Pot ser casualitat, però ningú pot negar que sembla premeditat. Just quan les associacions veïnals i sindicats, excepte CCOO, demanen un posicionament de les forces polítiques a favor d’un increment de taxes i preus públics que no superin l’IPC, ICV surt amb una proposta al Ple en defensa d’un pla per al tancament progressiu de les centrals nuclears i una altra perquè les companyies elèctriques no augmentin les tarifes.
És evident que la de les tarifes de l’electricitat es presenta per sortir amb una proposta aprovada que resti pes al debat sobre les taxes i preus públics que fixa el govern del qual participen. CiU es va avançar el Ple passat, però altres grups que li han anat al darrera presentaran les seves, que segur seran també rebutjades. Quedaria lleig acabar amb un no, i ja està. D’aquesta manera, estratègicament, ICV sortirà amb un si a la seva, tractant-se totes de forma conjunta.
Pel que fa al tema de les centrals nuclears, més enllà del contingut de la proposta eco-socialista, que m’ha recordat una entrevista al Sr. Miquel Porta que publicava fa pocs dies el diari AVUI, és una altra manera, estratègicament programada, per tenir un tema del qual parlar l’endemà del Ple.
Cal reconèixer als partits anomenats d’esquerra, segons la seva pròpia classificació, que en estratègia guanyen als que no són com ells. Sort que els ciutadans cada vegada els veuen a venir abans. Desgraciadament, però, quan els problemes de la gent són massa seriosos, això no ajuda a la lluita contra la desafecció política.
És evident que la de les tarifes de l’electricitat es presenta per sortir amb una proposta aprovada que resti pes al debat sobre les taxes i preus públics que fixa el govern del qual participen. CiU es va avançar el Ple passat, però altres grups que li han anat al darrera presentaran les seves, que segur seran també rebutjades. Quedaria lleig acabar amb un no, i ja està. D’aquesta manera, estratègicament, ICV sortirà amb un si a la seva, tractant-se totes de forma conjunta.
Pel que fa al tema de les centrals nuclears, més enllà del contingut de la proposta eco-socialista, que m’ha recordat una entrevista al Sr. Miquel Porta que publicava fa pocs dies el diari AVUI, és una altra manera, estratègicament programada, per tenir un tema del qual parlar l’endemà del Ple.
Cal reconèixer als partits anomenats d’esquerra, segons la seva pròpia classificació, que en estratègia guanyen als que no són com ells. Sort que els ciutadans cada vegada els veuen a venir abans. Desgraciadament, però, quan els problemes de la gent són massa seriosos, això no ajuda a la lluita contra la desafecció política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada