19/5/10

La plaça no és seva, ni és meva, és de tots

Ahir vam inaugurar la remodelació del Mercat de la plaça de Cuba, que no el “nou mercat”, com algú va dir.

A primera vista fa goig. Sempre, quan pintem una estança fa goig. Si, a més, canviem els mobles i reparem algun petit desperfecte, encara millor. Moltes vegades això és suficient, perquè només calia una acció de manteniment i posada al dia, però hi ha cops que amb això no n’hi ha prou i cal fer un plantejament nou, oblidar-se del que ha funcionat durant molt de temps i afrontar el futur d’una altra manera. Això és el que necessitava la plaça de Cuba i no s’ha fet, només s’ha pintat i arreglat, força bé, potser sí, però no el que necessita per afrontar una nova situació.

Quan fent falta una renovació integral el que fem és només un rentat de cara, el que estem fent és llençar els diners.

A la plaça de Cuba li cal un aparcament real. Algú s’imagina un nou operador comercial amb només 35 places d’aparcament? Li cal un ambient que porti gent durant tot el dia i tots els dies de la setmana. Necessita permeabilitzar l’edifici de tota la vida, que funcioni com un tot el que hi ha dins i fora, amb una oferta de restauració amplia i potent. Com tots els mercats, ha de tenir uns accessos proporcionats a l’activitat que s’hi fa, tant per als clients com pels subministradors. La rodalia també ha de ser tinguda en compte. No podem limitar-nos a treballar de parets en dins.

Per acabar, el Mercat de la plaça de Cuba ha de ser el mercat de tots. Ha de poder atraure nous clients, no li serveixen de res els que hi han anat els darrers trenta anys o els que hi vam néixer a menys de 100 metres i hi hem estat lligats tota la vida. Ha de ser un dels centres comercials potents de la ciutat, com va ser quan anys enrere.