El canvi camina amb fermesa

Ahir, dia 16 de desembre de 2010 serà un dia a recordar a la història de Catalunya. La novena legislatura del Parlament de Catalunya, serà, sempre més, la de l’elecció de la primera Presidenta de la cambra catalana. Núria de Gispert és la nova presidenta i, per tant, des d’avui la segon autoritat del nostre País durant els propers quatre anys.

La Presidenta del Parlament s’ha referit en el seu discurs al fet quan ha destacat en el seu discurs que: “Avui és un moment històric, que pot donar satisfacció i resposta a moltes de les nostres reivindicacions. Dedico aquesta part del meu discurs especialment a totes les dones de Catalunya i a les seves filles, i a les filles de les seves filles,perquè puguin, gràcies a la feina feta, arribar a trencar el sostre de vidre que ens impedeix assolir la igualtat real i perquè facin el sentir i el contingut de les següents paraules. Les dones, llevat d’alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en el futur.”

􀀵 Núria de Gispert ha fet un homenatge al moviment de dones que des de fa més de 150 anys van lluitar per assolir la igualtat legal i ho varen aconseguir. Queda lluny la societat en què les dones no tenien dret a vot.

Però l’elecció d’una dona com a presidenta ha vingut acompanyada per un altre fet remarcable socialment. Per primer cop ha pres posició com a diputat una persona amb una discapacitat física. David Bonvehí, de Convergència i Unió., que va tenir fa uns pocs anys un accident que l’obliga a anar amb cadira de rodes, exemple de voluntat de superació davant d’una greu adversitat. A més, si es produís alguna dimissió per nomenament, podria entrar a formar part del Parlament en Pep Llop, també de CiU, que seria el primer diputat invident de la història.

Tots aquests fets, que hem de desitjar que d’aquí uns anys passin desapercebuts, són avui una mostra del que pot arribar a fer CiU en el camp de les polítiques per a la igualtat de les persones. Polítiques de les quals s’omplen la boca els partits que s’anomenen d’esquerres, però que després posen homes a per tot arreu quan s’ha de nomenar consellers.