10/12/17

La tercera edició del Seminari Gaudí es celebrarà a la Nau Gaudí de Mataró

Demà, 11 de desembre, es celebrarà, a la Nau Gaudí de Mataró, el III Seminari Gaudí. En aquesta edició dedicat a l’”Imaginari Gaudí: la imatge de l’obra i de la figura de Gaudí”.


El seminari, organitzat pel Consell Gaudí, va ser creat com un espai de treball i d’intercanvi d’experiències entre els responsables de la gestió de les obres de Gaudí a Catalunya per tal d’actualitzar el coneixement de l’arquitecte i millorar en la gestió de la seva obra.

Previ a la celebració del seminari s’hauria hagut de celebrar la trobada anual del Consell, i per aquesta raó fa uns mesos vam visitar al Conseller Puig, doncs el canvi de direcció al capdavant del Departament de Cultura de la Generalitat havia endarrerit la seva convocatòria. Els greus esdeveniments succeïts, amb l’actual Conseller a l’exili, segurament ho han complicat encara més. Però a ningú se li escapa que, ateses les circumstàncies, es podia haver aprofitat la celebració del Seminari per convocar-lo el mateix dia sota la presidència del Director General. Per què no s’ha fet? Algú ens ho hauria d’explicar, però estic segur que el Sr. Boya no hi hauria posat cap impediment.

El Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí és un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya creat l’any 2014 amb l’objectiu principal de vetllar per la conservació, l’estudi i la posada en valor del patrimoni gaudinià, que té el seu origen en la “Declaració de Mataró”, signada l’any 2013 amb motiu del 130 aniversari de la Nau Gaudí.

La Declaració de Mataró i la posterior creació del Consell Gaudí, van suposar per Mataró posar la Nau Gaudí, km0 de l’arquitecte, al costat de les grans obres i principals institucions, com la Pedrera i la Sagrada Família, per citar-ne només dues. A ningú se li escapa que aquest fet, a més de ser una extraordinària iniciativa de País, donava a la nostra Ciutat una magnífica possibilitat de promoció del seu patrimoni. També hi hem de sumar el contingut i ús actual de la Nau, seu de la Col·lecció Bassat, un altre element importantíssim de promoció de ciutat.

Si tot això és així i ens ho creiem, per què s’ha amagat la celebració del seminari? Per què no s’ha explicat on calia? Per què no ha sortit a la premsa local? Per què no en diuen res els webs vineamataro.cat , culturamataro.cat i naugaudi.cat ? Per què no s’ha convidat a persones de la ciutat? En edicions anteriors fins i tot es va debatre la possibilitat d’obrir el seminari, però jo només parlo de convidar persones de Mataró, sobretot, però, parlo de d’aprofitar una convocatòria com aquesta per parlar de l’obra de Gaudí a Mataró.

Per descobrir que es feia a Mataró el Seminari Gaudí calia, a partir de dijous i no abans, consultar les notícies del Departament de Cultura o entrar a portalgaudi.cat. Per acabar de demostrar l’interès del govern del PSC a Mataró en la Cultura i el Patrimoni només cal fixar-se en el programa, on és de destacar l’absència de l’alcalde i on no apareix cap nom per la cloenda, només, a darrera hora, la visita guiada a la Nau a càrrec de la Directora del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró.

El Consell Gaudí va ser una aposta de l’alcalde Mora i el conseller Mascarell que la ciutat ha de conservar des del convenciment que tenim un patrimoni que hem de lluir. Seria una llàstima que el seminari, que té un bon programa, només es fes per gastar la subvenció de la Generalitat.

30/11/17

19/11/17

Primera Nit de la Cultura


Divendres passat es va celebrar a Can Gassol la primera edició de la Nit de la Cultura, un compromís que figurava al Pla d’Actuació Municipal i, si m’ho permeteu, una aposta personal. L’acte es va preveure primer pel 29 de setembre i posteriorment pel dia 6 d’octubre. En el primer cas va coincidir amb el darrer dia de campanya pel Referèndum per l’Autodeterminació de Catalunya, i en el cas de la segona data, la situació política per la que travessa el país no aconsellava celebrar el que havia de ser la festa de la cultura de la Ciutat.

Hi vaig assistir amb preocupació per com es preparaven les coses i he de dir que, del que s’havia previst al que es va fer, a penes hi ha un punt de coincidència. S’havia preparat una festa. Una festa per a la gent de la cultura, sense intervencions de polítics, i pensada per a un públic més ampli i més nombrós. S’havia previst un conductor mediàtic, actors, l’edició d’un quadern que deixés constància de l’esdeveniment i, si es trobava espònsor, una copa al final. Finalment va semblar-se més a la gala de la que volíem fugir que no pas al que s’havia pensat. Vam tenir sort de la gran qualitat de les persones proposades per a formar part del jurat, que van saber fer una més que excel·lent presentació de cada guardó, i que els guardonats també van respondre demostrant la qualitat que el jurat els havia atorgat.


Però dit això, per a mi, l’acte va ser molt emotiu. Les paraules del Conseller de Cultura, Hble. Sr. Puig Gordi, actualment a l’exili a causa de la repressió exercida pel govern del PP amb el suport de C’s i PSOE; les imatges d’un seguit d’actes culturals i tradicions pròpies de la nostra Ciutat; els parlaments dels membres del jurat posant en valor la feina feta des de la Direcció de Cultura, i la forma en que van presentar als guardonats, em van fer saltar alguna llàgrima d’emoció.

En tot cas, la proposta s’ha concretat i els assistents, que no eren coneixedors del que acabo d’explicar, van sortir contents. I com em deia sempreuna col·laboradora mot propera, això és el que compta.


El jurat, que ja he dit que era de luxe, es va reunir el juny passat i els guardonats estaven avisats. Per això l’acte no es podia deixar de fer. Ara, una iniciativa ben rebuda pel món de la cultura local ha de tenir necessàriament continuïtat, tot i que l’absència de l’alcalde, la màxima autoritat local, en un acte de reconeixement als creadors i agents culturals de la Ciutat, persones i entitats, és més que criticable i preocupant.


Vull acabar, primer, felicitant als guardonats en les sis categories que la comissió encarregada de la definició del projecte i redacció de les bases va establir; i segon, agraint la feina feta a tots els que ho han fet possible, des de la comissió fins les persones que des de la Direcció de Cultura han cregut en el projecte, passant pels membres del jurat i tots aquells que van proposar candidats. 

15/11/17

Tres preguntes al voltant de la Nit de la Cultura

Publicat a Capgròsdigital



La celebració de la Nit de la Cultura va ser una aposta personal amb l’objectiu de posar en valor l’activitat cultural de la ciutat i els seus agents culturals. Tot i no ser una idea nova, es va pensar com una oportunitat per fer un reconeixement a persones i entitats.

Sempre es pot fer autocríticade com s’ha gestat el projecte i dels recursos que s’hi han pogut esmerçar, però el que és important és que el projecte ha prosperat i ho ha fet amb participació ciutadana pel que fa al seu disseny i la definició dels corresponents guardons.

Volíem que la primera Nit de la Cultura fos especial, espectacular i màgica, i per això vam optar per un espai únic, irrepetible, patrimoni de la humanitat com és la Nau Gaudí. Una Nau despullada on els atributs pensats per Gaudí lluïssin amb tot el seu esplendor. El dia triat era el 29 de setembre.Però el 29 de setembre va coincidir amb el darrer dia de la campanya pel Referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. Tots vam coincidir que poder no era el dia adequat per un esdeveniment com aquest i es va decidir ajornar-la pel 6 d’octubre.

La violència emprada per la Policia Nacional i la Guardia Civil el dia 1 d’octubre, l’aturada convocada pel dia 3 i la situació política en que estava immers el País va aconsellar un segon ajornament. La festa de la cultura de Mataró no es mereixia que es celebrés en un moment tant convuls de Catalunya; i el nostre País no es mereixia que mentre la seva gent vivia moments dolorosos i tristos Mataró fes la seva festa de la cultura com si res.

Ara el grup de CIU ja no forma part del govern municipal. Els responsables municipals de la Direcció de Culturahan decidit convocar la Nit, per tercera vegada, per aquest divendres dia 17 de novembre. L’espai triat és Can Gassol,

Can Gassol és un magnífic espai per a la creació en arts escèniques: teatre i dansa principalment. És ideal per assajos oberts al públic i representacions de petit format que cerquen la proximitat del públic. I és un espai que ha resultat ideal per acollir les tres darreres edicions del Mercat del Film, que va néixer a la Casa de Les Esmandies. Però és un bon espai per fer-hi la Nit de la Cultura? El seu aforament és molt limitat (al voltantde les 100 persones) i la seva grada no està pensada per ser desmuntada. La Nit pot i ha d’aplegar molta més gent. Primer, perquè l’organitza una de les 10 ciutats més grans i més importants de Catalunya; una ciutat que té vocació de pensar en gran i de treballar en gran, que no es posa límits a la seva ambició. Segon, perquè Mataró compta amb un teixit cultural ric i divers. I,tercer, perquè fruit d’això que acabo d’explicar el jurat de la Nit també és de primera divisió i està format per persones que coneixen molt bé la Cultura i la Ciutat i que gaudeixen d’un reconeixement dins el seu món: Cèlia del Diego (Directora del Centre d’Art la Panera de Lleida), Lluís Gendrau (Periodista i director editorial del Grup Enderrock), Joan Pera (actor), Marga Viza (directora de l’Àrea de Cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera), Manuel Cuyàs (Escriptor i periodista) i Lluís Puig (Conseller de Cultura).

La primera pregunta que em faig és: Can Gassol farà justícia a la importància de la Nit?

He criticat més d’una vegada que el govern socialista de Mataró ha fet inauguracions i actes com si al país no estigués passant res. Ho he fet amb els Premis Puig i Cadafalch. He lamentat que mentre al voltant d’un milió de persones ens estàvem manifestant demanant la llibertat dels nostres presos polítics es celebres un acte com aquest. Estic segur que Puig i Cadafalch,  que a més d’arquitecte va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya, no hauria acceptat mai que mentre al país passa el que passa en nom seu s’atorguessin uns premis. O l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de l’afusellament del President Companys, on el nostre alcalde va ser incapaç de fer una referència a l’actual govern legítim del país, la meitat a la presó i l’altra meitat a l’exili. Sí, al mateix exili on es troba ara en Lluís, el Conseller de Cultura.

I aquí faig la segona pregunta: farem una Nit de la Cultura escapçada en un lloc que li queda petit, i perquè un dels membres del seu jurat està exiliat en ple segle XXI i no podrà assistir-hi?

Aquests serien motius per a un tercer ajornament o una cancel·lació definitiva, això sí publicant el veredicte i fent arribar els guardons als escollits. Però aquesta vegada penso què s’ha de celebrar tot i l’escapçada a que ha estat sotmesa. S’ha de celebrar perquè ha de ser un acte reivindicatiu en què s’ha d’exigir la llibertat del presos polítics, ha de ser un acte d’homenatge i reconeixement al Conseller i tots els seus companys de Govern amb el President Puigdemont al capdavant.

I aquí deixo la tercera pregunta: seran capaços els responsables polítics de l’Ajuntament de Mataró d’estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-ho?

El desig, però, és que aquestes preguntes tinguin respostes satisfactòries: que s’hagi fet una bona adaptació de l’acte a l’espai de Can Gassol aconseguint que, malgrat el poc aforament, el seu desenvolupament sigui un èxit; que l’escapçada, tal vegada obligada, sigui compensada amb creativitat i imaginació; i que els responsables polítics sàpiguen aprofitar l’esdeveniment per donar-li un caire reivindicatiu pel restabliment de les nostres institucions que aquests dies han rebut els atacs de l’estat. Espero que Mataró tingui l’esdeveniment que es mereix. La qualitat de l’equip tècnic per fer-ho està garantida.

Joaquim Fernàndez i Oller
President GM de CiU a l’Ajuntament de Mataró


7/11/17

COMUNICAT GM de CiU: "“Condemna enèrgica a la violència”


Dissabte 4 de novembre al vespre, a Mataró, un jove va ser increpat quan sortia de casa seva per un grup d'unes 20 persones d'ultradreta. Alguns d'ells el van assaltar per l'esquena i li van donar cops de puny a la cara. A causa de les ferides, va ser portat a l'Hospital de Mataró amb ferides de poca gravetat.

Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró condemnem aquesta agressió i qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui. Aquest no és un fet nou, sinó que ho hem fet sempre. És per això que diumenge ja ens vam sumar a una declaració institucional que la CUP va proposar a la resta de grups municipals, demanant que s’hi afegís que l’Ajuntament es personés com acusació particular en contra dels autors de l’atac.

Avui el grup socialista ens ha presentat una nova proposta, aquesta més descafeïnada, malgrat s’ha de reconèixer que, per primera vegada des del 6 de setembre, apareixia la paraula “condemnar”. La proposta parlava única i exclusivament de l’agressió al jove, però per part de la CUP s’ha recordat un seguit de fets que van succeir durant el desenvolupament de la manifestació a la que van participar membres de C’s, PP i PxC.

Fotografia publicada per @Vparames


Per part del grup de Convergència i Unió estàvem disposats a donar suport al comunicat per tal que pogués ser unànime, però cercant el consens hem proposat que, sense detallar cap fet concret, s’afegís l’expressió “durant la manifestació ja hi havia hagut algun incident”.

El nostre vot a canviat quan, no només no s’ha acceptat l’esmena, sinó que per part de C’s i PxC (el PP no ha pogut assistir) s’han negat uns fets que molts ciutadans van denunciar durant la tarda de dissabte. S’ha dit que a totes les concertacions hi ha xiulets i el PSC només ha volgut referir-se al fet concret obviant qualsevol altre acció.

Ha estat davant aquesta actitud de negar la realitat que no hem volgut compartir el comunicat amb els que van donar suport a la manifestació, sense que això vulgui dir que no mostrem la nostra rotunda condemna a la violència que, com ja hem dit abans, hi ha estat i hi serà sempre.

Pensem que haver donat suport al comunicat de la Junta de Portaveus hauria estat tant com acceptar que els fets denunciats per molts ciutadans i posats sobre la taula pel portaveu de la CUP no havien existit.