A l’inici de la
legislatura, en Joan Mora em va delegar les responsabilitats en matèria de via
pública i serveis. Després, quan el company Marcel Martínez va haver de plegar
per motius de salut –com t’hem enyora’t, Marcel!- vaig assumir la
responsabilitat de Cultura.
Dic això perquè només
entrar de regidor, vaig rebre la visita de l’empresa concessionària del
contracte de la neteja viària i la recollida de residus, i em van explicar que
tenien un acord verbal amb el govern anterior, pel qual, a canvi de signar un
nou conveni amb els treballadors l’any 2007, l’Ajuntament els compensaria
incrementant el preu del contracte en gairebé 2,5 milions d’euros.
La veritat és que em
va semblar estrany. L’administració no acostuma a fer contractes verbals, i
assumir un compromís d’aquesta importància. La resposta meva i de tot el govern
va ser que si no hi havia res escrit ni justificat en un expedient
administratiu, no reconeixeríem aquell compromís.
Davant l’actuació de
l’empresa concessionària, que va voler traspassar el problema als seus
treballadors, anunciant-los una rebaixa de sous i jornades, aquests van
enunciar l’inici d’una vaga indefinida com a senyal de protesta. Òbviament que
la seva protesta no era contra l’Ajuntament, però està clar que el qui en
sortiria perjudicada, i molt, era la ciutat, els ciutadans i ciutadanes que
veurien suspès un servei bàsic i essencial.
A l’acta de
conciliació al departament de Treball hi va assistir la Núria Calpe. Era el mes
de gener de 2013, i recordo com explicava la intransigència de l’empresa alhora
de voler imposar les seves raons sense respectar els drets dels seus
treballadors.
Per frenar aquell
primer anunci de vaga, vam iniciar un seguit de converses amb l’empresa. Això
va permetre desconvocar la vaga i poder negociar sense la pressió de pensar que
Mataró es podia convertir en un femer.
Les converses no van
començar bé. La negociació va ser d’una duresa extrema. Recordo, en una reunió
negociadora que vam convocar el dia 6 de febrer de 2013 a les 7:00 h del matí,
que va durar 30 segons. Davant el posicionament de l’empresa, en Joan va
decidir aixecar-se de la taula i donar la reunió per acabada. Potser ha estat
la reunió més curta que hem fet durant aquest mandat.
Els dies passaven i
les posicions no s’acostaven. La nostra dèria era triple: defensar els drets
dels treballadors de l’empresa (amb els qui ens reuníem regularment per
informar de l’estat de les negociacions), protegir les finances municipals i
garantir el normal funcionament del servei a la ciutat.
I va arribar el segon anunci
de vaga. Un nou comunicat dels treballadors davant la manca d’acord, i hi
afegeixo, pressionats per la pròpia empresa, tornava a ser una amenaça real,
que fins i tot ens va fer convocar un comitè de crisi, amb representants de
tots els serveis de l’Ajuntament que podien veure’s afectats.
Després d’intensificar
les reunions, més de 12 trobades, finalment vam aconseguir arribar a un acord
satisfactori per l’Ajuntament i que possibilitava que els treballadors veiessin
mantingudes les seves condicions laborals.
La satisfacció va ser
enorme. No vam cedir en el que consideràvem bàsic. Sota pressió i amb poc
marge, el govern de CiU va saber reconduir una altra vegada una situació, un
problema que s’arrossegava des de l’any 2007.
Ara la ciutat ja té un
nou contracte de neteja i recollida de residus. El disseny del nou servei s’ha
fet amb un procés de participació ciutadana del que personalment me’n sento
molt satisfet. Properament els canvis els notarem al carrer, i amb l’ajut i el
civisme de tothom estic segur que aconseguirem un objectiu que ens havíem
proposat i que tots compartim, tenir una
ciutat més neta i més cívica.
L’angoixa, la
constància, la perseverança, la lluita, l’esperança, les hores de feina i
mantenir-nos ferms malgrat les dificultats, ha estat una tònica d’aquest govern
durant tota la legislatura. I la superació d’aquest contratemps n’és un clar
exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada