24/12/16

Posicionament del grup municipal de CiU a Mataró davant el Pressupost Municipal pel 2017


Des del grup municipal de CiU també volem fer algunes consideracions sobre el pressupost del 2017.
El primer que vull fer, és agrair al Sr. Juan Carlos Jerez el seu treball i esforç, conjuntament amb tot el seu equip, en l’elaboració del Pressupost. Tant internament, amb el govern, les àrees i els diferents serveis municipals, com amb les converses i debats amb tots els grups polítics.
També els voldria demanar que interpretin el contingut de tot el que diré, entenent que ho faig des de la més absoluta modèstia. I si en algun moment no sóc capaç de donar el to adequat al que vull dir espero de vostès la seva benevolència.
Començaré amb una breu referència a les dades del procés participatiu per l’elaboració del PAM i la Cartera de Serveis: S’han rebut, entre consells municipals, jornada participativa i xarxes socials, un total de 248 propostes per tal que siguin incloses al PAM 2017 i a la Carter de Serveis. D’aquestes, se’n han acceptat un total de 153, sigui total o parcialment en el seu contingut. Vora dos terços de les presentades.
Fa un any, en el debat d’ordenances, alguns de vostès van demanar al govern que fóssim capaços de CONSTRUIR UN CLIMA DE CONFIANÇA per tirar endavant els grans reptes de ciutat.
Un clima de confiança no és altra cosa que, malgrat puguem estar en desacord en alguns continguts, vostès no dubtin del que els diu el govern; i el govern no dubti del que diuen vostès.
I, sobretot, que allò que pactem no sigui paper mullat.
Durant aquest any, hem avançat en aquesta línia.
Ens vam proposar crear aquest clima i crec –sincera i modestament—que hem fet camí. Però més que paraules, les declaracions d’intencions es demostren amb fets.
Aquest 2016, a l’Ajuntament de Mataró hem creat tres grups de treball per parlar i estudiar temes que tots nosaltres hem considerat prou rellevants:
1.      La Comissió de Treball del Pla Estratègic Mataró 2022
2.      La Comissió de Treball sobre Mitjans Públics de Comunicació Local
3.      La Comissió Informativa Especial de Bon Govern, Ètica i Transparència
Però, a més:
·        la PRIMERA comissió (la del Mataró 2022) la presideix el senyor FRANCESC TEIXIDÓ, d’ERC.
·        la SEGONA, la que parla dels mitjans de comunicació, la presideix el senyor JOSÉ MANUEL LÓPEZ, del PP.
·        i la TERCERA comissió d’ètica i bon govern la presideix el senyor ESTEVE MARTÍNEZ, d’ICV-EUiA.
...i segurament podríem trobar més exemples...
Això demostra que, malgrat les nostres diferències ideològiques, podem trobar –i de fet estem trobant-  un espai comú en benefici de tota la ciutat. I que, generant un clima de confiança podem fer moltes coses plegats.
Una d’elles, la més rellevant, tirar endavant un pressupost pel 2017 que és:
·        realista, ... però ambiciós
·        expansiu, ... però no irresponsable
·        valent, ...         però no temerari
És realista perquè posa l’accent primordial en allò que hem identificat com les tres principals prioritats de Mataró:
1.                      Treballar per aquells que s’ho passen més malament. És a dir, invertir de valent en POLÍTICA SOCIAL.
Més del 25% del pressupost es dedica a PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL, i a ENSENYAMENT. I si hi afegim el FOMENT DE L’OCUPACIÓ el percentatge augmenta fins el 28%.
Aquests tres paquets que els acabo de dir,  passen de 30 M€ --el 2016-- a 35 M€ --el 2017--. Gairebé un 17% més, quan l’increment total del pressupost municipal és del 7%.
Però com que les paraules, per ser creïbles, han d’anar acompanyades de fets, m’agradaria donar algunes xifres d’allò que ens vam comprometre que faríem el 2016, en aquest camp.
Són dades extretes del Pla de Rescat Social.
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos d'alimentació un 161%.
Al 2016, l’incrementat en la dotació de recursos per a polítiques socials d'habitatge i pobresa energètica s’ha multiplicat per quatre (396%).
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos per a l'atenció a la gent gran, dependències i diversitat funcional un 22,8%. Sembla poc, però estic parlant de 747.000 euros.
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos d'atenció a  la infància i a l’adolescència un 120%.
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos per a primera atenció i promoció social un 11%.
...i al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos per civisme, convivència i mediació un 11%.
2.                      Hi ha un segon bloc que jo definiria com el de l’espai públic que convé actualitzar. Estic parlant d’asfaltar, de netejar, d’arranjar les voreres i d’invertir en l’enllumenat. És a dir, un espai públic –l’espai de tots--  més net, més cuidat i més ben il·luminat però, al mateix temps, que sigui més eficient i gasti menys.
3.                       I un tercer paquet on hi entra treballar aspectes que  la ciutat necessita resoldre. Em refereixo a l’eix comercial del centre que cal revitalitzar i trobar una sortida al Casc Històric perquè serveixi per veure i per viure’n. I després, tenir una mirada valenta sobre els dos barris de la ciutat on hi ha més habitants: Cerdanyola i Rocafonda.
El regidor Juan Carlos Jerez va anunciar fa uns dies que en el 2017 es preveu destinat 17,8 milions d’euros a inversió. Això serà possible NO perquè les arques municipals ja estiguin ben plenes.
Serà possible perquè, entre tots, hem fet bé les coses.
Una cosa que es va fer bé, per exemple, és que entre el 2011 i el 2015 es va reduir el deute municipal en 80 milions d’euros.
Una altra cosa que s’ha fet bé, ha estat ser creïbles amb els plans d’ajustament...
Amb això hem aconseguit que els que ens han de deixar els diners ens creguin, vegin que som seriosos i que fem les coses bé.
La gran notícia d’aquest pressupostos és que, després de molts anys, ja podem invertir ...
... i ho podem fer sense ofegar els mataronins a impostos.
A les ordenances fiscals l’increment va lligat a despeses/inversions vinculades al “fet imposable”:
·        L’increment de l’IBI (inclòs Autopista) permet desenvolupar les accions de PAM i Llei de Barris
·        La variació en l’IAE es destina a reactivació de l’activitat econòmica i l’ocupació
·       La recuperació de la taxa de guals permet millorar les condicions d’accessibilitat a la via pública
·        L’ajust del contracte del MataróBus per a polítiques de mobilitat sostenible
És per tot això, que els demano el seu suport a aquests números que, durant setmanes, hem discutit amb tots vostès.
ü   Uns pressupostos amb una alta càrrega social...
ü  Uns pressupostos que volen donar solucions a problemes que té la ciutat des del punt de vista comercial, des del punt de vista de l’espai públic, des del punt de vista dels equipaments esportius, culturals i educatius...
ü   Uns pressupostos que VOLEN POSAR MATARÓ AL DIA per poder encarar molt millor el seu futur.
I per acabar, permetin que els faci un prec, continuem entre tots posant les eines necessàries per avançar en aquest marc de confiança,   que ens permet treballar junts per fer realitat la ciutat que volem i que els nostres conciutadans i conciutadanes es mereixen.
Moltes gràcies a tots els grups municipals per mirar més enllà de les nostres sigles polítiques i pensar en la ciutadania.


Intervenció Quim Fernàndez
Primer Tinent d’alcalde
President Grup Municipal CiU

Ple Municipal Aprovació Inicial Pressupost 2017 (22/12/2016)

6/12/16

Intervenció en contra de celebrar actes a favor de la Constitució

Intervenció al Ple Municipal celebrar el dia 1 de desembre a l’hora de posicionar el vot a la proposta de resolució que presentada pel grup municipal de la CUP perquè l’ajuntament de Mataró no celebri el dia de la Constitució Espanyola.


L’any 1978, Convergència i Unió va ser part activa de l'elaboració de la Constitució. El moment que vivia Espanya era històric. Feia tres anys que havia mort el dictador i els nous aires permetien viure amb il·lusió una situació nova.

Tot i la por pel soroll permanent de sabres que provenia de l’exèrcit, hi havia una ciutadania desitjosa d’abraçar la llibertat i la democràcia, i uns polítics que sabien que havia arribat el seu moment. Amb això vull dir que sabien que els temps de por i repressió s’havien acabat i que tenien l’oportunitat de construir un Estat nou, modern i integrador, on havien de sumar tots els actius que existien per caminar cap un futur millor.

Dins aquest dibuix, les nacions hi tenien un paper destacat. Sobretot, perquè es posaven les bases per reconèixer la seva identitat i s’acceptava que sense aquests fets diferencials, l’Estat quedava coix.

L’any 1978, l’Estat tenia mala consciència. Sabia que era una de les darreres anomalies en l’Europa occidental...  tenia el vent que els anava a la contra i no podia oposar-se a un canvi que homologués Espanya als estats veïns.

Per tan, reivindiquem el nostre paper, reivindiquem aquella Constitució per aquell moment, no en renunciem i no ens fa cap mena de basarda afirmar que un dels principals dirigents històrics del nostre partit, Miquel Roca i Junyent, en va ser un dels negociadors, un dels anomenats pares de la Constitució.

L’any 1978,  la Constitució era la nostra Constitució; no teníem cap problema en defensar-la, reivindicar-la i mostrar-la com a exemple, com a model. Amb aquell text tot era possible.

Quina era aquella Constitució?

·   Era una Constitució que dibuixava un model que podia anar caminant cap a una proposta gairebé confederal d’Espanya...

·   Un model que reconeixia a cada nació el seu paper i que contemplava un desenvolupament autonòmic de dues velocitats (recordeu l’art. 143 i l’art. 151).

·   Era una Constitució que intentava integrar la diferència i no desintegrar-la. I ho feia reconeixent Catalunya, País Basc i Galícia com a nacions històriques amb plena capacitat per autogovernar-se; i la que permetia --per exemple- a Navarra integrar-se a Euskadi si el seu Parlament ho votava per majoria absoluta.

·     Era una Constitució que es va elaborar amb una interpretació oberta, àmplia, sense actituds arrogants, centralitzadores, laminadores del nostre autogovern...

Quan l’any 2008, el PP, el PSC i ICV-EUiA van presenta a aquest Ple una proposta per celebrar institucionalment la Constitució, el senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, deia: “La Constitució de 1978 simbolitzà el consens entre les forces polítiques de l'època, representades mitjançant els redactors que per sempre es recordaran com els pares de la Constitució. És un exemple que els protagonistes d'aquella etapa tenien consciència del moment que s'estava vivint, imprescindible per al desenvolupament democràtic d'Espanya”.

És evident que l’esperit de la Constitució del 1978 era la que descrivia el senyor Mojedano, ho era l’any 1978 i, potser, fins el 23 de febrer del 1981. Però a partir d’aquell moment, l’esperit obert, integrador i gairebé confederal es va anar diluint progressivament.

Recordo que el mateix any 2008, el nostre portaveu en aquesta sala, l’exalcalde, Joan Mora, en el moment d’argumentar el nostre rebuig a festejar la Constitució, va dir: “Per a nosaltres, la Constitució era un pacte polític que en un moment donat, en el context de la transició, reconeixia el dret a l'autonomia política i no a l'autonomia administrativa del "café para todos" que al final hem acabat tenint...  Compartim el mateix text, però no la forma d'utilitzar-lo, ni d'interpretar-lo. Si volen celebrar la seva mala utilització, que no ens esperin”.

És evident que aquella Constitució del 1978, que nosaltres vam ajudar a construir i a interpretar,  no és la que va impedir a Catalunya tirar endavant el seu Estatut d'Autonomia aprovat per majoria al Parlament de Catalunya, durant el mandat del president Pasqual Maragall, i refrendat per amplíssima majoria pel poble de Catalunya.

Aquella Constitució no és la que permet jutjar polítics democràtics per fer allò que un polític democràtic ha de fer: escolta al seu poble i actuar en conseqüència. I això traduït al llenguatge dels fets vol dir posar les urnes perquè la gent voti.

Vostès entendran que nosaltres no podem estar d'acord amb una Constitució que no ens deixa fer res, que ens coarta constantment la nostra acció política, que sembla que ens voldria rendits.

I AIXÒ ELS HI DIEM NOSALTRES QUE EN S SENTIM AMB TOTA L’AUTORITAT MORAL I POLÍTICA PER A DIR-HO PERQUÈ, IGUAL QUE MOLTS ALTRES, ENS VAM ARREMANGAR I VAM TREBALLAR PER ELS FONAMENTS, L’ARQUITECTURA I L’EDIFICI DE LA CARTA MAGNA...

I AIXÒ HO DIEM NOSALTRES QUE EN ELS MOMENTS MÉS DELICATS HEM ESTAT AL COSTAT DEL GOVERN DE MADRID DE TORN (PSOE o PP). HI HEM ESTAT EN ELS PITJORS ANYS DEL TERRORISME...

Però ara, després de tot el que està passant i passa, després que la ciutadania s’hagi cansat de ser maltractada econòmicament i fiscalment, després que s’hagin fet campanyes contra Catalunya, de forma interessada, després de les actituds i interpretacions minimalistes del nostre autogovern...

NOSALTRES NO PODEM ESTAR D’ACORD QUE ES CELEBRI AQUESTA CONSTITUCIÓ.

Insisteixo, qui ens ha fet dimitir de l’actual Carta Magna no és el poble de Catalunya, no són els ciutadans d’Espanya, són els poders polítics de la Meseta que ens arraconen i ni ens volen escoltar. Són les actituds dels governants que sembla que anar contra aquest país els serveix per autojustificar-se a casa seva.

I aquí vull dit que NO tots són iguals.

Una persona tant poc sospitosa de ser simpatitzant de Convergència, que també va ser pare de la Constitució, que va ser militant de la UCD, d’Aliança Popular, després del Partit Popular, el sr. Miquel Herrero i Rodríguez de Miñon, afirmava –per exemple-- que el Pla Ibarretxe hi podia caber a la Constitució i, per tan, el procés de Catalunya també. Només cal llegir el llibre IDEA DE LOS DERECHOS HISTÒRICOS, del propi Herrero de Miñón per veure que la interpretació actual no és amb la que es va elaborar la Constitució.

Com comprendran, no acceptem lliçons de democràcia, ni lliçons de comprometre’ns amb la governabilitat, ni lliçons de responsabilitat... Nosaltres, el nostre partit, CiU, va ser on havia ser en els moments més delicats: al costat dels que volien una Espanya oberta i integradora, una Espanya on les nacions que en formen part s'hi sentissin còmodes, una Espanya que pogués acollir a tothom però que no volgués absorbir o acabar amb ningú.

I ho diem nosaltres que volem recordar que la Generalitat de Catalunya no es va restituir amb la Constitució. La Generalitat de Catalunya es va restituir amb la figura del president de la Generalitat, Josep Terradellas quan, després de pactar amb el president Adolfo Suárez, torna al país amb una institució republicana sota el braç: la Generalitat. Recordin que quan torna Tarradellas, encara no s’ha aprovat la Constitució.

Després de tot el que he explicat, creuen que nosaltres podem estar d’acord a celebrar la interpretació d’una llei que ens perjudica? Quin sentit té celebrar una llei que ens va en contra? Per què hem de celebrar una llei que cada vegada més catalans interpreten que els fa fora?

CAP !! 

Per això nosaltres donarem suport a deixar de celebrar institucionalment el Dia de la Constitució com ens proposa el grup de CUP.

MANIFEST 6D - Treballem per Catalunya


Els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, treballem pels nostres pobles i ciutats, pel nostre país. Els 365 dies de l’any, de forma incansable i sense distinció de festius. La vocació de servei públic fa que estiguem a disposició  de la nostra ciutadania, sempre, com un fet habitual.

En aquest marc, gens excepcional, treballem avui també, dia 6 de desembre, per Catalunya.

Com a país democràtic creiem que els dies festius han de ser representatius d’una sensibilitat majoritària i pròpia, mai imposada, és per això que MANIFESTEM que:

Treballem avui com qualsevol altre dia des del respecte més absolut per la diversitat política i social de Catalunya. No ens trobem còmodes commemorant una Constitució Espanyola que havia de garantir els drets elementals de la ciutadania i que ha acabat essent utilitzada per aquells que els volen limitar.  Un text constitucional que s’utilitza políticament en contra de Catalunya, una i altra vegada.

En l’actualitat, la interpretació de la Constitució espanyola està clarament polititzada per un tribunal il·legítim com el Tribunal Constitucional. La cotilla que suposa la Constitució acaba convertint-la en una presó per la democràcia, que impedeix al poble català decidir lliurement sobre el seu futur polític. En nom del text constitucional se suspenen lleis que afecten les necessitats més bàsiques de la ciutadania de Catalunya, com les lleis per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, per la igualtat efectiva entre dones i homes, la prohibició de la celebració de les curses de braus o l’impost de dipòsits bancaris són només algunes de les 24 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional des del 2010. El Tribunal Constitucional intenta tallar de soca-rel qualsevol resolució del Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, l’Estat, lluny d’actuar amb sentit democràtic, continua amb la seva intransigència i posa la mordassa a la veu de la majoria representada al Parlament.

Darrerament, hem vist també com el text constitucional acaba essent utilitzat com a Codi Penal per investigar els càrrecs electes que en l’exercici de les seves funcions permeten el debat a Catalunya sobre el procés sobiranista.

Constatem que la via per a la reforma de la Constitució espanyola és un camí que no porta enlloc i que alguns partits proposen per recentralitzar l’Estat i liquidar l’autogovern. No hi ha, per tant, cap esperança en cap reforma constitucional amb garanties de millora de l’estatus de Catalunya, com a integrant d’un suposat Estat federal. Per tot això, reafirmem que la plena sobirania de Catalunya i la garantia dels drets dels ciutadans i ciutadanes passa únicament per l'obertura d'un procés constituent en el marc de la República Catalana. Apostem per promoure als nostres municipis, de forma coordinada amb el Parlament de Catalunya, el procés constituent, el debat social i ciutadà que ha de servir de base a la futura constitució catalana. Construirem un país plural, divers, modern, socialment just i amb fortes conviccions democràtiques.

Volem que els valors del futur estat estiguin basats en la solidaritat i el civisme, perquè aquestes són les arrels del nostre poble. Som terra d’acollida, som un país que vol garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom. Respectem la diversitat perquè ens enriqueix com a societat i promovem la igualtat d’oportunitats com a única manera d’avançar cap a un futur millor i més just.

Avui, dia 6 de desembre, treballem per la convivència i el civisme. Avui, més que mai, convertim els nostres pobles i ciutats en exemples de participació, de civisme,  i contribuïm a sensibilitzar sobre les desigualtats socials.

I finalment, ens comprometem a fer difusió de les activitats que avui desenvolupem  a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #treballemxcat

8/11/16

Consell per al Foment i la Difusió de l’Obra de Gaudí


Dimecres passat la Nau Gaudíde Mataró, la primera obra construïda de l’arquitecte Antoni Gaudí, la qual l’any 2013 va ser l’escenari de la signatura de la DECLARACIÓ DE MATARÓ, va acollir per tercera vegada el Consell peral foment i la difusió de l’obra de Gaudí.

El 2013 es celebrà a la nostra Ciutat, a més del 130è aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, el 150è aniversari de la construcció de la Presó, obra d’Elies Rogent, que va ser mestre de Gaudí, i el 120è aniversari de “El Rengle”, l’edifici del mercat de la plaça Gran, obra del mataroní il·lustre Josep Puig i Cadafalch, de qui el 2017 commemorarem el 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

El febrer del 2014, es creà el Consell per al Foment i laDifusió de l’Obra de Gaudí, impulsat per l’alcalde Mora amb la complicitat del conseller Mascarell, que des del primer moment va fer seva la proposta, amb la voluntat d’impulsar, fomentar i difondre el coneixement de l’obra de Gaudí i alhora ser un espai per intercanviar informacions que permetin realitzar actuacions destinades al manteniment, preservació i millora de la seva obra.

La Nau ha esdevingut la seu del Consell Gaudí, havent-s’hi celebrat les dues sessions anteriors, el 25 de febrer de 2014 i el 20 de gener de 2015, presidides pel conseller de Cultura i l’alcalde de Mataró.

En la tercera sessió, celebrada aquesta setmana, els seus membres van poder veure, d’una banda, els resultats de les propostes impulsades anteriorment des del Consell, i de l’altra, van conèixer noves propostes, com és el futur Passaport Gaudí. Propostes que persegueixen els objectius pels que va ser creat aquest òrgan: vetllar i preservar el patrimoni de Gaudí i compartir-lo amb tot el país i amb les persones que d’arreu del món vénen a Catalunya a visitar-lo.

Després de la sessió va quedar clar que el Consell gaudeix d’una excel·lent salut i seguidament es va presentar públicament un nou web que no és, ni més ni menys, que la porta d’entrada a tota l’obra de Gaudí construïda al nostre País, el portalgaudi.cat.

D’aquí poc més d’un mes ens tornarem a trobar, en aquesta ocasió al Palau Güell, en el que serà el segon seminari (“La rehabilitació i els nous usos del Patrimoni Gaudinià”) impulsat i organitzat pel Consell -havent decidit avui la temàtica del seminari que s’ha de celebrar el 2017- i amb una proposta molt engrescadora com és el futur Passaport Gaudí.

Els mataronins i mataronines hem de sentir-nos orgullosos de ser el motor que, amb la força que li dóna l’actuació conjunta dels qui formem l’anomenat univers Gaudí, impulsa la projecció, difusió i revalorització de l’obra d’Antoni Gaudí. Recordem que fa uns mesos des de Mataró vam presentar el web naugaudi.cat.

A través d’aquesta Nau, que malgrat ser una obra modesta del geni, té la virtut de ser la primera d’un jove en la qual, quan encara no treballava ni per a la burgesia ni per a l’església, va assajar el que després serien característiques indiscutibles de la seva arquitectura, podem afirmar avui que som l’inici i el futur de l’univers Gaudí.

Estem convençuts que cada pas que es dóna ens beneficia tots i sobretot beneficia el país, el que vol dir que és bo caminar plegats ja que tenim molt de camí per recórrer junts.
Per acabar, no puc deixar de fer referència a l’excel·lent contingut d’aquest espectacular continent que és la Nau Gaudi, el fons de la col·lecció Carme & Lluís Bassat. La Nau Gaudí i la col·lecció Bassat són actualment un dels principals elements patrimonials de promoció de la nostra Ciutat, juntament amb la recentment restaurada Capella dels Dolors, obra del pintor Antoni Viladomat, que anomenem “la Capella Sixtina del Barroc Català” (aprofito per convidar-los a visitar-la).

22/10/16

Presentació projecte "Tots Dansen" en el marc del Pla d'impuls de la Dansa

Us deixo la meva intervenció a la roda de premsa amb el Conseller Santi Vila amb motiu de la presentació del "Pla d'Impuls de la Dansa", qen que el Consorci Transversal, Xarxa d'Activitats Culturals hi participa amb el projecte "Tost Dansen".



Inicis del projecte:

El Tots Dansen suposa l’extensió al territori català d’un projecte que ja es desenvolupava des de feia anys a la ciutat de Barcelona.

És una iniciativa del Mercat de les Flors (en col·laboració amb l’Institut del Teatre i l’Institut d’Educació de Barcelona) amb l’objectiu d’apropar el llenguatge del moviment i la dansa contemporània als joves dels instituts en horari lectiu dins l’assignatura d’educació física.

Des de la Xarxa Transversal vam considerar molt interessant el projecte i ens vam posar en contacte amb el Mercat per organitzar junts la seva expansió al territori.

Aquesta col·laboració ha fet que aquest projecte s’hagi desenvolupat fins a 6 municipis catalans en les seves diferents edicions. El projecte compta fins ara amb la participació dels ajuntaments membres del Consorci Transversal de:

Granollers, Olot, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Manresa i  Mataró

Com funciona el projecte:

-          El Mercat de les Flors aporta el coreògraf i es fan 4 sessions de formació als professors d’educació física, els quals van acompanyats d’un ballarí que aporta cada ciutat. 

-          Des de Transversal hem fet la organització i la gestió de les rèpliques del projecte a les ciutats (3 rèpliques el primer any, 6 en la darrera edició).  La qual cosa comporta una gran feina d'organització de calendaris de ciutats i    coordinació entre els diferents municipis.

-          A cada ciutat el teatre municipal fa d'intermediari amb els centres educatius i organitza els assajos generals.

-          El projecte funciona molt bé. Les ciutats que hi han participat des de l'inici repeteixen, i el boca orella fa que cada vegada més instituts dels municipis vulguin sumar-s'hi.
A la darrera edició vam arribar a:
§  6 ciutats amb teatre municipal oferint servei a 15 municipis.
§  10 funcions
§  25 instituts
§  1479 alumnes i 42 professors

Quins reptes de futur ens plantegem:

-          El volum que agafava el projecte amb la suma de noves ciutats feia molt difícil per el Mercat i Transversal continuar mantenint el seu creixement exponencial en solitari, tant per raons pressupostàries com per la capacitat organitzativa que requereix.

-          Amb la incorporació d’aquesta iniciativa al Pla d'Impuls de la Dansa es podrà mantenir el creixement del projecte. El que vol dir que se'n potenciarà l'extensió territorial a més zones i municipis catalans.

-          De cara a propers cursos, se n'adaptaran algunes característiques per tal que la suma de més participants (ciutats, alumnes i centres educatius) no repercuteixi en la qualitat de la formació que reben docents i alumnes. Garantint el bon funcionament del projecte per a futures edicions.

-          Aquest projecte és un bon exemple de treball conjunt entre cultura i ensenyament, i aquesta línia de col·laboració és important que la fomentem i fem créixer,  les experiències d’altres països que potencien la formació artística en la globalitat porten a obtenir millors resultats escolars.

Finalment, quina Valoració en fem:

-          Des del Consorci Transversal fem una valoració molt positiva del Tots Dansen. És un projecte que hem impulsat durant 5 edicions i hi hem fet una important aposta pressupostària i de dedicació, hem fet una important inversió de treball tant des de la Xarxa com des dels municipis implicats.

Amb aquest projecte no només hem aconseguit apropar la dansa contemporània als joves dels instituts, sinó que mitjançant la dansa hem aportat als joves eines per conèixer el seu cos, per relacionar-se, per assumir compromisos, per superar reptes, i fins i tot hi ha joves que han descobert en la dansa un futur per a ells.

Estem molt satisfets doncs amb els resultats obtinguts, i és per això que estem molt contents que s'hagi valorat tan positivament i que entri a formar part del Pla d'Impuls de la Dansa al nostre país. 


23/7/16

Parlament amb motiu de la inauguració restauració de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró



Autoritats, senyores i senyors...

Mataró és una ciutat amb història, construïda –pedra a pedra— sobre l’herència que hi van deixar els romans de l’antiga ILURO...
...Una ciutat que pot presumir de tenir la primera obra de l’arquitecte ANTONI GAUDÍ...
...Que ha estat el bressol del principal sindicat de classe de l’Estat Espanyol, la UGT;
...i també del moviment cooperativista a Catalunya...
...Que ha vist néixer i córrer pels seus carrers prohoms com Jaume Isern, Miquel Biada o Josep Puig i Cadafalch...
...Que ha vist arribar el primer tren de la Península...
...Que pot gaudir d’un dels millors orgues de Catalunya, un dels més antics i –segurament- dels més grans... Dins d’un marc majestuós com és la Basílica de Santa Maria...
...i dins d’aquesta Basílica, dins d’aquesta “casa reial” tenim aquesta petita Capella Sixtina del barroc català, LA CAPELLA DELS DOLORS.


I amb tot el que hem tingut, hem fet i hem sigut...
...i amb tot el que tenim, fem i som...
encara ens fa cosa lluir els nostres actius  i reivindicar-nos.

Sortosament, això està canviant.
Potser no a la velocitat que tots voldríem...
Potser no amb l’energia que tots desitjaríem...
Però està canviant.
I això és bo!

I avui és un clar exemple del que dic.
Avui és un bon dia per exercir el nostre mataronisme amb orgull...
És un gran dia per ensenyar el que també hem sigut, som i fem.
I no ho negaré, és un bon dia per exercir de regidor de Cultura d’aquesta ciutat.

Estem inaugurant la restauració d’una meravella del país: la Capella Sixtina del barroc català. Segons els entesos, una de les millors obres –PER NO DIR LA MILLOR—d’Antoni Viladomat.

Durant massa temps, aquesta joia ha passat desapercebuda. Durant massa temps el mateix Viladomat ha passat massa desapercebut.
Això, però, ja és passat. El present és el que ens envolta, la qualitat, la bellesa i la majestuositat d’aquesta obra.

I és que a Mataró podem presumir de dues coses:
·         La primera és una evidència: tenir aquestes pintures en aquest marc incomparable.
·         La segona. La vinculació de Viladomat amb la ciutat. Viladomat, s’havia casat amb una cosina de can Esmandia, una poderosa família mataronina

Per tant, tenim l’obra i tenim la vinculació sentimental de Viladomat amb Mataró.
Deia que tenim l’obra, tenim la vinculació de l’autor amb la ciutat, tenim l’espai cada cop més ben integrat dins l’imaginari col·lectiu de Mataró, i tenim la capella restaurada, ... PER GAUDIR-LA i per LLUIR-LA.

I en aquest punt, m’agradaria fer un acte de justícia i agraïment a totes les persones i entitats que des de meitat del segle XX van procurar pel manteniment i la restauració dels Dolors.
Als rectors de la Basílica: Mn. Francesc Pou, Mn. Josep Colomer, Mn. Joan Barat, Mn. Segimon Garcia.
A Lluís Ferrer i Clariana, fundador del Museu Arxiu, a Marià Ribas i a Rafael Soler, aquest darrer com a secretari de la Congregació dels Dolors i com a membre del Museu Arxiu, que van estudiar i treballar per la conservació de la Capella i que l'any 1962 van promoure la restauració de les teles.
A Miquel Sala, guia de tantes i tantes visites, a Aureli Rugama, veritable clau anglesa que tot ho resolia, i a Manel Salicrú que des de la direcció del Museu Arxiu va impulsar la creació de la secció dels Dolors com a principal secció museística de la Basílica.

I a tot l'actual equip del Museu Arxiu i a la Venerable Congregació dels Dolors, associacions actives que posen en valor i dinamitzen aquest element patrimonial.
A les camareres de la Mare de Déu dels Dolors, per tants anys d'haver tingut cura de la Verge.
Al Museu de Mataró i al Museu Arxiu de Santa Maria, encapçalats per Carles Marfà i Manel Salicrú, organitzadors de la gran exposició antològica de Viladomat de 1991 que va elevar l'interès ciutadà per aquesta joia del barroc.

I acabo...

Aquesta ciutat sempre ha tingut la voluntat de tenir veu i vot en els grans reptes que la societat s’ha marcat en cada moment.
Aquesta és una ciutat oberta, que està desitjant compartir amb tothom els actius que té. Actius d’ahir i d’avui, QUE SÓN MOLTS!!!

Podem compartir:
·         La primera obra de Gaudí...
·         El modernisme de Puig i Cadafalch...
·         La valentia de Joan Peiró i el seu cooperativisme i el seu sindicalisme...
·         La visió de futur de Miquel Biada...
·         El talent i la música de l’organista Jaume Isern...
·         La majestuositat de la Basílica de Santa Maria i del seu magnífic orgue...

...però també podem compartir la intel·ligència, el coneixement i la innovació que viu al voltant del TECNOCAMPUS...
...o la tradició, la passió i el sentiment de la Festa de Les Santes.

I ara,
més que mai,
més orgullosos que mai,
i més cofois que mai
els podem oferir I COMPARTIR la Capella Sixtina del Barroc català, LA CAPELLA DELS DOLORS...


Avui és un moment important per tornar a dir a tothom: EI, ESTEM AQUÍ, SOM MATARÓ

MATARÓ és una ciutat que val la pena


Moltes gràcies !!