El dia que el Parlament ha tractat el dictamen de la Comissió d’Investigació del cas del Palau de la Música, que s’ha convertit en un tribunal polític (comparat per més d’un amb un tribunal de la Inquisició) cal posar de manifest que tots els informes de fiscalització del Tribunal de Comptes i de la Sindicatura de Comptes sobre la comptabilitat de Convergència i Convergència i Unió sempre han demostrat l’absoluta correcció de la mateixa, mentre que, per contra, l’Informe de Fiscalització de les comptabilitats electorals de les Eleccions a Corts Generals de 9 de març de 2008 del Tribunal de Comptes, publicat el març de 2009, va detectar “deficiències i irregularitats” en els comptes del PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA.
També cal posar de manifest la doble vara de mesurar del tripartit. Que quan es tracta d’assumptes que afecten els partits del Govern, evita, amb la seva majoria, que el Parlament investigui i quan es tracta d’assumptes relacionats amb l’oposició, encara que sigui en base a una tesi sense fonament real, dóna carta blanca. En aquest sentit, ens hauríem de preguntar per què no s’ha creat una comissió d’investigació sobre els informes “inútils” que ha anat encarregant el Govern o per què no s’ha creat una comissió d’investigació per esbrinar les ramificacions polítiques del cas Pretòria, en el qual hi ha implicats i imputats diversos càrrecs en actiu del PSC-PSOE.
Però la veritat és la que és i la comissió d’investigació sobre el Palau de la Música s’ha girat en contra del tripartit, doncs s’han descobert fets acreditats, no dubtes raonables, de mala gestió i mala actuació del Govern, pels quals cal demanar responsabilitats polítiques.
La comissió d’investigació ha servit per posar en evidència que el Govern va facilitar una operació urbanística que sota el paraigua del Palau beneficiava a un privat i que de moment ha suposat la pèrdua de 5,6 milions de valor patrimonial a la Generalitat. La comissió també ha posat de manifest que no se sap a on van anar a parar gairebé 4 milions d’euros de diner públic que les diferents administracions públiques van aportar al Consorci del Palau i que la Generalitat no se’n va preocupar fins que va esclatar tot l’escàndol. Finalment, la comissió també ha servit per evidenciar que l’Institut Català de Finances va atorgar un crèdit de 2 milions d’euros al Palau justificat amb factures falses. Això vol dir que, en total hi ha més d’11 milions d’euros de diners públics mal gestionats i mal controlats pel Govern de la Generalitat que no està clar que es puguin recuperar. Què diuen aquí els partits que donen suport al Govern?
La majoria formada pel tripartit, amb la complicitat del PP, ha utilitzat la comissió per emportar-se per davant persones i institucions, fet que hauria de suposar l’assumpció de responsabilitats polítiques. Van crear una comissió d’investigació amb l’objectiu de convertir-la en un tribunal polític contra Convergència i Unió per intentar desgastar-la electoralment. A base a conjectures, confabulacions, documents apòcrifs. El propi conseller Castells va afirmar que la comissió “ha tingut més d’empastifa que fa fort que no pas d’intentar saber la veritat” perquè fets com els del Palau no tornin a passar.
El tripartit va arribar fa set anys al Govern buscant proves per destruir CiU, però l’auditoria que va encarregar el 2004 per revisar totes les adjudicacions dels governs de Convergència i Unió amb lupa va posar de manifest que van ser uns processos transparents, impecables i pulcres. Després va venir la invenció del 3%. La fiscalia va estar investigant durant mesos i finalment va arxivar el cas en no trobar res. I ara, després de set anys, el tripartit ha volgut acabar el seu mandat amb aquesta comissió en forma de tribunal polític. Però no se’n va sortir el primer dia i set anys després tampoc no se n’ha sortit. Perquè simplement no hi ha tema, malgrat molt mitjans de comunicació segueixin insistint telenotícies darrera telenotícies.
També cal posar de manifest la doble vara de mesurar del tripartit. Que quan es tracta d’assumptes que afecten els partits del Govern, evita, amb la seva majoria, que el Parlament investigui i quan es tracta d’assumptes relacionats amb l’oposició, encara que sigui en base a una tesi sense fonament real, dóna carta blanca. En aquest sentit, ens hauríem de preguntar per què no s’ha creat una comissió d’investigació sobre els informes “inútils” que ha anat encarregant el Govern o per què no s’ha creat una comissió d’investigació per esbrinar les ramificacions polítiques del cas Pretòria, en el qual hi ha implicats i imputats diversos càrrecs en actiu del PSC-PSOE.
Però la veritat és la que és i la comissió d’investigació sobre el Palau de la Música s’ha girat en contra del tripartit, doncs s’han descobert fets acreditats, no dubtes raonables, de mala gestió i mala actuació del Govern, pels quals cal demanar responsabilitats polítiques.
La comissió d’investigació ha servit per posar en evidència que el Govern va facilitar una operació urbanística que sota el paraigua del Palau beneficiava a un privat i que de moment ha suposat la pèrdua de 5,6 milions de valor patrimonial a la Generalitat. La comissió també ha posat de manifest que no se sap a on van anar a parar gairebé 4 milions d’euros de diner públic que les diferents administracions públiques van aportar al Consorci del Palau i que la Generalitat no se’n va preocupar fins que va esclatar tot l’escàndol. Finalment, la comissió també ha servit per evidenciar que l’Institut Català de Finances va atorgar un crèdit de 2 milions d’euros al Palau justificat amb factures falses. Això vol dir que, en total hi ha més d’11 milions d’euros de diners públics mal gestionats i mal controlats pel Govern de la Generalitat que no està clar que es puguin recuperar. Què diuen aquí els partits que donen suport al Govern?
La majoria formada pel tripartit, amb la complicitat del PP, ha utilitzat la comissió per emportar-se per davant persones i institucions, fet que hauria de suposar l’assumpció de responsabilitats polítiques. Van crear una comissió d’investigació amb l’objectiu de convertir-la en un tribunal polític contra Convergència i Unió per intentar desgastar-la electoralment. A base a conjectures, confabulacions, documents apòcrifs. El propi conseller Castells va afirmar que la comissió “ha tingut més d’empastifa que fa fort que no pas d’intentar saber la veritat” perquè fets com els del Palau no tornin a passar.
El tripartit va arribar fa set anys al Govern buscant proves per destruir CiU, però l’auditoria que va encarregar el 2004 per revisar totes les adjudicacions dels governs de Convergència i Unió amb lupa va posar de manifest que van ser uns processos transparents, impecables i pulcres. Després va venir la invenció del 3%. La fiscalia va estar investigant durant mesos i finalment va arxivar el cas en no trobar res. I ara, després de set anys, el tripartit ha volgut acabar el seu mandat amb aquesta comissió en forma de tribunal polític. Però no se’n va sortir el primer dia i set anys després tampoc no se n’ha sortit. Perquè simplement no hi ha tema, malgrat molt mitjans de comunicació segueixin insistint telenotícies darrera telenotícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada