28/9/17

No tenim por


El dia 1 d’octubre els mataronins podran anar a votar en el Referèndum on es pregunta si estem d’acord o no que Catalunya sigui independent. Uns votarem que sí, altres votaran que no. Votarem malgrat els impediments que està posant un Estat amb un concepte molt ranci de la llibertat i de la democràcia; votarem tot i el govern autoritari de Mariano Rajoy i dels palmeros que li donen suport en aquesta qüestió (PSOE i Ciutadans); votarem malgrat les consignes d’alguns partits que han impedit als seus alcaldes posar els locals municipals al servei de la democràcia.

Votarem perquè els catalans necessitem poder decidir el nostre futur sense que res ni ningú ens digui què podem fer i què no. El Referèndum de l’1-0 no és la dèria de quatre burgesos que volen tenir la clau de la caixa. El Referèndum és un sentiment transversal compartit que abraça persones de centre dreta, socialdemòcrates i socialcristians, socialistes i noves vies d’esquerres; aglutina en un mateix espai representants de tot l’arc parlamentari que viu la democràcia com un joc de majories i minories on tothom és cridat a participar.

Per això, el crit de “No tenim por” és més autèntic, actual i viu que mai. És un crit al futur, a la llibertat, a un camp sense barreres, a un horitzó net, a un espai on el que compta és la voluntat de la majoria i no les pors d’una minoria boicotejadora. Aquesta majoria oberta i il·lusionada no tem el resultat; sap que pot guanyar el sí però que també pot guanyar el no. I no li fa por.

Els que boicotegen el Referèndum no volen saber l’opinió de les persones perquè temen que els diguin que volen volar lliurement, i abans d’escoltar-los prefereixen no deixar-los parlar.
“No tenim por” de poder mirar als ulls dels nostres fills i els nostres nets i dir-los: nosaltres hem fet allò que podíem per fer un futur millor.
“No tenim por” d’una justícia que no és independent dels altres poders, que persegueix urnes i paperetes i s’oblida de defraudadors i fatxendes.
“No tenim por” de perdre perquè participant al referèndum ja hem guanyat.
“No tenim por” que els fills d’aquells que fa molts anys van venir de fora de Catalunya a fer gran aquesta terra (com el meu pare) creiem que el millor per Catalunya és la independència.
“No tenim por” d’acollir a tothom a casa nostra, de fer una societat oberta i integradora.
“No tenim por” d’anar a votar perquè si no ho féssim, el dia de demà no ens podríem mirar al mirall sense que ens caigués la cara de vergonya.

En definitiva, us demano a tots que aneu a votar, que digueu a tothom “No tenim por”. Feu-ho pels vostres fills, però també pels vostres pares, per la vostra parella i per vosaltres mateixos. Perquè en ple segle XXI ja no ens poden dir que votar és un delicte i que posar una papereta és un crim, que no tenim dret a pensar, a parlar i a expressar-nos. No ens poden dir que no tenim dret a decidir.

Joaquim Fernàndez i Oller
President GM de CiU
Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró

Article publicat a el setmanari capgros.com

12/9/17

Neix Mataró Audiovisual


Dissabte passat vam inaugurar les noves instal·lacions de MATARÓ AUDIOVISUAL, el nou mitjà que uneix en una sola marca els canals públics de comunicació locals. I coincidint amb la Diada de l’Onze de Setembre van començar les emissions d’aquests nous canals: Mataró Televisió, Mataró Ràdio i Mataró Digital.

El projecte ve de lluny. En el mandat passat, amb el govern de CiU, se’n va començar a parlar, tot i que va caldre esperar fins a aquest mandat perquè s’iniciessin els treballs. L’acord de govern signat entre PSC i CiU va recollir l’objectiu d’integració de la televisió comarcal amb l’emissora municipal de ràdio. Finalment, el mes de gener de 2017, després de mesos de debat intern dins el govern i d’estudiar com es podia fer, el Ple Municipal va aprovar, amb l’acord de tots els grups municipals, un full de ruta marcant clarament el camí a seguir.

Han estat mesos de treball intens i complex per assolir un objectiu fixat des del primer dia: aconseguir la integració en un sol mitjà de comunicació, que a la pràctica volia dir la creació d’una única redacció sota una sola direcció, amb vistes a iniciar emissions l’Onze de Setembre del mateix any. Objectiu aconseguit sobretot gràcies a l’esforç i dedicació de tot un equip d’excel·lents professionals dels mitjans existents sota la direcció de l’Àrea de Servei a les Persones de l’Ajuntament en col·laboració amb diferents serveis municipals.

Tot aquest procés s’ha dut a terme amb la voluntat de guanyar en eficiència i eficàcia; mantenir i reforçar el model de comunicació proximitat i incrementar la col·laboració amb el Tecnocampus per desenvolupar una cooperació acadèmica intensa.

Gràcies a la integració es garanteix la continuïtat dels mitjans. Especialment del canal de televisió, que, malgrat passa a ser municipal, segueix tinent vocació de servei a la comarca i  reforça el paper de capital que ha de tenir Mataró. Destacar també que s’han pogut garantir tots els llocs de treball.

Tot això només es podia fer des del convenciment del valor que tenen els mitjans de comunicació local a l’hora d’explicar a la ciutadania que passa en el seu entorn més proper, allò que els afecta i aquells fets dels que en molts casos en són protagonistes. I preservant els criteris d’objectivitat i independència dels òrgans polítics dels que depenen en tal que mitjans públics.

Així mateix, els acords signats amb el Tecnocampus faran d’aquest mitjà públic una eina de formació pels estudiats del Grau de Mitjans Audiovisuals, que podran fer les seves pràctiques treballant en experiències reals de comunicació, alhora que aportaran frescor i a la producció de les ofertes en programació de televisió i ràdio.

M’agradaria remarcar que tot aquest procés només ha tingut el cost de les inversions en l’adequació dels espais on ja s’ubicava el canal comarcal de televisió, depenent dels desaparegut Consorci Digital Mataró Maresme. Aquest inversió s’ha destinat, en part, a renovar l’equip tècnic, ja que el pressupost de funcionament no tindrà cap increment respecte els ja existents.

Només queda desitjar molta sort i molts èxits al mitjà de comunicació que acaba de nàixer i agrair la bona feina feta a tots els que ho han fet possible.

Joaquim Fernàndez i Oller
1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró 
President de Mataró Audiovisual

9/9/17

Suport municipal al referèndum

Us deixo el text del posicionament del nostre grup a l’esmena a la totalitat que presenta el Grup Municipal Socialista sobre la proposta de resolució dels grups municipals de CiU, ERC i CUP sobre l’organització del referèndum de l’1 d’octubre a Mataró


Abans d’explicar el posicionament del nostre grup vull contextualitzar l’esmena a la totalitat que presenta el Grup Municipal Socialista.

Es tracta d’una esmena a una proposta que demana que aquest Ple doni suport al referèndum on es preguntarà als catalans (A TOTS ELS CATALANS QUE HI VULGUIN PARTICIPAR LLIUREMENT), què volen per aquest país.

La Proposta que vostès volen esmenar no diu si Espanya ha de ser un Estat federal, ni si cal un millor finançament, ni si el govern d’aquest color o d’aquell altre és el responsable del que està passant... NO.

La Proposta que hem presentat solament demana que aquest Ple doni suport a que els catalans (TOTS ELS CATALANS QUE LLIUREMENT VULGUIN FER-HO) expressin quin futur desitgen pel seu país.

El que vostès ens porten avui --i com que em coneixen saben que ho dic des del màxim respecte-- és una pantalla, a dia d’avui, superada.

Estem en un altre escenari !!!

I, insisteixo, ho dic amb el màxim respecte cap a vostès i cap el que representen.

Tots tenim la memòria suficient per reconèixer que durant molts, molts anys...
...quan no era fàcil,
...ni agradable,
...ni còmode...

vostès i nosaltres hem estat sempre a la mateixa trinxera:  LA DE LA DEMOCRÀCIA.

I per això, perquè els REVENTOS, PALLACH, VERDE... ...MARAGALL, NADAL, MARTIN TOVAL, DE MADRE, OBIOLS, ARMET, SERRA, DALMAU, TURA, MADUEÑO, CLOTAS, NAVARRO... ...LLUCH...

... i nosaltres sempre hem estat al cantó de la trinxera que deia “DEMOCRÀCIA” no entenem perquè no ens hi podem trobar ara...

Vostès saben perfectament que no els demanem que votin SI a la independència...

...Tant bo és el que vota SI com el que vota NO...
...Tant català és qui vota SI com qui vota NO...

A nosaltres no ens trobaran en el club dels que atorguen carnets de bons i mals catalans!!!

Ja s’ha dit en més d’una ocasió que això no va d’independència, VA DE DEMOCRÀCIA i pensem que amb vostès, en aquest camp, no hi hauria d’haver cap problema per trobar-nos-hi.

La Catalunya actual, amb els seus èxits i amb les seves mancances, també és mèrit del què ha representat el partit on vostès militen.

La Catalunya actual, que és el resultat TAMBÉ de la seva gestió als ajuntaments, a les diputacions i a la Generalitat ara ens diu MAJORITÀRIAMENT que està a favor de votar.

No sabem què votaran...
...només sabem que volen votar.
Per què no ho hauríem de facilitar?

Vostès admeten en la seva esmena que: “Aquesta iniciativa està impulsada pel Govern de la Generalitat i per la majoria parlamentaria que el recolza”...

...i jo afegeixo: “Majoria parlamentària que representa una majoria social del país.”

Per què no deixem que aquest país es pronuncií, deixem que voti?

També els dic que, de la mateixa manera que els reconeixem la seva contribució decisiva a la Catalunya actual, també els he de dir que a nivell estatal alguna responsabilitat hi tenen.

Parlo que la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.

Els he de recordar que el llavors líder del PSOE, el senyor Rodríguez Zapatero, va dir al president Maragall que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament i entre l’actuació dels seus socis del PSOE, entre ells Alfonso Guerra, que va dir allò de “nos hemos cepillado el Estatut”, el PP i el Tribunal Constitucional, avui estem on estem.

Nosaltres votarem contra l’esmena que han presentat per tot el que he dit...

Perquè ja no estem en el moment polític d’una reforma constitucional de caire Federal. Han tingut molts anys per fer-la i quan han pogut tampoc ho han fet.

Creiem que s’ha de donar l’oportunitat al poble de Catalunya que es pronunciï i que voti el proper dia 1 d’Octubre.

Creiem que els Ajuntaments QUE SEMPRE HEM ESTAT ELS PROTAGONISTES DE LES GRANS TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES I SOCIALS (només cal recordar que la Segona República, és a dir, un canvi de règim, va néixer d’una revolució democràcia electoral als ajuntaments) hauríem de saber estar al lloc que ens pertoca.

El món sencer estar pendent d’aquest país i de com es resolt aquest conflicte institucional. Perquè que ningú s’enganyi:

AQUEST NO ÉS UN PROBLEMA LEGAL...
ÉS UNA CRISI INSTITUCIONAL...

I a més és UN PROBLEMA DE VALORS.

Fa un temps, un periodista va escriure que ESPANYA ERA UNA CONSTITUCIÓ en lloc d’un democràcia. I jo els vull recordar que vostès i nosaltres vam lluitar plegats per construir una democràcia, no una constitució.


I acabo:

l’any 2012, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va dir que els socialistes catalans estarien a favor d’un referèndum on votarien NO.

No ha canviat res per no fer allò que va anunciar el senyor Navarro. Encara ens hi podem trobar.

Gràcies !!





19/2/17

Presentació del Llibre Blanc de la Cultura al Ple Municipal

Després d’un any cercant els recursos per a la seva realització i tres anys de treball amb la participació de ciutadans/nes, entitats i rups municipals, el Ple Municipal del 2 de febrer passat va aprovar per una molt ample majoria el Llibre Blanc de la Cultura a Mataró.
Aquí us deixo la intervenció al ple per a la seva presentació.


L’encàrrec polític:

El Llibre Blanc de la Cultura és un projecte estratègic que busca definir els nous reptes culturals de la ciutat, un document que permetrà determinar objectius, línies d’actuació i projectes estratègics en matèria de  polítiques culturals per als propers anys.
S’ha realitzat per mandat del Ple Municipal en compliment d’una proposta de resolució aprovada el febrer de 2013, presentada conjuntament pels grups municipals de PSC, CiU i PPC, i aprovada per unanimitat.
Es va tirar endavant amb el CONVENCIMENT que la cultura ha de ser una de les prioritats estratègiques de futur i que les seves dimensions indiquen la seva importància: és un sector econòmic estratègic que aporta valor afegit i innovació; la seva dimensió social enforteix la cohesió, la identitat i els valors; és l’expressió col·lectiva de les tradicions, costums i sentiments d’un poble; la importància de l’aposta per la creativitat popular, com exercici artístic o de pensament i d’innovació; o  el pes de la cultura com base indiscutible de l’educació de qualitat per tothom.
S’ha fet amb l’OBJECTIU de fer de la cultura un element fonamental, no un ornament. Un element central i no perifèric.
S’ha fet un TREBALL global i estratègic amb les polítiques culturals per definir un nou model cultural per la ciutat en el marc d’un acord polític per un Pacte per a la Cultura a Mataró obert als agents culturals de la ciutat, que han estat protagonistes.
El treball previ:
La fase de diagnòstic va finalitzar el març de 2015 i es va desenvolupar a partir d’un ampli procés participatiu. Les accions que es van realitzar en aquell moment van ser:
§   Anàlisi documental de dades socio-demogràfiques, econòmiques i culturals
§   Coneixement dels equipaments culturals, tan públics com privats més significatius de Mataró
§ Tallers participatius i entrevistes institucionals a tècnics municipals i persones vinculades amb la cultura de Mataró. Es van realitzar 10 tallers amb un total de 123 participants; i 48 entrevistes individuals
§   Dues Jornades Participatives amb quatre taules temàtiques de debat
§   Una enquesta a través del web de cultura a la qual van donar resposta 68 persones.
Les tasques realitzades per a la redacció del document FINAL que avui portem a aprovació han estat:
§ Reunions de treball amb l’equip tècnic i polític de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.
§   Reunió amb el Consell Municipal de Cultura per a presentar el projecte.
§   Reunions de treball amb el que hem anomenat GRUP DE CONTRAST, un òrgan creat específicament per a l’elaboració del Llibre Blanc format per deu persones que per la seva trajectòria personal i professional són referents de la cultura a Mataró i compten amb una mirada transversal de la realitat cultural mataronina. Als quals vull aprofitar per agrair-los la seva implicació i col·laboració desinteressada.
Les conclusions del Diagnòstic presenten una síntesi d’aquelles qüestions en les què cal posar més atenció organitzades d’acord a la metodologia d’anàlisi DAFO, que permet  diferenciar entre les Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats que presenta la realitat cultural actual de Mataró.
El document que portem a aprovació:
A partir de la diagnosi, s’ha identificat uns REPTES als quals cal donar resposta. Aquests reptes són:
§   El paper de la cultura en la cohesió social
§   La Participació de la ciutadania i la captació de nous públics
§   La coordinació interna i amb els diferents agents culturals
§   L’adequació i complementació de la xarxa d’equipaments culturals.
Els PRINCIPALS OBJECTIUS que persegueix el Llibre Blanc de la Cultura de Mataró són:
§   Consolidar la cultura com un dels fonaments del desenvolupament de ciutat i un eix transversal
§   Generar i mantenir un ecosistema cultural sòlid i inclusiu
§   Treballar per a que la cultura sigui eina de creixement personal i col·lectiu
§   Redefinir el paper de l’Ajuntament com a principal agent generador de la cultura a la ciutat
Els enunciats de les LÍNIES ESTRATÈGIQUES que es plantegen en el Llibre Blanc de Cultura, prou clares i a l’hora suficientment obertes, que permeten la continuïtat en el treball i la vigència en el temps, són:
§   La cultura popular com element de participació, identitat i cohesió social
§   Equilibri territorial i mobilitat
§   Definició del relat i la marca de la cultura de Mataró
§   La promoció dels agents culturals de la ciutat
§   Educació i transformació social
§   Governança i comunicació
Seguiment i Avaluació:
He dit que les línies estratègiques són clares i obertes, és per això que l’aprovació d’aquest document hem de considerar-lo com el principi, ja que al llarg del temps caldrà readaptar les línies i sobretot definir les accions segons la realitat de cada moment i les necessitats que vagin sorgint a la ciutat.
És en aquest sentit es planteja crear una TAULA DEL LLIBRE BLANC, vinculada al Consell de Cultura, que s’encarregui de fer el seguiment i avaluació de les accions que s’aniran realitzant en l’àmbit cultural, alhora que, un cop finalitzat l’actual mandat municipal, l’any 2019, es proposa la revisió del Llibre Blanc que avui es porta a aprovació com a resultat d’un Pacte per la Cultura.
Agraïments:
Per acabar, vull agrair el treball de les direccions i els tècnics i tècniques de la Direcció de Cultura i altres professionals que hi han col·laborat, però sobretot la participació de desenes d’entitats i centenars de persones que han fet les seves aportacions, la majoria d’ells amb esperit constructiu, especialment en la fase de diagnosi. També, i no menys important, dels representats de la formacions polítiques.
Confiant en que el document pugui tirar endavant, només resta convidar-los, a vostès, però també i sobretot als agents culturals de la ciutat més implicats, entitats i persones individuals, a seguir treballant en la definició de les polítiques culturals per la ciutat.
Moltes gràcies,

Quim Fernàndez

17/2/17

Notes sobre el pressupost municipal 2017



Lògicament, com a grup del govern, el nostre vot serà favorable al pressupost que avui es porta a aprovació
Però si volem intervenir, no és només per posicionar el vot, sinó per defensar aquest pressupost i dir que:

AQUEST ÉS UN BON PRESSUPOST PERQUÈ PERSEGUEIX CREAR OCUPACIÓ I REACTIVAR L’ECONOMIA; VETLLA PER UN MILLOR ESPAI PÚBLIC; I DEDICA MÉS DEL 25% DE RECURSOS A LA PROTECCIÓ SOCIAL

AQUEST ÉS UN BON PRESSUPOST PERQUÈ APOSTA PELS EMPRENEDORS, ELS COMERCIANTS I LES PETITES EMPRESES

AQUEST ÉS UN BON PRESSUPOST PERQUÈ POSA COM UNA PRIORITAT DEL GOVERN L’IMPULS COMERCIAL, CULTURAL I PATRIMONIAL DELS CASC ANTIC I TAMBÉ S’INVERTEIX ALS DIFERENTS BARRIS DE LA CIUTAT

1.   Perquè persegueix crear ocupació i reactivar l’economia, identificant el Casc Antic com un motor necessari per aquesta revifalla comercial i d’activitat econòmica
·       La combinació patrimoni més un paisatge amb encant ens ha de servir per impulsar el comerç de qualitat de la zona i, de retruc, de tot el centre
·     El Casc Antic és una zona que s’ha de deixar a punt perquè pugui viure del comerç, dels visitants i del turisme

2.    Perquè vetlla per un espai públic millor i més ben conservat
·    Un espai públic que cal actualitzar, millorant els nostres carrers per comoditat i per seguretat facilitant el passeig dels vianants (asfaltant i arranjant voreres)
·       Amb una millor neteja
·       Amb una millor il·luminació, és a dir, més llum, però menys consum

3.     Perquè tenen més suport que els del 2016.

·     Partits tant diferents com PDECat, PSC, C’s i PP hem estat capaços de posar-nos d’acord amb allò que li convé a Mataró, hem d’agrair doncs, l’esforç de tots els grups qui hi donen suport.
·      Tenim idearis diferents; tenim un model d’estat diferent però ens uneix el millor per a MATARÓ
·      Tots quatre grups hem deixat al marge les nostres profundes diferències per arribar a un punt de trobada en benefici de MATARÓ i dels mataronins i mataronines
·      Amb altres grups també s’ha pogut treballar i pactar moltes de les seves propostes

4.     Perquè continua sent sensible amb aquells que s’ho passen més malament
·       Aquest és un tema que ens preocupa molt a tots
·       per això s’ha invertit, i molt, en política social
·       Més del 25% del pressupost es dedica a protecció i promoció social, i a ensenyament
·       I si hi afegim el foment de l’ocupació el percentatge augmenta fins el 28%.
·       Aquests tres paquets passen de 30M€ - el 2016 - a 35M€ - el 2017 -
·       Gairebé un 17% més, quan l’increment total del pressupost municipal és del 7%.

En resum:
·       Un pressupost amb una alta càrrega social...

·       Un pressuposto que persegueix donar solucions a problemes que té la ciutat des del punt de vista comercial, des del punt de vista de la creació d’ocupació i de la reactivació econòmica identificant el Casc Antic com un motor...

·     Un pressuposto que amb el que ens proposem POSAR MATARÓ AL DIA per poder encarar molt millor el seu futur.

29/1/17

Josep M. Oller: “JO TAMBÉ HI ERA, A L’ENTERRAMENT DE PUIG I CADAFALCH”


Avui, casualment, he trobat a l’ordinador un escrit que em va fer arribar fa un parell d’anys el P. Josep Mª Oller, un escolapi que va exercir de mestre i sacerdot a Mataró, amb una gran tasca en favor dels presos i les seves famílies i que, ja gran, va tornar a la seva ciutat, Moià.

Es una carta que va redactar i enviar als diaris i mai van publicar. Una carta on explica que va assistir al funeral de Josep Puig i Cadafalch.

El P. Oller va morir fa pocs mesos i vull compartir aquell escrit com homenatge a la seva persona.


He llegit amb atenció i quasi veneració l’article del Sr. Josep Puig-Pla publicat el diumenge 21 de desembre en el diari El Punt Avui i que porta per títol «Nadal de 1956». He trobat molt adient que en aquestes dates es faci un record de qui fou un gran arquitecte i president de la Mancomunitat de Catalunya, el Dr. Josep Puig i Cadafalch,  que ens va deixar el 23 de desembre de 1956. Res a objectar al que diu l’autor sobre el gran personatge. Només voldria fer una petita aportació al que escriu sobre el seu enterrament, perquè jo també hi era. M’agrada fer constar que a la presidència de l’enterrament, darrere de l’Ajuntament d’Argentona, hi anava corporativament la junta en ple de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró, de la qual el nostre prohom havia estat un dels fundadors. El president de la junta era el benemèrit Sr. Lluís Casas i Busquets i jo n’era el consiliari. Recalco aquest fet perquè havíem rebut amenaces serioses en el sentit que ens podrien dissoldre l’associació si assistíem al sepeli corporativament. Malgrat tot, vàrem considerar que, passés el que passés, ens sentíem obligats a ser-hi presents. Segons ens havien dit, l’alcalde de Mataró, Pedro Crespo, havia consultat amb el governador civil si l’ajuntament hi podia assistir en corporació i li havien contestat que ja era prou gran per a saber el que havia de fer. Va tenir por i se’n va desentendre.

Tal com diu el meu bon amic Mn. Josep  Colomer, la Rambla de Mataró era plena d’ample a ample, i jo hi afegiria que quasi de dalt a baix. En vint anys que he estat a Mataró, mai no havia vist tanta gent en un enterrament, exceptuant el trasllat de les despulles de l’escolapi «Hermano Francisco», conegut amb aquest nom per tot el Mataró de l’època. No havia conegut personalment el Sr. Puig i Cadafalch. Només l’havia vist un parell d’anys abans de la seva mort en una trobada d’antics alumnes del seu col·legi de Santa Anna. Quan va entrar a la sala, ja vellet i caminant amb dificultat, tothom dempeus li va tributar un llarguíssim i sonor aplaudiment. Va ser l’única vegada que el vaig veure viu.

Als meus vuitanta-cinc anys em sento molt honrat i content d’haver pogut assistir a l’enterrament de tan destacat personatge i haver pogut pregar per ell diverses vegades davant la seva tomba.


Josep M. Oller, escolapi (Moià, gener 2015)