30/11/17

19/11/17

Primera Nit de la Cultura


Divendres passat es va celebrar a Can Gassol la primera edició de la Nit de la Cultura, un compromís que figurava al Pla d’Actuació Municipal i, si m’ho permeteu, una aposta personal. L’acte es va preveure primer pel 29 de setembre i posteriorment pel dia 6 d’octubre. En el primer cas va coincidir amb el darrer dia de campanya pel Referèndum per l’Autodeterminació de Catalunya, i en el cas de la segona data, la situació política per la que travessa el país no aconsellava celebrar el que havia de ser la festa de la cultura de la Ciutat.

Hi vaig assistir amb preocupació per com es preparaven les coses i he de dir que, del que s’havia previst al que es va fer, a penes hi ha un punt de coincidència. S’havia preparat una festa. Una festa per a la gent de la cultura, sense intervencions de polítics, i pensada per a un públic més ampli i més nombrós. S’havia previst un conductor mediàtic, actors, l’edició d’un quadern que deixés constància de l’esdeveniment i, si es trobava espònsor, una copa al final. Finalment va semblar-se més a la gala de la que volíem fugir que no pas al que s’havia pensat. Vam tenir sort de la gran qualitat de les persones proposades per a formar part del jurat, que van saber fer una més que excel·lent presentació de cada guardó, i que els guardonats també van respondre demostrant la qualitat que el jurat els havia atorgat.


Però dit això, per a mi, l’acte va ser molt emotiu. Les paraules del Conseller de Cultura, Hble. Sr. Puig Gordi, actualment a l’exili a causa de la repressió exercida pel govern del PP amb el suport de C’s i PSOE; les imatges d’un seguit d’actes culturals i tradicions pròpies de la nostra Ciutat; els parlaments dels membres del jurat posant en valor la feina feta des de la Direcció de Cultura, i la forma en que van presentar als guardonats, em van fer saltar alguna llàgrima d’emoció.

En tot cas, la proposta s’ha concretat i els assistents, que no eren coneixedors del que acabo d’explicar, van sortir contents. I com em deia sempreuna col·laboradora mot propera, això és el que compta.


El jurat, que ja he dit que era de luxe, es va reunir el juny passat i els guardonats estaven avisats. Per això l’acte no es podia deixar de fer. Ara, una iniciativa ben rebuda pel món de la cultura local ha de tenir necessàriament continuïtat, tot i que l’absència de l’alcalde, la màxima autoritat local, en un acte de reconeixement als creadors i agents culturals de la Ciutat, persones i entitats, és més que criticable i preocupant.


Vull acabar, primer, felicitant als guardonats en les sis categories que la comissió encarregada de la definició del projecte i redacció de les bases va establir; i segon, agraint la feina feta a tots els que ho han fet possible, des de la comissió fins les persones que des de la Direcció de Cultura han cregut en el projecte, passant pels membres del jurat i tots aquells que van proposar candidats. 

15/11/17

Tres preguntes al voltant de la Nit de la Cultura

Publicat a Capgròsdigital



La celebració de la Nit de la Cultura va ser una aposta personal amb l’objectiu de posar en valor l’activitat cultural de la ciutat i els seus agents culturals. Tot i no ser una idea nova, es va pensar com una oportunitat per fer un reconeixement a persones i entitats.

Sempre es pot fer autocríticade com s’ha gestat el projecte i dels recursos que s’hi han pogut esmerçar, però el que és important és que el projecte ha prosperat i ho ha fet amb participació ciutadana pel que fa al seu disseny i la definició dels corresponents guardons.

Volíem que la primera Nit de la Cultura fos especial, espectacular i màgica, i per això vam optar per un espai únic, irrepetible, patrimoni de la humanitat com és la Nau Gaudí. Una Nau despullada on els atributs pensats per Gaudí lluïssin amb tot el seu esplendor. El dia triat era el 29 de setembre.Però el 29 de setembre va coincidir amb el darrer dia de la campanya pel Referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. Tots vam coincidir que poder no era el dia adequat per un esdeveniment com aquest i es va decidir ajornar-la pel 6 d’octubre.

La violència emprada per la Policia Nacional i la Guardia Civil el dia 1 d’octubre, l’aturada convocada pel dia 3 i la situació política en que estava immers el País va aconsellar un segon ajornament. La festa de la cultura de Mataró no es mereixia que es celebrés en un moment tant convuls de Catalunya; i el nostre País no es mereixia que mentre la seva gent vivia moments dolorosos i tristos Mataró fes la seva festa de la cultura com si res.

Ara el grup de CIU ja no forma part del govern municipal. Els responsables municipals de la Direcció de Culturahan decidit convocar la Nit, per tercera vegada, per aquest divendres dia 17 de novembre. L’espai triat és Can Gassol,

Can Gassol és un magnífic espai per a la creació en arts escèniques: teatre i dansa principalment. És ideal per assajos oberts al públic i representacions de petit format que cerquen la proximitat del públic. I és un espai que ha resultat ideal per acollir les tres darreres edicions del Mercat del Film, que va néixer a la Casa de Les Esmandies. Però és un bon espai per fer-hi la Nit de la Cultura? El seu aforament és molt limitat (al voltantde les 100 persones) i la seva grada no està pensada per ser desmuntada. La Nit pot i ha d’aplegar molta més gent. Primer, perquè l’organitza una de les 10 ciutats més grans i més importants de Catalunya; una ciutat que té vocació de pensar en gran i de treballar en gran, que no es posa límits a la seva ambició. Segon, perquè Mataró compta amb un teixit cultural ric i divers. I,tercer, perquè fruit d’això que acabo d’explicar el jurat de la Nit també és de primera divisió i està format per persones que coneixen molt bé la Cultura i la Ciutat i que gaudeixen d’un reconeixement dins el seu món: Cèlia del Diego (Directora del Centre d’Art la Panera de Lleida), Lluís Gendrau (Periodista i director editorial del Grup Enderrock), Joan Pera (actor), Marga Viza (directora de l’Àrea de Cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera), Manuel Cuyàs (Escriptor i periodista) i Lluís Puig (Conseller de Cultura).

La primera pregunta que em faig és: Can Gassol farà justícia a la importància de la Nit?

He criticat més d’una vegada que el govern socialista de Mataró ha fet inauguracions i actes com si al país no estigués passant res. Ho he fet amb els Premis Puig i Cadafalch. He lamentat que mentre al voltant d’un milió de persones ens estàvem manifestant demanant la llibertat dels nostres presos polítics es celebres un acte com aquest. Estic segur que Puig i Cadafalch,  que a més d’arquitecte va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya, no hauria acceptat mai que mentre al país passa el que passa en nom seu s’atorguessin uns premis. O l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de l’afusellament del President Companys, on el nostre alcalde va ser incapaç de fer una referència a l’actual govern legítim del país, la meitat a la presó i l’altra meitat a l’exili. Sí, al mateix exili on es troba ara en Lluís, el Conseller de Cultura.

I aquí faig la segona pregunta: farem una Nit de la Cultura escapçada en un lloc que li queda petit, i perquè un dels membres del seu jurat està exiliat en ple segle XXI i no podrà assistir-hi?

Aquests serien motius per a un tercer ajornament o una cancel·lació definitiva, això sí publicant el veredicte i fent arribar els guardons als escollits. Però aquesta vegada penso què s’ha de celebrar tot i l’escapçada a que ha estat sotmesa. S’ha de celebrar perquè ha de ser un acte reivindicatiu en què s’ha d’exigir la llibertat del presos polítics, ha de ser un acte d’homenatge i reconeixement al Conseller i tots els seus companys de Govern amb el President Puigdemont al capdavant.

I aquí deixo la tercera pregunta: seran capaços els responsables polítics de l’Ajuntament de Mataró d’estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-ho?

El desig, però, és que aquestes preguntes tinguin respostes satisfactòries: que s’hagi fet una bona adaptació de l’acte a l’espai de Can Gassol aconseguint que, malgrat el poc aforament, el seu desenvolupament sigui un èxit; que l’escapçada, tal vegada obligada, sigui compensada amb creativitat i imaginació; i que els responsables polítics sàpiguen aprofitar l’esdeveniment per donar-li un caire reivindicatiu pel restabliment de les nostres institucions que aquests dies han rebut els atacs de l’estat. Espero que Mataró tingui l’esdeveniment que es mereix. La qualitat de l’equip tècnic per fer-ho està garantida.

Joaquim Fernàndez i Oller
President GM de CiU a l’Ajuntament de Mataró


7/11/17

COMUNICAT GM de CiU: "“Condemna enèrgica a la violència”


Dissabte 4 de novembre al vespre, a Mataró, un jove va ser increpat quan sortia de casa seva per un grup d'unes 20 persones d'ultradreta. Alguns d'ells el van assaltar per l'esquena i li van donar cops de puny a la cara. A causa de les ferides, va ser portat a l'Hospital de Mataró amb ferides de poca gravetat.

Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró condemnem aquesta agressió i qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui. Aquest no és un fet nou, sinó que ho hem fet sempre. És per això que diumenge ja ens vam sumar a una declaració institucional que la CUP va proposar a la resta de grups municipals, demanant que s’hi afegís que l’Ajuntament es personés com acusació particular en contra dels autors de l’atac.

Avui el grup socialista ens ha presentat una nova proposta, aquesta més descafeïnada, malgrat s’ha de reconèixer que, per primera vegada des del 6 de setembre, apareixia la paraula “condemnar”. La proposta parlava única i exclusivament de l’agressió al jove, però per part de la CUP s’ha recordat un seguit de fets que van succeir durant el desenvolupament de la manifestació a la que van participar membres de C’s, PP i PxC.

Fotografia publicada per @Vparames


Per part del grup de Convergència i Unió estàvem disposats a donar suport al comunicat per tal que pogués ser unànime, però cercant el consens hem proposat que, sense detallar cap fet concret, s’afegís l’expressió “durant la manifestació ja hi havia hagut algun incident”.

El nostre vot a canviat quan, no només no s’ha acceptat l’esmena, sinó que per part de C’s i PxC (el PP no ha pogut assistir) s’han negat uns fets que molts ciutadans van denunciar durant la tarda de dissabte. S’ha dit que a totes les concertacions hi ha xiulets i el PSC només ha volgut referir-se al fet concret obviant qualsevol altre acció.

Ha estat davant aquesta actitud de negar la realitat que no hem volgut compartir el comunicat amb els que van donar suport a la manifestació, sense que això vulgui dir que no mostrem la nostra rotunda condemna a la violència que, com ja hem dit abans, hi ha estat i hi serà sempre.

Pensem que haver donat suport al comunicat de la Junta de Portaveus hauria estat tant com acceptar que els fets denunciats per molts ciutadans i posats sobre la taula pel portaveu de la CUP no havien existit.




6/11/17

El cinisme de la dignitat


El catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual, Andreu Mayayo, farà avui la conferència de l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de la mort del president Lluís Companys. La conferència, que tindrà lloc a les 19.30 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, portarà per títol “Lluís Companys: la dignitat republicana”. L’acte que està organitzat per l’Ajuntament l’hauria de presidir l’alcalde de la ciutat. David Bote també va presidir el passat 15 d’octubre l’ofrena floral davant el monument del president mártir.

L’atzar ha volgut que avui recordem un president de Catalunya que va morir per defensar aquest país. Companys va haver d’exiliar-se a França, va ser detingut i lliurat al règim dictatorial del general Franco, jutjat i condemnat a mort. La figura de Lluís Companys és molt polièdrica i la seva gestió al capdavant de la Generalitat Republicana pot ser valorada, elogiada i criticada. El que no mereix cap crítica és la seva dignitat en el moment de morir, tal i com va dir ell mateix, “per Catalunya”.

La paradoxa d’avui és que tothom s’omplirà la boca de bones paraules i de meravelloses intencions sobre el passat, sobre la injustícia de Franco amb Companys i sobre l’atrocitat de la seva condemna a mort. Es tornarà a parlar d’un judici sumaríssim sense garanties, d’una farsa que va acabar amb el president mort a trets.

Però avui, 77 anys després d’aquells tràgics fets, Catalunya té una part del seu govern empresonat i el seu president i quatre consellers “exiliats” a Brussel·les pel “gran delicte” d’haver volgut complir el programa electorals amb el que es van presentar a les eleccions del 27S; per haver donat la paraula al poble de Catalunya perquè es pronunciés sobre el nostre futur; i per haver actuat en conseqüència amb el resultat del referéndum.


Avui, 77 anys després, el govern de Catalunya es troba exiliat a Bèlgica o empresonat a Espanya per ser demòcrata. I avui, 77 anys després, els mateixos que han votat a favor de tot això; els mateixos que s’han negat a condemnar la brutalitat policia el dia 1 d’Octubre; els mateixos que han permès que es tirés endavant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ataca directament les nostres institucions; aquets ens vindran a presidir un acte de record a un president de Catalunya màrtir. Els mateixos que avui permeten aquesta barbaritat democràtica a l’Espanya del segle XXI ens vindran a lamentar el que es va fer amb el president Companys.

No puc estar-me de denunciar aquest cinisme i aquesta manca de dignitat democràtica. S’ompliran la boca amb tot el que li va passar al president Companys, sense veure que són els còmplices imprescindibles que han fet que el president Puigdemont estigui a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó; són els co-autors que el nostre legítim govern estigui exiliat o empresonat. I això no crec que ho puguem silenciar. Ho hem de dir; ho hem de denunciar. I hem de denunciar també a aquells que per acció o per omissió, directament o de forma indirecta, ho fan possible a Madrid o a Mataró. Ho hem de dir clar: no jugueu amb les paraules, no us ompliu la boca de dignitat. Aquesta paraula, avui, pronunciada per vosaltres, sona a cinisme.