25/12/15

Del Poema de Nadal, de Josep M. de Segarra

Dedicat a una persona que m’ha ajudat en moments difícils


Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
Que està damunt del bé i del mal,
Més no hi val ganivet, ni ànima dura,
és més forta la Nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell  d’home que arrossega la corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I en dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

23/12/15

El primer Nadal sense tu

Si cada dia al despertar trobo el teu buit al meu costat, imaginat el que podria ser una taula de Nadal sense tu. És per això que amb la nostra filla hem fet la maleta i agafat un avió.

Per què un avió? Bé que ho saps! Per no caure en la temptació de, a darrera hora, no marxar.

Anirem a llocs diferents, a llocs on farà més fred, a llocs on parlaran altres llengües, a llocs on el menjar no serà el mateix, a llocs on les obligades visites ens mantindran ocupats i ens faran més suportable el forat que has deixat.

Però, malgrat tot, seguirà essent el primer Nadal sense tu.