Montilla es destapa i entre de ple a utilitzar el joc brut del PSC

Fa temps vaig proposar-me no parlar gaire sobre l’estratègia bruta de desqualificació injustificada que utilitza el PSC, però el tema està arribant a límits inacceptables. Això ha fet que darrerament, després d’escoltar la sessió parlamentaria per tractar el dictamen de la Comissió d’Investigació del cas del Palau de la Música no em pugues estar d’opinar. Tampoc podia evitar deixar constància del darrer cas de cinisme del primer tinent d’alcalde de Mataró, que es permet deixar anar comentaris entre mig del debat municipal i, aprofitant qualsevol paraula que s’ha dit abans, insinuar i difamar (Insultar i ofendre una persona perquè els altres pensin coses dolentes d'ella), a veure si repetint una i altra vegada comentaris d’aquests el ciutadà acaba creient que tot el que es diu és veritat.

Ara ha estat el mateix Montilla, que tornarà a ser candidat a presidir Catalunya pel PSC, qui ha utilitzat el joc brut que fa temps està fent servir la gent del seu partit. Queda clar que l’increment en la difamació i el joc brut del PSC és directament proporcional al mal resultat que les enquestes li donen. Davant la caiguda en picat, l’única cosa que saben fer els socialistes és empastifar i desacreditar injustificadament a tothom.

La veritat és que, qui té polítics en actiu imputats per greus delictes és precisament el PSC-PSOE. Què passa amb el cas de Santa Coloma de Gramanet? i, parlant del cas Palau de la Música, què passa amb el regidor d’Urbanisme de Barcelona? De moment, aquests són els casos que es troben al jutjat i dels quals ni el PSC, ni Montilla, ni la gent del PSC de Mataró en parlen. Tornant a les frases de Montilla al Vendrell i que publicaven ahir els diaris, com és que no plega ell davant els casos greus de corrupció que afecten a càrrecs en actiu del partit del qual n’és el primer secretari?

A Mataró no tenim casos de corrupció, però si que hi ha procediments que molta gent pensa que no s’han fet correctament i són motiu d’investigació judicial, pels quals estan imputats càrrecs electes (alcalde i regidor d’urbanisme) i tècnics. Afortunadament, a la nostra ciutat l’oposició és respectuosa i no burja contínuament en la ferida, aplicant el principi “presumpció d’innocència”.

.

A més, tot això passa quan el Sr. Cèsar Fernàndez, gerent de l’empresa municipal PUMSA, que entenc que no fa altra cosa que executar les ordres del president de la societat, també ha estat imputat per un presumpte delicte de coaccions, que res té a veure amb les acusacions que el fiscal manté sobre l’alcalde i el regidor d’urbanisme, que són per atemptar contra l’ordenació del territori i contra el patrimoni històric.