Sant Ramon

Vagi per endavant la felicitació a tots els que es diuen Ramon. Avui hauria estat també el sant del meu sogre, però una vegada ens va deixar no queda ningú més amb aquest nom a la família.

De fet, no vull pas parlar del Sant, sinó del carrer que la ciutat li té dedicat. Com fan fa molts i molts anys, prop de cent cinquanta, aquest cap de setmana els veïns d’aquest carrer van celebrar la seva festa: la “Serenata del carrer de Sant Ramon”.

Hi he anat amb en Toni com cada any, però aquesta vegada la festa tenia en Joan de pregoner. Li he sentit molts discursos, però mai un pregó de festa. La veritat és que m’ha agrada, jutgeu vosaltres mateixos.

Com sempre el programa va ser excel•lent i no hi va faltar res. Activitats pels més petits, pels més grans, pels que volen passar-s’ho bé, escoltar música o només seure a taula amb els veïns. Tot preparat des de fa molt de temps perquè funcioni al tornar de vacances, amb una organització impressionant.

Felicitats i gràcies per l’acollida.