24/9/14

“Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones” ja té catàleg



El catàleg “Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones”, així com l’exposició que porta el mateix nom, són elements importants de la commemoració del Tricentenari a Mataró, organitzada per l’Ajuntament de Mataró i la Comissió 1714-Mataró-2014, creada expressament per aquest important aniversari i integrada per diverses entitats culturals de la ciutat, com són: Amics de la Ciutat de Mataró, Associació Amics de Ca l’Arenas, Biblioteques de Mataró (Pompeu Fabra i Antoni Comas), Fundació Iluro (Biblitoeca  i Ateneu), Grup d’Història del Casal, Museu Arxiu de Santa Maria, Museu de Mataró, Òmnium Cultural Mataró-Maresme, Parròquia de Santa Maria, Sala Cabanyes i l’adhesió del Foment Mataroní.

El catàleg, que complementa i amplia la temàtica que es presenta a  l’exposició, que des del dia 6 de setembre podem visitar a la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro i a les sales del Museu de Mataró, ens permet acostar-nos amb més profunditat als fets històrics de l’època i ens explica la Guerra de Successió i les seves conseqüències, un dels principals objectius de la commemoració del Tricentenari, i en com va viure Mataró aquell complicat primer terç del segle XVIII.

Es descriu com era la ciutat abans i després de la Guerra de Successió, l’arribada de l’arxiduquessa, el paper de Mataró durant el conflicte, el problema dels allotjaments de les tropes en cases de la ciutat i  les conseqüències de l’aplicació del Decret de Nova Planta.

El text, a més, es complementa amb la vida d’algunes personalitats singulars d’aquella època partidaris dels àustries i dels borbons. Ben segur que ens ajudarà a comprendre el Mataró d’aquell moment i també el Mataró d’avui.

La publicació s’ha fet de la ma d’un dels historiadors de més renom de la ciutat i un dels millors experts en l’època moderna, el Dr. Joan Giménez Blasco, comissari del Tricentenari mataroní, que ha estat també el comissari de l’exposició Mataró 1714.

El Dr. Joan Giménez és autor d’una extensa bibliografia sobre el període, treballs que l’han fet mereixedor de diversos guardons, entre d’altres i en dues ocasions, el Premi Iluro de Monografia Històrica.

En resum, estem parlant d’una publicació molt recomanable, que donarà continuïtat i ampliarà l’aprenentatge i comprensió dels fets succeïts al voltant de la Guerra de Successió a Mataro i a Catalunya, així cm les seves conseqüències, que grans i petits podran adquirir amb la visita a l’exposició.




23/9/14

Mataró dóna suport a la consulta del #9N2014


Avui a Mataró s’ha celebrat el Ple Municipal extraordinari per tal de debatre i posar a votació la proposta de resolució presentada pels grups municipals de CiU, ICV-EUiA i la CUP de suport a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014, a la qual el grup municipal socialista havia presentat una esmena a la totalitat.

Després de la lectura dels dos textos i la intervenció del president d’Òmnium Cultural a Mataro, que havia sol·licitat la paraula en nom d’Òmnium i l’ANC, ha començat el debat.


Sorprenent, en el seu posicionament, els grups contraris a la proposta han estat més estona parlant del ROM i del fet que s’hagués habilitat un espai a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament perquè el nombrós públic assistent pogués seguir la sessió, que no pas del contingut de la moció. Abans s’havia fet una concentració convocada de manera espontània a través de les xarxes socials i en la que s’ha llegit la proposta que poca estona després es portava a aprovació al Ple Municipal.



L’esmena a la totalitat del grup municipal socialista no definia un posicionament clar. Estan a favor de la consulta però diuen que abans cal arribar a acords i consensos, que ja ha quedat clar que el govern central no vol. Això la converteix en ambigua, sembla que vulguin però no es decideixin a fer el pas. Fan un pas endavant i dos enrere, en diuen una de freta i una altra de calenta.

El Ple d’avui ens ha donat l’oportunitat de demostrar la unitat del món local, de demostrar la unitat de les forces polítiques i de la societat civil en favor del DRET A DECIDIR. Els socialistes tenien l’oportunitat de sumar-se als que defensem el dret democràtic de la gent d’aquest País a decidir sobre el seu futur i han preferit mirar-s’ho des de la distància, tot i que és cert que amb la seva abstenció han permès, avui i en ocasions anteriors, que les propostes presentades per altres prosperin.

La Junta de Portaveus ja va aprovar el passat mes de gener una declaració institucional de suport a la consulta per decidir el futur polític de Catalunya, i també en aquella ocasió va ser gràcies a l’abstenció dels socialistes, però ha arribat l’hora de la veritat. Ara tenim les eines per convocar els ciutadans a votar, ara tenim una llei de consultes aprovada pel 80% del Parlament català. La Llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya, redactada i aprovada en el marc legal existent, ens dóna garanties democràtiques per decidir el nostre futur i el dels nostres fills.

Ha arribat l’hora de la democràcia. És l’hora de la veritat i el procés és irreversible. Podem estar junts al costat de la ciutadania o ser sords i cecs davant el clam popular. La gent de CiU, amb convicció i responsabilitat democràtica, ens sumem als que VOLEN DECIDIR SOBRE EL SEU FUTUR. Perquè, el ciutadà, pensi el que pensi, voti el que voti, pugui opinar sobre el País que vol per a ell i els seus fills.

Som molts els que estem convençuts que per a la defensa de la llengua, la defensa de la cultura, la defensa dels drets individuals i col•lectius com a poble, per a l’optimització dels nostres recursos i l’eficàcia dels serveis públics ens cal una nova i diferent relació amb l’Estat Espanyol, però avui, ara, ... el que estem demanant és poder decidir el nostre futur democràticament. Des de la solidaritat, des del civisme, des de la convivència i la cohesió social, .... VOLEM VOTAR !!

11/9/14

Parlament a l'Ofrena Floral de CiU a Rafael Casanova



Amigues i amics,

L'escriptor Bertolt Brecht deia: “Qui lluita pot perdre. Qui no lluita, ja ha perdut”. I fa 300 anys, el poble de Catalunya lluitava per conservar la seva pròpia identitat nacional. Vàrem perdre, prou que ho sabem i que ens ho recorden sempre que poden. Alguns ens diuen que som ben bojos, de tenir com a Diada Nacional el dia d’una desfeta, la data que va significar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya.

El que no entenen aquests és que avui, els ciutadans d’aquest país no recordem una derrota, sinó que honorem el nostre passat, la força immensa dels nostres avantpassats que no es van resignar a veure Catalunya destrossada i van aconseguir que no desaparegués ni la llengua ni la cultura pròpies, però tampoc els trets característics del nostre poble que tan bé han assumit tots els que venint de fora s’han sumat a aquest projecte de tots que és bastir un futur col·lectiu: la tenacitat, l’esforç, el treball, la capacitat d’integració i l’orgull de pertinença.

Catalunya, des del 1714, ha patit altres episodis cruels d’intent d’anorrear la seva identitat. La nostra resistència ha guanyat i per això hem aconseguit passar de la opressió a la llibertat. Però ja no n’hi ha prou. Fa temps que volem fer un pas més, per això, les darreres Diades han estat un clam popular, cívic i multitudinari de reivindicació del dret més elemental que té un poble: EL DRET A DECIDIR LLIURAMENT EL SEU FUTUR.


La Diada d’avui ha de servir perquè mostrem al món la força i la vigència del nostre desig de llibertat, a les portes d’una altra data tan significativa com ho serà la de la consulta del 9 de novembre. JUNTS hem de ser capaços de traslladar la força dels carrers a les urnes.

Per això, la gent de Convergència i Unió, els homes i les dones que amb el president Mas al capdavant estem liderant la transició nacional que ha de portar Catalunya a la seva independència, hem d’abocar totes les nostres energies a l’èxit d’aquesta convocatòria.

Com ha dit el President Mas: “Tenim ferides, sí, però és perquè estem al front, lluitant mentre altres només fan d’espectadors. Estem al centre, fent de paret mestre per aguantar el conjunt sense el qual tot fa figa”.

300 anys després tenim l’oportunitat de recuperar llibertats, però sense CiU aquesta recuperació no seria possible, És per això que no tenim cap mena de complexa, i ben al contrari, batallem convençuts que, sense la gent convergent, aquest procés d’arribar a la plena sobirania nacional seria impossible.

Creiem que no és moment d’estratègies electorals de curta volada. És l’hora de la unitat dels sobiranistes. Una unitat que sempre ha estat difícil d’aconseguir i ara es fa imprescindible. Si estem pendents d’esgarrapar més vots per aconseguir més poder individual quan el que ens hi juguem és el futur del país, aquest està perdut i tots els seus ciutadans amb ell.


La societat ens demana lideratge institucional i consens polític. No els podem defraudar, però no depèn només de nosaltres. Cal que totes les forces partidàries del Dret a Decidir anem a la una. Perquè la miopia política en moments decisius, i la història de Catalunya en té massa exemples, pot suposar un fracàs estrepitós que ningú no vol. Si no volem acabar lamentant-nos, millor no treure pit a deshora, que res encara no està guanyat. 

Amb el trasbals que hem tingut la família convergent en les darreres setmanes, molts s’han apressat a enterrar la nostra formació política. No neguem el dolor, però sabem que una sola persona no representa tot un projecte, de la mateixa manera que el País sempre ha estat i estarà per sobre de les persones, per importants que aquestes hagin estat. És justament per això que anem amb el cap ben alt i ens sentim orgullosos de la feina feta al capdavant del govern de la Generalitat. Han estat els governs de CiU els que han fet possible la reconstrucció del.

A Mataró, i en clau exclusivament local, també podem estar orgullosos de la feina feta per l’actual govern municipal en els moments més difícils, tant des del punt de vista econòmic, com social i polític.

Només avancem si som capaços de qüestionar-nos el que som i com vivim. Creixem com a societat i com a persones, quan garantim la igualtat d’oportunitats, quan treballem per l’equitat i defensem el nostre dret a una vida millor i més lliure on puguem decidir de quina forma millorem com a societat.

Per això, us demano que ens mobilitzem, que ens comprometem al costat de la ciutadania i al costat del Govern i del President de la Generalitat.

Que responguem avui a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats del país, que responguem avui i sempre que estiguem cridats a sumar-nos a les reivindicacions per la llibertat nacional.

Acabo. L’escriptor irlandès George Bernard Shaw va escriure: “Hi ha homes que miren el món que els envolta i diuen: per què? N’hi ha d’altres que somnien un món que encara no existeix i diuen: per què no?”.

Nosaltres, ciutadans de Catalunya, tenim el dret a somniar en la creació d’un nou país i de lluitar per fer-lo realitat.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

10/9/14

“El ser i el voler d’una nació” de Salvador Cardús



El doctor en economia, professor de Sociologia, ex-degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, Salvador Cardús, ha estat enguany l’encarregat d’impartir la Conferència Institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Mataró.

Cardús ha començat fent un recorregut històric del concepte “Nació”. Això sí, després de deixar molt clar que l’11 de setembre de 2014 no és una Diada qualsevol.

Ha explicat com la paraula “Nació” apareix a declaracions, celebracions, resolucions parlamentàries. De com en parla la Constitució espanyola, fins arribar als Estatus. Tant el de 1979, que segons ell el tracta d’acord amb el que diu la Constitució, com el de 2006, que si bé al text aprovat pel Parlament s’introduïa al pròleg, el retornat de Madrid ja ho havia perdut.

Després de preguntar-se si som o no som una nació, el conferenciant ha deixat clar que: “no servei de res dir que s’és una nació si no se’n té els atributs”. Abans ho dèiem, ho volíem ser, però no ho érem. És a partir de la construcció d’infraestructures i farcir les institucions que en comencem a tenir consciència del que representa.

Cardús ha constatat que fa deu anys ningú imaginava que avui seriem on som, reivindicant que VOLEM SER UNA NACIÓ. És al 2003, en els treballs preparatoris del nou Estatut, que se’n comença a parlar i el 2006, quan es veu que no s’ha aconseguit gairebé res del que es pretenia, sinó que en alguns casos, com en la llengua, més aviat s’ha reculat, que comencen les reivindicacions, quan en cara no es parla de cap crisi econòmica.

La consulta d’Arenys de Munt el 2009 marca un nou episodi important en el camí a recórrer, així com la frustració i el patiment que causa la dependència d’un altre. És per tot això que, segons Salvador Cardús, sense que tots siguem independentistes, actualment hi ha molts catalans que veuen la independència com un fet normal.

Amb la seva conferència “El ser i el voler d’una nació”, Salvador Cardús ens ha parlat també del DRET A DECIDIR DELS POBLES SOBRE EL SEU FUTUR. Ha estat una lliçó excel·lent, amena i didàctica, de la qual en trobareu una referènciaal web municipal.