16/8/14

PINZELLADES D’UNA ÈPOCA, Ajuntament de Mataró 66 – 74


Aquest és el títol d’un llibre escrit per Joan Rey Català, qui fou regidor de l’Ajuntament de Mataró pel “tercio familiar” els darrers anys del franquisme, quan una petita escletxa democràtica permetia que la ciutadania, no sense entrebancs, elegís una part del Consistori. És un llibre editat el 1997 que em va regalar a finals de juliol el company i amic Miquel Rey, net de l’autor.

Ha estat una lectura fàcil, amena i interessant. Des de l’anècdota d’anomenar Sala dels Tigres (que és el que hi ha realment a la pintura de José Bermudo) a la que avui coneixem com a Sala dels Lleons, fins la constatació que la queixa per la lentitud i la complexitat dels expedients de l’administració municipal ja existia abans de la democràcia.

Llegir el llibre de Joan Rey, de qui havia sentit parlar sovint al meu pare quan jo encara era molt petit, ha estat una manera de conèixer una mica més l’Ajuntament de Mataró i la seva història, així com d’alguns personatges locals, alguns dels quals han tornat a ser regidors després del 79.

Entre els molts temes que Joan Rey té interès en explicar jo destacaria el que fa referència al canvi de nom de la “Caixa d’Estalvis de Mataró”; el paper de l’entitat i d’altres en el compliment de les lleis i normes urbanístiques, així com el seguiment del compliment que en feia l’autoritat local; el contracte de la brossa i el tractament dels residus, que segueix essent un tema d’actualitat avui en dia; la redacció d’un nou Pla Urbanístic, les al·legacions i impugnacions que va rebre; el poc interès de comerciants i empresaris per una Cambra de Comerç pròpia o per la creació d’una marca de ciutat i, un tema que no ha deixat d’estar sobre la taula de tots els governs posteriors,: l’organització municipal.

És curiós observar com molts temes que s’han tractat posteriorment ja van aparèixer en aquell moment, en molts casos de la ma de Joan Rey, però ningú va posar-hi l’interès per resoldre’ls.

En resum, un llibre de recomanada lectura pels que tenen interès per la política local, tot i que segurament a l’actualitat deu ser difícil trobar-lo a les llibreries.

11/8/14

Una altra Serenata de Sant Ramon



Any rere any, els veïns i veïnes del carrer Sant Ramon s'ajunten per organitzar un grapat d’actes al gust de tots, petits i grans. La gent del carrer són els autèntics artífexs i protagonistes de la Festa, però tots els mataronins i mataronines ens la sentim nostra.

Tot i que la Serenata del carrer Sant Ramon mereix el suport de la Ciutat, la situació econòmica dels darrers anys ho fa complicat, però als organitzadors això no els atura, saben trobar nous ajuts i col·laboracions i any rere any ens donen una lliçó de com, amb il·lusió i esforç, es pot aconseguir allò que ens proposem.

És per això que, un any més, quan el mes d’agost arriba al seu final, el carrer Sant Ramon s'engalana, els veïns i veïnes surten, munten i gaudeixen un cop més de la seva merescuda Serenata, la més antiga de Mataró.

I si és cert que “Les Santes” són la Festa Major de la Ciutat, sense Serenates com la del carrer Sant Ramon o les de molts altres carrers del Mataró-Centre, totes elles consolidades, juntament amb les Festes de cada barri de la Ciutat, que des del maig i fins al mes de setembre es van celebrant cada cap de setmana, Mataró seria un altre. Si “Les Santes” són la festa gran, les altres són un exemple de convivència i cohesió ciutadana.

Per acabar, us desitjo que tingueu una molt bona Serenata i que tot surti molt bé, tal com us mereixeu!


Joaquim Fernàndez i Oller
Regidor de Cultura, Participació i Ciutadania

Escrit publicat al programa de la Serenata 2014 del carrer Sant Ramon