25/12/15

Del Poema de Nadal, de Josep M. de Segarra

Dedicat a una persona que m’ha ajudat en moments difícils


Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
Que està damunt del bé i del mal,
Més no hi val ganivet, ni ànima dura,
és més forta la Nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell  d’home que arrossega la corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I en dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

23/12/15

El primer Nadal sense tu

Si cada dia al despertar trobo el teu buit al meu costat, imaginat el que podria ser una taula de Nadal sense tu. És per això que amb la nostra filla hem fet la maleta i agafat un avió.

Per què un avió? Bé que ho saps! Per no caure en la temptació de, a darrera hora, no marxar.

Anirem a llocs diferents, a llocs on farà més fred, a llocs on parlaran altres llengües, a llocs on el menjar no serà el mateix, a llocs on les obligades visites ens mantindran ocupats i ens faran més suportable el forat que has deixat.

Però, malgrat tot, seguirà essent el primer Nadal sense tu.

10/10/15

9N SOM TOTS


L’ANC i Òmnium Cultural ens convoquen de manera conjunta per expressar el rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 (9N).

En primer lloc, ens demanen que ens adherim al Manifest que trobarem aquí.

D’altra banda, cal que el proper dimarts 13 d’octubre a les 19:30 tots participen als actes de suport  que es faran davant dels ajuntaments de tots els municipis.

Igualment, ens demanen que enviem una carta de protesta a les instàncies judicials. Només cal descarregar-la aquí, signar-la i enviar-la a l’adreça que surt a l’encapçalament de l’escrit.

També ens demanen que acompanyem les persones que hauran de declarar els dies 13 i 15 d’octubre a les 10 hores al TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona). El mateix dia 15 d'octubre també està prevista una concentració de càrrecs electes davant del TSJC. 

9/10/15

Quatre mesos sense tu

Cada dia vuit del calendari començo un escrit com aquest, però quan és l’hora de publicar-lo em costa obrir els meus sentiments i penjar-lo al bloc. També perquè m’agradaria tenir més habilitat per escriure’l com tu et mereixes. Però avui, finalment, m’he decidit a fer-ho.

Des d’aquell 8 de juny en que vas abandonar la teva lluita de més de dos anys contra la malaltia de la que, malgrat ser conscients de la gravetat, no ens podíem imaginar un final tant ràpid i injust, han passat moltes coses: l’aniversari de la Rosa; el nostre aniversari de noces; les Santes; la Mare de Déu d’agost, un dia de trobada familiar; el meu aniversari,... i molts altres moments més íntims o de transcendència pel País, un país que tu estimaves tant com a la família.


Tota una vida junts. Des dels 15 i 16 anys que ens vam conèixer, tu amb l’uniforme del Cor de Maria i jo escapant-me entre classes per anar-te a trobar quan entraves a l’escola. Vam compartir-ho tot. Junts vam descobrir un amor que seria per sempre, junts vam tirar endavant un negoci, vam crear una família amb dos fills meravellosos i fins el darrer dia confiàvem en celebrar junts que el nostre país esdevindria un estat independent.

És cruel i injust marxar quan es pot començar a gaudir de tot el que has estat sembrant. És injust sacrificar-te per no tenir temps de gaudir-ne i marxar deixant moltes coses per fer i molta gent per estimar.

És cruel i injust veure com se’n va qui més has estimat. És injust no saber que has d’aprofitar cada moment, cada segon, perquè la vida que t’espera és curta.

Han passat quatre mesos i encara penso que et trobaré a casa quan arribi o que podràs acompanyar-me a qualsevol dels actes als que abans anàvem junts. Però no és així, la casa és buida, perquè malgrat la companyia dels nostres fills i el suport dels amics, el forat que tu has deixat no el pot omplir ningú.

Però també és cert que aquí la vida segueix i et recompensa amb el suport de molts que n’hi t’ho esperaves. Afortunadament, per cadascun dels que et sorprenen amb la seva indiferència al teu dolor, n’hi ha una dotzena que t’abracen i et fan costat en els pitjors moments. També persones fins aquell moment anònimes o desconegudes, t’aturen pel carrer per mostrar-te el seu suport.

Gràcies als que ens donen suport, però sobretot gràcies a que et portem sempre amb nosaltres i sabem que tu no voldries que defallíssim, tirarem endavant i seguirem construint la família, la ciutat i el país. Un petó !!

27/9/15

Molta participació, molt de respecte i l’esperança posada en el resultat

L’ambient de la Jornada Electoral fa pensar que tindrem una molt alta participació, tot i que no seria la primera vegada que al matí hi ha molta activitat i després de dinar l’assistència als col·legis electorals, sense saber perquè, cau en picat.



En tot cas, malgrat les provocacions d’alguns durant la campanya, tenim una Jornada tranquil·la. Els catalans anem a votar amb respecte per a totes les opcions, l’ambient és magnífic i convençuts que tothom respectarà el que diguin les urnes.

És massa aviat per especular sobre possibles resultats, però l’ambient de tranquil·litat i respecte ja és una bona notícia i una mostra de maduresa del poble català.


La candidatura “Junts pel Sí” ha fet una campanya des del respecte, una campanya amb el somriure al rostre, plena d’il·lusió i d’esperança en el futur. Ara, sense perdre aquesta esperança, toca esperar els resultats.

Avui també VOTARÉ PER TU


Hem estat molts anys compartint el desig de llibertat pel nostre País. De molt joves, gairebé criatures, ja vam córrer junts davant d’una policia que afortunadament s’ha transformat. Junts hem reclamat durant anys els nostres drets. Per això junts vam entrar a militar en un partit que lluitava per les llibertats nacionals, hem participat junts a les manifestacions més importants que s’han fet, junts hem intentat transmetre aquests sentiments, aquestes il·lusions i esperances als nostres fills.


És per tot això que avui també VOTARÉ PER TU i perquè aquell desig que tant ens va unir i pel que tant vam lluitar ara es faci realitat. Tu no hi seràs, però els nostres fills i els nets que no hauràs pogut veure nàixer seran lliures com tu i jo vam voler ser durant tots aquets anys. Votaré per tu, per ells i pels nostres pares i avis que són amb tu i van ensenyar-nos a estimar aquest bonic País. Ells no parlaven de independència, però ens van deixar molt clar que Catalunya tenia personalitat pròpia, que Catalunya s’havia fet amb l’esforç de molts, dels que ja hi eren i dels que van venir de fora, i que és per això que som nosaltres i només nosaltres els qui hem de decidir el nostre futur.



Se’m ha fet estrany i molt difícil seguir aquesta campanya sense tu, però sàpigues que hi tenim amics. Amics més joves que nosaltres que segueixen el camí que altres van iniciar, que nosaltres vam fer junts i que ells acabaran, portant-nos a la llibertat de Catalunya i dels catalans. També per tu, avui votarem “Junts pel sí”, un sí a la República Catalana, el nou estat independent d’Europa.


17/8/15

Una nova Serenata al carrer Sant Ramon i ja en van 150


Les Santes d’aquest any ja ens queden lluny i, tot i que la calor no ha marxat, el temps comença a canviar. El setembre és a tocar i el carrer de Sant Ramon s’engalana per celebrar un any més, i ja van (ningú m’ho ha sabut dir exactament) al voltant dels cent cinquanta, la seva Serenata, la més antiga i més farcida d’actes de les moltes que s’organitzen a la nostra ciutat.

Els veïns del carrer de Sant Ramon i rodalies porten mesos, molts mesos, preparant el programa i cercant col·laboracions per fer-lo realitat. Tal com estan les coses, cada dia és més difícil trobar qui pugui aportar alguna cosa, sigui en espècies o en diners, per ajudar a la Festa, però ells no defalleixen i quan els veiem amb tanta il·lusió també ens costa dir que no.

Com cada any no faltarà de res, havaneres, sardanes, cinema, sopar de germanor, ball, programació infantil..., fins i tot Missa Solemne en honor al Sant, com si fos l’Ofici de la Festa Major. Però aquest 2015 tindran uns convidats especials, el dia 28 la família més alta i més important de la Ciutat, La Família Robafaves, visitarà la Serenata com una família més de les moltes que ho fan any rere any.

Tota una setmana d’actes festius que cerquen la convivència i fomentar l’amistat entre veïns i amics. Del dilluns 24 al diumenge 30 d’agost podeu passar pel pati de l’escola Joan Coromines o pel mateix carrer de Sant Ramon i segur que passareu una molt bona estona. Donem gràcies a tots els que, amb la seva feina absolutament desinteressada, ho fan possible.

Visca Sant Ramon !
Visca Mataró !
Visca Catalunya !

18/7/15

Fem ciutat, fem festa, fem Santes!


De l’1 al 15;
del portal a l’epíleg;
de l’estrena a l’albada.

De tradició i modernitat, de rituals i innovacions;
de “Les Santes: fem-ne Festa Major” a Les Santes, la Festa Major;
de la pauta de la festa, a l’argot propi i el mot precís.

De sud a nord, d’oest a est;
dels volts de la Miquela al tritlleig de la Semproniana;
del Kyrie a l’Agnus Dei;
de vint-i-cinc mortarets a tres voladors.

De ser a tot arreu: cada porta, cada plaça, cada carrer i cada carreró;
d’un indret a una punta, a un topant a l’altra punta;
de quan les nits s’ajunten amb els dies;
d’ensopits a inflamats; i d’inflamats a esgotats.

Del primer compàs al darrer compàs;
de traques, tocs i repicades;
de valsos, canya i aplecs;
de trampes, bèsties i comparses;
de la Geganta a en Maneló, de la Toneta a en Robafaves.

De ser multitudinàriament al carrer, al redós de la intimitat de casa;
d’anar per un carrer tort i estret a contrallum, a tornar per allà on s’ha d’ajupir en Robafaves;
de l’espetec alçat de la banya, al domàs espurnejat de negre;
de quan mai n’hi ha prou i ens costa tant tancar.

De l’Alcoy a l’Alís; 
del cremat a la Juliana (descoberta);
de la pinya a l’enxaneta;
del tuit a l’instagram.

De la primera meitat de l’any, a la segona meitat de l’any i
del bull dels dies anteriors a la pausa dels dies de després;
de fer-ho tot per enèsima vegada;
dels que hi són i per als que ja no hi són;
de l’orgull de sentir-la pròpia.

Fem ciutat, fem festa, fem Santes!


Quim Fernàndez i Oller
Regidor de Cultura

Salutació Programa Santes 2015

7/5/15

Per què vull ser l’Alcalde?


Personalment, em vaig comprometre ja fa molts anys, a lluitar amb fermesa i claredat pels interessos de Mataró i de Catalunya, la meva ciutat i el meu país.

Vaig assumir, així, el compromís ferm i clar d'estar al servei de les persones, el compromís de sumar esforços i voluntats i no de restar, i el compromís decidit de contribuir a la millora de la ciutat, de la seva gent, i aconseguir tenir una ciutat viva econòmicament, rica socialment i on tothom hi tingués cabuda.

Aquests compromisos els he tingut al cap en tots els moments i ens totes les decisions que he pres, i com que penso que continuen més vigents que mai, perquè em sento més compromès que mai amb la meva ciutat i amb la seva gent, i perquè crec que el que Convergència i Unió pot aportar a Mataró encara és molt i millor, encapçalo la candidatura de CiU a les eleccions municipals del proper 24 de maig, amb la mateixa il·lusió, la mateixa humilitat i el mateix esperit de servei que el primer dia.

Per mi, que he nascut a Mataró, hi he crescut, m'hi he casat i he vist créixer els meus fills, és un privilegi poder representar la ciutat i dir arreu amb orgull que sóc mataroní.

Per això, el fet de poder representar Mataró, a banda d'una gran responsabilitat, em genera una il·lusió pròpia només d'aquells que, com jo, estem enamorats de la ciutat i ens apassiona la idea de poder treballar per millorar-la.


Vull ser alcalde perquè crec en aquesta ciutat i en la seva gent. Crec en la capacitat de superació i de fer front a les dificultats. Crec en la força del treball i de la feina ben feta i en l’empenta per emprendre nous reptes i noves responsabilitats. Crec en el talent i en la capacitat creativa que tenim en molts àmbits, en la riquesa cultural i en el teixit associatiu. Crec que si aprofitem la força dels nostres actius i la sumem a l’esforç decidit per afrontar i superar els reptes, no solament superarem les dificultats, sinó que en sortirem més forts i més ben preparats.

Per tot això, vull dir-vos ben clar i fort un SÍ A MATARÓ.

Acompanyeu-me i ANEM PER FEINA.


23/4/15

Les polítiques socials protagonistes del primer debat electoral


Ahir, convocats per Fundació Maresme, AGIM, Càritas, Centre de Formació i Prevenció i Salesians Sant Jordi, vam participar al primer debat electoral. En aquest cas va ser per parlar sobre les polítiques socials a seguir durant el proper mandat municipal.

La primera cosa a constatar és que un debat amb nou participants és molt difícil de  gestionar malgrat l’interès i l’habilitat del moderador. No hi ha espai per a interpel·lacions, les intervencions han de ser necessariament molt breus i els temes a tractar no poden ser gaires. Però poca cosa hi podrem fer si pretenem que hi participin totes les formacions que es presenten a les eleccions del proper dia 24 de maig.

La pobresa, l’ocupació, l’accessibilitat, el teixit associatiu i els recursos a destinar a les polítiques socials van ser els blocs a respondre. En tots els casos la nostra intervenció va combinar la feina feta amb les noves propostes, sempre treballant al costat de les entitats del tercer sector a favor dels més vulnerables.

Tot i no ser un tema per l’enfrontament, ja es va veure el paper de noves formacions anant en contra de tot sense cap coneixement del que s’havia fet, ni ara ni abans, i dels que havent governat més de trenta anys ignoren el que podien haver fet i no van fer, donant una imatge de que s’han trobat bé en el paper d’oposició que els ha tocat en el darrer mandat. Destacable l’actitud positiva i dialogant dels que volen tornar a l’Ajuntament amb mentalitat de govern.



Per part nostra, compromís d’escoltar tothom, siguin partits o entitats, que tingui propostes a fer per a millorar la situació de la molta gent que ho està passant malament. Convicció que cal actuar decididament: No n’hi ha prou en dir el que s’ha de fer redactant plans i pactes, sinó que cal fer el que es diu. Actuarem principalment evitant els desnonaments, aconseguint més habitatges de les entitats financeres per a destinar-los als que han perdut la seva llar, ajudant a les famílies més necessitades prioritzant els casos on hi hagi menors, desenvolupant el projecte de Centre de Distribució d’Aliments, potenciant la creació de nous llocs de treball amb més formació i promoció exterior de la ciutat. Seguirem treballant amb les entitats i incrementant la despesa en benestar social.

Les polítiques socials són el nostre més gran compromís i seran un element transversal en les actuacions del proper mandat.

22/4/15

Balanç de mandat (6): Passar pel Rengle


No ho he dit moltes vegades, però he de confessar que el traspàs del govern després de les eleccions del 2011, no va ser precisament modèlic. Vam detectar la voluntat, en alguns casos, de posar-nos les coses difícils des del primer dia.

Dic això perquè el traspàs va consistir bàsicament en l’entrega d’un document, en el qual s’explicava genèricament quina era l’organització municipal, l’estat d’execució del pressupost de l’any, l’organigrama, i alguns temes pendents.

En aquest llistat de temes pendents, però, no hi eren tots. Posteriorment, i ja entrats de ple en el dia a dia de l’ajuntament, vam anar assabentant-nos de tots aquests temes pendents, amb moltes més sorpreses desagradables que no pas notícies positives.

A finals de l’any 2011 vam saber que l’edifici del Rengle, que s’havia construït entre els anys 2007 i 2010, no estava pagat. Però això no és tot. A banda de no estar pagat, es tractava d’una obra que es va adjudicar per un preu de  15,6 milions d’euros (més IVA) i va tenir una desviació aproximada de 8 milions d’euros més (més d’un 40 per 100), o sigui que va acabar costant 23 milions d’euros (més IVA).

Però la majúscula sorpresa no es va acabar aquí. Per pagar l’obra, s’havia constituït una hipoteca sobre l’edifici, per valor de 21 milions d’euros, però no es van fer servir per pagar l’obra, es van destinat a altres inversions.

Conclusió, PUMSA devia  23 milions a l’empresa constructora i 21 al banc que va constituir la hipoteca.

Per prendre’n la mesura exacta, convé dir que amb la desviació d’aquesta obra, per exemple, s’haguessin pogut construir 2 escoles d’infantil i primària, o dues biblioteques, ….

Davant d’això, i amb la fermesa que sempre hem tingut, vam afrontar les negociacions amb l’empresa constructora per pactar un pagament ajornat i a terminis i vam fer el mateix amb l’entitat bancària, per renegociar la hipoteca. I vam posar els fets en coneixement de l’Oficina Antifrau, que a hores d’ara encara no ha conclòs la investigació que va iniciar.

La responsabilitat, el control en la despesa i el rigor, han estat els nostres actius durant aquests quatre anys, i ho seguirán sent en un futur. Governem per tothom, gestionem el pressupost de tots i vetllem per millor destí dels recursos públics, dels recursos dels mataronins i les mataronines.

23/3/15

SALUTACIÓ REVISTA ARMATS 2015

Us deixo la salutació que he escrit per la revista dels Armats de Mataró d’aquesta Setmana Santa.


Amb tres-cents anys llargs d’història al darrere, els Armats de Mataró són avui una entitat de referència a la Ciutat. Les nombroses activitats on participen ho demostren: Fa poques setmanes els podíem veure participar als Pastorets de la Sala Cabanyes i als pessebres vivents d’Òrrius i Calella, al Maresme, o al de Corró d’Avall, al Vallès. Fa una mica més, a l’agost, repetien Casal d’Estiu per als petits, mentre que per Nadal i Cap d’Any obrien les portes del seu “Castrum” a tota la Ciutat. Tota aquesta activitat, juntament amb les seves festes i trobades, fan que siguin una entitat plena de vida.

Ben aviat els carrers de Mataró seran novament l’escenari de les seves desfilades acompanyant els passos de la Setmana Santa. La plaça de l’Ajuntament s’omplirà de gom a gom per veure les evolucions de la tropa en l’Homenatge que els Armats fan a la Ciutat el Dijous Sant. El Pati de la Presó tornarà a fer-se petit per a la representació de “La Passió. Últims dies de Jesús”, que cada any guanya qualitat tant pel que fa a la posada en escena com pel treball dels actors.


Aquest any, les desfilades tindran una absència important, la de l’Amadeu Llinàs i Barrios, Banderer d’Honor fa només dos anys. L’Amadeu era un amic per a tots i un referent dins de l’entitat. Pertanyia a una família d’Armats i de petit ja participava a les desfilades, fins i tot va formar part del grup de percussió que marca el pas de la tropa. Segur que tots el trobarem molt a faltar, encara que ell ens estigui veient des d’allà on sigui.

Però els Armats de Mataró sortiran com ho han fet sempre perquè, grans i petits, mataronins i forans, gaudeixin en veure’ls desfilar un any més pels carrers de la Ciutat.


Moltes gràcies Armats. Moltes gràcies Soldats de Pau.

19/3/15

Balanç de mandat (5): La dèria de consolidar els serveis

Hem estat un govern en minoria. Ho hem tingut clar i molt present des del moment zero. També és veritat que els altres grups s’han cuidat de recordar-nos-ho permanentment. Però nosaltres ho teníem assumit des de bon principi.

Aquell dissabte, 11 de juny de 2011, un cop acabat el ple de constitució del nou ajuntament, vam començar a fer camí. El camí de treballar per Mataró des del govern de la ciutat, quan aquest repte era una il·lusió que semblava impossible.

Vaig entendre que en el fons, i plantat enmig d’aquell dissabte de canvi i d’incertesa personal i col·lectiva, ens caldria escoltar molt, dialogar amb tothom, cedir en moltes coses i, sobretot, governar amb humilitat. Aquest havia de ser un dels grans canvis.

Darrerament se’ns ha volgut fer creure –a Mataró, a Catalunya i a l’Estat– que la paraula ‘canvi’ és una idea transformadora per ella mateixa, al marge de qui l’executa i de com s’executa. Hem idealitzat la idea del ‘canvi’ sense mesurar què ens disposem a modificar, i aquesta mateixa febrada s’ha convertit en un dogmatisme, en una obsessió, que ho voldria justificar-ho tot.

I precisament a nosaltres, el canvi no ens va fer por. A aquest govern, el canvi, la represa, la voluntat transformadora, no ens ha fet ni ens fa cap por.

A algú li va interessar vendre aquest canvi com si a partir del juny del 2011 entressin uns destralers. Se’ns va acusar, sense que gairebé haguessin passat 100 dies de govern, de voler tancar l’escola de música, de voler tancar les llars d’infants, de voler retallar-ho tot, de voler privatitzar a tort i a dret, d’eliminar beques, d’anar contra l’escola pública...

I recordo aquells primers plens de la legislatura, cada primer dijous de mes, que sempre s’organitzava alguna protesta o altra acusant el govern de coses que ni tant sols se’ns havien passat pel cap.

Màxim respecte per totes les protestes, totes les crítiques i totes les opinions. Aquesta també ha estat una constant del govern durant tota la legislatura.

El temps, però, ha anat posant a tothom al seu lloc.

No hem tancat l’escola de música. El contrari. Modestament, i amb l’esforç de professors i usuaris, hem contribuït a la seva consolidació definitiva, a la seva viabilitat i a garantir-ne la qualitat.

No hem tancat les llars d’infants. El contrari. Malgrat la disminució de les subvencions de la Generalitat, i sense incrementar significativament els preus públics, a Mataró hem garantit les llars d’infants quant en altres ciutats han hagut de disminuir places. És més, hem afrontat una inversió important en l’escola bressol de Cerdanyola per poder adequar i dignificar l’equipament, mancat d’inversió des de feia molts anys.

I de l’escola pública, és notòria la lluita que hem tingut per garantir l’inici de les obres de la nova Angeleta Ferrer i la construcció de l’Escola Marta Mata.


Puc dir que una de les dèries d’aquest govern ha estat el manteniment de tots els serveis públics. En uns moments complicadíssims, de dificultats econòmiques extremes, hem pres les decisions “des de” i “per a“ Mataró,  i podem afirmar que hem assentat les bases per consolidar un model de serveis viable, eficient i de qualitat.

9/3/15

Balanç de mandat (4): Crit unànime de la ciutat demanant justícia

Em refereixo a les accions que des de l’Ajuntament de Mataró vam iniciar per defensar els clients de l’antiga Caixa Laietana, tenedors de participacions preferents i altres productes financers de risc, que havien perdut els seus estalvis com a conseqüència d’una evident mala pràctica bancària -per dir-ho finament-. Aquests pensaments en veu alta m’han servit per reafirmar velles idees, idees que moltes vegades sembla que hagin passat de moda, “que ja no es portin”, però que estic segur que són la raó de ser de molts alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores del país. De res serveix una administració, un ajuntament, si no és per intentar solucionar els problemes dels ciutadans, per ajudar –en el que es pugui- als col·lectius, veïns i veïnes que més pateixen, per escoltar, per acompanyar i per transformar la seva lluita i el seu clam de justícia en un crit unànime de la ciutat, amb l’ajuntament al capdavant.
A Mataró, a l’inici, quan tots plegats vam prendre la determinació de lluitar contra tot i tothom per defensar i acompanyar aquells ciutadans afectats, no teníem en absolut la pretensió d’esdevenir els defensors de les causes perdudes, ni d’abanderar-nos en la defensa dels afectats per una presumpta estafa bancària amb majúscules. En absolut. Simplement vam lluitar i lluitarem perquè Mataró era un municipi especialment afectat per la comercialització d’aquests productes ja que Caixa Laietana, entitat fortament arrelada a la ciutat i a la comarca del Maresme, va ser una de les entitats que més en va vendre.
I sé que potser això no és una competència de l’Ajuntament, o més ben dit, no ens hagués tocat a nosaltres defensar els afectats. Però com que érem novells i inexperts –ho reconec-, teníem i tenim aquest grau de tossuderia que molts cops la política havia perdut, i no ens espantava ni ens espanta la voluntat transformadora, el fer les coses d’una altra manera. Vam pensar que només reclamant i aconseguint justícia podríem enfortir la dignitat dels polítics, les administracions i les ciutats.
Un problema social d’aquella magnitud només es podia solucionar amb valentia i coratge. Pensant Mataró en gran. Sense que ens tremolés la veu alhora de parlar amb els responsables, sense que ens tremolessin les cames alhora de recórrer per moltes institucions cercant la justícia.
I ho vam fer i ho continuarem fent conscients que lluitàvem contra institucions i organismes fins ara intocables, invencibles. I ho vam fer junts, tots els grups polítics del Consistori, si, tots, CiU, PSC, PP, PxC, ICV i CUP, i també amb les plataformes d’afectats (Estafabanca, ADICAE, APREDEF), amb el defensor del ciutadà, amb el Col.legi d’advocats, amb l’Agència Catalana de Consum. Amb la unanimitat també del Consell d’Alcaldes del Maresme, amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis. La clau va ser comuna, les responsabilitats també, dels govern, dels grups polítics, de tots els ciutadans, dels mataronins, dels maresmencs. Teníem, doncs, la força de la raó i la unitat política.
Volem una societat més justa i per això vam lluitar i continuarem lluitant.
I malgrat les dificultats, les enormes dificultats, aquesta unió, aquesta tossuderia, aquest clam de justícia, aquesta capacitat de superació que la ciutat ha demostrat ens esperona i encoratja encara més per continuar reclamant solucions justes, en tots els àmbits.

Amb aquesta lluita de “David contra Goliat”, hem defensat també una manera de ser, un enfortiment de la dignitat de les institucions, una manera de fer política superant l’ immobilisme i demostrant que, quan cal, hi som tots. I el que és més important, hem aconseguit poder dir amb la veu ben forta, que els afectats, els més vulnerables, els que més ho necessiten, no caminaran sols.

7/3/15

FENT CAMÍ !!


La setmana passada, en una trobada amb la premsa, vam donar el que se’n podria dir el tret de sortida de l’activitat pre-electoral. Abans havíem fet reunions i sessions on havíem apuntat les primeres propostes, però sempre en clau molt interna.

Just abans de la trobada amb la premsa vaig poder compartir taula amb els militants convergents que porten més anys al partit, així com els que des de l’inici de la democràcia han estat regidors o regidores del nostre Ajuntament en representació de Convergència i Unió, i també amb antics presidents i presidentes locals de Convergència i d’Unió. Uns i altres són les persones de qui he après la major part del que conec de la ciutat i de la política. Van ser moments per poder-los agrair la feina feta alhora que demanar-los la seva col·laboració.

També hem iniciat rondes de trobades amb entitats i grups de veïns i veïnes, però una de les activitats més importants és justament la que hem fet avui.

Avui hem dedicat tot el matí a treballar propostes pel futur programa de govern pel mandat 2015/2019. Militants, simpatitzants i totes les persones que ens han volgut acompanyar han pogut aportar suggeriments, iniciatives i propostes agrupades en diferents eixos. Hem fet un bon exercici de participació ciutadana amb un debat molt enriquidor.


A partir d’aquí obrirem noves vies, tant presencials com telemàtiques, per a que tothom que ho desitgi pugui fer-nos arribar la seva proposta. Tenim la voluntat que el programa del proper govern municipal sigui el màxim de participat pels ciutadans i ciutadanes de Mataró.

25/2/15

Balanç de mandat (3): Reduïm estructures. Simplifiquem


Una administració adaptada als nous temps

A nivell d’organització municipal, aquesta legislatura ha vingut marcada per dos fets importants, el primer, la supressió dels organismes autònoms (la integració de l’Institut d’Esports, l’Institut Municipal d’Ensenyament, l’Institut Municipal d’Acció Cultural i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica) i la seva integració total a l’estructura de l’Ajuntament. I de l’altra, la fusió de les empreses públiques GINTRA i PROHABITATGE dins de la societat matriu PUMSA.
Només començar, el juny del 2011, teníem clar que calia simplificar i redimensionar l’estructura de l’Ajuntament per poder oferir millors serveis i per poder aconseguir una coordinació total entre l’Ajuntament i els organismes autònoms i empreses del grup. Volíem evitar les duplicitats, volíem fomentar la visió que tots els treballadors públics estaven al servei de la ciutat, volíem fomentar la mobilitat dels treballadors, volíem evitar que certs ens instrumentals de l’ajuntament funcionessin com veritables “repúbliques independents”, i, a més, ho volíem fer de comú acord amb tots els grups municipals i amb els representants dels treballadors.
L’estructura de l’Ajuntament que ens vam trobar, dissenyada des de feia molts anys, semblava pròpia d’una època d’expansió, sense que això vulgui ser una crítica a aquest sistema, nosaltres vam creure que convenia un cert replegament, una major coordinació, simplificació, en definitiva, una nova administració adaptada als nous temps.
Així, després d’un any de negociacions amb els grups i amb els representants dels treballadors, el dia 1 de gener de 2013, l’Institut d’Esports, l’Institut Municipal d’Educació, l’Institut Municipal de Promoció Econòmica i l’Institut Municipal d’Acció Cultural es van dissoldre i es van integrar a l’Ajuntament. Amb el consens polític majoritari i amb acord amb els comitès de tots els organismes autònoms.
A finals del mateix any 2013 vam fusionar GINTRA i PROHABITATGE amb l’empresa PUMSA. Aquesta reducció del holding empresarial va venir acompanyada d’altres mesures concretes per incrementar el control de l’Ajuntament, la destitució del fins llavors gerent de PUMSA (des de la creació de l’empresa l’any 1991) va comportar una direcció col·legiada per persones de l’Ajuntament, el coordinador de serveis territorials i l’interventor de l’Ajuntament, mentre que la coordinació jurídica va quedar en mans del secretari de la Corporació.
En definitiva, aquesta legislatura ha servit, també, per configurar una nova administració adaptada als temps actuals, per reduir estructures, evitar duplicitats, simplificar els procediments, augmentar la transparència i estar preparats per afrontar el futur i donar una resposta de qualitat a les demandes dels mataronins i mataronines i a la prestació dels serveis a la Ciutat.

22/2/15

Balanç de mandat (2): Salvar una vaga de la neteja in extremis



A l’inici de la legislatura, en Joan Mora em va delegar les responsabilitats en matèria de via pública i serveis. Després, quan el company Marcel Martínez va haver de plegar per motius de salut –com t’hem enyora’t, Marcel!- vaig assumir la responsabilitat de Cultura.
Dic això perquè només entrar de regidor, vaig rebre la visita de l’empresa concessionària del contracte de la neteja viària i la recollida de residus, i em van explicar que tenien un acord verbal amb el govern anterior, pel qual, a canvi de signar un nou conveni amb els treballadors l’any 2007, l’Ajuntament els compensaria incrementant el preu del contracte en gairebé 2,5 milions d’euros.
La veritat és que em va semblar estrany. L’administració no acostuma a fer contractes verbals, i assumir un compromís d’aquesta importància. La resposta meva i de tot el govern va ser que si no hi havia res escrit ni justificat en un expedient administratiu, no reconeixeríem aquell compromís.
Davant l’actuació de l’empresa concessionària, que va voler traspassar el problema als seus treballadors, anunciant-los una rebaixa de sous i jornades, aquests van enunciar l’inici d’una vaga indefinida com a senyal de protesta. Òbviament que la seva protesta no era contra l’Ajuntament, però està clar que el qui en sortiria perjudicada, i molt, era la ciutat, els ciutadans i ciutadanes que veurien suspès un servei bàsic i essencial.
A l’acta de conciliació al departament de Treball hi va assistir la Núria Calpe. Era el mes de gener de 2013, i recordo com explicava la intransigència de l’empresa alhora de voler imposar les seves raons sense respectar els drets dels seus treballadors.
Per frenar aquell primer anunci de vaga, vam iniciar un seguit de converses amb l’empresa. Això va permetre desconvocar la vaga i poder negociar sense la pressió de pensar que Mataró es podia convertir en un femer.
Les converses no van començar bé. La negociació va ser d’una duresa extrema. Recordo, en una reunió negociadora que vam convocar el dia 6 de febrer de 2013 a les 7:00 h del matí, que va durar 30 segons. Davant el posicionament de l’empresa, en Joan va decidir aixecar-se de la taula i donar la reunió per acabada. Potser ha estat la reunió més curta que hem fet durant aquest mandat.
Els dies passaven i les posicions no s’acostaven. La nostra dèria era triple: defensar els drets dels treballadors de l’empresa (amb els qui ens reuníem regularment per informar de l’estat de les negociacions), protegir les finances municipals i garantir el normal funcionament del servei a la ciutat.
I va arribar el segon anunci de vaga. Un nou comunicat dels treballadors davant la manca d’acord, i hi afegeixo, pressionats per la pròpia empresa, tornava a ser una amenaça real, que fins i tot ens va fer convocar un comitè de crisi, amb representants de tots els serveis de l’Ajuntament que podien veure’s afectats. 
Després d’intensificar les reunions, més de 12 trobades, finalment vam aconseguir arribar a un acord satisfactori per l’Ajuntament i que possibilitava que els treballadors veiessin mantingudes les seves condicions laborals.
La satisfacció va ser enorme. No vam cedir en el que consideràvem bàsic. Sota pressió i amb poc marge, el govern de CiU va saber reconduir una altra vegada una situació, un problema que s’arrossegava des de l’any 2007.
Ara la ciutat ja té un nou contracte de neteja i recollida de residus. El disseny del nou servei s’ha fet amb un procés de participació ciutadana del que personalment me’n sento molt satisfet. Properament els canvis els notarem al carrer, i amb l’ajut i el civisme de tothom estic segur que aconseguirem un objectiu que ens havíem proposat i que tots compartim, tenir una ciutat més neta i més cívica.
L’angoixa, la constància, la perseverança, la lluita, l’esperança, les hores de feina i mantenir-nos ferms malgrat les dificultats, ha estat una tònica d’aquest govern durant tota la legislatura. I la superació d’aquest contratemps n’és un clar exemple.

17/2/15

El meu comunicat sobre la polèmica per la disfressa del 4-F

Davant la polèmica originada per una disfressa del tot condemnable sobre els fets del 4-F voldria fer les següents indicacions:

  1. No és el meu tarannà fer broma de cap desgràcia, no ho he fet, ni ho faré mai. Per tant, no puc fer res més que lamentar aquests fets tan poc afortunats i, a més, rebutjar-los.
  2. Conec molt bé el meu fill, sé com és i sé també que la seva intenció no era ferir a ningú, però malgrat tot s’ha equivocat.
  3. Vull demanar disculpes públiques a totes aquelles persones que s’han pogut sentir ofeses per aquest episodi.
  4. Durant les pròximes hores parlaré amb la família de l’agent de la Guàrdia Urbana que va quedar ferit per explicar-li com ha anat tot, per mostrar-li la meva solidaritat i per presentar-li les meves disculpes.
  5. També m’he posat en contacte amb l’alcalde de Barcelona perquè traslladi als membres del cos de la Guàrdia Urbana la meva disculpa i solidaritat.
  6. Per últim, vull desvincular aquests fets de l’acció política de CiU i de la gestió del govern municipal de l’Ajuntament de Mataró.

15/2/15

La música clàssica la fem amb el Foment Mataroní

A sota us deixo l’escrit que veig fer pel dossier de premsa per explicar els nous cicles de música clàssica per a la temporada 2015 que fem conjuntament amb el Foment Mataroní.

El dossier que tenim a les mans és una nova mostra que quan som capaços de sumar esforços els resultats se’ns multipliquen. Gràcies al compromís del Foment Mataroní, una entitat que supera els 110 anys de història, i al suport de l’Ajuntament de Mataró a través de la Direcció de Cultura, podem gaudir d’una nova Temporada de Música Clàssica. Aquest treball conjunt entre el FomentMataroní i la Direcció de Cultura fa possible una oferta cultural variada que enriqueix considerablement l’espectre musical que es pot trobar a la nostra ciutat. Tenim davant una proposta que, com en els darrers anys, es materialitza en tres cicles: el XIIICicle de Concerts Simfònics, amb quatre concerts, el X Cicle de Música de Cambra, amb cinc concerts, i el XI Cicle de Sarsuela, amb sis concerts.

En aquesta edició els tres cicles sumen un total de 15 concerts repartits de febrer a novembre que es faran a les sales del Foment Mataroní, als que hi hem d’afegir dos concerts més, un d’ells al Teatre Monumental i l’altre al Pati del Cafè Nou. De manera que tindrem 17 concerts de qualitat per escollir.

Pel que fa al Teatre Monumental, el mes de març acollirà el concert extraordinari del projecte “Les set paraules de Crist a la creu”, un homenatge a la música de Cristòfor Taltabull. Un projecte que vam presentar el passat mes de juny a la Biblioteca Nacional de Catalunya, produït per la Direcció de Cultura, dirigit per Jordi Lluch i interpretat pel Cor Ciutat de Mataró, l’Orquestra de Cambra de Granollers i el tenor mataroní Josep Fadó, que també n’és l’impulsor.

 “Les set paraules de Crist a la creu”, estrenada el 1943 al Foment Mataroní, es una de les obres més importants del compositor Cristòfor Taltabull, personatge destacat de la música catalana de mitjans del segle passat. L’encàrrec de la creació de l’obra va ser fet pel vicari de l’església de Sant Josep, mossèn Ximenes, i només es va interpretar a Mataró. La persona que va propiciar la relació entre Cristòfor Taltabull i la nostra Ciutat va ser el mataroní Domènec Rovira i Castellà, músic precoç i excel·lent, que havia estudiat a Barcelona els cursos superiors de piano.

L’altre concertextraordinari dins d’aquest cicle, que s’oferirà el proper mes de juny al Pati del Cafè Nou, anirà a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons.

Des de la Direcció de Cultura animem, un any més, als responsables del FomentMataroní a seguir essent un exemple d’entitat que mira endavant malgrat els problemes que avui dia cal afrontar i ens comprometem a continuar al seu costat, com ho hem fet els darrers nou anys, tot reconeixent la seva contribució indispensable a la programació cultural de la ciutat, mantenint sempre la qualitat de la programació que ens ofereix.

14/2/15

Balanç de mandat (1): L’Angeleta Ferrer

Que aquesta seria una legislatura complexa, ja ho sabíem. Una situació econòmica precària a nivell general, i a nivell local, molt difícil i preocupant. Una notable insuficiència de recursos per fer front a les necessitats creixents dels ciutadans i ciutadanes. Una situació política, un govern en minoria, que no ho ha tingut fàcil. I un seguit d’entrebancs que ens hem anat trobant, tots ells resolts amb més o menys encert, han marcat en bona mesura part de la feina del govern de CiU a l’Ajuntament de Mataró.
Perquè de tot plegat ens en sentim contents -però també perquè volem fer autocrítica-, vull iniciar un seguit d’escrits per explicar-vos diferents moments que han marcat aquesta legislatura. Us en vull parlar des de la intimitat, des del sentiment viscut en cada moment, des del convenciment que en tots els casos hem sabut escoltar, hem sabut decidir, hem sabut treballar en equip i no ens ha fet por enfrontar-nos a les dificultats. 

Dia 7 de novembre de 2012: amb el cos al ple i amb el cap a la Plaça de Cuba

Era un dimecres, 7 de novembre. Casualment, dia del ple ordinari del mes, perquè l’anterior dijous era festiu per la festivitat de Tot Sants. 
Cada dia de ple, el govern ens reunim una bona estona abans per compartir idees i posicionaments i saber donar la millor resposta a cada punt de l’ordre del dia que es planteja.
Aquell dimecres 7 de novembre de 2012 no va ser una excepció.
Recordo que, asseguts a la sala dels lleons, en Joan va entrar amb la cara desencaixada. Alguna cosa no anava prou bé. Li acabaven de fer arribar un informe tècnic que havíem encarregat dies enrere sobre l’estat de l’edifici de l’escola Angeleta Ferrer. L’estat de les bigues i els forjats de l’equipament oferien dubtes importants en relació a la seva estabilitat, detectant-se una situació de risc greu.
Inicialment, i abans de prendre cap decisió, vam demanar a tres tècnics municipals una nova inspecció de l’edifici aquella mateixa tarda, i abans de començar el ple, vam convocar una junta de portaveus extraordinària, en la qual, un cop acabat el ple, explicaríem la situació exacta i les determinacions que hauríem de prendre de cara a l’endemà.
Mentre discorria el ple municipal amb aparent normalitat, els tècnics municipals inspeccionaven de nou l’edifici. A mig ple ja ens van fer arribar per sms que les notícies no eren bones i que caldria decidir, aquella mateixa nit, si l’endemà l’escola podia obrir les portes o no. 
El ple va acabar a tres quarts d’una de la matinada. Els portaveus dels grups municipals ens vam reunir d’urgència a la sala dels lleons amb la direcció de l’escola Angeleta Ferrer, regidors del govern, coordinadors i tècnics municipals i representants dels serveis territorials del departament d’ensenyament. Davant la situació de risc i perill imminent d’esfondrament de l’edifici no vam dubtar ni un moment alhora de prendre la decisió: l’endemà l’escola no podia obrir les portes.
Aquella nit vam posar en marxa un dispositiu per garantir que l’endemà, malgrat l’escola Angeleta Ferrer no podia obrir, tots els alumnes poguessin anar en un lloc alternatiu, i conjuntament amb la direcció de l’escola, vam decidir que a primera hora del matí s’informaria als pares i mares, es realitzarien trucades i estaríem presencialment davant de l’escola per informar de primera mà. 
Sense haver dormit, amb en Joan, la Núria i en Pere vam anar a primera hora a les portes de l’Angeleta Ferrer per informar als pares i mares, conjuntament amb la direcció de l’escola i alguns membres de l’AMPA. Recordo que, malgrat la tensió del moment, la desil·lusió i incertesa generalitzada i els inevitables nervis de tots plegats, la col·laboració de tothom (mestres, pares i mares, treballadors públics, ...) va permetre que al cap de 3 dies, els alumnes de l’escola Angeleta Ferrer comencessin les classes a l’escola Torre Llauder (la ciutat tindrà sempre un deute històric amb l’escola Torre Llauder.)
Va ser una lliçó d’esforç, comprensió, compromís i generositat que va culminar amb l’entrada a l’escola Torre Llauder el dia 12 de novembre de 2012, quatre dies després del tancament de l’edifici de la Plaça de Cuba
Des d’aquell dia, també tot junts no hem deixat de treballar perquè la nova escola Angeleta Ferrer sigui una realitat. La ciutat necessita un equipament educatiu al centre. I el govern, tots els grups municipals, la Generalitat, l’AMPA i la comunitat educativa en general, tots junts, hem fet possible que, si tot va bé, les obres de la nova escola puguin començar aquest estiu i que el curs escolar 2016/2017 es pugui iniciar en el nou centre.
Certament que tots haguéssim volgut que hagués estat abans, però en aquest període de grans dificultats econòmiques, també de les administracions, en el que la inversió pública ha estat mínima, a Mataró podem dir que, quan anem junts, les causes justes sempre acaben guanyant.

6/2/15

Notícies positives pel 2015

A finals de l’any passat presentàvem el projecte “A MATARÓ FEM FEINA”, un pla integral d’actuació a la via pública que preveu donar feina a un total de 92 persones, i que  és possible gràcies a una convocatòria extraordinària de plans d'ocupació locals de la Diputació de Barcelona, per la qual Mataró rebrà un milió i mig d’euros.

Ahir, el Ple Municipal va aprovar una modificació del pressupost prorrogat del 2014 que ens permetrà finançar un seguit d’inversions aquest mateix any. Això no seria noticia si no fos perquè seran les primeres inversions de la legislatura que es poden finançar amb el pressupost corrent, sense endeutament ni subvencions.

L’aprovació d’un pla d’impuls del govern de l’Estat, al qual s’hi ha acollit l’Ajuntament de Mataró, suposarà un estalvi d’amortització de capital i d’interessos d’un préstec, per import de 1.200.000.-€, i això unit a una subvenció de la Diputació de Barcelona suposarà que durant l’any 2015 es puguin executar les següents inversions:

  •      Cobriment de les pistes poliesportives del pavelló Eusebi Millán, del palau J. Mora i de Cirera. Es tracta de 3 actuacions reclamades històricament pels clubs esportius i que permetran incrementar les hores de pràctica esportiva i disposar de tres espais polivalents a la ciutat, també destinats a altres Activitats socials, lúdiques i veïnals.
  •       La restauració de la xemeneia i entorns al carrer Lepanto / Churruca, primer pas per l’inici d les obres de construcció de la nova escola Angeleta Ferrer.
  •       La segona fase de la rehabilitació de l’escola bressol de Cerdanyola, per adaptar-la a les necessitats actuals i millorar la seva funcionalitat.
  •        Completar la primera fase de la implantació de la Secció del Gènere de Punt del Museu de Mataró a la nau petita de Can Marfà, que implicarà l’obertura d’un centre de referència per recordar la importància del gènere de punt a la ciutat.
Després de tres anys en els quals només hem pogut invertir, gràcies a les subvencions rebudes d’altres administracions, en petites intervencions en els equipaments i en la via pública, iniciem l’any 2015 amb aquesta notícia positiva per la ciutat, que tant debò representi l’inici de la recuperació i la fi de la restricció inversora de l’ajuntament en els darrers anys, la qual cosa voldrà dir que la situació econòmica municipal s’ha pogut estabilitzar, no sense importants esforços.