Amigues i amics,
L'escriptor
Bertolt Brecht deia: “Qui lluita pot perdre. Qui no lluita, ja ha perdut”. I fa
300 anys, el poble de Catalunya lluitava per conservar la seva pròpia identitat
nacional. Vàrem perdre, prou que ho sabem i que ens ho recorden sempre que
poden. Alguns ens diuen que som ben bojos, de tenir com a Diada Nacional el dia
d’una desfeta, la data que va significar la pèrdua de les llibertats nacionals
de Catalunya.
El
que no entenen aquests és que avui, els ciutadans d’aquest país no recordem una
derrota, sinó que honorem el nostre passat, la força immensa dels nostres
avantpassats que no es van resignar a veure Catalunya destrossada i van
aconseguir que no desaparegués ni la llengua ni la cultura pròpies, però tampoc
els trets característics del nostre poble que tan bé han assumit tots els que
venint de fora s’han sumat a aquest projecte de tots que és bastir un futur
col·lectiu: la tenacitat, l’esforç, el treball, la capacitat d’integració i
l’orgull de pertinença.
Catalunya,
des del 1714, ha patit altres episodis cruels d’intent d’anorrear la seva
identitat. La nostra resistència ha guanyat i per això hem aconseguit passar de
la opressió a la llibertat. Però ja no n’hi ha prou. Fa temps que volem fer un
pas més, per això, les darreres Diades han estat un clam popular, cívic i
multitudinari de reivindicació del dret més elemental que té un poble: EL
DRET A DECIDIR LLIURAMENT EL SEU FUTUR.
La Diada d’avui ha de
servir perquè mostrem al món la força i la vigència del nostre desig de
llibertat,
a les portes d’una altra data tan significativa com ho serà la de la consulta
del 9 de novembre. JUNTS hem de ser capaços de traslladar la
força dels carrers a les urnes.
Per
això, la gent de Convergència i Unió, els homes i les dones que amb el president
Mas al capdavant estem liderant la transició nacional que ha de portar
Catalunya a la seva independència, hem d’abocar totes les nostres energies a
l’èxit d’aquesta convocatòria.
Com ha dit el
President Mas: “Tenim ferides, sí, però és perquè estem al front, lluitant
mentre altres només fan d’espectadors. Estem al centre, fent de paret mestre
per aguantar el conjunt sense el qual tot fa figa”.
300
anys després tenim l’oportunitat de recuperar llibertats, però sense CiU
aquesta recuperació no seria possible, És per això que no tenim cap mena de
complexa, i ben al contrari, batallem convençuts que, sense la gent convergent,
aquest procés d’arribar a la plena sobirania nacional seria impossible.
Creiem
que no és moment d’estratègies electorals de curta volada. És
l’hora de la unitat dels sobiranistes. Una unitat que sempre ha estat
difícil d’aconseguir i ara es fa imprescindible. Si estem pendents d’esgarrapar
més vots per aconseguir més poder individual quan el que ens hi juguem és el futur
del país, aquest està perdut i tots els seus ciutadans amb ell.
La
societat ens demana lideratge institucional i consens polític. No els podem
defraudar, però no depèn només de nosaltres. Cal que totes les forces partidàries
del Dret a Decidir anem a la una. Perquè la miopia política en moments
decisius, i la història de Catalunya en té massa exemples, pot suposar un
fracàs estrepitós que ningú no vol. Si no volem acabar lamentant-nos, millor no
treure pit a deshora, que res encara no està guanyat.
Amb
el trasbals que hem tingut la família convergent en les darreres setmanes,
molts s’han apressat a enterrar la nostra formació política. No neguem el
dolor, però sabem que una sola persona no representa tot un projecte, de la
mateixa manera que el País sempre ha estat i estarà per sobre de les persones,
per importants que aquestes hagin estat. És justament per això que anem amb el
cap ben alt i ens sentim orgullosos de la feina feta al capdavant del govern de
la Generalitat. Han estat els governs de CiU els que han fet possible la
reconstrucció del.
A
Mataró, i en clau exclusivament local, també podem estar orgullosos de la feina
feta per l’actual govern municipal en els moments més difícils, tant des del
punt de vista econòmic, com social i polític.
Només
avancem si som capaços de qüestionar-nos el que som i com vivim. Creixem com a
societat i com a persones, quan garantim la igualtat d’oportunitats, quan
treballem per l’equitat i defensem el nostre dret a una vida millor i més
lliure on puguem decidir de quina forma millorem com a societat.
Per
això, us demano que ens mobilitzem, que ens comprometem al costat de la
ciutadania i al costat del Govern i del President de la Generalitat.
Que
responguem avui a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i altres
entitats del país, que responguem avui i sempre que estiguem cridats a
sumar-nos a les reivindicacions per la llibertat nacional.
Acabo.
L’escriptor irlandès George Bernard Shaw va escriure: “Hi ha homes que miren el
món que els envolta i diuen: per què? N’hi ha d’altres que somnien un món que
encara no existeix i diuen: per què no?”.
Nosaltres, ciutadans
de Catalunya, tenim el dret a somniar en la creació d’un nou país i de lluitar
per fer-lo realitat.
VISCA CATALUNYA
LLIURE!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada