24/12/17

Intervenció al PLE D’APROVACIÓ DEFINITIVA OOFF I INICIAL PRESSUPOST 2018

Us deixo la intervenció per posicionar el vot del Grup Municipal de CiU a les OOFF i Pressupost 2018 al Ple Extraordinari celebrat el passat dia 22 de desembre.



Molt bona tarda a tothom,

Avui ens trobem davant de la primera proposta inicial de pressupost en què el nostre grup es posiciona des de l’oposició, i si ho dic és perquè penso que no és una qüestió irrellevant, atès que, conseqüentment, és el primer pressupost elaborat pel grup municipal socialista en solitari.

Aquest fet em dóna peu a parlar de la situació política al País i a Mataró, així com el paper que hi juga el partit del govern.

En primer lloc, encara que ja ho vaig fer ahir a la nit, en nom del nostre grup municipal, felicitar a la gent de C’s per haver estat la primera força política a Catalunya, i a Mataró, felicitar al seu grup municipal per ser també la primera força, amb distància, a la Ciutat.

Com deia, és el primer pressupost del PSC i ara hauria de repetir-los el que els hi he dit en altres ocasions. Em refereixo a tot allò que té a veure amb el seu posicionament  a l’entorn de l’1 d’octubre, continuant pel 155 i acabant amb el que s’ha dit des del PSC a la recent campanya electoral.
...
 d’un PSC,
  • que va fer declaracions extemporànies sobre cedir espais pel Referèndum de l’1 d’octubre, quan ningú no en parlava,...
  • que va ser molt contundent en dir que no pensava complir un acord adoptat per la majoria absoluta d’aquest Ple, ...
  • d’una tèbia actitud amb l’actuació innecessària, brutal, intolerable, condemnable, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, ...
  • d’una pràcticament inexistent posició davant les detencions dels Jordis i dels membres del nostre govern legítim, ...
  • un PSC que va votar la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació del 155,
  • un PSC que durant la campanya electoral ha fet burla dels presos polítics i ha arribat a dir que ens havien de desinfectar, ...
També són els pressupostos d’un PSC en absoluta minoria que no és representatiu de la ciutadania de Mataró. Per tant obligat a negociar.

Només aquests motius de política general, per l’aspecte d’implicació i dignitat democràtica i de sensibilitat cap el que està vivint el país ja justificarien que el nostre grup es mantingués al marge del que avui es porta a votació, de la mateixa manera que van justificar la nostra sortida del govern el passat mes d’octubre, doncs el nostre posicionament estrictament polític i de fons, ara mateix, està molt lluny de vostès.

Però nosaltres mantenim el nostre compromís amb la ciutat i amb les persones que ens van fer confiança, i és per això que hem volgut estudiar la proposta que ens fan.

De la mateixa manera que sempre hem defensat que els nostres pactes en el marc del govern van funcionar raonablement i han servit perquè la majoria de la ciutat de Mataró s’hi sentís representada i es pugui avançar en la seva construcció, esperem que ara, en clau local i amb el mateix objectiu, puguem seguir negociant.

És per tot això que:

OOFF I SUBVENCIONS

Pel que fa a les OOFF i a les Bases per a Subvencions, treballades encara pel govern de coalició del que formava part el Grup Municipal de Convergència i Unió, hi votarem a favor, tal i com vam fer a l’aprovació inicial.

Podíem haver presentat algunes al·legacions en temes que van formar part del debat intern a l’antic govern (de fet les vaig anunciar), però finalment ens ha semblat que no alteraven substancialment els ingressos ni permetien reduir la pressió fiscal, i és per aquesta raó que finalment hem optat per no presentar-les i votar favorablement, respectant, d’aquesta manera, el consens i els acords als que vam arribar en el seu dia.

No passa el mateix amb el pressupost.En el govern tot just havíem començat a compartir algun primer esborrany del marc pressupostari i s’havien demanat als diferents serveis quines eren les seves necessitats pel nou exercici, però no s’havia pres encara cap decisió.

PLANTILLA I RELACIÓ LLOCS DE TREBALL

Menys encara, ens sentim corresponsables dels canvis a l’organització i de les modificació en la RLT que comporten. És cert que s’han quedat en minoria i ho han de fer tot entre els sis membres del grup socialista, però hi ha moltes formes d’organitzar-se i estem convençuts que la que proposen no és, ni de lluny, la millor.

En una institució, la de l’Ajuntament de Mataró, mancada d’efectius en molts dels seus serveis per tal de poder desenvolupar la tasca que tenen encomanada, incrementen l’estructura directiva de segon ordre, tibant la corda i creant tensions a la part central, la que podríem dir-ne el nucli productiu, la dels tècnics, que són els professionals que saben del que cal fer.

Pràcticament tots els grups els van dir el mateix quan van donar compte de la nova proposta organitzativa. Com que no es podia votar, es va posar en evidència en el punt de les noves comissions informatives que proposaven i que no van aprovar.

Vostès em diran que justament l’aplicació d’aquesta nova organització no forma part de l’expedient que es porta al Ple, però per això mateix ho considerem encara més greu.

Les noves comissions informatives no, perquè el Ple els hi va tombar, però sí que han aplicat els canvis en les àrees i tota la seva estructura, aprovada per decret, que és l’últim recurs que li queda a un govern que, com hem dit, es troba en una situació d’absoluta minoria i encara no ha aprés a compartir. Clar que ja ens han fet saber per escrit que el que aprovi el Ple, si no ho han votat vostès favorablement, no pensen complir-ho. Ho hem vist amb la iniciativa #seintlliure aprovada el passat mes de novembre.

No han estat valents per incloure la nova organització, amb un mar de direccions, a la votació d’avui, i no sabem quan de temps pensen mantenir aquesta situació de provisionalitat. Per això, malgrat el que digui l’expedient, que és ben poc, no hi podem donar suport.

PRESSUPOST MUNICIPAL 2018

Tornant al pressupost, com els hi deia abans, nosaltres mantenim el nostre compromís amb la ciutat i amb les persones que ens van fer confiança. Per això hem estudiat la proposta que ens fan. Ho hem començat a fer, com tots els grups, amb el poc temps que hem tingut i en una setmana de gran activitat política.

Per a nosaltres l’aprovació inicial d’avui és només una presentació, un tràmit necessari per iniciar un debat que fins avui encara no hem pogut fer. És per això que, el que ara els hi diré, m’agradaria que fos tingut en compte i en poguéssim parlar amb la vista posada en l’aprovació definitiva, on seria desitjable tenir un document més debatut i compartit.

Si m’ho permeten, els hi faré comentaris concrets sobre diferents punts:
¾     En quant a les Inversions
ü      Pel nostre grup és condició indispensable que es respecti el Pla d’Inversions del Mandat
ü      Hem tingut la sorpresa d’una inversió de 750.000 euros per a la ubicació de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro en un nou espai, proposta que no figura al conveni signat amb la Fundació i de la que mai n’havíem sentit parlar. Caldrà aprofundir-hi i posar els pros i contres en una balança, alhora que saber que en pensa l’altra part
¾     Pel que fa a la Participació
ü      Nosaltres hi criem i la defensarem, ho saben! ... però no estem segurs (pel que els coneixem) que ho compateixin
ü      Enguany NO s’ha fet cap procés per a la participació d’entitats i ciutadans més enllà dels Pressupostos Participatius, que només representen el 2,8 % del total previst per a inversions i no tenen cap incidència en l’acció política dels diferents serveis
ü      El 2017 vam presentar un Pla d’Acció, al qual la ciutadania va poder plantejar millores. Pel 2018 no tenim ni la Cartera de Serveis. Només un PowerPoin
¾     Referent a la documentació i al Pla d’Acció 2018
ü      La documentació s’ha lliurat tard i, segons com, malament
ü      Com els hi deia, no existeix un Pla d’Acció 2018 (format pel PAM i la Cartera de Serveis) i, en conseqüència, no coneixem quines són les accions que pensen realitzar durant l’any. I això NO és menor, doncs d’aquesta manera impedeixen que en fem seguiment
ü      Només una pregunta: què passa amb els eixos definits al Pla de Mandat? Quina part pensen executar el 2018?
¾     Finalment, els vull fer una relació de punts claus per a nosaltres a l’hora de decidir el vot:
ü     Pla d’Impuls del Centre, i en aquest apartat destaquen projectes com:
-         l’Eix Riera i el pol d’atracció turístic, patrimonial i cultural format pel Cafè Nou, Patí Cafè Nou i Presó
-         la inclusió de la Biblioteca de la Fundació Iluro a la xarxa pública
-         i la Taula transversal de Comerç
ü      Port de Mataró
ü      Consorci Sanitari del Maresme
ü      Fundació Unió de Cooperadors i l’Economia Social
ü      La Cultura com a element definitori de la nostra identitat
ü     L’Esport i la Cultura com a generadors d’activitat econòmica (turisme, nous llocs de treball, ...)
ü      Atenció a les persones
ü  A més de l’increment en habitatge, és imprescindible que aprofundim en les moltes necessitats encara existents

De tot això, i probablement algun punt més, cal que en puguem parlar durant les properes setmanes per tal que el nostre grup es faci seu, tot i ser ara a l’oposició, el PRESSUPOST MUNICIPAL PEL 2018.

No vull acabar sense agrair la feina feta a tot l’equip tècnic, tant de Gestió Econòmica com del resta de Serveis de la casa.

Moltes gràcies,

21/12/17

Alguna cosa pot estar canviant a @CulturaMataro

El passat dia 16 de novembre el grup municipal de CiU es va dirigir a la nova responsable política de la Direcció de Cultura per demanar-li que Mataróorganitzés un acte amb motiu del 40è aniversari de laCloenda del Congrés de Cultura Catalana.


Va iniciar-se el 1975 i va tancar-se el 1977 i va centrar-se en una reivindicació col·lectiva en favor de la llengua catalana i la cultura del territori, que va cobrir tot l'àmbit dels Països Catalans. Va ser un moment clau de la transició: el Congrés va mobilitzar 12.000 persones, entre acadèmics, activistes i simples ciutadans, i va destacar pel paper de la societat civil va ser clau. Els actes centrals van tenir lloc a Barcelona, però se’n van fer arreu dels Països Catalans. També a Mataró i el Maresme, on es va fer la Presentació del Congrés, les jornades de l’àmbit d’Agricultura; la presentació de la Campanya “Ús Oficial del català” i de la Campanya per la Salvaguarda del Patrimoni Natural entre d’altres conferències, exposicions, projeccions de films, cercaviles, representacions teatrals, sardanes i actes de la Campanya de “El Català al carrer”.

La regidora, en la seva resposta, dóna algunes voltes i resulta ambigua. Ens acaba dient que serà difícil per la manca de temps, i perquè no ho ha demanat cap entitat. És cert que la nostra ciutat té una important tradició de col·laboració institucional amb el teixit associatiu, però hi ha una cosa que es diu lideratge, com el que l’Ajuntament ha tingut, per exemple, en la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch. I no oblidem la capacitat de decidir del Govern, de la que va fer gala fa uns anys quan va rebre la proposta del PP de commemorar amb un acte institucional el Dia de la Constitució. En aquest cas la proposta no venia de cap entitat.

Pel que fa al temps, quan se’n necessita per organitzar una conferència? Només cal contactar amb un conferenciant i trobar un espai municipal siponible, res més. És molt més complicat portar una banda com la Sociedad Musical de Cehegín i organitzar un concert i una recepció dels polítics d’aquella ciutat agermanada, i bé que s’ha fet, aquest mateix desembre, tot i haver-se organitzat a darrera hora i amb manca de temps.

Ens alegra que l’agrupació musical vinguda de Cehegín, de gran qualitat i importància a les terres murcianes, hagi pogut participar en un concert a Mataró amb motiu del seu 25è aniversari, però és molt casual que el concert s’hagi organitzat en pocs dies, totalment gratuït pel assistents, i justament el cap de setmana abans de celebrar-se unes eleccions.

Alguna cosa pot estar canviant a Cultura-Mataró quan hi ha la capacitat per organitzar en pocs dies un concert al Teatre Monumental i no hi ha capacitat per tirar endavant la commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana amb una senzilla conferència.

La Direcció de Cultura ha de ser el servei municipal més interessat i implicat en la defensa de la nostra història, les nostres tradicions, la nostra llengua, i totes les expressions artístiques que ens són més pròpies. En definitiva, creiem que des de Cultura s’ha de vetllar per defensar la nostra identitat com a poble. Però veient els darrers esdeveniments, potser podem estar davant d’un canvi d’orientació de la política cultural a Mataró.

Espero equivocar-me!

10/12/17

La tercera edició del Seminari Gaudí es celebrarà a la Nau Gaudí de Mataró

Demà, 11 de desembre, es celebrarà, a la Nau Gaudí de Mataró, el III Seminari Gaudí. En aquesta edició dedicat a l’”Imaginari Gaudí: la imatge de l’obra i de la figura de Gaudí”.


El seminari, organitzat pel Consell Gaudí, va ser creat com un espai de treball i d’intercanvi d’experiències entre els responsables de la gestió de les obres de Gaudí a Catalunya per tal d’actualitzar el coneixement de l’arquitecte i millorar en la gestió de la seva obra.

Previ a la celebració del seminari s’hauria hagut de celebrar la trobada anual del Consell, i per aquesta raó fa uns mesos vam visitar al Conseller Puig, doncs el canvi de direcció al capdavant del Departament de Cultura de la Generalitat havia endarrerit la seva convocatòria. Els greus esdeveniments succeïts, amb l’actual Conseller a l’exili, segurament ho han complicat encara més. Però a ningú se li escapa que, ateses les circumstàncies, es podia haver aprofitat la celebració del Seminari per convocar-lo el mateix dia sota la presidència del Director General. Per què no s’ha fet? Algú ens ho hauria d’explicar, però estic segur que el Sr. Boya no hi hauria posat cap impediment.

El Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí és un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya creat l’any 2014 amb l’objectiu principal de vetllar per la conservació, l’estudi i la posada en valor del patrimoni gaudinià, que té el seu origen en la “Declaració de Mataró”, signada l’any 2013 amb motiu del 130 aniversari de la Nau Gaudí.

La Declaració de Mataró i la posterior creació del Consell Gaudí, van suposar per Mataró posar la Nau Gaudí, km0 de l’arquitecte, al costat de les grans obres i principals institucions, com la Pedrera i la Sagrada Família, per citar-ne només dues. A ningú se li escapa que aquest fet, a més de ser una extraordinària iniciativa de País, donava a la nostra Ciutat una magnífica possibilitat de promoció del seu patrimoni. També hi hem de sumar el contingut i ús actual de la Nau, seu de la Col·lecció Bassat, un altre element importantíssim de promoció de ciutat.

Si tot això és així i ens ho creiem, per què s’ha amagat la celebració del seminari? Per què no s’ha explicat on calia? Per què no ha sortit a la premsa local? Per què no en diuen res els webs vineamataro.cat , culturamataro.cat i naugaudi.cat ? Per què no s’ha convidat a persones de la ciutat? En edicions anteriors fins i tot es va debatre la possibilitat d’obrir el seminari, però jo només parlo de convidar persones de Mataró, sobretot, però, parlo de d’aprofitar una convocatòria com aquesta per parlar de l’obra de Gaudí a Mataró.

Per descobrir que es feia a Mataró el Seminari Gaudí calia, a partir de dijous i no abans, consultar les notícies del Departament de Cultura o entrar a portalgaudi.cat. Per acabar de demostrar l’interès del govern del PSC a Mataró en la Cultura i el Patrimoni només cal fixar-se en el programa, on és de destacar l’absència de l’alcalde i on no apareix cap nom per la cloenda, només, a darrera hora, la visita guiada a la Nau a càrrec de la Directora del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró.

El Consell Gaudí va ser una aposta de l’alcalde Mora i el conseller Mascarell que la ciutat ha de conservar des del convenciment que tenim un patrimoni que hem de lluir. Seria una llàstima que el seminari, que té un bon programa, només es fes per gastar la subvenció de la Generalitat.

30/11/17

19/11/17

Primera Nit de la Cultura


Divendres passat es va celebrar a Can Gassol la primera edició de la Nit de la Cultura, un compromís que figurava al Pla d’Actuació Municipal i, si m’ho permeteu, una aposta personal. L’acte es va preveure primer pel 29 de setembre i posteriorment pel dia 6 d’octubre. En el primer cas va coincidir amb el darrer dia de campanya pel Referèndum per l’Autodeterminació de Catalunya, i en el cas de la segona data, la situació política per la que travessa el país no aconsellava celebrar el que havia de ser la festa de la cultura de la Ciutat.

Hi vaig assistir amb preocupació per com es preparaven les coses i he de dir que, del que s’havia previst al que es va fer, a penes hi ha un punt de coincidència. S’havia preparat una festa. Una festa per a la gent de la cultura, sense intervencions de polítics, i pensada per a un públic més ampli i més nombrós. S’havia previst un conductor mediàtic, actors, l’edició d’un quadern que deixés constància de l’esdeveniment i, si es trobava espònsor, una copa al final. Finalment va semblar-se més a la gala de la que volíem fugir que no pas al que s’havia pensat. Vam tenir sort de la gran qualitat de les persones proposades per a formar part del jurat, que van saber fer una més que excel·lent presentació de cada guardó, i que els guardonats també van respondre demostrant la qualitat que el jurat els havia atorgat.


Però dit això, per a mi, l’acte va ser molt emotiu. Les paraules del Conseller de Cultura, Hble. Sr. Puig Gordi, actualment a l’exili a causa de la repressió exercida pel govern del PP amb el suport de C’s i PSOE; les imatges d’un seguit d’actes culturals i tradicions pròpies de la nostra Ciutat; els parlaments dels membres del jurat posant en valor la feina feta des de la Direcció de Cultura, i la forma en que van presentar als guardonats, em van fer saltar alguna llàgrima d’emoció.

En tot cas, la proposta s’ha concretat i els assistents, que no eren coneixedors del que acabo d’explicar, van sortir contents. I com em deia sempreuna col·laboradora mot propera, això és el que compta.


El jurat, que ja he dit que era de luxe, es va reunir el juny passat i els guardonats estaven avisats. Per això l’acte no es podia deixar de fer. Ara, una iniciativa ben rebuda pel món de la cultura local ha de tenir necessàriament continuïtat, tot i que l’absència de l’alcalde, la màxima autoritat local, en un acte de reconeixement als creadors i agents culturals de la Ciutat, persones i entitats, és més que criticable i preocupant.


Vull acabar, primer, felicitant als guardonats en les sis categories que la comissió encarregada de la definició del projecte i redacció de les bases va establir; i segon, agraint la feina feta a tots els que ho han fet possible, des de la comissió fins les persones que des de la Direcció de Cultura han cregut en el projecte, passant pels membres del jurat i tots aquells que van proposar candidats. 

15/11/17

Tres preguntes al voltant de la Nit de la Cultura

Publicat a Capgròsdigital



La celebració de la Nit de la Cultura va ser una aposta personal amb l’objectiu de posar en valor l’activitat cultural de la ciutat i els seus agents culturals. Tot i no ser una idea nova, es va pensar com una oportunitat per fer un reconeixement a persones i entitats.

Sempre es pot fer autocríticade com s’ha gestat el projecte i dels recursos que s’hi han pogut esmerçar, però el que és important és que el projecte ha prosperat i ho ha fet amb participació ciutadana pel que fa al seu disseny i la definició dels corresponents guardons.

Volíem que la primera Nit de la Cultura fos especial, espectacular i màgica, i per això vam optar per un espai únic, irrepetible, patrimoni de la humanitat com és la Nau Gaudí. Una Nau despullada on els atributs pensats per Gaudí lluïssin amb tot el seu esplendor. El dia triat era el 29 de setembre.Però el 29 de setembre va coincidir amb el darrer dia de la campanya pel Referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. Tots vam coincidir que poder no era el dia adequat per un esdeveniment com aquest i es va decidir ajornar-la pel 6 d’octubre.

La violència emprada per la Policia Nacional i la Guardia Civil el dia 1 d’octubre, l’aturada convocada pel dia 3 i la situació política en que estava immers el País va aconsellar un segon ajornament. La festa de la cultura de Mataró no es mereixia que es celebrés en un moment tant convuls de Catalunya; i el nostre País no es mereixia que mentre la seva gent vivia moments dolorosos i tristos Mataró fes la seva festa de la cultura com si res.

Ara el grup de CIU ja no forma part del govern municipal. Els responsables municipals de la Direcció de Culturahan decidit convocar la Nit, per tercera vegada, per aquest divendres dia 17 de novembre. L’espai triat és Can Gassol,

Can Gassol és un magnífic espai per a la creació en arts escèniques: teatre i dansa principalment. És ideal per assajos oberts al públic i representacions de petit format que cerquen la proximitat del públic. I és un espai que ha resultat ideal per acollir les tres darreres edicions del Mercat del Film, que va néixer a la Casa de Les Esmandies. Però és un bon espai per fer-hi la Nit de la Cultura? El seu aforament és molt limitat (al voltantde les 100 persones) i la seva grada no està pensada per ser desmuntada. La Nit pot i ha d’aplegar molta més gent. Primer, perquè l’organitza una de les 10 ciutats més grans i més importants de Catalunya; una ciutat que té vocació de pensar en gran i de treballar en gran, que no es posa límits a la seva ambició. Segon, perquè Mataró compta amb un teixit cultural ric i divers. I,tercer, perquè fruit d’això que acabo d’explicar el jurat de la Nit també és de primera divisió i està format per persones que coneixen molt bé la Cultura i la Ciutat i que gaudeixen d’un reconeixement dins el seu món: Cèlia del Diego (Directora del Centre d’Art la Panera de Lleida), Lluís Gendrau (Periodista i director editorial del Grup Enderrock), Joan Pera (actor), Marga Viza (directora de l’Àrea de Cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera), Manuel Cuyàs (Escriptor i periodista) i Lluís Puig (Conseller de Cultura).

La primera pregunta que em faig és: Can Gassol farà justícia a la importància de la Nit?

He criticat més d’una vegada que el govern socialista de Mataró ha fet inauguracions i actes com si al país no estigués passant res. Ho he fet amb els Premis Puig i Cadafalch. He lamentat que mentre al voltant d’un milió de persones ens estàvem manifestant demanant la llibertat dels nostres presos polítics es celebres un acte com aquest. Estic segur que Puig i Cadafalch,  que a més d’arquitecte va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya, no hauria acceptat mai que mentre al país passa el que passa en nom seu s’atorguessin uns premis. O l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de l’afusellament del President Companys, on el nostre alcalde va ser incapaç de fer una referència a l’actual govern legítim del país, la meitat a la presó i l’altra meitat a l’exili. Sí, al mateix exili on es troba ara en Lluís, el Conseller de Cultura.

I aquí faig la segona pregunta: farem una Nit de la Cultura escapçada en un lloc que li queda petit, i perquè un dels membres del seu jurat està exiliat en ple segle XXI i no podrà assistir-hi?

Aquests serien motius per a un tercer ajornament o una cancel·lació definitiva, això sí publicant el veredicte i fent arribar els guardons als escollits. Però aquesta vegada penso què s’ha de celebrar tot i l’escapçada a que ha estat sotmesa. S’ha de celebrar perquè ha de ser un acte reivindicatiu en què s’ha d’exigir la llibertat del presos polítics, ha de ser un acte d’homenatge i reconeixement al Conseller i tots els seus companys de Govern amb el President Puigdemont al capdavant.

I aquí deixo la tercera pregunta: seran capaços els responsables polítics de l’Ajuntament de Mataró d’estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-ho?

El desig, però, és que aquestes preguntes tinguin respostes satisfactòries: que s’hagi fet una bona adaptació de l’acte a l’espai de Can Gassol aconseguint que, malgrat el poc aforament, el seu desenvolupament sigui un èxit; que l’escapçada, tal vegada obligada, sigui compensada amb creativitat i imaginació; i que els responsables polítics sàpiguen aprofitar l’esdeveniment per donar-li un caire reivindicatiu pel restabliment de les nostres institucions que aquests dies han rebut els atacs de l’estat. Espero que Mataró tingui l’esdeveniment que es mereix. La qualitat de l’equip tècnic per fer-ho està garantida.

Joaquim Fernàndez i Oller
President GM de CiU a l’Ajuntament de Mataró


7/11/17

COMUNICAT GM de CiU: "“Condemna enèrgica a la violència”


Dissabte 4 de novembre al vespre, a Mataró, un jove va ser increpat quan sortia de casa seva per un grup d'unes 20 persones d'ultradreta. Alguns d'ells el van assaltar per l'esquena i li van donar cops de puny a la cara. A causa de les ferides, va ser portat a l'Hospital de Mataró amb ferides de poca gravetat.

Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró condemnem aquesta agressió i qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui. Aquest no és un fet nou, sinó que ho hem fet sempre. És per això que diumenge ja ens vam sumar a una declaració institucional que la CUP va proposar a la resta de grups municipals, demanant que s’hi afegís que l’Ajuntament es personés com acusació particular en contra dels autors de l’atac.

Avui el grup socialista ens ha presentat una nova proposta, aquesta més descafeïnada, malgrat s’ha de reconèixer que, per primera vegada des del 6 de setembre, apareixia la paraula “condemnar”. La proposta parlava única i exclusivament de l’agressió al jove, però per part de la CUP s’ha recordat un seguit de fets que van succeir durant el desenvolupament de la manifestació a la que van participar membres de C’s, PP i PxC.

Fotografia publicada per @Vparames


Per part del grup de Convergència i Unió estàvem disposats a donar suport al comunicat per tal que pogués ser unànime, però cercant el consens hem proposat que, sense detallar cap fet concret, s’afegís l’expressió “durant la manifestació ja hi havia hagut algun incident”.

El nostre vot a canviat quan, no només no s’ha acceptat l’esmena, sinó que per part de C’s i PxC (el PP no ha pogut assistir) s’han negat uns fets que molts ciutadans van denunciar durant la tarda de dissabte. S’ha dit que a totes les concertacions hi ha xiulets i el PSC només ha volgut referir-se al fet concret obviant qualsevol altre acció.

Ha estat davant aquesta actitud de negar la realitat que no hem volgut compartir el comunicat amb els que van donar suport a la manifestació, sense que això vulgui dir que no mostrem la nostra rotunda condemna a la violència que, com ja hem dit abans, hi ha estat i hi serà sempre.

Pensem que haver donat suport al comunicat de la Junta de Portaveus hauria estat tant com acceptar que els fets denunciats per molts ciutadans i posats sobre la taula pel portaveu de la CUP no havien existit.




6/11/17

El cinisme de la dignitat


El catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual, Andreu Mayayo, farà avui la conferència de l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de la mort del president Lluís Companys. La conferència, que tindrà lloc a les 19.30 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, portarà per títol “Lluís Companys: la dignitat republicana”. L’acte que està organitzat per l’Ajuntament l’hauria de presidir l’alcalde de la ciutat. David Bote també va presidir el passat 15 d’octubre l’ofrena floral davant el monument del president mártir.

L’atzar ha volgut que avui recordem un president de Catalunya que va morir per defensar aquest país. Companys va haver d’exiliar-se a França, va ser detingut i lliurat al règim dictatorial del general Franco, jutjat i condemnat a mort. La figura de Lluís Companys és molt polièdrica i la seva gestió al capdavant de la Generalitat Republicana pot ser valorada, elogiada i criticada. El que no mereix cap crítica és la seva dignitat en el moment de morir, tal i com va dir ell mateix, “per Catalunya”.

La paradoxa d’avui és que tothom s’omplirà la boca de bones paraules i de meravelloses intencions sobre el passat, sobre la injustícia de Franco amb Companys i sobre l’atrocitat de la seva condemna a mort. Es tornarà a parlar d’un judici sumaríssim sense garanties, d’una farsa que va acabar amb el president mort a trets.

Però avui, 77 anys després d’aquells tràgics fets, Catalunya té una part del seu govern empresonat i el seu president i quatre consellers “exiliats” a Brussel·les pel “gran delicte” d’haver volgut complir el programa electorals amb el que es van presentar a les eleccions del 27S; per haver donat la paraula al poble de Catalunya perquè es pronunciés sobre el nostre futur; i per haver actuat en conseqüència amb el resultat del referéndum.


Avui, 77 anys després, el govern de Catalunya es troba exiliat a Bèlgica o empresonat a Espanya per ser demòcrata. I avui, 77 anys després, els mateixos que han votat a favor de tot això; els mateixos que s’han negat a condemnar la brutalitat policia el dia 1 d’Octubre; els mateixos que han permès que es tirés endavant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ataca directament les nostres institucions; aquets ens vindran a presidir un acte de record a un president de Catalunya màrtir. Els mateixos que avui permeten aquesta barbaritat democràtica a l’Espanya del segle XXI ens vindran a lamentar el que es va fer amb el president Companys.

No puc estar-me de denunciar aquest cinisme i aquesta manca de dignitat democràtica. S’ompliran la boca amb tot el que li va passar al president Companys, sense veure que són els còmplices imprescindibles que han fet que el president Puigdemont estigui a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó; són els co-autors que el nostre legítim govern estigui exiliat o empresonat. I això no crec que ho puguem silenciar. Ho hem de dir; ho hem de denunciar. I hem de denunciar també a aquells que per acció o per omissió, directament o de forma indirecta, ho fan possible a Madrid o a Mataró. Ho hem de dir clar: no jugueu amb les paraules, no us ompliu la boca de dignitat. Aquesta paraula, avui, pronunciada per vosaltres, sona a cinisme.     

30/10/17

Intens cap de setmana


La no participació del President José Montilla a la votació al Senat divendres passat va anar seguidadiumenge de la participació del Primer Secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, a la manifestació organitzada per Societat Civil Catalana, PP i C’s, una concentració que va tenir Josep Borrell, també PSC-PSOE, com una de les estrelles del dia.


Societat Civil Catalana (SCC), segons la Viquipèdia, és una plataforma unionista espanyola pròxima a l’extrema dreta PP i C’s crec que ja s’han retratat prou i tothom sap de quin peu calcen. Però que Miquel Iceta hi assistís demostra a on vol posar al PSC-PSOE. I que Josep Borrell, des de l’escenari de l’acte polític de la concentració, demanés a la justícia que actuï contra el President Puigdemont i el seu govern, evidencia clarament a quin costat està el socialisme català. I és en aquest punt on crec que val la pena valorar el paperdel president Montilla. Algunes persones veuen bé que no participés de la votació al Senat. Diuen: “No podia ser que un expresident de la Generalitat votés a favor de cessar al President actual”. Doncs jo penso que si no volia votar-ho, només calia votar-hi en contra o dimitir. El que passa és que sí que volia, com tot el seu partit: el que no li agradava era la foto. Em sap greu, però d’això se’n diu covardia.

Doncs bé, els mateixos que van anar a la manifestació de Societat Civil Catalana són els mateixos que governena l’Ajuntament de Mataró(PSC) o li donen suport (C’s, PP i, en aquest cas, cal afegir-hi la inestimable contribució de Plataforma per Catalunya). A l’altre costat, en podríem dir a l’oposició, hi ha un bloc certament heterogeni (CiU/PDeCAT, ERC, Volem i la CUP) que comparteix el desig de recuperar la dignitat democràtica de la nostra ciutat. I al mig, entre uns i els altres hi tenim ICV-EUiA que, amb els Comuns, té la clau per canviar les coses a Mataró.

Algú pot caure en la temptació d’acusar-me de voler pressionar la bona gent d’ICV-EUiA. És ben lliure de fer-ho, però s’equivoca. La veritat és que cada dia trobo alguna persona que em pregunta per què encara no hem canviat el govern de Mataró i jo crec que tinc l’obligació d’explicar-los que necessitem majoria absoluta per fer-ho, i que ens manca el vot que està en mans de ICV-EUiA. Aquesta és la pura realitat; no és cap pressió. És un evidència. Com també ho és que el President Puigdemont va mantenir l’oferta de diàleg fins el darrer moment i que la resposta de Rajoy va ser l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; o que els companys que es manifestaven amb el Sr. Iceta, diumenge, es van encarregar de protagonitzar actes violents contra ciutadans, periodistes, treballadors públics i de provocar i insultar els Mossos; en qualsevol moment el Fiscal General de l’Estat pot demanar l’empresonament del President de la Generalitat i acusar d’una cosa que no han fet als membres del Govern i de la Mesa del Parlament... Tot són evidències, oi?

Per acabar, un record pels Jordi’s, que avui fa dues setmanes que estan privats de llibertat per haver demanat als manifestants cívics i pacífics que obrissin pas per deixar sortir als agents de la Guardia Civil que havien estat tot el dia remenant pels despatxos de les nostres institucions. Aquest va ser el seu delicte.

24/10/17

Ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta

Ahir, a Mataró, es va celebrar la Junta de Portaveus habitual abans de cada Ple Municipal. S’hi van aprovar tres declaracions institucionals:
  1. Del grup municipal de VOLEMataró de suport als alcaldes i electes que han defensat el Referèndum i de denuncia a les pràctiques repressives de l’estat.
  2. Del grup municipal de la CUP per trencar relacions institucionals amb la Casa Reial Espanyola.
  3. Dels grups municipals de CiU i ERC per aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya.
Les tres iniciatives van ser aprovades amb els vots dels grups de CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA. Per la seva banda, hi van votat en contra, PSC, C’s, PP i PxC. A la primera el PSC s’hi va abstenir..

Al meu parer, de les iniciatives i dels vots que van rebre aquestes tres propostes se’n poden treure algunes conclusions. No, no parlaré d’independència, parlaré de democràcia. Trobar-nos un partit com PxC al costat dels que no estan per la democràcia, la llibertat i els drets humans no sorprèn a ningú. Que s’hi instal·lin el PP i C’s, sorprèn, tot i que si tenim en compte que estem parlant de la relació  Catalunya-Espanya, també ho entenem.  Però trobar-hi el PSC, que té al darrera una tradició de lluita per la llibertat dels pobles i la seva gent... Què està passant?

Jo hi trobo dues explicacions, però cap m’agrada. La primera, que no estem parlant del PSC, que pràcticament ja no existeix, sinó que estem parlant del PSOE instal·lat a Catalunya; i la segona, que aquest PSOE està competint electoralment amb PP i C’s per ocupar un espai españolista.

Quan una formació política deixa d’estar lligada al territori i el seu interès no són les persones, sinó els vots que li poden aportar poder, es converteix en una formació no desitjable.

Ho dic amb tristesa, doncs durant dos anys i mig hem compartit govern amb el PSC i a Mataró no li ha anat pas malament, però això no es pot mantenir a qualsevol preu. Malgrat pugui ser dolorós, ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta i que no són el govern que una ciutat necessita.

23/10/17

Mataró no es mereix aquest govern


Els mataronins no ens mereixem viure en una ciutat on qui governa aprova l’aplicació a Catalunya de l’Article 155 de la Constitució Espanyola. 

No ens mereixem un govern municipal que participi de la repressió del poble de Catalunya.

No ens mereixem que el govern de la nostra ciutat sigui còmplice d’un cop d’estat al nostre País. 

M’he fet un fart de valorar positivament l’aplicació de les polítiques locals que van quedar recollides a l’”Acord pel Progrés de Mataró” signat el 13 de juny de 2015 entre PSC i CiU. M’he cansat d’explicar que el seu compliment ha estat satisfactori i ha portat molts beneficis per la ciutat. 

Tal com vaig dir al darrer Ple Municipal, mai vam demanar als companys del PSC que es convertissin en independentistes... volíem, com sempre havíem fet, defensar junts la democràcia, les llibertats i els drets humans.

Però, com també vaig dir, la posició que han adoptat en tot el que està passant a Catalunya ens ha fet impossible poder continuar compartint govern.

Tampoc ara, quan militants històrics s’han plantat davant la decisió d’impulsar el 155 i alguns alcaldes han demanat públicament que no es faci, el PSC de Mataró s’ha mogut un mil·límetre. Segurament aquesta era la darrera oportunitat creïble que tenien i també l’han deixat passar.

Les declaracions extemporànies sobre cedir o no espais, quan ningú no en parlava; el no compliment de l’acord adoptat per majoria absoluta al Ple per tal de donar suport al Referèndum; les actuacions de la Policia Local durant la campanya del Referèndum; l’actitud tan tèbia amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, condemnablede la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil l’1-O; la posició tan distant sobre les detencions de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart... tot això feia impossible seguir treballant junts.

Però ara, el suport incondicional del PSOE - PSC a la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, no només faria impossible mantenir l’acord, sinó que dóna la raó a aquells ciutadans que fa setmanes que demanen la dimissió de l’alcalde de Mataró. Personalment em dol, em dol molt, però cal separar la relació personal de l’actitud política, i políticament crec no queda una altra opció que la dimissió de l’alcalde Bote. Mataró no pot ser una ciutat hostil a les institucions catalanes. Mataró no pot estar governada pels que estan a favor d’un cop d’estat.

Ara més que mai cal que els defensors de la democràcia i la llibertat ens unim, amb generositat, deixant a banda personalismes o tendències polítiques. El moment és excepcional i cal fer un gest excepcional. Els fets són els més greus des que la dictadura de Franco es va carregar les nostres institucions

Necessitem la unitat política dels demòcrates per constituir un nou govern municipal. Per això, demano a aquells que encara tenen dubtes que es neguin a col·laborar en mantenir un govern que atempta contra el nostre país i la seva gent.

Per acabar, vull manifestar la meva absoluta confiança amb el President, la resta de Govern i el Parlament, remarcant que ells necessiten també el món local al seu costat.