Sabíem que hi hauria gent, però, 1.500.000 de persones són moltíssimes. La concentració va ser un èxit, el poble va sortir al carrer i va deixar clara la seva voluntat. Ara toca als polítics, al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats donar una resposta.
Per a molts, la Constitució Espanyola no era res de l’altre dijous, però era la conseqüència d’un pacte polític realitzat en un moment complicat de la història d’això que alguns en diuen Espanya. Ara, després de la sentència del TC, quatre anys després que el PP presentés el recurs i amb les declaracions que han fet els líders del PSOE, ha quedat clar que no hi ha cap redacció de l’Estatut que pugui agradar-los. Estem davant un final d’una etapa. És per això que els crits demanant la independència eren constants ahir al passeig de Gràcia.
Que no ens enganyin amb un estat federat, en tot cas, hauria de ser conferederat i això equival a un pacte d’igual a igual, per la qual cosa cal un estat propi per negociar una relació entre estats.
Ells ho han volgut. No som nosaltres (al menys uns quants) que hem volgut marxar. Són ells que no ens volen i quan en un lloc no et volen, per poc educat que siguis, el que has de fer és marxar.
El camí serà més o menys llarg, però no hi ha marxa enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada