
Ara cal seguir treballant i implantant nous secretariats locals on no n’hi ha, especialment a les poblacions on el nombre de persones procedents d’altres països és més gran.

24/7/10

En Joan repeteix com alcaldable per CiU. Amb ell farem el canvi






El dia 22 de juliol, els militants i simpatitzants de CiU ens vam reunir per ratificar la proposta feta per l’Executiva Local perquè en Joan repetís com alcaldable de la Federació a Mataró.

Ens acompanyava el diputat Jordi Turull, president de la Federació de les Comarques de Barcelona de CDC, els també diputats Joan Morell i Benet Maimí, el darrer, a més, president comarcal d’UDC, en Joan Ramon Casals, secretari de Política Municipal de CDC, i en Xavier Badia, president comarcal de CDC.

Em va tocar, i ho vaig fer amb molt de gust, donar la benvinguda als assistents i explicar, breument, perquè érem allà. Vaig explicar també la decisió personal d’en Joan per tal que la seva candidatura fos votada en vot secret per militants i simpatitzants, encara que en urnes separades per qüestions estatutàries.

Tot i la brevetat de la meva intervenció, abans de passar la paraula a en Jordi Turull, vaig voler parlar una mica de qui serà, per segona vegada, el nostre candidat a l’alcaldia de Mataró. En Joan porta 20 anys de militància de militància a Convergència, molts dels quals hem treballat junts. Va començar des de la base, enganxant cartells, fent d’interventor, ... vam compartir l’executiu local, des d’on ja volíem aprendre com funcionava la política local i participàvem del debat municipal.
Ara fa 4 anys, va engrescar-se per ajudar, des del partit, a en Pim Esperalba i va acabar essent el cap de llista. És exigent, molt exigent, amb els altres i amb ell mateix, però ha fet equip i, permeteu-me que digui que, junts, tot el grup, estem contents de la feina que fem. Molt contents! No és difícil fer un equip i menys quan les persones provenen de dos partits diferents, però en Joan ho ha aconseguit.

He treballat amb diversos caps de llista i amb tots ho he fet de gust, però mai havíem aconseguit ser un equip com ara i això es nota, dins i fora. Som el millor equip i tenim davant els pitjors adversaris (com equip) de la història local. Aquesta vegada les possibilitat de canvi són reals i, amb en Joan ho farem junts.

Va ser una assemblea amb un gran ambient, amb molta gent, però, sobretot, amb un extraordinari ambient. Com algú em va dir, “això fa tuf ‘alcaldia”.

Deixo uns quants enllaços per tal que pugueu saber millor com va anar i que es va dir:

Aquí podeu llegir la nota de premsa de CiU i aquí la que ha fet CDC. També podeu seguir en vídeo el que varem dir jo mateix i en Jordi Turull, així com la intervenció d'en Joan.

21/7/10

Difama que alguna cosa queda

“Difama que alguna cosa queda” és una dita popular que segueixen alguns mals polítics i mitjans de comunicació. Però no per dir moltes vegades una mentida, aquesta es converteix en realitat.

Al final, però, serà veritat aquella altra dita que diu que “cree el ladrón que todos són de su misma condición”. Afortunadament, però, som molts als que, malgrat tinguem opinions i projectes diferents, no ens agrada veure com el nostre alcalde i el seu primer tinent d’alcalde estan imputats per un delicte contra el patrimoni i és per això que no ens passem el dia recordant-t’ho.

Sembla, però, que el primer tinent d’alcalde no té la mateixa sensibilitat i, tot i havent de passar periòdicament pel jutjat, es veu en cor de deixar anar comentaris i acusacions difamatòries quan “no venen a cuento”. Això és el que va passar al Ple passat quan s’estava parlant sobre la conveniència o no de prohibir el vel integral. Els presents vam haver d’escoltar comentaris cínics i mal intencionats en referència a un dirigent de CDC que, per altra banda, no era allà per defensar-se.

20/7/10

Tornada al Consell Comarcal i sessió del Consell d’Agrupació de CDC

Aquesta tarda he pres possessió com a conseller comarcal. Ho he fet substituint a en Joan Mora, que ho va deixar per centrar-se en la feina a l’Ajuntament de Mataró.

És la segona vegada que formo part del Consell Comarcal del Maresme, però la situació és completament diferent. Al mandat passat CiU, tot i tenir els mateixos consellers, era a l’oposició, qra forma part del govern conjuntament amb el PSC i ERC. Se’m fa estrany, ho he de confessar. Hi ha algunes coses que segurament formen part de la renúncia que suposa voler trobar l’acord i el consens, però se’m fa estrany.

Una altra cosa ha canviat. Fins ara sempre havia promès en el moment de la presa de possessió. Malgrat no m’agradés al cent per cent la Constitució espanyola, l’entenia com un pacte fet en un moment complicat de la història de l’Estat, però després del que ha passat amb les successives retallades de l’Estatut, crec que hem encetat una nova etapa, per això ho vaig fer “per imperatiu legal”.

El meu paper no serà com el d’en Joan, que era el portaveu de CiU al Consell, doncs per a mi també la prioritat és Mataró, però el compromís de seguir la política comarcal des de Mataró hi és.

A l’acabar el Ple Comarcal vam anar al local de CDC. Teníem Consell d’Agrupació i el presidia en Jordi Turull, responsable de Barcelona Comarques i darrerament “diputat revelació” pel seu paper a les comissions d’investigació. Ens va parlar de “el món al revés” que representa la comissió pel tema de El Palau. Efectivament, en lloc d’Europa es fan comissions de control o investigació on l’objecte a investigar és l’oposició. Deu ser que estan més espantats que nerviosos, però no s’hi val a badar, hem de seguir treballant com ho estem fent fins el darrer dia.

18/7/10

La Carpa torna a la Riera

Després de ser al Palau dissabte passat i al Callao diumenge, ahir la Carpa de CiU va tornar a la Riera.

A mesura que avançava la tarda s’hi aturava més gent i van ser moltes les persones que van emportar-se’n una bandera per penjar al seu balcó per Les Santes. La calor que feia era una mostra que la nostra Festa Major està a punt d’arribar.

Jo vaig marxar una estona per anar al Casal de Gent Gran que s’inaugurava al Palau, on abans hi havia Can Gassol. Serà un espai molt ben aprofitat, a més de tenir llum natural a tots els espais, té sortida a una futura plaça on la gent gran i els més joves podran conviure i compartir moltes estones.

Sembla que hem d’agrair al Sr. Zapatero que s’hagi pogut fer, tot i que molts estaríem d’acord que en política econòmica no tot el que hem d’agrair al president del govern d’Espanya és precisament bo. Tal vegada, amb un altre govern també hauríem fet el Casal i ens hauríem estalviat coses com l’aplicació de la Llei de la Dependència o la pitjor imatge internacional que ha tingut mai l’Estat espanyol. Això sense entrar a parlar de les seves promeses, entre elles la de respectar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya.

Per altra banda, no oblidem que si bé és cert que El Palau tindrà un nou Casal Municipal de Gent Gran, , és igualment cert que es perd el local que la gent de l’Unió Democràtica de Pensionistes tenia a la plaça del Forn del Vidre. No ens enganyem, hem canviat un local per un altre, més gran i millor, sí, però tenim els mateixos que teníem i al local d’una entitat ara hi hem de sumar els usuaris del barri.

17/7/10

A déu Televisió de Mataró

Avui he esborrat definitivament l’enllaç a TVMataró que tenia al meu bloc. Aquest ha estat, per a mi, el reconeixement de que del canal privat, amb vocació de servei públic, que durant 25 anys ha explicat el que passava a Mataró i a les poblacions de l’entorn ha desaparegut definitivament.

De fet, l’1 de juliol vam deixar de veure imatges pel canal que TVM emetia des de que va entrar en funcionament la TDT i ens hem quedat definitivament amb MaresmeDigitalTV, un canal públic municipal, sota el control d’un Consorci format per alguns ajuntaments. Consorci del qual l’Ajuntament de Mataró té majoria absoluta.

Segurament per donar més imatge de fusió, a més, s’ha canviat la imatge corporativa, creant M1TV, fet que comercialment no deu ser pas un encert, atès que la imatge anterior encara no havia assolit un grau de reconeixement suficientment acceptat, però tot sigui per semblar el que no és.

No entraré pas a discutir o argumentar que no es tracta d’una fusió, sinó d’una absorció, crec que només mirant qui seu al Consell d’Administració queda clar per qui ho vol veure. Només vull fer un reconeixement a tots els que durant anys, amb dificultats de tota mena i molt sovint amb el recolzament econòmic de les institucions, van tirar endavant un projecte comunicatiu que ha desaparegut definitivament. A déu Televisió de Mataró i un record molt sincer i molt efusiu per a Lluís Lligonya i tots els que el van acompanyar.

Falten 10 dies

Només falten 10 dies per Les Santes, posa la bandera de Mataró al teu balcó.
.

11/7/10

Som una nació. Nosaltres decidim!

Sabíem que hi hauria gent, però, 1.500.000 de persones són moltíssimes. La concentració va ser un èxit, el poble va sortir al carrer i va deixar clara la seva voluntat. Ara toca als polítics, al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats donar una resposta.

Per a molts, la Constitució Espanyola no era res de l’altre dijous, però era la conseqüència d’un pacte polític realitzat en un moment complicat de la història d’això que alguns en diuen Espanya. Ara, després de la sentència del TC, quatre anys després que el PP presentés el recurs i amb les declaracions que han fet els líders del PSOE, ha quedat clar que no hi ha cap redacció de l’Estatut que pugui agradar-los. Estem davant un final d’una etapa. És per això que els crits demanant la independència eren constants ahir al passeig de Gràcia.

Que no ens enganyin amb un estat federat, en tot cas, hauria de ser conferederat i això equival a un pacte d’igual a igual, per la qual cosa cal un estat propi per negociar una relació entre estats.

Ells ho han volgut. No som nosaltres (al menys uns quants) que hem volgut marxar. Són ells que no ens volen i quan en un lloc no et volen, per poc educat que siguis, el que has de fer és marxar.

El camí serà més o menys llarg, però no hi ha marxa enrere.

10/7/10

Avui la Carpa ha anat al Palau

Avui la Carpa de CiU s’ha instal·lat davant l’Escorxador. La gent passava per allà quan anava o venia del mercat que cada dissabte hi ha al carrer Prat de la Riba, al barri del Palau. No s’hi aturava tanta gent com en altres llocs de la ciutat, però ca espai és diferent i cal ser a tot arreu per recollir5 les aportacions dels ciutadans de tots els barris.

També s’han venut banderes de Mataró, cada vegada són més els ciutadans que a les properes Santes posaran la bandera al seu balcó.

Després, abans d’anar cap a l’estació per agafar el tren per anar a la manifestació “Som una nació. Nosaltres Decidim”, he passat un moment pel Centre Cívic de Pla d’en Boet per saludar la gent de Mataró Ràdio, que avui fien l’aperitiu anual abans de començar vacances.

Ens veiem aquesta tarda al passeig de Gràcia

8/7/10

Demanem respecte a la voluntat del poble català

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molt substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.

En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 de juliol a les 6 de la tarda en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya !

7/7/10

Som una nació. Nosaltres decidim. 10 de juliol - Manifestació

El director Lluís Danés ha el·laborat l'espot "Somniem" inspirat en la cançó de Lluís Llach com a campanya de sensibilització cap a la població catalana. Hi apareixen: Enric Massip, Nando Jubany, Xavier Grasset, Marc Parrot, Jordi Porta, Juste de Nin, Magda Oranich, Xavier Torres, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Eloi Vila, Josep M. Alvarez, Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias, Jaume Mateu (Tortell Poltrona), Bella Agossou, Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), Lluís Llach, Cesck Freixas, Celdoni Fonoll, Joan Rigol, Lloll Bertran, Joan Carles Gallego, Lluis Marco, Benet Nomdedeu, Antoni Serra Ramoneda, Montserrat Carulla, Eduard Estivill, Jordi Basté, Jordi Pujol, Jordi Cabré, Ferran Requejo, Heribert Barrera, J. Maria Portavella (Chanclettes), Justo Molinero, Muriel Casals, Titot, Toni Soler, Ventura Pons


6/7/10

Polítiques d’Habitatge i també imatge corporativa

Avui s’ha presentat a Mataró HABITATGE/CAT BLOC, una exposició itinerant que ja ha visitat més d’una dotzena de poblacions de Catalunya.

La mostra pretén, a més d’explicar tot el que la Generalitat està fent en polítiques d’habitatge, difondre com es poden demanar tot tipus d’ajuts en aquest camp, ja sigui per a lloguer, compra o rehabilitació.

Qualsevol administració té el deure d’explicar que fa i l’interès de fer-ne propaganda, això ha passat, passa i passarà I, pel que fa al Regidor d’Habitatge i al responsable d’ADIGSA és precisament això el que van fer davant els mitjans de comunicació locals i comarcals. Pel que fa al regidor d’Urbanisme no puc dir el mateix, doncs després de set anys de govern tripartit a Catalunya i més de trenta a Mataró, encara necessita parlar dels altres per dir quatre paraules. El que no explica és en quins pressupostos treballava l’anterior govern de la Generalitat, els esforços per millorar el finançament o les herències rebudes, com és el cas dels edificis del Pla d’en Boet a Mataró, llavors Polígono Espartero i que l’ADIGSA dels governs Pujol va rebre de l’antic “Ministerio de la Vivienda” i en els que va fer un grapat de millores internes i als entorns. És una llàstima haver d’escoltar sempre aquesta cançó de l’enfadós.

Per altra banda, mirant l’interior del vehicle que acull i transporta l’exposició no vaig poder evitar recordar el que CiU va posar de relleu fa mesos, quan va denunciar l’apropiació que el PSC, com a partit gran del tripartit, fa de la imatge institucional de l’Ajuntament i també d’altres institucions del País. Si a l’exterior la combinació entre blanc, negre i vermell ja és visible, a l’interior abunda encara més. Aquest seria, avui, un exemple més a tenir en compte per a la roda de premsa que va fer en Joan Mora per explicar-ho.

4/7/10

Una nova festa al barri de Cerdanyola


Totes les situacions tenen moments bons. La crisi que patim ens obliga a demostrar més imaginació, i això és el que està passant els darrers dies al barri de Cerdanyola.

El govern municipal s’ha compromès a no tenir cap despesa per inauguració, més enllà de la megafonia i algun empostissat. Això ha despertat la imaginació dels veïns que no renuncien a tenir una inauguració “sonada” del seu nou carrer.

Això és el que va passar ahir al carrer Burriac. Només feia una setmana de la festa al carrer Virgen de las Maravillas i, molt a prop d’allà, a l’extrem de ponent del barri, es va organitzar una gran celebració. El grup de teatre EPMA va ser-ne un dels protagonistes, però no l’únic. Els bars i tots els veïns del carrer van aconseguir convidar a tots els assistents com en els millors moments i les disfresses van fer-los passar una molt bona estona. S’ha de felicitar a tots per l’esperit ciutadà i la gran imaginació que van demostrar.

3/7/10

Per les Santes, posa la bandera de Mataró al teu balcó

Avui hem tornat a sortir al carrer amb la Carpa de CiU, però aquesta vegada, a més de recollir les impressions de la gent sobre les mancances de la ciutat i, sobretot, recollir les seves “Idees pel Canvi”, hem iniciat la campanya per aconseguir que per les Santes el màxim de balcons estiguin engalanats amb la bandera de la Mataró.

Hem encarregat un bon grapat de banderes i tothom que vulgui pot passar a recollir-ne una per la Carpa de CiU, només demanem una aportació per cobrir el cost que ha tingut la seva fabricació.

La bandera ve preparada amb una veta a cada extrem, per tal que sigui molt fàcil lligar-la a qualsevol balcó o finestra, i l’acompanyem d’un breu escrit sobre la seva història que ha redactat el doctor en història i dues vegades Premia Iluro, Ramon Reixach.

D’aquesta manera, des de CiU volem contribuir a la Festa Major, en un acte que no és polític i que no val diners. Hem d’aconseguir que del 24 al 29 de juliol Mataró estigui ben engalanada per col·laborar, encara que sigui amb un petit gra de sorra, a que les Santes segueixin essent una de les millors festes majors de Catalunya i que tots els mataronins i mataronines se la sentin seva.

Quan van ser les set, però, vam poder creuar el carrer i fer el “Brindis per la Independència” que un grup de ciutadans, molts d’ells voluntaris e 20J, havien preparat sota la Bandera de Catalunya, instal·lada a proposta de CiU a la plaça de Santa Anna.